ens volen tocar el voraviu

Sentir parlar constantment dels beneficis i limitacions de la Constitució em fa pensar en el perquè i per què s'ha fet una Constitució nova a Espanya el 1978. Què s'ha volgut defensar amb aquesta constitució? Era una norma formal per organitzar i donar validesa a un nou ordre jurídic? Depèn l'estat de dret del redactat d'una Constitució com la de 1978? És en realitat la constitució un mecanisme de control del poder? És la creació política d'allò que entenem i coneixem com jurídic? Existeix algun marc legal anterior i superior a la Constitució que defineixi deures objectius? Què és doncs una constitució? Som avui en un món que, segons Larry Kramer divideix el món en dos estadis. D'una banda, el món polític, obert al debat, en el que mana o vol manar el poble, i el món del dret, tancat, en el que el poble no té cap opció, per què el dret és creació exclusiva d'una elit. L'evolució social i els canvis reals obliguen a una redefinició dels pobles per evitar convulsions, les crisis vinculades al creixement caòtic del qual Espanya no se n'ha lliurat. Però el 1978 es va voler fera Espanya un document tancat, en política i en el dret, amb unes regles de modificació o reforma que legalment fan impossible tot canvi per incloure els drets les minories nacionals. La Constitució com norma política, segons Ricardo Sanin, ha sigut creada doncs per regular la vida política del poble, mentre que el poble vol crear normes per regular o restringir l'acció de govern.El concepte de legitimitat pel domini polític i l'aplicació de les lleis no es dóna avui per suposat pel sol fet d'haver guanyat unes eleccions o governar. Cal saber i aclarir quines són les condicions per què un ciutadà se sotmeti a una dominació política. Pot existir una legitimitat funcional per garantir la seguretat i la pau. Però necessàriament ha d'existir, segons Matthias Kauffman una legitimitat a través del consens democràtic per formar un Estat i guanyar la legitimitat moral garantint el principi d'igualtat per a tots en la re cerca del benestar. Doncs és admissible que una constitució deixi de ser vàlida i sigui substituïda per una altra. D'aquesta manera, l'estat de dret, lligat al funcionament d'un Estat pot no ser considerat si s'utilitza com a dret protector dels interessos d'una oligarquia en lloc de garantir i protegir la igualtat de la ciutadania. La constitució pot protegir una llei sense ètica, contrària a les exigències de llibertat i igualtat social. La unió de les persones es faria d'aquesta manera sota lleis jurídiques amb independència de si es corresponen o no amb la voluntat general del poble. No existiria un imperi de la llei neutral i despersonalitzat, com passa a Espanya on la Vicepresidenta del
Govern espanyol s'atreveix a dir el que decidirà tot un Tribunal Constitucional que aplica una legislació feta per un govern que ha fet desaparèixer la divisió de poders, feta com a principi formal, abans que com a imperatiu moral. Una Constitució pot anar contra la democràcia, i no valida declaracions colm que "se serviran de totes les armes que els dóna la democràcia", democràcia feble que tothom sap no és la democràcia catalana ni la dels drets socials. Catalunya no vol liquidar cap Constitució ni la sobirania d'Espanya. S'equivoca el cap de Govern que diu això. Catalunya vol ser Catalunya, amb independència del que vulgui ser Espanya. Per defensar la democràcia catalana i el dret al referèndum d'autodeterminació no sortim de la democràcia. Més aviat està Catalunya sotmesa a un règim polític i legal tancats, que no pot reformar, que es contradiu amb el dret internacional que està obligada a respectar.