la democràcia és vulnerable

Els embolics i desoris que respiren les relacions entre governs central i català, després de la manifestació  d'afirmació ciutadana i contra l'odi i la islamofòbia del dissabte 26, en el que Rajoy i Rei foren esbroncats, han sigut animats aquests darrers dies  per el desvetllament  a El Periódico de suposats secrets policials sobre l'atemptat a les Rambles de Barcelona, fent crítica lapidant  Mossos, quan un dels gihadistes ha declarat  davant el Jutge que volien volar la Sagrada Família, quedant desmontat amb aquestes paraules tot el rebombori organitzat des del Periódico, diari que estava en fallida tècnica i ara li acaben de renovar crèdits fins 90 milions d'euros segons informen altres mitjans. Cap notícia ha parlat de les amenaces per la Basílica de la Sagrada Família ni sila Cia havia fet advertiments precisament sobre aquest monument de l'església catòlica. És curiós i sospitós, que, després de l'atemptat en un lloc concret només es parli de comunicacions que resulten dubtoses i no aparegui cap informació sobre la intenció de destruir el temple amb furgonetes bomba. Tant malament treballa la Cia? Tan poca informació tenen Policia nacionali Guàrdia Civil, i tan malament treballen els serveis d'intel·ligència espanyols, que els hagués passat per alt quela Sagrada família està en pèrill?  O no els convenia parlar d'altra cosa desde Madrid que de feina mal feta i errors de Mossos per desfer la seguretat en el funcionament de les estructures d'Estat catalanes?. Som ja en precampanya pel referèndum,el joc brut deles clavegueres de l'Estat activat  i l'incident ha permès que s'oblidi per uns dies, pel pes de les notícies i les discussions de premsa sobre ètica professional, el cas de la Gurtel i la compareixença del President Rajoy en forma de debat, davant el Congrés dels Diputats,  en el que, excepte beneir la unidad de Espanya i ficar-se amb el referèndum que vol celebrar Catalunya recordant que Catalunya forma part d'Espanya, Espanya es de tots els espanyols i només els espanyols poden decidir sobre Catalunya. Lògicament la qüestió catalana li ha servit a Rajoy per defensar la seva posició com governant i escapolir-se de tenir que parlar del tema pel que havia sigut convocat a debat. Ara li convé ferPassar Puigdemont, Forn i Trapero com mentiders i mancats d'ètica i ell continuar ignorant tot el cas Gurtel. Li han servit l'incident a la premsa que no es distingeix per la seva neutralitat informativa i objectivitat, per molt que diguin que el que publiquen està contrastat. Poc li importa a Rajoy enfurismar Ciudadanos o posar en dubte la seva credibilitat davant el PSOE. Ell governa i els altres no.Aquesta situació, més que l'atemptat, demostra que la democràcia a Espanya és vulnerable per què permet desordres interiors en la utilitzacióde les estructures d'autoritat de l'Estat. Com és possible que documents aparentment confidencials dels serveis d'intel·ligència americà per excel·lència tramesos als homòlegs  espanyols i la policia nacional apareguin en portada d'un diari?  Són certs? Hi ha hagut manipulació informativa? S'han violat informacions reservades que formen part del secret oficial? O és tot un muntatge per desacreditar Mossos i el Govern català?  On som realment? Son  maniobres per afermar la dialèctica de l'imperi perdut? Millor que reflexionin sobre la situació dels 500.000 marroquins que viuen i treballen a Catalunya.N'hi havia molts pocs a la manifestació, i tenen moltes mesquites salafistes irregulars obertes. Són gent que ens odia o té por? Son gent desclasssada o ignoren que vol dir això de classes socials per immigrants que no parlen cap idioma que no sigui el seu?  Quina és la situació real de la dona musulmana a Catalunya? Què és per ells la família i les relacions socials? Viuen en guettos? Quin arrelament cultural tenen o formen part del 61% de persones que no llegeixen llibres, excepte l'Alcorà?  Quans viuen en la precarietat i com ha pogut ser? Quin patiment social i ètnic? Fins on arriben les diferències religioses i filosòfiques amb el cristianisme i la forma de vida occidental? Quines relacions amb serveis socials i policials? Queda molt per saber  i és el que la gent vol saber, no que es posi el tema com pantalla per atacar el dret de Catalunya a la seva transició cap una República democràtica i social, amb lleis fetes pel poble i justícia emanada del poble i administrada en nom del poble, no d'un Rei que ha perdut la seva neutralitat i s'ha arrenglerat amb el govern  del'Estat, negat a tot diàleg seriós sobre el futur de Catalunya. No els estranyi que siguin rebuts als carrers i estadis de Catalunya amb esbroncades i xiulets. Diuen els historiadors que l'any 1992 ja va passar durant l'acte d'inauguració dels jocs olimpics.