Forces expedicionàries contra la realitat

Hem vist pels digitals com a moltes provincies espanyoles la gent, farcida de banderes espanyoles, amb o sense escut constitucional, acomiadava els seus valents guàrdies uniformats que anaven tempporalment destinats en missió a Catalunya , amb el crit de "a por ellos". Ya no diuen por Santiago que era més proper a l'església que beneia la sedició franquista contra la Repùblica espanyola. Ara diuen "a por ellos", entenent que a Catalunya tothom s'ha tornat revolucionari, que tan importa que els "ellos" siguin cosins, germans, cunyats, amics dels que  donen aquestes consignes. No importa que molts catalans siguin gent procedent d'Andalusia, Galícia, Extremadura, València, Castella o Astùries. Es tracta d'esclafar els catalans passant per un  vaixell familiar, convertit en caserna provisional, sense neteja,  contaminant-se de pudor i qui sap si  adquirint alguna malaltia contagiosa, sense que sanitat hagi donat  el vist i plau a la situació del personal desplaçat  a Barcelona, a les ordres de la Fiscalia del Estado. S'hauria de veure si el que passa dins del vaixell compleix amb  la normativa laboral comunitària, concretament  amb la Directiva 2003/88/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 4 novembre 2003, sobre determinats aspectes de la ordinació del temps de treball, doncs com diu el prèmbul de la Directiva, determinades característiques de la feina poden tenir efectesw perjudicials per la seguretat i la salut dels treballadors, doncs s'ha de complir el principi d'adeqüació del treball a la persona, no la persona al treball A més a la feina ha d'haver-hi higiene i evitar les perturbacions ambientals, la contaminació creixent a Barcelona,  limitant la duració del treball i establint perìodes de descans. Però també s'hauria d'aclarir si la Guàrdia Civil a Barcelona està coimplint mb la seva missió de defensar els drets i llibertats dels ciutadans, segons allò previst a l'article 104 de la Constitució que la determina, junt amb les competències territorials que li fixa la LLei Orgànica 2/86, de 13 de ,març, de forces i cosos de seguretat, que no permet ac tuint en terriutori en el que opera la Policia Nacional. A més la Llei Orgànica 11/2007, de 22 d'octubre estableix els drets i deures de la Guàrdia Civil que no li permet anar contra allò reconegut pel dret internacional aplicable a Espanya d'acord amb l'article 96 de la Constitució. Segons està disposat en el Tractat de Viena de 1983,  no és pot considerar anar contra la integritat d'un Estat el fet de que una part del territori decideixi separar-se de l'Estat i crear-ne un de nou, complint amb els requisits i exigències per a constituir-se en Estat. Forçar les forces de seguretat en aquestes qüestions és un mal servei a la democràcia  i a l'ordre jurídic internacional, a més de vulnerar la Convenció de Viena del 23 de maig de 1969 (BOE 13 juny 1980) sobre tractats que estableix la superioritat i prevalencia dels pactes internacionaols sobre el dret intern dels Estats, doncs en el conflicte entre norma nacional i norma internacional, segons Sentència del TJUE 617/2010  preval la internacional. Esclafar Catalunya no és defensar Espanya, sinó  anar contra la consideració de dignitat de la persona el respecte de les minories nacionals com va fer Nigèria amb Biafra, revifar i reactivar les diferències  produïdes per una guerra civil i una repressió de la dictadura 1938/1975 que  ningú ha oblidat.  Voler esclafarCatalunya és anar contra el dret internacional que reconeix la legitimitat de la lliure autodeterminació dels pobles. I aquest paper tant desastrós d'enfrontament de comunitats i parlar d'una vioplència inexistent en un poble pacífic l'està conduint una política negacionista de drets i llibertats que hauria de promoure,  defensar i protegir, El Gobierno de l'Estat se serveix de forces militars  per imposar la seva veritat als catalans i torpedinar el referèndum convocat. Voldran crear un Barcelona Guantànamo Bay?   No hauria sigut millor enviar la mateixa gent a Puerto Rico per ajudar els nostres  "hermanos" a recuperar el país devastat per un huracà? Per què no fa res Espanya per ajudar a la gent de Puerto Rico, el parent pobre d'Amèrica? Les insinuacions dels reprresentants del Gobierno contestant avui les preguntes que se'ls han adreçat en sessió parlamentària al Congreso dels Diputats, com també les declaracions del Fiscal Sr. Maza, deformen tot principi democràtic des del moment en que el Fiscal General ha dit "estoy procurando  no ir más allà de la ley". És a dir, que té previst fer coses que la llei no li permet, com ja ha passat als anteriors  Ministeris de l'Interior. abans Governació, des de temps de Felipe González, doncs hi han coses que mai s'han aclarit, com és qui era el cap dels GAL, i continuen essent matèria reservada. Podem concloure que és cinic, com deia Muñoz Espinalt , voler esborrar de la història els catalans pàrtiddaris de la independència. Ja no som en temps del "fet diferencial català" que proposava Cambó en el seu "per la concòrdia". Ara enfrontem el poble amb una situació de domini hegemònic que buida de contingut tot el teixit polític català, continuant sense respectar el dret propi  la igualtat dels catalans amb la resta d'Espanya, comporomesa en  el Tractat d'Utrecht de 1713 amb el Regne Unit de la Gran Bretanya. Volen motius de violència  per justificar la sedició. Les mobilitzacions massives pacífiques i festives catalanes no agraden els cenacles del poder  que no creuen en  la virtud de l'esperança ik la fraternitat. Una democràcia progressista ui avançada exigeix altres pràctiques i el respecte als drets humans en un espai de llibertat, seguretat i justícia dins del respecte dels drets fonamentals i els diferents sistemes i tradicions jurídiques dels Estats membres de la Unió Europea. Els nervis i, el desconcert que apareixen al Govern Central i  la dimensió internacional  donada al problema no impedeixen que es vegi la realitat de portes tancades ofegant una societat que vol superar insuficiències,  ser lliure i dialogant.