votar, la festa de la democràcia

L'auguri per demà 1r d'octubre és  demostrar al món el fracàs de l'Estat si Catalunya vota, per molt que intentin impedir-ho les forces policials expedicionàries convertides en forces d'ocupació. Mai hauria pensat que això pogués succeir en un país que es reclama de la democràcia. Per els catalans ha quedat clar que anar a votar és reforçar la democràcia i demostrar pacíficament el rebuig a les formes de fer de l'Estat i la seva manifestació policial instal·lada a Catalunya. Poder i ambició ja són a Catalunya. Ho diuen els de Ciutadans fent miting ahir a l'Hospitalet  contra el referèndum. També el socialista Iceta des del Paìs basc, en una reunió del PSOE  demana als catalans que no vagin a votar, perquè segueix defensant que el referèndum és il·legal i anticonrsitucional. Ara 4ls articles 10, 23 i 96 de la Conastitució. no existeixen ni pels Jutges. Però, seguint ordres superiors, no se sap si de la Fundació Francisco Franco o de la FAES, no volen veure ciutadans i socialistes que votar és una qüestió de democràcia, que és el que ha dit el dirigent de la ANC Jordi Sánchez aquest matí en una roda de premsa. Són doncs els poders públics els que poden malmetre la democràcia  creant un populisme anti català i unes accions contra les urnes de les que no han  previst les conseqüències. Felix Ovejero, fundador de Ciudadanos i partidari de l'anti independentisme, diu  a la Razón que els catalans escupim sobre la resta dels espanyols. S'aferra a la ideologia  que dona suport a la Constitució com una "Constitution stone". Vol una idea restrctiva de la llibertat. No admet el concepte plural de "llibertats" i nega el drret a decidir. Per la seva banda, Salvador Sostres escriu  a l'ABC que hem pèrdut el criteri del que és la llibertat i parla d'un classisme reaacccionari a Catalunya. Més ja no poden dir per justificar el restabliment del poder de la llei espanyola sobre els catalans i obrir un diàleg dels polìtics catalans amb la Justícia espanyola com anunciava anas d' ahir la Ministra de Sanitat Dolors Montserrat, amb to dur, propi de la gent intolerant, mercenàrtia del poder que segueix sense pagar a Hisenda tot el que deu la seva família.Ahir divendres, acabat el Consell de Ministres,  va dir Mendez de Vigo que no negociaran res amb Puigdemont i Junqueres que consideren descartats i  inhabilitats per parlar iu els volen expulñsar de la polìtica. Raonament tanmateix de lo més intolerant i contrari a les regles de la democràcia. A Maqdxrid es creuen que enviant policia i Guàrdia Civil a Catalunya, ocupant-la, creant un estat de setge per terra, mar i aire, els resoldrà el problema.  Al contrari, mai havia hagut tanta gent que vol votar per defensar la democràcia. Es voti o no es pugui votar per impedir-ho la força de l'Estat, el que es clar és que Rajoy ja ha perdut i Cataluinya ha guanyat. El dia 1 no acaba res. Comença tot.  El País segueix dient en el seu editorial que votar és un frau a la democràcia, pretenen que el poble no legitimi la democràcia inventada i legalitzada pels catalans, quan saben que el poble vol votar i té la resposta a l'acció populista del PP i els seus aliats  Ciutadans, que no, dubten en intentar aprofitar el prestigi de Josep Tarradellas tot i sabent que Tarradellas defensava el 1975 el fet nacional català, al contrari d'ells. Tarradellas recordava que Catalunya en un altre temps fou un Estat i té el dret a les seves llibertats polítiques i a estructurar la seva vida". "És un deure de lleialtat." No ens deixarem desnacionalitzar ni desestabilitzar la convivència del poble català per una gent sense cultura democràtica a causa de segles d'absolutisme i centralisme que no accepta raonar els plantejaments discrepants i se serveix de la Justícia, com abans de la Inquisició, contra els que demanen ser escoltats, parlar i poder decidir. Poder i supèrbia no solucionen res. Pugen al Matagalls i cauen al buit de la ignominia. Entenem que a Madrid no vulguin la ruptura catalana, el que impropiament diuen catalexit, com escrivia el 22 de setembre l'exMinistrre Lamo d'Espinosa a l'ABC, Però els que així es manifesten com l'exministre de la UCD, sense valorarla repressió induïda des de l'Estat, encara creuen que es pot reconstruir la sensatesa amb la paraula sense fer el referèndum. El problema per a ells és que hi haurà referèndum que és el més sensat per defensar la democràcia i els catalans mantindrem la nostra paraula de voler ser Catalunya malgrat el Govern de l'Estat. Aquest és el veritable diàleg que necessitem, no el monòleg que ens volen  imposar sota presència policial i querelles criminals. Excepte el que va passar als Judicis de Nuremberg contra els caps nazis, mai he vist consatruir una democràcia a cop de querella ni de detenció. Serà necessari a Espanya un  nou Judici de Nuremberg per netejar la democràcia de  hereus del franquisme?

Nacions Unides excomuniquen Rajoy

La democràcia espanyola presenta falses apariències de complir amb l'estat de dret. estat de dret i repressió acaben sent conceptes incompatibles quan es toquen els drets humans i les llibertats fonamentals. Com diuen els liberals, l'estat de dret es fonamenta en uns pilars que es diuen drets humans, llibertats i justícia social. En lloc de democràcia,  anorreant drets i llibertats, Espanya torna a ser un règim autocràtic dirigit per militars i Fiscals, i les forces ocultes darrera el President Rajoy, que pretenen destruir les llibertats d'expressió, opinió, premsa, associació, manifestació, l'autogovern català i ignorar l'estat de dret. Les Nacions Unides, per veu  de relators sobre drets humans, han pres part i han dit la seva. Vilaweb ha publicat el comunicat  de l'Agència de les Nacions Unides per la protecció dels drets humans, denunciant la repressió pontra el referèndum català, demanant diàleg i respecta a les llibertats.  No el llegim a ABC, El País. ni a La Razón, ni a El Mundo. El millor per que no se sàpiga  que les Nacions Unides volen diàleg, respecte a les llibertats, pau i9 no violència, i que es faci un referèndum, és amagar-ho a l'opinió pública.  Rajoy, Maza i  tots els que  pretenen violentar la societat civil doumenge a Catalunya han sigut excomunicats del món democràtic. TAmbé els que cridaven contra els catalanms, "a `por ellos", els altres ciutadans que no se sotmeten a la nova dictadura. Han quedat destapats els  interessos de l'Estat. Se'ls ha afegit l'ex falangista de  jove i dirigent del PSOE Felipe González que ha escrit un article avui a el País dient que el referèndum català és una burla democràtica. També hi està en contra ndel referèndum català la presidenta andalusa Susana Diaz, tot i que veu que els ellos que volen castigar, són en gran part andalusos emigrats per sobreviure i trobar feina, residents a Catalunya i els seus fills. No els importa fract6urar la societat andalusa per pactar amb Ciudadanos i mantenir el PP en el poder. És fàcil veure que som dins d'un dels moviments clàssics del poder capitalista que ja pretèn passar comptes amb Rajoy el dia 2. La nostra societat capitalista que protegeix Rajoy és una societat de desigualtats i violència, carent de sentit humanitari i de respecte social a les cultures i formes de vida no  espanyoles existents dins del territori de l`'Estat. Els principis de llibertat, igualtat i fraternitat seghueixen vius. Però semblen desats al calaix dels mal endressos. Felipe Gonzàlez i Susana Diaz que comparteix el seu pensament, encara no han descobert que a més de la llei, hi ha un dret internacional  creat per les Nacions Unides que Espanya ha de respectar, en lloc de dir que estem convivint quan  es persegueixen els polìtics cartalansa, no es reconeix el Català al Parlament espanyol ni al Senat, aferrats a una sobirania que desconeix las diversitat i el pluralisme nacional. Parlen d'un pacte constitucional que s'ha trobat com excusa per justificar els constants atacs a l'autogovern català. Confonen el dret a la secessió una  part del territori de l'Estat amb un ataca a la integritat espanyola i volern destruir la legalitat vigent. Per ells el dret internacional que regule el dret a la secessió i a la lliure determinació dels pobles vol liquidar la legalitat espanyola, volen ignorar que aquest dret és preferent i prevalent a la legalitat que ningú vol tocar, simplement la fa inefectiva.  Gonzàlez comet la barbaritat de dir que no existeix suport jurídic a les pretensions de Catalunya i les tracta de disbarat democràtic. Al menys reconeix que s'ha creat una fractura social, no des de Catalunya per cert, que costarà molt de recuperar, dons seguim oferint un pacte de bon veïnatge, amistat i cooperació de la República Catalana de Drets Socials que sembla també atemorir als socialistes catalans vinculatsn a la política reaccionària del partit popular i aplaudeixen la repressió iniciada per l'Estat. L'excomunicació publicada per l'Agència dels Drets Humans, com també la crida de les autoritats religioses, hauria de fer reflexionar tota aquesta gent sobre les barbaritats que pretenen fer diumenge i aturar la seva ofensiva antidemocràtica. Cal que se sàpiga que Rajoy no cedeix per por de perdre el seu electorat.

confrontació amb la sensatesa i els valors democràtics

La situació actual, amb tota mena d'ordres judicials, de Fiscalia i prohibicions per aturar el referèndum català com sigui, s'allunya de la crida a la sensatesa, el diàleg i la no confrontació demanada per la Conferència episcopal espanyola. La confrontació és una realitat per les banderes espanyoles que es pengen als balcons per tot Espanya, els que diuen que el referèndum és il·legal i les desfilades de guàrdies en moderns  vehícles a la sortida de les casernes de  forces policials que es traslladen a Catalunya per ofegar la veu del poble el proper diumenge.  La llei espanyola va ara directa contra  el dret a l'autodeterminació de les Nacions Unides.  Serà la força contra el poble. La crida dels capellans no haurà tingut cap ressó en el Govern d'Espanya.  Les conciències agitades d'un govern central que amaguen els altres problemes  de la corrupció i el desballestament de la seguretat pùblica a Espanya. excitant Espanya contra Catalunya, estan determinades a servir-se de la força per reduir el poble  que pretengui coinstituir meses electorals anar a votar. Poc els importa als caps que decideixen des de un despatx el que passi al carrer i als col·legis electorals.  Necessiten violència per poder justificar que som violents, però topen amb un poble pacífic. Necesiten  que es condemni el referèndum i amb el President Trump no ho han aconseguit. Tothom està ara expectant. La resistència catalana i la voluntat democràtica poden més que la exhibició de material bèlic. Les autèntiques revolucions no són les sagnants, sinó les de la pau i la defensa de les llibertats dels pobles. L'entusiasme per la militarització  ha permès l'adquisició als Estats Units d'una quantitat encara  no aclarida de caçes per les forces aèries, amb un cost que  oscila entre els 12.000 milions d'euros i els 60.000 milions.  Han anat a comprar a Amèrica donant l'esquena a Europa. Espanya no està ficada en cap guerra i no necessita fer aquesta despesa. Els diners els necessiten els discapacitats, els minusvàlids, la gent sense sostre, els hospitals, els que no tenen feina i no poden mantenir la familia, la caixa de pensions ara buida. Però si nes va fer la compra per part del Ministeri de Defensa previ a la visita del President Rajoy bal President Trump, ha quedat palés que no ha servit per que  Rajoy pogués a obtenir que el President Trump condemnés el referèndum català, ans al contrari l'ha vist  publicament .com un dret natural i l'ha deixat sense consolidar el cop baix preparat. Espanya encara no h a vist que Catalunya  és objecte de vigilància i interès geopolític per part d'altres potències que creuen en la conveniència dc'entendres amb la gent catalana i la seva capacitat de fer, un cop desvinculada Catalunya de l'Estat espanyol. Catalunya interessa a Trump, a Putin i a  Xi Jin Ping. El dret a  la independència no està prohibit en dret internacional, negar-lo a Catalunya és manifestar una clara aversió a la dignitat del poble català afegint un cúmul de despropòsits i sobreactuacions que cauen en l'arbitrarietat com molt bé  analitza  Miquel Samper en  un article d'opinió que avui Publica el diari El Punt. Fugen de la solució política i no els importa fer segar vides per les anomenades forces de l'òrdre, si és necessari, en nom d'una democràcia fictícia. Els responsables del govern central segueixen pujats en la mentida sobre el que passa a Catalunya. Però la premsa estrangera ho veu tot in tot se sap. No volen dir  des nde l'Estat la veritat perquè no volen descobriur les szeves pròpies mentides i joc brut. No els estranyi la creixent desafecció del poble sobre aquesta actuació de l'Estat ni la que puguin fer les seves institucions i forces de l'ordre a Catalunya el proper dia 1. Que no s'equivoquin a Madrid, que això no és una pel·lícula de Berlanga noi de Buñuel. Val més que busqui.n el diàleg, en lloc de parapetar-se, com diu Salvador Cardús a La Vanguardia, en un article  sobre la veritat,  en un carreró que no té altra sortida que guanyar. Però Ja han perdut per l'exhibició de força, menysteniment i repressió. Han estant enganyant a la gent sobre el què passava a Catalunya i s'han equivocat creient que Catalunya es rendiria a la vista de la massiva arribada de Guàrdies i quatre actuacions. La solució és, com diu Cardús, seure a parlar, sense exigir als catalans una rendició prèvia i sense condicions, o deixart que la història la escriguin ara els catalans recobrant el seu Estat propi.

Forces expedicionàries contra la realitat

Hem vist pels digitals com a moltes provincies espanyoles la gent, farcida de banderes espanyoles, amb o sense escut constitucional, acomiadava els seus valents guàrdies uniformats que anaven tempporalment destinats en missió a Catalunya , amb el crit de "a por ellos". Ya no diuen por Santiago que era més proper a l'església que beneia la sedició franquista contra la Repùblica espanyola. Ara diuen "a por ellos", entenent que a Catalunya tothom s'ha tornat revolucionari, que tan importa que els "ellos" siguin cosins, germans, cunyats, amics dels que  donen aquestes consignes. No importa que molts catalans siguin gent procedent d'Andalusia, Galícia, Extremadura, València, Castella o Astùries. Es tracta d'esclafar els catalans passant per un  vaixell familiar, convertit en caserna provisional, sense neteja,  contaminant-se de pudor i qui sap si  adquirint alguna malaltia contagiosa, sense que sanitat hagi donat  el vist i plau a la situació del personal desplaçat  a Barcelona, a les ordres de la Fiscalia del Estado. S'hauria de veure si el que passa dins del vaixell compleix amb  la normativa laboral comunitària, concretament  amb la Directiva 2003/88/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 4 novembre 2003, sobre determinats aspectes de la ordinació del temps de treball, doncs com diu el prèmbul de la Directiva, determinades característiques de la feina poden tenir efectesw perjudicials per la seguretat i la salut dels treballadors, doncs s'ha de complir el principi d'adeqüació del treball a la persona, no la persona al treball A més a la feina ha d'haver-hi higiene i evitar les perturbacions ambientals, la contaminació creixent a Barcelona,  limitant la duració del treball i establint perìodes de descans. Però també s'hauria d'aclarir si la Guàrdia Civil a Barcelona està coimplint mb la seva missió de defensar els drets i llibertats dels ciutadans, segons allò previst a l'article 104 de la Constitució que la determina, junt amb les competències territorials que li fixa la LLei Orgànica 2/86, de 13 de ,març, de forces i cosos de seguretat, que no permet ac tuint en terriutori en el que opera la Policia Nacional. A més la Llei Orgànica 11/2007, de 22 d'octubre estableix els drets i deures de la Guàrdia Civil que no li permet anar contra allò reconegut pel dret internacional aplicable a Espanya d'acord amb l'article 96 de la Constitució. Segons està disposat en el Tractat de Viena de 1983,  no és pot considerar anar contra la integritat d'un Estat el fet de que una part del territori decideixi separar-se de l'Estat i crear-ne un de nou, complint amb els requisits i exigències per a constituir-se en Estat. Forçar les forces de seguretat en aquestes qüestions és un mal servei a la democràcia  i a l'ordre jurídic internacional, a més de vulnerar la Convenció de Viena del 23 de maig de 1969 (BOE 13 juny 1980) sobre tractats que estableix la superioritat i prevalencia dels pactes internacionaols sobre el dret intern dels Estats, doncs en el conflicte entre norma nacional i norma internacional, segons Sentència del TJUE 617/2010  preval la internacional. Esclafar Catalunya no és defensar Espanya, sinó  anar contra la consideració de dignitat de la persona el respecte de les minories nacionals com va fer Nigèria amb Biafra, revifar i reactivar les diferències  produïdes per una guerra civil i una repressió de la dictadura 1938/1975 que  ningú ha oblidat.  Voler esclafarCatalunya és anar contra el dret internacional que reconeix la legitimitat de la lliure autodeterminació dels pobles. I aquest paper tant desastrós d'enfrontament de comunitats i parlar d'una vioplència inexistent en un poble pacífic l'està conduint una política negacionista de drets i llibertats que hauria de promoure,  defensar i protegir, El Gobierno de l'Estat se serveix de forces militars  per imposar la seva veritat als catalans i torpedinar el referèndum convocat. Voldran crear un Barcelona Guantànamo Bay?   No hauria sigut millor enviar la mateixa gent a Puerto Rico per ajudar els nostres  "hermanos" a recuperar el país devastat per un huracà? Per què no fa res Espanya per ajudar a la gent de Puerto Rico, el parent pobre d'Amèrica? Les insinuacions dels reprresentants del Gobierno contestant avui les preguntes que se'ls han adreçat en sessió parlamentària al Congreso dels Diputats, com també les declaracions del Fiscal Sr. Maza, deformen tot principi democràtic des del moment en que el Fiscal General ha dit "estoy procurando  no ir más allà de la ley". És a dir, que té previst fer coses que la llei no li permet, com ja ha passat als anteriors  Ministeris de l'Interior. abans Governació, des de temps de Felipe González, doncs hi han coses que mai s'han aclarit, com és qui era el cap dels GAL, i continuen essent matèria reservada. Podem concloure que és cinic, com deia Muñoz Espinalt , voler esborrar de la història els catalans pàrtiddaris de la independència. Ja no som en temps del "fet diferencial català" que proposava Cambó en el seu "per la concòrdia". Ara enfrontem el poble amb una situació de domini hegemònic que buida de contingut tot el teixit polític català, continuant sense respectar el dret propi  la igualtat dels catalans amb la resta d'Espanya, comporomesa en  el Tractat d'Utrecht de 1713 amb el Regne Unit de la Gran Bretanya. Volen motius de violència  per justificar la sedició. Les mobilitzacions massives pacífiques i festives catalanes no agraden els cenacles del poder  que no creuen en  la virtud de l'esperança ik la fraternitat. Una democràcia progressista ui avançada exigeix altres pràctiques i el respecte als drets humans en un espai de llibertat, seguretat i justícia dins del respecte dels drets fonamentals i els diferents sistemes i tradicions jurídiques dels Estats membres de la Unió Europea. Els nervis i, el desconcert que apareixen al Govern Central i  la dimensió internacional  donada al problema no impedeixen que es vegi la realitat de portes tancades ofegant una societat que vol superar insuficiències,  ser lliure i dialogant.

Churchill Puigdemont, esperança i lluita

Ahir nit a la Sexta varem viure l'espectacle d'un Jordi Evole  incisiu intentant fer contradir el President Puigdemont amb un interrogatori gens flexible,  seguit i sense stops, de tipus judicial. Però la resposta sobre la obediència al dret internacional  en l'acció catalana, penso que va deixar les coses molt clares. Va saltar la contradicció entre els que parlen constanment del respecte a la llei i a la democràcia  com exigència de diàleg, i se serveixen de la llei, la democràcia i l'estat de dret, ancorats en un passat autoritari,  per anar contra la democràcia moderna i l'estat de dret dels nostres temps. El respecte al diàleg ha de ser sempre, amb bones i amb males relacions. Tampoc en democràcia es poden posar límits al diàleg ni condicionar-lo per temes. Ja  no som en temps de guerres feodals o del segle XIX, per destruir l'enemic. N'hi ha, pèrò que utilitzen el dret com més els convé, referint-se al dret espanyol,  com explica el Professor Jorge Cagiao avui a El Punt/Avui. El que mou ara a gent és precisament el sentit democràtic i el rebuig a l'autoritarisme de Rajoy. Lluís Bassat, a la Vanguardia, parlant e les dues democràcies, acusa que tots dos governs, el català i el castellà no cridin na diàleg, quan el President Puigdemont està tip de dir quer ha volgut diàleg i entesa des del primer dia. En canvi sabem, que Rajoy vol la rendició i que renunciem a l'autodeterminació, cosa impossible en el món de les Nacions  Unides i els drets humans.  Rajoy ha posat els interessos polítics per damunt del dret mobilitzant un ample aparell repressor, destruint la separació de poders, agreujant amb la seva posició de patriotisme espanyol, immobilista i negativa el conflicte institucional, crisi ara d'Estat, de la exigència catalana  per celebrar un referèndum d'autodeterminació d'acord amb el dret internacional. I a El País,  ens troberm amb dues pàgines de puiblicitat d'un Manifest contra el referèndum que tracten d'estafa anti democràtica. Ho diuen signatures que es presenten com d'esquerres, des de Agora Socialista a personatges com Cristina Almeida, Javier Cercás,  Juan José Millás, Miguel Rios, Lidia Falcón, Juan Marsé, Javier Marías, Mónica Randall, Carlos Jimenez Villarejo, Núria Amat i Rosa Mointero, entre altres. Per ells tot el que fa Catalunya és una farsa i demanen a la gent que no participi i no voti. El País està empenyat en fer propaganda en contra, com també els altres diaris d'Espanya, parlant de suposats mites i falsetats el procés. Curiossament el socialisme català roman ara  silenciós. No cal mullar-se per les institucions democràtiques, ni per la gent detinguda,  ni pel dret a decidir. El PSC que ja ha perdut el 25% dels vots que rebia, espera a veure que pot consolidar en el moment que sap que la gent es dona de baixa del partit i no els tornarà a votar. Ja no són aquell partit catalanista que va unior la gent de Pallach i la de Joan Reventós i el grup de l'Opinió d'ERC.  Podem perdonar les ambigüitats i errors de l'Alcaldessa quan ella mateixa erls reconeix i rectifica, però no el pas enrere del PSC a l'hora de defensar els drets nacionals de Catalunya. presentant recursos al Tribunaol Constitucional espanyol contra el referèndum legal, arrenglerant-se amb el Partit Popular de Catalunya i els també disminuïts Partit ciutadans. Hi ha divisiópolìticac i temptativa d'imposició hegemònica des del poder central. Aquesta manera de fer per part del bàndol unionista no contribueix a resoldre aquest conflicte polìtic entre Catalunya i Espanya, que només es pot resoldre políticament, com escrivia ahir Joan Vintró, diumenge a La vanguardia, 'deixant que els ciutadans s'expressin lliurament  en referèndum'. El poble català reclama justícia sociao i dignitat democràtica davant l'escalada repressiva pròpia dels anys 30 i de la política franquista. És el retorn al franquisme? Han sigut segrestades les llibertats amb tantes mesures de control polìíic i social per part del Ministeri de l'Interior i la Fiscalia de l'Estat? Detenir funcionaris i polìtics, i intervenir policialment material de votar, suspenent de facto l'autonomia catalana mirant de detenir el futur polític dels catalans que volen abandonin en mans d'Espanya, és i era una pràctica franquista com ho és la censura i el domini absolut de l'Estat sobre els mitjans de comunicació. No s'adonen, i també molts articuliestes i manifestants en contra del referèndum, que   fen el que fan, violen els principis universals de la democràcia i l'estat de dret, en nom de l'estat de dret construït pel poder conservador, que trenca amb tota esperança de pau social i de concòrdia.

