confrontació amb la sensatesa i els valors democràtics
by
Pau Miserachs
/
dijous, 28 de setembre del 2017 /
Posted in
força,
no confrontació,
pau,
resistència catalana,
revolucions,
voluntat democràtica
La situació actual, amb tota mena d'ordres judicials, de Fiscalia i prohibicions per aturar el referèndum català com sigui, s'allunya de la crida a la sensatesa, el diàleg i la no confrontació demanada per la Conferència episcopal espanyola. La confrontació és una realitat per les banderes espanyoles que es pengen als balcons per tot Espanya, els que diuen que el referèndum és il·legal i les desfilades de guàrdies en moderns vehícles a la sortida de les casernes de forces policials que es traslladen a Catalunya per ofegar la veu del poble el proper diumenge. La llei espanyola va ara directa contra el dret a l'autodeterminació de les Nacions Unides. Serà la força contra el poble. La crida dels capellans no haurà tingut cap ressó en el Govern d'Espanya. Les conciències agitades d'un govern central que amaguen els altres problemes de la corrupció i el desballestament de la seguretat pùblica a Espanya. excitant Espanya contra Catalunya, estan determinades a servir-se de la força per reduir el poble que pretengui coinstituir meses electorals anar a votar. Poc els importa als caps que decideixen des de un despatx el que passi al carrer i als col·legis electorals. Necessiten violència per poder justificar que som violents, però topen amb un poble pacífic. Necesiten que es condemni el referèndum i amb el President Trump no ho han aconseguit. Tothom està ara expectant. La resistència catalana i la voluntat democràtica poden més que la exhibició de material bèlic. Les autèntiques revolucions no són les sagnants, sinó les de la pau i la defensa de les llibertats dels pobles. L'entusiasme per la militarització ha permès l'adquisició als Estats Units d'una quantitat encara no aclarida de caçes per les forces aèries, amb un cost que oscila entre els 12.000 milions d'euros i els 60.000 milions. Han anat a comprar a Amèrica donant l'esquena a Europa. Espanya no està ficada en cap guerra i no necessita fer aquesta despesa. Els diners els necessiten els discapacitats, els minusvàlids, la gent sense sostre, els hospitals, els que no tenen feina i no poden mantenir la familia, la caixa de pensions ara buida. Però si nes va fer la compra per part del Ministeri de Defensa previ a la visita del President Rajoy bal President Trump, ha quedat palés que no ha servit per que Rajoy pogués a obtenir que el President Trump condemnés el referèndum català, ans al contrari l'ha vist publicament .com un dret natural i l'ha deixat sense consolidar el cop baix preparat. Espanya encara no h a vist que Catalunya és objecte de vigilància i interès geopolític per part d'altres potències que creuen en la conveniència dc'entendres amb la gent catalana i la seva capacitat de fer, un cop desvinculada Catalunya de l'Estat espanyol. Catalunya interessa a Trump, a Putin i a Xi Jin Ping. El dret a la independència no està prohibit en dret internacional, negar-lo a Catalunya és manifestar una clara aversió a la dignitat del poble català afegint un cúmul de despropòsits i sobreactuacions que cauen en l'arbitrarietat com molt bé analitza Miquel Samper en un article d'opinió que avui Publica el diari El Punt. Fugen de la solució política i no els importa fer segar vides per les anomenades forces de l'òrdre, si és necessari, en nom d'una democràcia fictícia. Els responsables del govern central segueixen pujats en la mentida sobre el que passa a Catalunya. Però la premsa estrangera ho veu tot in tot se sap. No volen dir des nde l'Estat la veritat perquè no volen descobriur les szeves pròpies mentides i joc brut. No els estranyi la creixent desafecció del poble sobre aquesta actuació de l'Estat ni la que puguin fer les seves institucions i forces de l'ordre a Catalunya el proper dia 1. Que no s'equivoquin a Madrid, que això no és una pel·lícula de Berlanga noi de Buñuel. Val més que busqui.n el diàleg, en lloc de parapetar-se, com diu Salvador Cardús a La Vanguardia, en un article sobre la veritat, en un carreró que no té altra sortida que guanyar. Però Ja han perdut per l'exhibició de força, menysteniment i repressió. Han estant enganyant a la gent sobre el què passava a Catalunya i s'han equivocat creient que Catalunya es rendiria a la vista de la massiva arribada de Guàrdies i quatre actuacions. La solució és, com diu Cardús, seure a parlar, sense exigir als catalans una rendició prèvia i sense condicions, o deixart que la història la escriguin ara els catalans recobrant el seu Estat propi.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada