L'Estat no vol Pau i Treva

El Govern de l'Estat no accepta el diàleg sobre el referèndum amb el Govern de Catalunya. De fet no dialoguen, mirant de recentralitzar i controlar tota la gestió pública catalana amb l'objectiu de buidar de contingut la Generalitat, retenint inversions, recorren totes les lleis que Catalunya necessita, i així s'atreveixen a dir que no fem res i que tant sols tenim monotema. Ja han dit de manera contundent que no volen acordar un referèndum pedr Catalunya. Ara és més el "no quiero" que el "no puedo". Ara veiem que és i significa la dreta reaccionària al govern, nodrida de personatges formats a la vella guàrdia del transfranquisme que diu Ramon Cotarelo. Aquesta dreta no és ni paternalista com la de la 2ª República quan no hi havia seguretat social i molta gent vivia en colònies al costat de les fàbriques. Com menys aspirin al poder, millor per la dreta.El poder és p'ropietat de la dreta i no el volen deixxar anar. I això no ho veuen els socialistes espanyols aliats ara amb la dreta contra la independència de Catalunya. La dreta assentada en el poder ha sembrat el verí de la discòrdia i la més gran divisió socialo, entre pobvres i rics i entre catalans i espanyolistes, que segons ells són els bons patriotes. No han tingut cap escrúpol en enfrontar Fiscals, Policies i Magistrats amb un poble que se sent en possessió d'un dret garantit per les Nacions Unides i el Dret Internacional. Qui fa doncs malament les coses   intentant portar a la grenya els ciutadans amb els seus càrrecs electes? Fent això parlen de concòrdia i obediència a la llei imposada per la dreta sociològica. fitxa des de Madrid, han creat més desafectes. Han intenbtat desestabilitzar el pressupost de Catalunya menystenint la capacitat d'organització i pragmnatyisme català. Es pensen que  acceptarem ser maltractats i baixarem el cap. Es creuen que no veiem que la  Constitució és un nyap obstruccionista dels drets i llibertats de Catalunya com a poble amb identitat nacional històrica innegable des de 988, redactada sense dones, com deien ahir les feministes al Casinet d'Hostafrancs. Han creat una política social maxista  i discriminatòria que  deixa a les dones sense recursos i amb pensions baixes, amb salaris inferiors  en un 25% als dels homes per el mateix treball. HA querdat molot clar que la Constitució es va fer en interès de classes acomodades. No va intyyeresdsar als grans capitals arribar a la ruopturta amb el sistema franquista. Per amagar veritats es va crear una regulació de dubtosa credibiliotat. On han quedat les igualtats promeses, la Carta Social Europea, els Drets dels Infants, la assistència a la gent gran  discapacitada que queda a cura de les famílies quan haurien de ser ateses per la seguretat social?
Què passa i com hem d'acceptar que amb aquesta política, un 40% dels joves es droguen amb alcohol i substàncies destructores de la seva intel·ligència i voluntat? On buscar les causes per que la gent jove  ha d'emigrar per trobar mala feina  i es considera sense futur ni horitzó? S'ha volgut desmotivar i desinteressar de la política el jovent que no era de "bona família", i el PSOE no ha fet res per aturar aquesta destrucció sagnant i alienadora. L'objectiu era construir una política de règim dur  contra els rebels, tot fet sota el control de certes èlits financeres i de fortunes empresarials. La dreta només protegeix el fort. Les SICAV, les amnistíes Fiscals i el despilfarro com també la corrupció i saqueig de la caixa institucional, els pressupostos real sobreexcedits en obres d'infraestructures, negocis  amb beneficis per l'incomplidor a càrrec de l'Estrat, repercuteixen en les economies dels treballadors i classes mitjanes que veuen apujar els impostos de tot aquest cost. Sumem a la dilapidació de la caixa pública el diner  que repercuteix negativament en escoles, hospitals, assistència social i lluita per la proteció del medi ambient que no interessa a molts industrials. S'ha creat en definitiva un règim legal sense equitat ni flexibilitat,  a mida dels interessos de la èlit dominant, amb ànsia hegemònica, que ens diuen és el que defineix un Estat de Dret. L'Estat de dret és altra cosa, doncs el dret pot condicionar la llkei i també la justícia social, els drets humans, la obligació de respecte, comprensió, diàleg intersocial  i la tolerància, dins d'un marc democràtic. La democràcia no és la llei, ni la llei fa la democràcia com van pensar alguns dels set redactors de la Constitució no vinculats al règim anterior. És la voluntat del poble la que fa la democràcia amb un exercici diari de defensa dels seus drets i llibertats. No tot s'acaba ni es legitima  amb unes eleccions periòdiques i rutinàries. L'error de l'Estat és no voler fer un Pacte de Pau i Treva amb Catalunya. No volen política. volen vençuts, apreciació innoble i indigna en una democràcia que es diu europea.