Huracà Goliath Rajoy

LLegim a la premsa espanyola titulars d'articles com 'consulta sense base legal ni garanties'. 'LEstat s'ha fet preseent a Catalunya després de 40 anys', en el moment que la Guàrdia Civil irromp a seus institucionals i deté càrrecs polítics i funcionaris d'alt nivell. La realitat dels fets que es disfressa amb aquests titulars és que Catalunya ha rebut el cop d'un huracà destructor de la democràcia, retornant la Guàrdia Civil que semblava reconciliada amb la societat a la  funció de guàrdia pretoriana del règim maniqueísta espanyol. Amb un sacseig d'alta intensitat el Ministeri d'Interior, manant  a la Fiscalia de l'Estat, ha decidit que Mossos d'Esquadres,. la policia catalana treballi a partir d'ara sota les ordres d'un comandament militar en lloc de  donar compliment als acords de la Junta de seguretat. Des bde Madrid ens arriben insults per la política catalana i el referèndum convocat en lloc de lloances a la democràcia. El Gobierno de l'Estat ha decidit dur a terme accions directes sense admetre diàlegt amb el govern català.  La llei serveix ara per impooedir que es faci democràcia. Pluja de querelles i estat policial, en lloc de treballar en defensa  de la seguretat pública del poble. Tot comença a ser vàlid contra la polìtica catalana amb el silenci dels socialistes constitucionalisme i llampeigs autoritaris dels dits liberals que recolzen les decisions de Rajoy de voler reduir VCatalunya fins a la rendició. Aporofiten el monotema manipulat i l'atac per tapar la corrupció de l'Estat. La democràcia per Rajoy i els interessos que el manen, és la millor disfressa  pwer vestir el nou autoritarisme. L'hiuracà bRajoy és ara en el seu grau màxim. Tant sols li manca practicar la detenció del President i el Govern de Catalunya quer tots donem per fet serà dimarts a una hora  discreta, pruudencial i en forma proporcionada als interessos del Gobierno. No sé si s'adonen a l'Estat que fent el que fan embruten i degraden la marca Espanya, convertint-.se en un país extraeuropeu com Turquia. Tracten els  acusats i investigats en la causa general oberta en un Jutjat d'Instrucció que diuen és el nº 13, com delinquents. Fereixen els sentiments, la sensibilitat i el cor del poble català perseguint gent honesta, les institucions catalanes i el futur democràtic. Torna també amb l'exhibició del feixisme actíu, bandera espanyuola en mà, la confiscació de bens dels demòcrates catalans que volen votar en llibertat. Tot es fa en nom de la lleiu de la nova dictadura espanyola que representa l'huracà Goliath Rajoy. Una democràcia feble, com l'espanyola, feta per antics servidors de la dictadura i controlada pels seus cadells, necessàriament havia de ser tòxica i esdevenir perjudicial per l'exercici de les llibertats i el dret a decidir del poble català. Ha reaparegut avui el feixisme anticatalà de Franco i els fantasmes de la repressió franquista després de la seva victòri militar  amb l'alçament contra la República i la democràcia, deixant un  milió de morts i milers de desapareguts i beés robats a les mares republicanes com hem anat sabent. Però no han apagat la independència. Han donat lloc a una reacció defensiva  en la que el porotagonista és el poble, desbordant el pabtà de la paciència amb la mentida. Europa es mostra ara preocupadda per nl'evoluició dels aconteixements. Ha aparegut de nou el "polític de l'eslogan pervers". S'ha obert una caça de bruxes contra l'aquellarre inbdepoendentista. Ha aparegut   un Rufián diputat al Congreso de los Diputados i Diputades que vva de "chulo de barrio"  estil James Dean     modern. El conflicte ha arribat a tots els sectors de la societat. Només els intolerants es neguen a acceptar que  el diàleg és obligatori  en lloc de voler imposar obediència armada. Voler dividir la societat entre guanyadors i perdedors com diu el periodista javier del Pino, seria un desastre social.  Llençar la intel·lectualitat  "trepa"espanyola com Mario Vargas LLosa contra la democràcia a Catalunya ha sigut un altra error  que ha  apujat el grau del conflicte. La incapacitat política  del règim espanyol i la intolerància han quedat paleses amb l'huracà Goliath Rajoy volent arrassar David Catalunya, unit als ciclons adherits  PSC-PSOE  monàrquic i Ciudadanos com a fals partit liberal.

Paranoia imperfecte del poder

Aquesta tarda m'assebento de que ola Fiscalia ha convertit una massiva mobilització  ciutadania amb càntics, y flors en una manifestació multitudinària susceptible de ser perseguida com delicte de sedició.  No han sigut capaços de separar la manifestació ciutadana de rebuig dels escorcolls a la seu de la Conselleria d'Economia i Hisenda i detenció de càrrecs de la Generalitat, les temptatives de fer registre sense manament judicial ni garanties a la seu d'un partit polític que fa molta nosa al Govern espanyol. Han portat els càrrecs a declarar amanillats.No sabem siels han tret les polseres abans de declarar. Hi ha qui diu que no. Algunes fotos que circulen per les xarxes abonen aquesta imatge. S'esperen més detencions en els propers dies, mentre els govertns eurtopeus i els sociis del PP a la Unió comenhcen a veuire les coses malament i que el PP no és tant demòcrata cristià com aparentava a l'hora de buscar soci europeu. I lògicament l'encausament com vulgars colpistes dels capdevanters de les entitats que més mobilitzen l'amor per Catalunya, en Jordi Sánchez i en Raimon Cuixart, sense importar que ,més tard un Jutge prbablement hagi de arxivar el procedimient penal per manca d'entitat penal i proves suficients per dir que han produït un delicte tan serverament castigat pel Codi Penal. Públicament s'ha vist que ambdós acusats ajudaven a  mantenir la ciutadania quieta i a l'espectativa del que passava a la Conselleria. Fer política de mobilitzacvió de pau i tolerància no és tumulte. Tampoc poden ser declarats responsables de les punxades de rodes fetes  sense que ningú hagi vist res ni identificat cap persona directa i materialment causant dels fets. S'estan treient les coses de lloc per part de la Fiscalia i el GOvern que sembla imposa el que ha de dir i fer las Fiscalia. Els Fiscals coinvertteixen en delicte el quyer diuen els Ministres i el  President Rajoy. Mala política repressiva la del Govern espanyol que tindrà pitjor futur, doncs ens mostra de la regressió política i la demokratura, nom com ja es coneixen les democràcies merament formals que no amaguen un esperit dictatorial dels seus governs. Des de la mort del dictador, com en temps de la dictadura, el carnet de partit o d'afiliat i la obediència i docilitat eren i encara són imprescindibles a tots els partits a Espanya per ocupar càrrecs públics  o anar a les llistes electorals tancades .  La política és obeir consignes. Els càrrecs ben disposats  en una democràcia  deficient no es renoven. Anys i anys de  diputats i Presidents que confonen la política amb la seva finca d'estiueig o la financera de les seves necessitats. Al poder cal saber que només hiu arriben els que superen tots els cops de colsa i totes les ganivetades internes de la competència pel mateix lloc del partit.  Tot és fonamenta en falses fidelitats, conveniència i falsetats. L'important és dispoosar de les armes del poder. L'ambició i ànsia de poder fan nèixer situacions pròpies d'una dictadura. Aquest poder necessita servir-se de la llei. El poder de la llei que atorga la força  coactiva de l'Estat és indispensable per governar sense donar explicacions. És el primer pas per paralitzar la opoosició i que no puguin moure el poder ben assentat. Els polítics en aquestes circumstàncies esdevenen més astuts, desconfiats i amb sed de dominació. Han d'eternitzar els mandatsrepetint-se sense parar, no cedir res, i si cal, clavegueres i joc brut. És el que ha passat fins ara. D'engany en engany. Una democràcia amb aquest perfil esdevé paranoide, per la repetició dels errorts i la resistèncvia dels ciutadans a ser mal governats. La política dels conservadors és la creença en la superioritat de les famílies benestants del franquisme i els seus cadells, la manca de ssensibilitat i de equitat en el tracte per resoldre els problemes del poble. Una poart  molt importantn dfels càrrecs que ni tenen esperit de servei, viu del càrrec fugint dels probloemes de la vida real. Viuen en la conspiració per surar i escxlar,. són la base de la intolerància i la discriminació.No poden entendre que els joves i la gent gran ocupin aquests dies el carrer i vulguin democràcia, votar i justícia. No veuen la justícia i la Fiscalia com  entitats que posin fre al poder oligàrquic quan tota la causa és perseguir urnes i paperetes en lloc de perseguir defraudadors narcotraficants i terroristes. La percepció del poble, és públic, considera la Justícia espanyola en el daqrrer lloc dels 28 estats europeus. Per alguna raó serà que la gent no cregui en la justícia espanyola i no sabem si el govern espanyol  i els mateixos jutges i Fiscals s'ho hna preguntat alguna vegada. la gent catalana ha volgut barrar el pas pacíficament a una ocupació per un cos militar d'uniformats i amb armamentque.es presenta oficialment amb mentida, com col·laboradors de Mossos d'Esquadra, com és la Guàrdia Civil. Els han utilitzat pel servei del poder oligàrquic i els seus interessos, no ens enganyem. El cas català ha revolucionat les cvonsciències demtot un pobloe, iundeoendentiste o no que estima i defensa la dignitat humana i la validesa d'un règim democràtic sincer, transparent i autèntic, com diuen les Nacions Unides, garant dels drets humans i aplicant la equitat i la tolerància, que és la base del  veritable estat de dret. No fonamenta la mentida l'estat de dret. El poble català no accepta que ens vinguin a destruir manu militari i sota les ordres d'un Jutge o d'un Fiscal el legítim poder català, per impedirt l'exercici del vot d'un referèndum d'autodeterminació que .és considerat quelcom protegit pel dret internacional,  imprescindible per les Nacions Unides. Per això sorprèn també que el Ministre  d'Exteriors Sr. Dastris es manifesti davant l'Assemblea General de les Nacions Unides intentant fer creure que la llei del PP està per damunt del dret internacional. És a dir,  que no existeix  o és aplicabolle a Espanya altra dret que el  constitucional. Llavors cal preguntar-se davant aquestra aposta "patriòtica" que hi fem a les Nacions Unides i a la Unió Europea, sino volem aplicar lleis, dret i jurisprudència internacional.  O som o no som. O és que només som per donar imatge i fer quedar bé els qui manen?  Pura política d'imatge.

Els cadells d'Anubis a l'atac.

