els silencis i seguir callant ?

Ara que l'historiador Paul Preston ens diu que l'Estat de les Autonomies posat en marxa per el govern espanyol fou una eina d'ofegament de les aspìracions identitàries de Catalunya i el Pais Basc, ens trobem que l'Estat de les Autonomies ha esgotat totes les possibilitats d'entesa entre Estat i les nacionalitats històriques que no han mort, les que tenen llengua i cultura pròpies, les que tenen dret i institucions que no va inventar la Constitució, les que ja tenen lloc a la història de les nacions i dels imperis dissortats com és el cas de Catalunya.  L'inici  de l'etapa de les autonomies fou esperançador com deia Mossèn Josep Dalmau  en el seu llibre "Catalunya segrestada". Dalmau explica que semblava que tenien viabilitat doncs arrencaven d'uns minims acceptables. La trilogia aplicable  per obrir el camí de cara al futur seria la llibertat, el respecte i el diàleg. Però ben aviat ens varem donar comopte de que a Madrid no hi havia cap voluntat de mantenir els mínims, és volia implantar un nou Decret de Nova Planta amb la LOAPA. Es tractava de fer lleis uniformes oblidant que, com deia  Mossèn Dalmau,  l'Estat de les autonomies va nèixer en realitat perquè s'havia trencat la <<unidad nacional>> creada pel franquisme, doncs la mateixa Constitució reconeixia que Espanya  és un conjunt de nacionalitats i regions. A partir de 1978 Espanya passava a ser un Estat plurinacional. Però malgrat la nova Constitució i la voluntat negociadora de les forces nacionalistes compromeses amb el nou sistema i estructura d'Estat, aparegué ben aviat una nova  lectura contra tota lògica i contra els resultats electorals a Catalunya i Euskalherria afirmant que <<España és una nación>>.  La Constitució va quedar reduïda  d'aquesta manera, per a desesperança dels polítics catalans  a un document polític que amb una lectura diferent de la pactada inicialment podia emparar el nacionalisme més exacerbat d'una Espanya intransigent amb la llengua i la cultura catalanes. Com exemple podem dir que mai non hem vist ni escoltat en  tots aquests anys programes musicals de Radiotelevisiò espanyola ni de les cadenes privades d'ambit estatal grups musicals que interpreten obres musicals catalanes, ni sintonies de programes amb música i lletra catalanes. Finalment han sigut els Tribunals els que han acabat per decidir imposar el castellà com a llengua vehicular prioritària a les escoles i universitats catalanes. El negacionisme de la nacionalitat catalana s'ha obert pas per la via judicial agreujant el descontentament de la ciutadania. Els Tribunals han acabat per produir més desequilibri del que ja teniem. A Madrid, a les Corts,  tots plegats som una minoria insignificant davant el pacte permanent del PP i el PSOE per resoldre segons la seva visió negativa i unionista els problemes de les nacionalitats històriques.  Que el que està pasant és denunciable com no democràtic fa molt temps que ho sabem. Ja no som en temps de silencis ni de seguir callant. Si ens van enganyar amb la Constitució com excusa oferint falses llibertats ho hem de denunciar.