avui transitorietat i entrebancs

Hi ha pobles que són més tolerants que altres. També hi ha pobles que són més autoritaris que altres, segons explicava el Professor Salvador Ginerten el seu llibre "sociologia", l'any 1969. Giner vincula aquesta realitat a  la socialització de la població que sigui fruit d'un conjunt de factors. L'herència cultural històrica, les exigències de la seva estructura econòmica i altres similars permeten determinar diferents aspectes el problema. En definitiva, l'actuació de la persona acaba essent  en funció de valors de  moralitat universal o sota criteris de  moralitat particular. La neutralitat és inexistent quan la societat   és construeix en una democràcia sobre  pilars febles derivats i dirigits pels servidors del sistema anterior, com va passar a Espanya el 1975.  Ignacio Sotelo, en el seu llibre "los socialistas en el poder", publicat el 1986,  ja reconexia la fragilitat de la democràcia espanyola, doncs en l'ambit social els espanyols no disposavem de tradicions democràtiques que haguessin penetrat  en la societat, de la mateixa manera que no haviem sigut educats en la tolerància i en la llibertat. Llibertat i democràcia són paraules que van entusiasmar la gent jove el 1976, però eren expressions que continuaven allunyades dde l'experiència de cada dia, com ara vol mantenir a Catalunya el govern espanyol . En l'actualitat  l'anomenat poder econòmic segueix controlant la feina polìtica,  per la qual cosa no necessita conspirar com van fer l'esglésis i les oligarquies contra la la República. Això passa quan la societat i l'estructura econòmica han evolucionat, liberalitzant els costums,    fent nèixer la societat industrial i noves formes de vida i de comportament social. Però la vida administrrta6tiva segueix en el passat frenant tota modernització de l'Estat, creant un aparell d'Estat contradictori amb la societat  i les lleis fonamentals i compromisos internacionals. A Catalunya hem fugit  i volem desvincular-nos   d'una societat política inoperant i d'unes estructures d'Estat que no volen evolucionar cap el segle XXII. Però el Govern central supleix la fragilitat i inoperància de l'Estat amb la força de la llei, arribant as dir que la llei és la democràcia i que és il·legal i inconstitucional el que persegueixen els catalans  Lluis Llach. ja ha dit que l'Estat ha convertit la independència de Catalunya com un símbol de llibertat i de democràcia.  El Parlament de Catalunya ha passat la jmnornada resolen entrebancs, peticions de reconsideració, poc debat i han rebut denúncies pèr violacions flagrants de la Constitució, l'Estatut d'Autonomia i la Jurisprudència del Tribunal Constitucional.  Ha sigut pel migdia quan el President Rajoy ha dit que donava ordre d'interevenir tots els efectes o instruments que puguessin facilitar el referèndum. Ara hi haurà pluja de querelles que la Fiscalia prepara contra  la Mesa del Parlament i contra el President Puigdemont. Segueixen  a l'anunci les amenaces d'acusar per delicte tots els càrrecs que cooperin a la celebració del referèndum d'autodeterminació convocat pel dia 1 c'octubre. I tot això diuen que ho fan per garantir l'Estat de dret, que curiosament no ciontem`pla respectar els Tractats incoirpoorats aql dret espanyol, ni el dret de les Nacions Unides sobre el dret a l'autodeterminació i el seu exerciuci per pobles que es volen separar4 de l'Estat predecessor.  Han anat ja contra la LLei del referèndum i darrera contra la LLei de Transitorietat que preveu la creació de la República Catalana, dient que "lo que no es legal no es democrático", que caminem cap el precipici institucional i que Catalunya no pot despreciar la força de la democràcia. Volen ignorar que la democràcia espanyola i la democràcia catalana no faciliten el consens, però si hauria d'haver-hi diàleg, enlloc d'alçar les espases, de moment contra el Govern de Catalunya, sabent que la democràcia non està prou estabillitzada i que la gent ignora el significat de  moltes coses i conceptes, perquè  l'han inflat de crítiques i de desinerés per l'exercici de la democràcia en les seves diferentes manifestacions d'exercici, que ni s'acaben el el parlamentarisme reglamentari fet a gust dels grups conservadors. No s'enfortirà la democràcia amb aquest estat de coses, més aviat han allunyat per cansanci i desgrat la gent de la democràcia i la vida política, excepte els crazy clumberts.