Rajoy camí del final polític

Aquests darrers dies han passat  coses sorprenents.  L'Alcaldessa de Barcelona posa dificultats a la col·laboració de l'Ajuntament en el referèndum. Vol estalviar-se disgustos amb l'Estat i tampoc vol còrrer riscos personals. Rajoy, que no ha posat ni una sola idea de convivència i entesa  sobre la taula d'unes negociacions inexistents, s'empenya en moure la Fiscalia de l'Estat i la Guàrdia Civil per imprentes i seus de publicacions impreses per mirar de trobar i fer la intervenció de les paperetes impreses pel referèndum, urnesi més documents que li permetin una nova escalada contra el referèndum declarar il·legal, L'actuació policial ha sigut un fracàs. Cap urna, papereta, cap llistat del cens. El resultat ha sigut des de la jove que oferia clavells als Guardies Civils a Valls fins a l'esbroncada pacífica  de la gent que es manifestava en protesta  amenitzada   amb la cançó de les paperetes. La Guàrdia Civil, lamentablement, perquè havia demostrat la seva recuperació a la societat catalana i no ser la guàrdia pretoriana del franquisme, es deixa utilitzar com a ariet del govern espanyol contra a democràcia catalana. Per sacabar d'arrodonir l'escenari rebel a la democràcia, diputats del PSC, PPC i Ciutadans han acabat abandonant  tots junts, el saló de plens del Parlament de Catalunya, com feia la lliga durant la República si es discutia al Parlament alguna cosa que no els anava bé. Ara els unionistes volen el domini del govern de Catalunya en nom de la Constitució. I per fer-ho abandonen un Parlament, deixant sense veu la meitat de la Cambra, negant-se a votar.  Penso que és un concepte estrany de la democràcia. I el millor, la  proposta immediata de moció de censura contra el President Puigdemont. que vol fer Inès Arrimadas, que s'anima a intentar enderrocar el President i posar-si ella. Tots els diaris espanyols, televisions i radios volcats contra el referèndum català. Missatges whii confusionaris. És allò de l'atemoritza i divideix i venceràs. És voler enfrontar  les famílies catalanes amb els familiars castellans, andalusos, extremenys, gallecs i aragonesos, crear mal ambient i veure si així fan desistir molts catalans pels sentiments familiars trencats per una informació i uns missatges fets i difosos per crear malentesos. És una política neutralitzadora de la malaltia catalanista. També ens regalen paraules com les de colpistes, nazis, antidemòcrates i segueix existint tota absència de diàleg, llevat d'algun atac d'ansietat dels que veuen que Catalunya resisteix i està decidida a celebrar el referèndum. Només cal veure  la quantitat de milers de voluntaris que s'han ofert per col·laborar en la jornada de les votacions. Això hauria de fer pensar el govern d'Espanya que ha de repensar les seves prioritats, i recuperar l'esperit de diàleg que ha trencat negant-se a parlar del referèndum d'autodeterminació. Catalunya es belluga per     fer un esclat de dignitat i acabar democràticament amb el radicalisme del Govern Rajoy. De naufragio del procés, com deia El País el pasat dijous, res de res. Catalunya no més un col·lectiu nacional verinós que es propossa implantar el totalitarisme, ni bevem de Venezuela. El nacionalisme català no té res a veure amb el fanatisme, perquè el radicalisme democràtic vol dir més i millor democràcia, adaptar les institucions, drets i llibertats a l'evolució dels temps, el pensament i les necessitats socials. Avui El País es despenja amb una enquesta que dona el jovent com contrari a la indepedència.   Han intentat confondre els pensionistes i gent grant amb el tema de les pensions, culpar la Generalitat per les deficiències sanitàries quan tots sabem  per les grabacions fetes públiques del despatx de l'anterior Ministre de l'Interior, van intentar destuir la sanitat catalana per desacreditar la Generalitat. Ara es tracta de  desmotivar els empresaris i la gent jove, provocar el desinterés i que baixi la votació  per sota del 50% del cens. Si Catalunya s'en surt, Rajoy sap que se li ha acabat.  Pot ser els espanyols ens agrairan que els alliberem d'aquest home i la seva cort. El Govern d'Espanya ja no recorda que Catalunya era un poble independent que el segle XII va pactar amb Castella les seves fronteres, per anar contra l'imperi "Almohade". Eren pactes de pau i concòrdia d'Estat a Estat. En el Tractat d'Almizra del 26 de març de 1244, Castella i Catalunya es repàrteixen les terres conquerides, i la reconquesta cap el sud queda en mans castellanes. La diplomàcia medieval  ens recorda que Catalunya es regulava a si mateixa. Catalunya respectava Castella com a regne veí i aliat,  i Castella respectava Catalunya com a poble veí amb el que tenia pactes de concòrdia i bon veïnatge.  Hora és ja que Espanya reconegui el dret de Catalunya a ser Catalunya, poble veí al que va acabar ocupant militarment   en lloc d'establir els pactes de pau, bon veïnatge, comerç   i cooperació. Tampaoc Espanya va respectar la igualtat compromesa dels catalans amb els castellans després de l'annexió. No cumplir les obligacions  de respectar Catalunya a que es va comprometre Felip V amb el Tractat d'Utrecht, apoderar-se  avui dels diners que Catalunya necessita per desenvolupar-se, són dos motius més que ens expliquen la situació. Cap reforma constitucional, cap canvi de forma d'Estat solucionarà un problema que els governs espanyols no volen reconèixer i solucionar. La Declaració de l'Assemblea General de les Nacions Unides de 9 de novembre de 1995, reconeixent la rapidesa i l'amplitud de les transformacions del món contemporani, reafirmà els Propòsits i Principis de la Carta Fundacional, com també reafirmà el dret de tots els pobles  a lliure determinació dels Estats sobirans que no es condueixin de conformitat amb el principi de la igualtat de drets i de la lliure determinació dels pobles. És que això de  no voler permetre que els catalans siguin catalans porta conseqüències polítiques, i Rajoy és conscient que el rellotge arriba a l'hora, en el moment que els pretendents a succeir-lo comencen a aparèixer. El vaixell Rajoy s'enfonsa.