hipocresia, diners i poder

Ens assebentem per la premsa de que l'expresident del govern espanyol Srt. Aznar i la seva familia van disfrutar de classes de golf gratuites à càrrec d'institucions públiques, que l'extresorer del Partit Popular no aclareix l'origen de la seva fortuna depositada a comptes de bancs suissos, que el Rei va rebre en herèncioa del seu pare, que tots creiem pobre, mort a Espanya ja  ascendit a Almirall espanyol, una important quantitat de diners en comptes a Suissa dels que no se sap l'origen ni que n'ha fet el Rei que la Casa Reial es mostra sorpresa perquè la infanta Cristina de Borbón hagi sigut imputada en  el cas Nóos, fundació constituida amb aparents finalitats caritatives, que vivia del diner públic de la que sense cap esforç obtenia importants guanys en participacions d'altres societats privades beneficiaries finals o intermediaries, que la Fiscalia anticorrupció anuncii recurs contra la interlocutòria d'imputaciò dictada pel Jutge d'Instrucció, que la privatització de serveis pùblics de sanitat a la Comunitat de Madrid produeix beneficis a una empresa dirigida per l' exconseller de sanitat. Mentres tant, la Reina Sofia, per setmana santa marxava de vacances a Marivent sense el Rei. La Monarquia espanyola és evident que està tocada pel desgast i el desprestigi, i que la premsa a nivell mundial destaca l'affaire de la princesa Cristina. L'abús, la mentida per guanyar diners, dir el contrari del que es pensa, aprofitar-se del poder i d'una aureola de fals prestigi prefabricat per hàbils campanyes de propaganda institucional, aprofitar-se del poder i de l'estatus familiar per fer saqueig de diners públics en profit propi, amb la col·laboraciò de coneguts representants polìtics conservadors a Balears i València, desviar els diners a paradisos fiscals i no declarar.-los a la Hisenda espanyola, proclamar.-se defensor de la legalitat i cometre actes no exemplars en desprestigi propi i de la institució a la que es pertany, amb ostentació del carisme monàrquic, adornat de riquesa oculta és a la fi la gran hipocresia d'una societat malalta. A Déu gràcies informar de la corrupció dels càrrecs públics ha deixat de ser tabú històric a Espanya.  Amb la llibertat d'informació la doble moral de càrrecs i funcionaris sempre queda al descobert. Laus Deo.