Diuen que han reinstaurat la democràcia a Catalunya. Ho llegeixo a la portada del diari ABC, diari madrileny que s'ha guanyat el reconeixement del Rei.  És que no en teniem de democràcia a Catalunya? Qui això diu  de la reinstauració de la democràcia no ha tingut cap inconvenient en organitzar una operació militar d'ocupació de seus de Conselleries de la Generalitat, utilitzant la Guàrdia Civil fortament armada, transformada en cos policial, sense deixar de ser una força militar, cosa que sembla no senta gens bé a la Unió Europea. Amb escorcolls, amb autorització judicial o sense, detencions de càrrecs legalment discutibles i intervenció a empreses de tarjetes censals, paperetes i propaganda del referèndum convocat, el Govern Espanyol considera que ja l'ha desactivat i  el Sr. Rajoy va sortir fent un comunicat per TV, demanant a Puigdemont fer marxa enrere "per evitar males peores".  Avui segur que Rajoy, com la gota malaia, tornarà a sortir per RTVE,  invitant-nos a rendir-nos sense condicions. Nosaltres baixem el cap i els Jutjats faran la resta. Repressió total. Fan el cop militar i diuen que els colpistes som els catalans. Curiosa manera de reinstaurar democràcies de les quals  forma, contingut i finalitat es desconeixen, excepte que els drets humans pateixen i cada dia hi ha més pobres.. La Vanguardia, després de la tarda i nit d'ahir, fa un editorial de crida a la swerenitat. Semblen cecs. Que no veuen que hem donat flors als que ens venen a reprimir? Que no vuen que la gent es manirfesta i protesta. Però no anem més enllà. Ahir  la gent, més de 40.000 persones davant la Conselleria d'economia podien haver-se disparat amb la rauxa més pujada que mai, saltant.-se totes les seguretats posades per separar guàrdies de la multitud,  i fer un linxament  amb resultats greus. La gent va esperar i esperar. I finalment se'ls va deixar sortir. Sabem que es van espantar quan van veure la reacció del poble català. No ho esperaven. Ni en Rajoy ni elseu entorn més proper. Ja sap ara que no tenim por de res. No coneixen  com som els catalans. Mai els ha interessat. Som objecte tributari. Segur que els xicots de la Benemèrita s'adonaran que es millor estar de baixa per estrés o de baixa per depressió, i no acceptar5aquestes feines de dissimular cops d'estat amb acusacions per delicte contra polpñitics catalan. Per ells es també dur fer el que fan contra els representants democràtics d'un poble pacífi8c i tgreballador com el català, pèrò exigent amb el respecte a la dignitat catalana. Van venir amb un nom d'operació sagnant. Anubis és el Déu egipci de la mort. A qui venien a matar? Són persones  que han triat una professió de militars, són del poble que han trobat feina i sou, per què cap ric es farà Guardia Civil, i veuen que són utilitzats per qüestions que no tenen res a veure amb la seguretat del poble. Deixen de investigar Gihadistes i alrtres delictes per venir a Catalunya a p'erseguir polítics. Bona feina, senyors!  Esperem que no passi res a nivell terrorista islàmic.Són uns manats com a cos de l'exèrcit que són i han d'obeir els seus comandaments militars. Però quan tot el món, polítics i opinió pública que saben i entenen que votar és democràcia, no delicte, diu que Catalunya té dret a celebrar el referèndum i  que votar és lo normal (Professor IgnacioArroyo. Article a El País avui 21 de setembre), seguir llegint, com Javier Zarzalejos s'equivoca amb un article a El Mundo (Catalunya, la celebración de la ilegalidad), que Catalunya és un problema der diners  i que per radicals estem perdent les oportunitats de fer servir  els instruments del mateix ordre constitucional. L'articulista es calla que mai podrà Catalunya conseguir res amb aquesta Constitució interpretada negant-li la seva identitat nacional, com li va passar a Ibarretxe fa uns anys, si ens sometem als dictats humiliadors i despreciatius de la polìtica de Madrid. Zasrzalejos no diu la veritat, perquè a més de l'ordre constituciona,  hi ha l'ordre jurídic internacional que és l'aplicable en aquests casos. Però agafats a la llei espanyola, s'allunyen dels valors democràtics europeus   i ampliant la repressió i l'ocupació de forces militars, doncs estarien fen t el paper dels soperbs Serbis que pretenien esclafar Kosovo. Parlen d'una Catalunya plural diferent de la nacionalista, que desqualifiquen com força democràtrica que ha guanyat unes eleccions a Catalunya, fent creure que nacionalisme català és totalitarisme per impedir que els catalans puguin votar. Quin desconeixement de la realitat Déu Senyor! Quatre banderetes espanyoles a la porta dela caserrtna de la GC a la Travesera de Gràcia,  demanant  més cop d'Estat i militars contra Catalunya, per acabar amb Catalunya. Aqauest deu ser el sentit de l'anomenada "operación Anubis". Prò obliden que no ens agrada la política de la mort. Ja ho vbam demostrar amb el moón del toreig. Volien ensorrar la política de tots els espanyols i ho han conseguit: protestes arreu. Propera vaga general. Tot es paralitzarà. Enfonsaran l'economia de tots els espanyols. Fins on vol arribar Rajoy?  Es creuen a Madrid que  ningú dirà res. Millor que comencin a veure les televisions estrangeres, escoltar el que diuen els dirigents democràtics del món i llegeixein els diaris estrangers que no es creuen res del que diuen des de la Moncloa. I per arrodonir la feina diuen a l'editorial de El Mundo d'avui que "La Ley prevalecerá". Els catalans pels diaris fets a Madrid hem atacat lkeles llibertats de tots els espanyols. Ho diuen i saben que això és mentida. TAmbé diuen que hem usurpat les institucions amb un projecte separatista que ara pretèn monopolitzar l'espain púbkic. Però curiosament, a cada hora, a Catalunya, mentre l'amenaça de detencions i pressió militar hi són,  més gent, de parla castellana vol votar el dia 1 d'Octubre i molts per la independència. Saben tots que Catalunya no abandonarà Espanya a la seva sort en mans de la dreta reaccionària que ha ressuscitat, i l'ajudarà amb la solidaritat de sempre.  Invocar el dret internacional i el de les Nacions Unides en diuen, com Luis Maria Ansón, "mofarse del Rey" i que Puigdemont. creient-se impune,  promou un delicte de sedició, pel que  Anson entèn que el poble espanyol i l'opinió pública están contra la radicalitat totalitària vol fracturar 500 anys d'història, unida  a travñes del voto il·legal. No aclareix d'on ha tret això de que el pooble espanyol i l'¡opinió pública estan contra les pretensions de Catalunya aprovades per un PArlament en base a un mandadt democràtic del poble. No són quatre esbojarrats. ni castristes, ni chavistes. No veu que és tot el poble el que està sortint al carrer a Espanya, demanant  amb manifestacions constants que Catalunya pugui votar. La corrupció descoberta a Catalunya no és una excusa o justificació vàlida per impedir votar. Pert lers mateixes elm President del Govern despanyol i alguns Ministres haurien d'estar també a la presó, doncs a Espanya hi ha corrupció, molta corrupció i diner negre. I per cert. que L'Estat està en crisi, com diu Enric Juliana avui també, però a La Vanguardia. Dur a terme actuacions contundents vestides de persecució de la delinqüència, contra un govern  encara avui autònoms, per motíus polñitics  és una greu afrenta als drets  humans negant el dret dels catalans a ser catalans, enfrontant  la societat polìtica espanyola a tota la societat catalana, perquè perjudiquen a tothom amnb aquesta manera de fer polìtica de "primero te detengo y luego hablamos". segons Juykliana  RAjoy ha activat amb una decisió equivocada un reflex defensiu català, unint al procés ind4poendentista i el dret a marxar de l'Estat molta gent no indeoendentista. Va de democràcia i dxe supervivència social. I això no és odi conytra ningú, és el reflex del que passi cada dia a cada hora. Millor que ara no se li acudeixi al Fiscal General fer detenir el President Puigdemont i el govern català. Que volen que els expulsin a tots els espanyols de la Unió Europea.? Haurem de demanar a Donald Trump que ens envii els Marines i/o ntambé a Putin, per ordre de les Nacions Unides per una operació rescat de les fúries espanyoles, que tenim pendent facin els britànics des del Tractat de Gènova de 1705 amb Catalunya. El que és de contingut totalitari és ignorar que hi ha un ordre internaciona amb un dret que està per damunt de l'interior de l'Estat,  per voler imposar-lo als demés. Això ni passava amb el darrer Austria. I per cert que l'embestida per intentar acabar amb Catalunya fou  el 1714 i només som al 2017. Anson ha fet malament els comptes, com també es va eqivocar Espseranza Aguuirre amb allò de " 3.000 años". I també ha oblidat la dictadura franquista i l'absolutisme del Rei Alfonso XIII que va acabar abdicant per4 deixar-se portar per les classes altes que beneïen el "orden público garantizado a golpe de sable". Els tempos han canviat. Ja no serveix l"ordeno y mando". Tots els països democràtics respecten els drets humans i la justícia social. Espanya, sento dir-ho, no.  Cal evolucionar i posar-se al dia., cosa que l'Estat no fa. I per això Espanya ha perdut el tren de la regeneració i la renovació.

L'Estat no vol Pau i Treva

El Govern de l'Estat no accepta el diàleg sobre el referèndum amb el Govern de Catalunya. De fet no dialoguen, mirant de recentralitzar i controlar tota la gestió pública catalana amb l'objectiu de buidar de contingut la Generalitat, retenint inversions, recorren totes les lleis que Catalunya necessita, i així s'atreveixen a dir que no fem res i que tant sols tenim monotema. Ja han dit de manera contundent que no volen acordar un referèndum pedr Catalunya. Ara és més el "no quiero" que el "no puedo". Ara veiem que és i significa la dreta reaccionària al govern, nodrida de personatges formats a la vella guàrdia del transfranquisme que diu Ramon Cotarelo. Aquesta dreta no és ni paternalista com la de la 2ª República quan no hi havia seguretat social i molta gent vivia en colònies al costat de les fàbriques. Com menys aspirin al poder, millor per la dreta.El poder és p'ropietat de la dreta i no el volen deixxar anar. I això no ho veuen els socialistes espanyols aliats ara amb la dreta contra la independència de Catalunya. La dreta assentada en el poder ha sembrat el verí de la discòrdia i la més gran divisió socialo, entre pobvres i rics i entre catalans i espanyolistes, que segons ells són els bons patriotes. No han tingut cap escrúpol en enfrontar Fiscals, Policies i Magistrats amb un poble que se sent en possessió d'un dret garantit per les Nacions Unides i el Dret Internacional. Qui fa doncs malament les coses   intentant portar a la grenya els ciutadans amb els seus càrrecs electes? Fent això parlen de concòrdia i obediència a la llei imposada per la dreta sociològica. fitxa des de Madrid, han creat més desafectes. Han intenbtat desestabilitzar el pressupost de Catalunya menystenint la capacitat d'organització i pragmnatyisme català. Es pensen que  acceptarem ser maltractats i baixarem el cap. Es creuen que no veiem que la  Constitució és un nyap obstruccionista dels drets i llibertats de Catalunya com a poble amb identitat nacional històrica innegable des de 988, redactada sense dones, com deien ahir les feministes al Casinet d'Hostafrancs. Han creat una política social maxista  i discriminatòria que  deixa a les dones sense recursos i amb pensions baixes, amb salaris inferiors  en un 25% als dels homes per el mateix treball. HA querdat molot clar que la Constitució es va fer en interès de classes acomodades. No va intyyeresdsar als grans capitals arribar a la ruopturta amb el sistema franquista. Per amagar veritats es va crear una regulació de dubtosa credibiliotat. On han quedat les igualtats promeses, la Carta Social Europea, els Drets dels Infants, la assistència a la gent gran  discapacitada que queda a cura de les famílies quan haurien de ser ateses per la seguretat social?
Què passa i com hem d'acceptar que amb aquesta política, un 40% dels joves es droguen amb alcohol i substàncies destructores de la seva intel·ligència i voluntat? On buscar les causes per que la gent jove  ha d'emigrar per trobar mala feina  i es considera sense futur ni horitzó? S'ha volgut desmotivar i desinteressar de la política el jovent que no era de "bona família", i el PSOE no ha fet res per aturar aquesta destrucció sagnant i alienadora. L'objectiu era construir una política de règim dur  contra els rebels, tot fet sota el control de certes èlits financeres i de fortunes empresarials. La dreta només protegeix el fort. Les SICAV, les amnistíes Fiscals i el despilfarro com també la corrupció i saqueig de la caixa institucional, els pressupostos real sobreexcedits en obres d'infraestructures, negocis  amb beneficis per l'incomplidor a càrrec de l'Estrat, repercuteixen en les economies dels treballadors i classes mitjanes que veuen apujar els impostos de tot aquest cost. Sumem a la dilapidació de la caixa pública el diner  que repercuteix negativament en escoles, hospitals, assistència social i lluita per la proteció del medi ambient que no interessa a molts industrials. S'ha creat en definitiva un règim legal sense equitat ni flexibilitat,  a mida dels interessos de la èlit dominant, amb ànsia hegemònica, que ens diuen és el que defineix un Estat de Dret. L'Estat de dret és altra cosa, doncs el dret pot condicionar la llkei i també la justícia social, els drets humans, la obligació de respecte, comprensió, diàleg intersocial  i la tolerància, dins d'un marc democràtic. La democràcia no és la llei, ni la llei fa la democràcia com van pensar alguns dels set redactors de la Constitució no vinculats al règim anterior. És la voluntat del poble la que fa la democràcia amb un exercici diari de defensa dels seus drets i llibertats. No tot s'acaba ni es legitima  amb unes eleccions periòdiques i rutinàries. L'error de l'Estat és no voler fer un Pacte de Pau i Treva amb Catalunya. No volen política. volen vençuts, apreciació innoble i indigna en una democràcia que es diu europea.

