ànsia de dominació legal injusta

L'agressivitat en l'aplicació de la llei espanyola a Catalunya  i negar-se Rajoy  i Soraya Sáenz de Santamaria a sentar-se  a parlar amb el Govern de Catalunya, està arribant a uns màxims   impensables el 1977. Anem de genocidi polític en nom de la unitat d'Espanya? Però amb tot això es cremen els jutjats de València i amb ells les proves de la corrupciò del partit popular que ens fa empaitar pels jutjats i el Tribunal Constitucional. Ves per on  les situacions s'arreglen amb incendis i pèrdues de documents o esborrat de memòries d'ordinadors. Mai dialogant com recomanaria avui el mateix Maquiavelo. El cas de Catalunya, que ja és el plet més gran de la història de la independència catalana, ha sigut clarament impulsat pels piromans regressius del Govern espanyol que se serveixen de la via judicial i policial per intentar frenar la independència de Catalunya. El que menys importa és la democràcia. Ho saben a Madrid pèr què se's ha acabat el temps. Des de 1939 i amb la post dictadura de 1978, per part del Govern central, posant pegues a tot, negant-se a anul·lar la causa contra el President LLuís Companys, President democràtic de la Generalitat, detingut a França per la Gestapo nazi i afusellat a Montjuic per ordres de Franco,  mai s'ha volgut reconciliar les dues Espanyes que la guerra civil va contribuir a separar. El tema de les fosses comunes  és un exemple del domini exercit contra els republicans vençuts pel feixisme. Han begut delm franquisme i no se'n saben sortir o noi els cinvñe. Però es juguyyen els drets del poble que reconeix la Declaració Universal de Drets Humans. La violència de la dictadura franquista contra els vençuts post guerra civil n'és una demostració. Espanya ha viscut anys i anys sota la repressió d'una dictadura sanguinària, sense drets ni llibertats, amb el joc de la inflacció i l'estancament industrial. Fou el temps del negoci del  crèdit   al 14% i més. Les grans estafes com Matesa i els Ruiz Mateos, recorden? Eren els temps de la manca de creixement i de les alçes de preus. Ara ens quedem  de nou amb les dues coses amb el nom de desacceleració i ajustament.  L'atur segueix, els sous  reduïts, el treball en forma precària. Però l'Estat vol seguir dominant Catalunya  amb tota l'hegemonia del passat. Retallades en els pressupostos, balança fiscal retocada perjudicial per Catalunya quan ens reconeixen que ens deuen 10.000 milions d'euros. Hem estat molts anys, i seguim, en l'ambigüitat presentant Espanya com una potència de pau i solidaritat, reprimint judicialment els nostres càrrecs electes, ara possiblement 752 alcaldes i algun funcionari, tancant la porta als refugiats que ens haviem compromès a acullir, resrtr4ingint sota mínims les contribucions a la cooperació internacional. La ofensiva judicial a Catalunya és cada dia més forta sota la direcció dels Fiscals. Van directes ncontra el referèndumk per què no es pugui celebrar. Centenars de Policies i Guàrdia Civils buscant urnes i paperetes en lloc d'investigar possibles gihadistes i les mesquites salafistes que tenim a Catalunya, deixant de perseguir l'entrada d'il·legals   que no se censaran per passar desapercebuts. La seguretat ciutadana la posen en pèrill per una qüestió política, sense por a col·lapsar la justícia en nom de la llei. crisi polñitica oberta ara és greu, amb un Estat radicalitzat contra Catalunya, perjudicant a tots els catalsans, els que volen votar i els que no,. Tanquen la web de infoirmacviò9 i propaganda del referèndum convocat  pel Govern de Catalunya d'acord amb el dret internacional i Tractats ratificcts per Espanya. Requereixen el director de TV3 per què no emeti publicitat ni doni informació del referèndum. Susopenen actes públics a Madrid i València. Veurem que acaben fent avui a Tarragona. Afirmen que fora de la Constitució no bhi ha legalitat ni estat de dret i obliden el de les Nacions Uniudcesm i la OSCE. Només estan decidits a respectar la Constitució que posen per davant com a pedra i excusa que tanca la porta al dret nou, el dels principis i valors de les Nacions Unides que són els de la democràcia participativa que garanteix la convivència democràtica  i la responsabilitat ciutadana. Catalunya afronta de nou una ànsia de domini legal injust, una contrautopia autoritària. Ni serà que els de Madrid es pensen que són al 1625 copiant el Rei de França que va intentar també invadir Catalunya i fer-la seva? No valoren que Catalunya ha demostrat de mnou aquest 11 nde setembre ser un poble unit, pacífic, cívic i democràtic. L'ABC ha arribat a dir la bretolada de que a la díada erem 800.000 mil menys que el 2016, que segons ells només erem 500.000. No saben ni comptar. Resten en lloc de sumar igual que el Govern d'Espanya. Han iniciat un setge que no s'atura, cridant el Presixdent Rajoy en la seva campanya antireferèndum que la gent no es presenti a les meses electorals i ara també proposant que es talli la llum dels col·legis que posin urnes per impedir l'accés a les dades censals i el recompte de vots.  Hi hauran grups electrògens. No s'amuini Sr.Rajoy. Tampoc havia d'haber enredat Rajoy el Rei a fer un discurs pepero ahir a Cuenca. Sembla que el vulguin arrossegar en la caiguda. Més tard veurem si també tanquen el Carme Arena de Tarragona avui i que més fan per defenssar la utopia de l'Espanya irredenta de genolls davant el Crist de la Bona Mort que passeja la legió per Setmana Santa.