procedeix aplicar el dret internacional

El Secretari General de les Nacions Unides Sr.Ban Ki-Moon, va visitar Andorra a principis d'abril del 2013, amb motíu del vinté aniversari de l'ingrés de l'Estat andorrà a les Nacions Unides, i entre altres coses va dir  el dia 2 d'abril, valorant el procés del dret a decidir iniciat a Catalunya, que les Nacions Unides respecten el dret a l'autodeterminació dels pobles  i s'han de respectar les aspiracions genuïnes dels pobles. El procés el va situar dins del marc dels drets humans i la dignitat de les persones que l'ONU respecta i promou arreu del món. Va afegir que els conflictes s'han de resoldre per vies pacífiques i amb diàleg, respectant la voluntat genuïna dels pobles afectats. També va recordar que elmdret a l'autodeterminació és un element formal de la Organització de les Nacions Unides, situant en el seu discurs el procés català dins l'empara del dret internacional a l'autodeterminació. Va fixar aquest dret que és independent de la superficie d'un estat i del nombre dels habitants. Despr´ñ4es anava a Madrid on el Sr. Rajoy l'esperava amb una llista de reivindicacions d'aspirants a càrrecs dins de les Nacions Unides, sense parlar de Catalunya evidentment. Avui, a Catalunya patim el desconeixement culpable d'aquest dret que reconeixen les Nacions Unides a la seva Carta Fundacional de 1945, per veu del seu propi Secretari General. Qui aspira a càrrecs no pot ignorar ni deixar de costat les obligacions que li imposen les regles internacionals,. quan d'un poble annexionat per la força es tracta. Volen els de Madrid presència de prestigi, amagant que volen imposar criteris dictatorials irresponsables a Catalunya i als Tribunals. Si la resposta de Rajoy a Ban Ki-Moon pel tema català fou "ya hablaremos", va deixar clar el Sr.Rajoy que  mai negociariaq res amb Catalunya, abans cremar-la. Han començat a atacar ara amb forces policials militars incautant-se de propaganda impresa, aturant al les televisions i actes públics la llibertat d'expressió en nom d'un hiperlegalisme histriònic, com diuen els escriptors catalans en el seu Manifest demanant votar el dia 1 d'octubre. ës una qüestió, com diuen de  defensar la llibertat d'expressió i la dignitat de sert coiutadans de ple dret. Registres a impremptes, intervenció de propaganda del vot, cerca incansables de paperetes i urnes, comunicació als alcaldes de prohibició d'oferir espais de vot , retirar domassos i propaganda de paradetes dels partits al carrer amb la menció democràcia, censura a correus i segrest de revistes que parlen de democràcia, sense importar la violació del secret postal i la il·legal censura feta per un funcionari, a més de l'atemptat coactiu contra drets fonamentals reconeguts a tot el món civilitzat. Amenaçes del mateix President Rajoy  de persecució per delicte contra els que vagin a les taules, disolució de la sindicatura electoral, És el que creuen el Govern espanyol que és el que nbecessita la nació per parar la campanya i la votació d'un poble determinat que no té por de la repressió. Què ens importa que ens inhabilitin als jubilats i als que són a l'atur i als joves expatriats per manca de feina  al territori. Que ens inhabilitin serà per poc temps, perquè no servirà jurídicament per res un cop declarada la independència. Nosaltres no tenim por perquè sabem que el dret internacional està per damunt de la llei espanyola i algun Tribunal Internacional de Justícia anul·larà tots els disbarats legals del règim espanyol. I no dubten alguns  Espanya  en anar contra les llibertats fonamentals d'expressió i el dret a votar, la equitat i la Llei aplicable, forçant criteris judicials de possible nul·litat per il·legalitat, per subvertir els principis i valors constitucionals i despreciar les obligacions del dret internacional públic com el dilluns 19 de juny explicava Narcís Oliveres en un article publicat a El Punt/Avui. Els catalans no som patriotes del poder, sinó de la construcció d'un país nou en forma de república, per recobrar el nostre estat abolit per la força el 1714 i el 1939, viure en llibertat i millorar la situació social dels nostres ciutadans i ciutadanes. LLuís Martínez també deia en la seva columna a El Punt/Avui el 19 de juny del 2017 "ni diners ni papers", recordant que Rajoy ha incomplert tot el que va prometre, com Mariano Revilla recorda cada vegada que surt per TV que Rajoy és un morós. De manipulador i fals, ara ens h a sortit  el botxí de la democràcia i un cap de govern suspès pels seus propis fets en dret internacional públic. Si els espanyols no el paren i l'envien a Santa Pola a fer de registrador de la propietat, aquest home és clar que, per la seva intolerància i ignoràcia culpable del dret internacional públic i del que diuen les Nacions Unides, destruirà el poc que ja queda de les Españas, com va fer amb l'Estatut del 2006 retallat al Congreso de los Diputados i acabat de tombar pel Tribunal  Constitucional el 2010, malgrat haver sigut aprovat en referèndum pel poble català. Ara ens regim per una llei autonòmica imposada y ens diuen que és la llei dels catalans, callen que no l'hem votada després de la retallada i que varem sortiur al carrer protestant. On era la democràcia de que parlen?. No ens podem creure una gent que ens retallen autogovern.  drets i llibertats, dient que reformaran la Constitució sense aclarir res, com els socialistes del PSOE que fan molt discurs, però no concreten res i han renunciat al republicanisme . Mariano Rajoy  no vol admetre que José A. Martin Pallin, Magistrat Emèrit del Tribunal Suprem digui que el referèndum no és il·legal. Llavors és il·legal el Senyor Rajoy i tots els que es pronuncien contra el Referèndum d'autodeterminació de Catalunya  rebutjant aplicar el dret internacional públic que el reconeix? RElGovern espanyol i els Tribunals sembla mnque no s'adonen de que  quan es  discuteix la creació d'un nou estat no és aplicable el dret intern del territori, sinó que ho és  l'internacional dels Tractats i el de les Nacions Unides. És una falsetat jurídica dir el contrari.

Dia Internacional de la Democràcia

Estem en una situació excepcional deia ahir per TV8 un Jutge, quan li preguntaven sobre la aplicació judicial del criteri d'il·legalitat del referèndum declarada pel Tribunal Constitucional a demanda del Govern espanyol. Però el que va quedar per analitzar i valorar és que avui és el Dia Internacional de la Democràcia institucionalitzat pèr les Nacions Unides.. La campanya pel referèndum va començar ahir, a la vigília del dia internacional de la democràcia. Com diu el Secretari General de les Nacions Undes Sr. Antonio Guterres, "és una oportunitat per renovar el nostre compromís amb un món definit per els valors consagrats a la Carta de les Nacions Unides: pau, justícia, respecte, drets humans, tolerància i solidaritat". També recorda i ens transporta a 1977, "la caiguda d'un dictador, o la celebració d'eleccions després d'un conflicte, no és garantia de que la democràcia vagi a prosperar  per si mateixa" Ban Ki-Moon, deia el 2009 que "sense democràcia no hi hauran drets humans. La democràcia no és la llei, sinó el producte d'una societat civil activa que es fa escoltar", que és el que està fent avui Catalunya. Democràcia és responsabilitat, capacitat d'influir en el govern i participar dels fruits del progrés. Democràcia és societat participativa basada en l'estat de4 dret     i els drets humans. No existeix un model exportable de democràcia. Però si es necessària la participació popular i el diàleg. En moltes ocasions les democràcies es veuen amenaçades i alterat l'ordre constitucional per l'absolutisme d'una part de la societat polìtica sobre les demés, doncs les democràcies no són processos irreversibles, però si son duradores  quan estàn arrelades en les tradicions i filosofies que donen recolzament a una governança democràtica efectiva. En aquest aspecte les tradicions catalanes i espanyoles són ben diferents, avui irreconciliables, quan, en lloc del diàleg,  arriba la violència en nom de la llei. La democràcia avui no és una realitat complerta a Espanya, perduda en el formalisme i l'excessiu reglamentarisme que impideix una participació directe   de la societat civil, fet que revela la inseguretat i desconfiança del propi govern espanyol envers la ciutadania i l'electorat.  Els governs que no volen democràcia veritable  volen l'apatia i la desmotivació política del poble. Sense futur democràtic i pluralista, no hi pot haver Estat  que generi  millores socials. Sense eswcoltar ni respectar la veu dels ciutadans, no hi ha democràcia. I la democràcia no és tant sols cosa d'eleccions periodiques de representants  que obliden darrera les parets dels parlaments els febles i vulnerables. És clar doncs que la voluntat de la població, com estableix l'article 21.3 de la Declaració Universal dels Drets Humans, ha de constituir la base de l'autoritat d'un govern. L'objectiu és garantir la democràcia mitjançant la distribució equitativa de la riquesa i la igualtat i l'equitat en relació a l'accés dels pobles als drets civils i polítics. No tenim notícia de que Espanya celebri enguany el dia internacional de la democràcia. Pot ser que la utilització de forces militars contra el referèndum convocat per la Generalitat de Catalunya,  a la recerca de paperetes i urnes per intervenir, com és la Guàrdia Civil, contrariant l'article 7 del Tractat de la Unió Europea, hagi trencat al Congreso de los Diputados, mantenint la divisió dels espanyols en bons i dolents, els que van guanyar la guerra civil i els que la van perdre, i en la política espanyola el nexe entre democràcia i drets humans, per l'ànsia de la dreta espanyola de dominació injusta de Catalunya amb la llei que defineix la democràcia del Partit Popular i el post franquisme. El nac uonalisme català no és un verí, ni Catalunyta camina cap el naufr5agi després de sentir la opinió recent de la White House i de Juncker que han decidit respectar el resultat del referèndum, paraules que deslegitimen internacionalment tota la idea d'excepcionalitat de la suposada il·legalitat del referèndum. La democràcia passa per damunt dels interessos radials i rebutja les amenaces, les imposicions per la força i la repressió.

ànsia de dominació legal injusta

L'agressivitat en l'aplicació de la llei espanyola a Catalunya  i negar-se Rajoy  i Soraya Sáenz de Santamaria a sentar-se  a parlar amb el Govern de Catalunya, està arribant a uns màxims   impensables el 1977. Anem de genocidi polític en nom de la unitat d'Espanya? Però amb tot això es cremen els jutjats de València i amb ells les proves de la corrupciò del partit popular que ens fa empaitar pels jutjats i el Tribunal Constitucional. Ves per on  les situacions s'arreglen amb incendis i pèrdues de documents o esborrat de memòries d'ordinadors. Mai dialogant com recomanaria avui el mateix Maquiavelo. El cas de Catalunya, que ja és el plet més gran de la història de la independència catalana, ha sigut clarament impulsat pels piromans regressius del Govern espanyol que se serveixen de la via judicial i policial per intentar frenar la independència de Catalunya. El que menys importa és la democràcia. Ho saben a Madrid pèr què se's ha acabat el temps. Des de 1939 i amb la post dictadura de 1978, per part del Govern central, posant pegues a tot, negant-se a anul·lar la causa contra el President LLuís Companys, President democràtic de la Generalitat, detingut a França per la Gestapo nazi i afusellat a Montjuic per ordres de Franco,  mai s'ha volgut reconciliar les dues Espanyes que la guerra civil va contribuir a separar. El tema de les fosses comunes  és un exemple del domini exercit contra els republicans vençuts pel feixisme. Han begut delm franquisme i no se'n saben sortir o noi els cinvñe. Però es juguyyen els drets del poble que reconeix la Declaració Universal de Drets Humans. La violència de la dictadura franquista contra els vençuts post guerra civil n'és una demostració. Espanya ha viscut anys i anys sota la repressió d'una dictadura sanguinària, sense drets ni llibertats, amb el joc de la inflacció i l'estancament industrial. Fou el temps del negoci del  crèdit   al 14% i més. Les grans estafes com Matesa i els Ruiz Mateos, recorden? Eren els temps de la manca de creixement i de les alçes de preus. Ara ens quedem  de nou amb les dues coses amb el nom de desacceleració i ajustament.  L'atur segueix, els sous  reduïts, el treball en forma precària. Però l'Estat vol seguir dominant Catalunya  amb tota l'hegemonia del passat. Retallades en els pressupostos, balança fiscal retocada perjudicial per Catalunya quan ens reconeixen que ens deuen 10.000 milions d'euros. Hem estat molts anys, i seguim, en l'ambigüitat presentant Espanya com una potència de pau i solidaritat, reprimint judicialment els nostres càrrecs electes, ara possiblement 752 alcaldes i algun funcionari, tancant la porta als refugiats que ens haviem compromès a acullir, resrtr4ingint sota mínims les contribucions a la cooperació internacional. La ofensiva judicial a Catalunya és cada dia més forta sota la direcció dels Fiscals. Van directes ncontra el referèndumk per què no es pugui celebrar. Centenars de Policies i Guàrdia Civils buscant urnes i paperetes en lloc d'investigar possibles gihadistes i les mesquites salafistes que tenim a Catalunya, deixant de perseguir l'entrada d'il·legals   que no se censaran per passar desapercebuts. La seguretat ciutadana la posen en pèrill per una qüestió política, sense por a col·lapsar la justícia en nom de la llei. crisi polñitica oberta ara és greu, amb un Estat radicalitzat contra Catalunya, perjudicant a tots els catalsans, els que volen votar i els que no,. Tanquen la web de infoirmacviò9 i propaganda del referèndum convocat  pel Govern de Catalunya d'acord amb el dret internacional i Tractats ratificcts per Espanya. Requereixen el director de TV3 per què no emeti publicitat ni doni informació del referèndum. Susopenen actes públics a Madrid i València. Veurem que acaben fent avui a Tarragona. Afirmen que fora de la Constitució no bhi ha legalitat ni estat de dret i obliden el de les Nacions Uniudcesm i la OSCE. Només estan decidits a respectar la Constitució que posen per davant com a pedra i excusa que tanca la porta al dret nou, el dels principis i valors de les Nacions Unides que són els de la democràcia participativa que garanteix la convivència democràtica  i la responsabilitat ciutadana. Catalunya afronta de nou una ànsia de domini legal injust, una contrautopia autoritària. Ni serà que els de Madrid es pensen que són al 1625 copiant el Rei de França que va intentar també invadir Catalunya i fer-la seva? No valoren que Catalunya ha demostrat de mnou aquest 11 nde setembre ser un poble unit, pacífic, cívic i democràtic. L'ABC ha arribat a dir la bretolada de que a la díada erem 800.000 mil menys que el 2016, que segons ells només erem 500.000. No saben ni comptar. Resten en lloc de sumar igual que el Govern d'Espanya. Han iniciat un setge que no s'atura, cridant el Presixdent Rajoy en la seva campanya antireferèndum que la gent no es presenti a les meses electorals i ara també proposant que es talli la llum dels col·legis que posin urnes per impedir l'accés a les dades censals i el recompte de vots.  Hi hauran grups electrògens. No s'amuini Sr.Rajoy. Tampoc havia d'haber enredat Rajoy el Rei a fer un discurs pepero ahir a Cuenca. Sembla que el vulguin arrossegar en la caiguda. Més tard veurem si també tanquen el Carme Arena de Tarragona avui i que més fan per defenssar la utopia de l'Espanya irredenta de genolls davant el Crist de la Bona Mort que passeja la legió per Setmana Santa.

Hola República Catalana

Hi ha un món que emergeix que obliga a  posar en marxa polítques  i accions socials per fer front a les urgències  que es produeixen en el món actual i  preparar una nova manera de viure, les millores socials necessàries, el canvi de la forma de fer política, la política constructiva del segle XXI.. El conservadurisme polític de les anomenades grans nacions,vinculat als grans interessos industrials i financers, ha accelerat la destrucció climàtica, les diferències entre rics i pobres, i ha posat totes les trabes possibles també a l'emergència d'una nova esquerra garant de les diversitats nacionals i el respecte a les minories socials. A Espanya el President del Govern espanyol exhibeix fermesa davant el Govern de Catalunya. Parlant de les virtud espanyoles que no tenen cap reflex a Catalunya, es pensa que ja  ha dit el que calia. Per què l'important per el Rei i el Govern central, és exigir als catalans el respecte a la llei feta a Espanya per la majoria conservadora per que Catalunya no se'ls pugui escapar,  recentralitzadora i disposada a destruir Catalunya com a poble, per molt dura que sigui amb Catalunya, perquè entenen a Madrid que és una exigència democràtica.  Això mateix va dir el Rei al llavors President Mas el 24 de Juliol de 2015, donant per bo l'absolutisme que exhibia Rajoy. Tenien ja previst posar en marxa recursos al TC per parar Catalunya, com havien fet retallant l'Estatut i paralitzant amb recursos la legislació aprovada pel Parlament de Catalunya. Sempre han tingut en ment els jutjats i l'article 155 de la Constitució., Però era més senzill i menys complicat  dir que el Govern català  viola les lleis, obrfir procediments judicials, amb raó o sense,  i posar-se medalles davant els espanyols perquè el Govern són els bons i els catalans rebels els dolents, és a dir els delinqüents. El primer, el President Puigdemont. No volen veure que  a Catalunya hi ha una ample majoria parlamentària i ciutadana partidaria de fer pacífica i democràticament el necessari,  amb llibertat per a tothom,  per poder establir una República Catalana independent, democràtica i de drets socials. Aquest 11 de setembre, tractat des de el que ja se'n diu la caverna com "diada de agitación", "impulsan la consulta il·legal", " diada de la desobediència", "el dia que Catalunya perdió su bandera".  I el diari El Mundo, com a resposta provocativa a la concentració de un  milió de persones ahir a Barcelona, arriba a dir que el 60% dels espanyols exigeixen impedir el referèndum. Sembla que ens diguin que ens enviaran la división azul porque el enemigo está en el Este i quiere poner "urnas para votar". Si fan cas del que els diuen amagant la veritat catalana, doncs m'ho podria arribar a creure. Però perquè no volen que fem debat a tota España del que és el govern espanyol i de quina és la realitat catalana i el per quèn de les coses?  Amb aquests criteris ja no faria falta fer eleccions, La democràcia dirigida per enquestes possiblement de conveniència. Això que fan no més democràcia i és més propi d'una política regressiva.  I ara no se'ls acudeix altra cosa que prohibir al director de TV3  emetre publicitat i informacions d'actes pel referèndum.  No han dubtat en atacar també la llibertat d'expressió, dret reconegut internacionalment com a dret humà.  Aquesta és la seva democràcia, ni la nostra, ni la que volem pel futur republicà de Catalunya. Espanya sap que en dret internacional estan obligats a no impedir el referèndum. La independència possible de Catalunya no divideix res a nivell humà. Tothom segirà treballant i creant riquesa. La convivència entre la gent que viu i treballa a Catalunya, se senti o no catalana, seguirà igual. A no tenim cap interés en trencar la convivència de catalab+ns i espanyols, però si volem governar-nos  sense interferències  polítiques ni judicials, i disposar dels nostres  mitjans fiscals propis per satisfer les necessitats dels serveis públics, infraestructures, projecció internacional  i manteniment de la llengua i cultura catalanes. Els periodistes estrangers que han seguit la diada, com també diputats d'altres paisos presenta a Barcelona el dia 11 de Setembre, no entenen ni poden entendre com a demòcrates que Espanya no vulgui permetre el referèndum català. No cal cridar a cap insubmissió, només demanar la pràctica d'un acte reconegut per les Nacions Unides en Tractats i Resolucions de l'Assembla General. Però dir això a Espanya sona a colpista, a anrtidemòcrata i a totalitari rupturista. És la primera vegada que veig com en política es canvien les paraules i el sentit de les coses, per insultar amb és comoditat. Per+ò sio els diem que Catalunya és l'iceberg que pot fer fracassar el gran transatlàntic espanyol, llavorsd que no ens vinguin dient que els insultem. Aquestes expressions són innecessàries per amagar que Espanya és ara una democràcia fallida. El camí català passa ara per l'1 d'Octubre per demostrar que l'independentisme és majoria absoluta a Catalunya.  Trenquem amb l'herència franquista perquè no podem viure del passat ni en el passat ara que ja sabem que l'estat de dret no es fiable si és construït per interessos que no admeten el debat real que ha proposat Catalunya amb constants ofertes de diàleg. És mal catal,à el que per interessos propis s'oposa al referèndum, per por de perdre "prebendas de ll'Estat".  La por s'ha de deixar al dipòsit de deixalles i  dir ben alt: "No tenim por". El futur  no és pels covards ni pels traidors a la pàtria catalana. Construïm més democràcia, construïm la nova Catalunya en pau i llibertat.

Rajoy camí del final polític

Aquests darrers dies han passat  coses sorprenents.  L'Alcaldessa de Barcelona posa dificultats a la col·laboració de l'Ajuntament en el referèndum. Vol estalviar-se disgustos amb l'Estat i tampoc vol còrrer riscos personals. Rajoy, que no ha posat ni una sola idea de convivència i entesa  sobre la taula d'unes negociacions inexistents, s'empenya en moure la Fiscalia de l'Estat i la Guàrdia Civil per imprentes i seus de publicacions impreses per mirar de trobar i fer la intervenció de les paperetes impreses pel referèndum, urnesi més documents que li permetin una nova escalada contra el referèndum declarar il·legal, L'actuació policial ha sigut un fracàs. Cap urna, papereta, cap llistat del cens. El resultat ha sigut des de la jove que oferia clavells als Guardies Civils a Valls fins a l'esbroncada pacífica  de la gent que es manifestava en protesta  amenitzada   amb la cançó de les paperetes. La Guàrdia Civil, lamentablement, perquè havia demostrat la seva recuperació a la societat catalana i no ser la guàrdia pretoriana del franquisme, es deixa utilitzar com a ariet del govern espanyol contra a democràcia catalana. Per sacabar d'arrodonir l'escenari rebel a la democràcia, diputats del PSC, PPC i Ciutadans han acabat abandonant  tots junts, el saló de plens del Parlament de Catalunya, com feia la lliga durant la República si es discutia al Parlament alguna cosa que no els anava bé. Ara els unionistes volen el domini del govern de Catalunya en nom de la Constitució. I per fer-ho abandonen un Parlament, deixant sense veu la meitat de la Cambra, negant-se a votar.  Penso que és un concepte estrany de la democràcia. I el millor, la  proposta immediata de moció de censura contra el President Puigdemont. que vol fer Inès Arrimadas, que s'anima a intentar enderrocar el President i posar-si ella. Tots els diaris espanyols, televisions i radios volcats contra el referèndum català. Missatges whii confusionaris. És allò de l'atemoritza i divideix i venceràs. És voler enfrontar  les famílies catalanes amb els familiars castellans, andalusos, extremenys, gallecs i aragonesos, crear mal ambient i veure si així fan desistir molts catalans pels sentiments familiars trencats per una informació i uns missatges fets i difosos per crear malentesos. És una política neutralitzadora de la malaltia catalanista. També ens regalen paraules com les de colpistes, nazis, antidemòcrates i segueix existint tota absència de diàleg, llevat d'algun atac d'ansietat dels que veuen que Catalunya resisteix i està decidida a celebrar el referèndum. Només cal veure  la quantitat de milers de voluntaris que s'han ofert per col·laborar en la jornada de les votacions. Això hauria de fer pensar el govern d'Espanya que ha de repensar les seves prioritats, i recuperar l'esperit de diàleg que ha trencat negant-se a parlar del referèndum d'autodeterminació. Catalunya es belluga per     fer un esclat de dignitat i acabar democràticament amb el radicalisme del Govern Rajoy. De naufragio del procés, com deia El País el pasat dijous, res de res. Catalunya no més un col·lectiu nacional verinós que es propossa implantar el totalitarisme, ni bevem de Venezuela. El nacionalisme català no té res a veure amb el fanatisme, perquè el radicalisme democràtic vol dir més i millor democràcia, adaptar les institucions, drets i llibertats a l'evolució dels temps, el pensament i les necessitats socials. Avui El País es despenja amb una enquesta que dona el jovent com contrari a la indepedència.   Han intentat confondre els pensionistes i gent grant amb el tema de les pensions, culpar la Generalitat per les deficiències sanitàries quan tots sabem  per les grabacions fetes públiques del despatx de l'anterior Ministre de l'Interior, van intentar destuir la sanitat catalana per desacreditar la Generalitat. Ara es tracta de  desmotivar els empresaris i la gent jove, provocar el desinterés i que baixi la votació  per sota del 50% del cens. Si Catalunya s'en surt, Rajoy sap que se li ha acabat.  Pot ser els espanyols ens agrairan que els alliberem d'aquest home i la seva cort. El Govern d'Espanya ja no recorda que Catalunya era un poble independent que el segle XII va pactar amb Castella les seves fronteres, per anar contra l'imperi "Almohade". Eren pactes de pau i concòrdia d'Estat a Estat. En el Tractat d'Almizra del 26 de març de 1244, Castella i Catalunya es repàrteixen les terres conquerides, i la reconquesta cap el sud queda en mans castellanes. La diplomàcia medieval  ens recorda que Catalunya es regulava a si mateixa. Catalunya respectava Castella com a regne veí i aliat,  i Castella respectava Catalunya com a poble veí amb el que tenia pactes de concòrdia i bon veïnatge.  Hora és ja que Espanya reconegui el dret de Catalunya a ser Catalunya, poble veí al que va acabar ocupant militarment   en lloc d'establir els pactes de pau, bon veïnatge, comerç   i cooperació. Tampaoc Espanya va respectar la igualtat compromesa dels catalans amb els castellans després de l'annexió. No cumplir les obligacions  de respectar Catalunya a que es va comprometre Felip V amb el Tractat d'Utrecht, apoderar-se  avui dels diners que Catalunya necessita per desenvolupar-se, són dos motius més que ens expliquen la situació. Cap reforma constitucional, cap canvi de forma d'Estat solucionarà un problema que els governs espanyols no volen reconèixer i solucionar. La Declaració de l'Assemblea General de les Nacions Unides de 9 de novembre de 1995, reconeixent la rapidesa i l'amplitud de les transformacions del món contemporani, reafirmà els Propòsits i Principis de la Carta Fundacional, com també reafirmà el dret de tots els pobles  a lliure determinació dels Estats sobirans que no es condueixin de conformitat amb el principi de la igualtat de drets i de la lliure determinació dels pobles. És que això de  no voler permetre que els catalans siguin catalans porta conseqüències polítiques, i Rajoy és conscient que el rellotge arriba a l'hora, en el moment que els pretendents a succeir-lo comencen a aparèixer. El vaixell Rajoy s'enfonsa.

Estat contra Tractats i el nou constitucionalisme

Es van acabar ahir les sessions del Parlament de Catalunya, després de l'aprovació de la llei del referèndum, el decret de convocatòria pel dia 1 d'Octubre i l'aprovació de la llei de transitorietat, malgrat els molts debats, interrupcions, recursos, reconsideracions i amenaces de que "això no sortirà gratis", sense que l'Infern quedés congelat, com pretenia el diputat del PPC Julio Fernandez que encara trobava curts els debats. Es tractava d'endarrerir les votacions com fos per guanyar temps a veure si mentrestant el Tribunal Constitucional dictava resolució paralitzant les lleis  i Decret de convocatòria proposades opel Govern de Catalunya. La oposició estava sincronitzada amb la gestió del Govern d'Espanya i els seus funcionaris. Però democràticament parlant no els va sortir bé. Han fet una mala feina a la democràcia els socialistes constitucionalistes, els conservadors i liberals unionistes catalans, amb la seva actuació, No han volgut debatre en realitat. Tot era turpedinar. El que està passant ara amb la admissió de querelles contra els carrecs electes catalans, perquè el TC i el TSJC faci la feina que no han pogut fer els diputats unionistes per manca de vots, i escapçar el ritme polític català com també la intenció independentista. El que passaria estava anunciat en la Sentència del TSJC del 13 de març de 2017 que va condemnar tots els imputats pel 9 N. I ahir el portaveu del PP a Madrid no es va estar de dir que seguirien el mateix camí tots els implicats en el referèndum, alcaldes i col·laboradors inclosos. Serà el camí del martiri quan encara no som a Santa?Ara l'amenaça és la de la repressió amb la força de la llei, que ens recorda que la democràciax a Espanya va començar malament després de la mort d'en Franco. Inicialment conduïda per un President ex alt càrrec franquista, sense pactar canvis amb la oposició, sense dir clarament a l'administració franquista que la dictadura s'havia acabat. El 1976 vam anar a un referèndum amb partits no legalitzats i presos polìtics. El 1977, vam anar a unes eleccions constituents amb la mateixa situació. Els objectors de consciència que no volien anar a l'exèrcit van descobrir que la llibertat encara no havia arribat i una polìtica d'igualtat i fraternitat  encara era un somni Ni amb l'Estatut de 1979 hem tingut un Estatut per la llibertat, la igualtat i la fraternitat que deia en Joan Raventós en els seus actes demanant el vot a la gent a favcor d'aquell  estatut. El Govern espanyol s'ha mantingut passiu  en el negacionisme, a l'espera del que fessim a Catalunya, però advertint que ells tenien la força, emparada en la llei i que ens podien fer saltar quan i com vulguessin. Tota negativa al diàleg sobre el referèndum. Negativa a un referèndum pactat. Tot destinat a impedir la celebració democràtica d'un referèndum d'autodeterminació lliure tal com regulen els Tractats Internacionals ratificats per Espanya. Catalunya  no és i ho saben, un territori qualsevol, sense identitat històrica, llengua ni altra cultura que la castellana, que vol marxar per egoísme o emprenyamenta. Catalunya és un poble que té dret, imprescriptible, de recobrar el seu Estat, drets i llibertats arrabassats per Castella amb la força de les armes. No ens han tractat mai com ciutadans iguals als castellans com van prometre en el Tractat d'Utrecht. Som encvara l'enemic a abatre, l'ànec lleig de la colla dels patis de la Moncloa. Tenim un Estatut retallat per Sentència Judicial malgrat haver sigut ratificat a Catalunya en referèndum i aprovat en el Congreso de los Diputados. No ens administrem sota el nostre Estatut, sinó sota una llei acabada de fer per el Tribunal Constitucional que ningú ha elegit a Catalunya, i per tant pèrd tota legitimitat moral, encara que sigui d'obligada observància avui per avui. Però el poble català, vol l'autogovern,  ha près consciència de la situació i és i serà el veritable protagonista del seu futur veient el sacrifici col·lectiu dels seus dirigents, objectiu que intenten apaigavar els unionistes amb amenaces que arriben fins i tot al futbol. Laus Déo. De fet els polítics de Madrid s'han retratat. Ha nascut un nou eixam que de la revolució ha passat a la regressió. A la Moncloa, d'un conflicte institucional n'han fet una crisi d'Estat. Ara queda clar que el canvi i reforma de 1976 es va fer  amb el propòsit d'afermar la continuïtat del sistema. La   monarquia  creada pel dictador, va restaurar-se sota la legalitat de Franco que també es deia estat de dret. La presència d'Areilza al costat e Fraga en el primer govern de  la neixent democràcia del franquisme no fou garantia de res. No van poder convèncer a molts nostàlgics i escètics que s'anava a fer una democràcia. La Monarquia espanyola no ha sigut reconciliadora, justiciera i tolerante, segons deia El nou Rei Joan Carles I, No ha quedat ben establerta la linea divisora amb el franquisme, perquè la Constitució no fou una ruptura, sinó una llei, evolució de la legislació fonamental franquista, amb poc o cap reconeixement  exprés del fet nacional català que ha aprofitat la nova dreta post franquista del Partit Popular. Espanya es va integrar en el model capitalista europèu i va trobar un model polític convenient per seguir mantenint el control  les èlits de l'oligarquia financera que s'aprofita de la nostra bonança econòmica. La manca de  rupturea democràti8ca ens ha dut a la present situació. Espanya no ha avançat en la democràcia mentre Catalunya ha posat en marxa un model de democràcia avançada que no interessda a Espanya. La dreta al comandament del poder de l'Estat ha conseguit destroçar. l'esquerra i absorbir-la en les seves pretensions regressives en nom de la unitat de la pàtria. En lloc nde parlar de la fortalesa de la democràcia parlen de la fortalesa de la llei. Hi ha alguna diferència amb el franquisme a l'hora de practicar la repressió amb  el Tribunal d'Ordre Públic. La democràcia espanyola queda confirmat que encara no és al segle XXI.

avui transitorietat i entrebancs

Hi ha pobles que són més tolerants que altres. També hi ha pobles que són més autoritaris que altres, segons explicava el Professor Salvador Ginerten el seu llibre "sociologia", l'any 1969. Giner vincula aquesta realitat a  la socialització de la població que sigui fruit d'un conjunt de factors. L'herència cultural històrica, les exigències de la seva estructura econòmica i altres similars permeten determinar diferents aspectes el problema. En definitiva, l'actuació de la persona acaba essent  en funció de valors de  moralitat universal o sota criteris de  moralitat particular. La neutralitat és inexistent quan la societat   és construeix en una democràcia sobre  pilars febles derivats i dirigits pels servidors del sistema anterior, com va passar a Espanya el 1975.  Ignacio Sotelo, en el seu llibre "los socialistas en el poder", publicat el 1986,  ja reconexia la fragilitat de la democràcia espanyola, doncs en l'ambit social els espanyols no disposavem de tradicions democràtiques que haguessin penetrat  en la societat, de la mateixa manera que no haviem sigut educats en la tolerància i en la llibertat. Llibertat i democràcia són paraules que van entusiasmar la gent jove el 1976, però eren expressions que continuaven allunyades dde l'experiència de cada dia, com ara vol mantenir a Catalunya el govern espanyol . En l'actualitat  l'anomenat poder econòmic segueix controlant la feina polìtica,  per la qual cosa no necessita conspirar com van fer l'esglésis i les oligarquies contra la la República. Això passa quan la societat i l'estructura econòmica han evolucionat, liberalitzant els costums,    fent nèixer la societat industrial i noves formes de vida i de comportament social. Però la vida administrrta6tiva segueix en el passat frenant tota modernització de l'Estat, creant un aparell d'Estat contradictori amb la societat  i les lleis fonamentals i compromisos internacionals. A Catalunya hem fugit  i volem desvincular-nos   d'una societat política inoperant i d'unes estructures d'Estat que no volen evolucionar cap el segle XXII. Però el Govern central supleix la fragilitat i inoperància de l'Estat amb la força de la llei, arribant as dir que la llei és la democràcia i que és il·legal i inconstitucional el que persegueixen els catalans  Lluis Llach. ja ha dit que l'Estat ha convertit la independència de Catalunya com un símbol de llibertat i de democràcia.  El Parlament de Catalunya ha passat la jmnornada resolen entrebancs, peticions de reconsideració, poc debat i han rebut denúncies pèr violacions flagrants de la Constitució, l'Estatut d'Autonomia i la Jurisprudència del Tribunal Constitucional.  Ha sigut pel migdia quan el President Rajoy ha dit que donava ordre d'interevenir tots els efectes o instruments que puguessin facilitar el referèndum. Ara hi haurà pluja de querelles que la Fiscalia prepara contra  la Mesa del Parlament i contra el President Puigdemont. Segueixen  a l'anunci les amenaces d'acusar per delicte tots els càrrecs que cooperin a la celebració del referèndum d'autodeterminació convocat pel dia 1 c'octubre. I tot això diuen que ho fan per garantir l'Estat de dret, que curiosament no ciontem`pla respectar els Tractats incoirpoorats aql dret espanyol, ni el dret de les Nacions Unides sobre el dret a l'autodeterminació i el seu exerciuci per pobles que es volen separar4 de l'Estat predecessor.  Han anat ja contra la LLei del referèndum i darrera contra la LLei de Transitorietat que preveu la creació de la República Catalana, dient que "lo que no es legal no es democrático", que caminem cap el precipici institucional i que Catalunya no pot despreciar la força de la democràcia. Volen ignorar que la democràcia espanyola i la democràcia catalana no faciliten el consens, però si hauria d'haver-hi diàleg, enlloc d'alçar les espases, de moment contra el Govern de Catalunya, sabent que la democràcia non està prou estabillitzada i que la gent ignora el significat de  moltes coses i conceptes, perquè  l'han inflat de crítiques i de desinerés per l'exercici de la democràcia en les seves diferentes manifestacions d'exercici, que ni s'acaben el el parlamentarisme reglamentari fet a gust dels grups conservadors. No s'enfortirà la democràcia amb aquest estat de coses, més aviat han allunyat per cansanci i desgrat la gent de la democràcia i la vida política, excepte els crazy clumberts.

Gobierno encès. Parlament esvalutat

Més de 400 periodistes   ocupaven avui 6 de setembre, sales i passadissos del Parlament de Catalunya. El desafiament  del Govern  de Catalunya al Govern de Madrid  amb la votació de la LLei del Referèndum i el posterior Decret de la convocatòria del Referèndum pel proper dia 1 d'Octubre. Amb la  publicació0 de les disposicions al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya,. s'han complert  els tràmits legals parlamentaris per la posta en marxa dels actes normatius  aprovats avui al Parlament de Catalunya, seguint el Reglament  parlamentari vigent, actes normatius als que seguirà la Llei de Transitorietat.  Les dues lleis eren  ja ampliament conegudes per haver sigut presentades i al mateix Parlament ja fa setmanes publicades als mitjans per què el poble català en prenguès coneixement. La jornada ha transcorregut amb incidents,   anuncis de recursos,..  mentre que la Presidenta el Parlament presentava aquest matí un escrit de recusació de tots els Magistrats que composen el Tribunal Constitucional. Curiosament aquest Tribunal no té previst com ha de resoldre les recusacions. Mai no s'havien produït. El  problema per Madrid, em deia aquesta tarda un amic periodista, és que  sacralitzen tot, Espanya, el Rei i la Constitució. La Constitució, fou el gran engany, la van fer intocable, com el Rei. Algú ha arrivat a dir que seria preferible  trencar Catalunya en lloc de que Catalunya marxi d'Espanya. I en això estan els partits unionistes que es diuen constitucionalistes, afirmant constantment que defienden i representan a todos los catalanes, quan a Madrid no piulen per Catalunya enganxats al carro del PP, que governa com li sembla,  sense posar-se a fons contra la corrupoció  descoberta  de membres del PP que ja supera els mil imputats, i a Catalunya van de defensors de los catalanes de bien y del seny. Al marxar de la Sala de Plens, la portaveu de Ciutadans, Inés Arrimadas ha ditn que pensa presentar una moció de censura contra el President Puigdemont. Busca el seu moment de glòria i consolidar nCiutadans ara que PSC cau en rodó i el PP es perd en les amenaces de sempre. Arrimadas tindrà moció de censura  si mentrestant  no inhabiliten Puigdemont. Arrimades deia  fa dies en una intervenció televisiva que no estava d'acord  amb això de portar els polìtics als tribunals. Però ja veurem com es mou demà la Fiscalia i que resolen els Magistrats del Tribunal Constitucional. L'expectació és molt important entre polítics,  informadors de premsa, mitjans, cancilleries estrangeres, i sobretot en el poble català. La ciutadania aviat es manifestarà i donarà la seva opinió. Primer assaig, l'11 de setembre o abans. Segur. Les espades estan alçades a Madrid. Catalunya segueix treballant, amb educació i sense paraules malsonants com la d'atropellament de la democràcia que se li ha escapat aquest migdia per televisió. Avui també hem descobert que alguns partits parlen de nova política, però el que han fet fins ara ha sigut ressuscitar els vells partits com el PSC i ICV.  També hem vist que gent amb banderes espanyoles a la porta del Parlament es volia enfrontar amb gent que duia la senyera i l'estelada. Mossos ha posat pau, separant els grups. L'espanyolisme a Catalunya no és nombrós, llevat dels col·laboradors del franquisme que encara sobrevieuen ells i/o les seves empreses, funcionaris de les administracions espanyoles que només  son castellans, el funcionaris que van jurar la Constitució per poder accedir als seus llocs de treball guanyades oposicions o designats, i els que s'han beneficiat de la corrupció, a dretes i a esquerres.  El Govern espanyol sembla que segueix aferrat a les velles pràctiques repressives del franquisme amb el Tribunal d'Ordre Públic. En tot cas el TC no hauria de fer aquest paper i apuntar-se a interpretar la llei d'acord amb la democràcia europea i el dret internacional. Avui ha calgut que Marta Rovira, portaveu de JuntsxSi, tornés a recordar que existeix un Tractat, fet a New York el 1966 sobre drets econòmics, socials i culturals ratificat per Espanya l'any 1977 que reconeix en els seus primers articles, el Dret a l'Autodeterminació dels pobles i  estableix l'obligació dels Estats a implementar-la. El dret dee secessió d'un Estat predecessor està reconegut també en dret internacional. Pero una part de la Magistratura, molts funcionaris traslladats a Catalunya  als que no interesdsa res més de Catalunya, que el sou que  reben cada mes i el Gobierno de España,  els seus diputats, els del PSOE i els de Ciudadanos, fent causa comuna i defensant que el referèndum català és il·legal i il·legítim, negant  el dret d'autodeterminació, malgrat estar reconegut en la legislació espanyola, maulen per   obrir el conflicte ara ja contra les persones. Amenaces del Ministre  d'Hisenda  pel tema fiscal, impugnació de l'Agència Tributària catalana, amenaces de perseguir com criminals els que col·laborin  pert la celebració de referèndum. El Dret de les Nacions Unides, la paraula ètica i el dret a una votació lliure i democràtica no serveixen per res davant de qui està entossudit a negar tot futur català fora d'Espanya. Un lideratge del PP, ignorant dels drets històrics   de Catalunha com a poble que s'ha volgut destruir i liquidar  servint-se de la llei, però  sense èxit. Però Rajoy, si és  capaç de trencar Espanya. De fet ja ho està fent  amb Catalunya negant-se a tot diàleg, fent mal a la via econòmica, creant problemes socials de tot ordre amb les polítiques fiscals i de recentralització, retallades en ajuts i serveis necessaris, privatitzant serveis públics com la seguretat dels aeroports  en moments d'alerta terrorista 4,  empobrint les classes mitjanes, mantenint la precarietat en el treball i els baixos salaris per enriquir els propers a les licitacions avantatjoses, permetent l'encariment de la vivenda i els problemes d'habitatge, tota mena d'especulacions i negocis tolerats,  que poden acabar amb dipòsita a paradisos fiscals, com alguns bancs espanyols. De fet Espanya ja està trencada. Tothom va per lliure per què cal buscar-se la vida com diuen els treballadors a l'atur que ja no cobren pensió. El gran taló d'Aquiles del PP, és clar que és la manca d'una veritable transparència, respecte democràtic a la voluntat popular  i no fer polítiques socials per la seva dependència dels rics que sempre volen guanyar. És clar que el govern espanyol s'encén i els grups parlamentaris estan esvalutats.

Repte permanent contra la voluntat popular

La riquesa de les nacions del segle XIX s'ha convertit en la misèria i la precarietat de molts. La geopolítica i la geoeconòmica han canviat de cop tot el panorama d'un món en crisi amb contínues amenaces de guerres i destrucció. L'acumulació de riquesa ha generat el proteccionisme de determinats interessos que no tenen escrúpols en provocar enfrontaments. Les potències europees s'han fet mentre Espanya acabava de tocar fons en la seva autodestrucció derivada de l'egoisme de la burgesia i el poder polític al seu servei. La divisió de la societat en classes, unes amb dret a tot el benestar i les altres només a viure sotmeses a l'estricte reglament i disciplina laboral dels "amos", irremunerats amb pírrics salaris . La cultura i els estudis superiors quedaven pels fills dels patrons, sobrats de diners. Els demés per anar a l'exèrcit a intentar evitar la desfeta de les Espanyes. En aquest panorama, la llei tenia i segueix tenint un paper decisori. L'important segueix sent el poder industrial i el control de les matèries primes, l'aigua, les fonts d'energia i les terres fèrtils de conreu. Les sobiranies nacionals no tenen cap importància per les fonts del poder. El nacionalisme segueix sent l'econòmic i la lluita pel control dels mercats exteriors, el control de les finances dels altres estats. És a dir, que s'instrumentalitza l'economia per donar satisfacció als interessos d'una minoria directora que s'apropia de la sobirania en la qual diuen es manifesta la democràcia i l'exercici del poder un cop torçada la voluntat general, segons els interessos dominants. La sobirania deia Rousseau que no és més que l'exercici de la voluntat general i no es pot transferir, vendre, donar o alienar de qualsevol manera. L'annexió de territoris per la força no transmet la sobirania del territori o nació annexionada per l'invasor. La sobirania i el dret a recobrar les llibertats nacionals perdudes en cas d'ocupació contra la voluntat de la nació ocupada, és imprescriptible. Ara volen que la sobirania es confongui amb el principi de la indivisibilitat creat per les grans societats burgeses d'abans de la segona guerra mundial, de les que en formava part, i encara avui, segons com, en forma part Espanya. No existeix a Espanya una sobirania pactada i basada en la igualtat dels pobles. Imposar una sobirania fonamentada amb criteris legislatius, poder i oligarquies, és a dir la imposició, el domini i l'amenaça és destruir la sobirania dels pobles. Demostra la inexistència de veritable sobirania col·lectiva, ja que no és necessària la unanimitat de la voluntat general. Les exclusions a l'exercici de la democràcia demostren la inexistència del principi de sobirania que justifiqui la unitat indivisible d'un territori. La unitat d'Espanya no es pot considerar per tant, com la base última i irreductible de l'estat de dret, al contrari del que sentíem dir aquest matí durant l'acte d'apertura de l'any judicial que més aviat semblava una declaració formal de guerra contra el referèndum d'autodeterminació de Catalunya. Érem davant d'un acte de Magistratura que no equival a exercici de sobirania. Hannah Arendt, en el seu llibre "Crisis de la República", explica que en política existeix la mentida quan es tracta de sotmetre una nació petita fabricant el que sigui necessari per solucionar el problema. Els ciutadans tenen l'obligació moral d'obeir les lleis. Però la seva formació ha de ser legítima i no basada en la mentida i l'engany. Quan l'assentiment es trenca entre un poble i un govern, es trenca el contracte i l'assentiment es converteix en una ficció. La sobirania, que ja no és patrimoni exclusiu de classes militars, religioses, funcionaris o benestants, és ara el repte del poder contra la societat laboral, destruint tota unitat o pacte social. Les lleis restrictives són l'instrument aplicable per reduir la conflictivitat i l'exigència del retorn de la sobirania al poble. És el repte de la societat opulenta i els seus servidors que generen la inseguretat permanent. El dret protegeix l'individu contra les arbitrarietats de l'Estat, com molt bé explica Narcís Oliveres en el seu article "Estat Totalitari de Dret", publicat a l'Unilateral. Els nous senyors són les grans empreses transnacionals, dites multinacionals,i els anomenats mercats. La situació requereix més que mai aprofundir en la democràcia i anar més enllà de les barreres de la democràcia representativa, no impossibilitar la participació en els processos democràtics que vol iniciar el poble sobirà. La llei i el dret no poden impedir l'exercici legítim de la democràcia, que és l'exercici de les llibertats. Seria inadmissible servir-se de la llei i del dret com a instrument d'opressió i de repressió dels pobles que, com el català, estan decidits a celebrar un referèndum d'autodeterminació. La democràcia té altres exigències vinculades a un estat de dret social. Avui som davant la fixació del repte permanent del Govern d'Espanya i les institucions que controla contra la voluntat popular del poble català. No estranyi que Catalunya es declari nació sobirana. Cap poble pot ser condemnat de per vida a la submissió i l'obediència de lleis sobre les quals legalment no té cap oportunitat de reforma La llei en aquests casos es pronuncia contra la sobirania i amb els desequilibris que produeix impedint l'estabilitat d'un sistema democràtic l'opressió i la repressió constants només condueixen al desencaix.