Churchill Puigdemont, esperança i lluita

Ahir nit a la Sexta varem viure l'espectacle d'un Jordi Evole  incisiu intentant fer contradir el President Puigdemont amb un interrogatori gens flexible,  seguit i sense stops, de tipus judicial. Però la resposta sobre la obediència al dret internacional  en l'acció catalana, penso que va deixar les coses molt clares. Va saltar la contradicció entre els que parlen constanment del respecte a la llei i a la democràcia  com exigència de diàleg, i se serveixen de la llei, la democràcia i l'estat de dret, ancorats en un passat autoritari,  per anar contra la democràcia moderna i l'estat de dret dels nostres temps. El respecte al diàleg ha de ser sempre, amb bones i amb males relacions. Tampoc en democràcia es poden posar límits al diàleg ni condicionar-lo per temes. Ja  no som en temps de guerres feodals o del segle XIX, per destruir l'enemic. N'hi ha, pèrò que utilitzen el dret com més els convé, referint-se al dret espanyol,  com explica el Professor Jorge Cagiao avui a El Punt/Avui. El que mou ara a gent és precisament el sentit democràtic i el rebuig a l'autoritarisme de Rajoy. Lluís Bassat, a la Vanguardia, parlant e les dues democràcies, acusa que tots dos governs, el català i el castellà no cridin na diàleg, quan el President Puigdemont està tip de dir quer ha volgut diàleg i entesa des del primer dia. En canvi sabem, que Rajoy vol la rendició i que renunciem a l'autodeterminació, cosa impossible en el món de les Nacions  Unides i els drets humans.  Rajoy ha posat els interessos polítics per damunt del dret mobilitzant un ample aparell repressor, destruint la separació de poders, agreujant amb la seva posició de patriotisme espanyol, immobilista i negativa el conflicte institucional, crisi ara d'Estat, de la exigència catalana  per celebrar un referèndum d'autodeterminació d'acord amb el dret internacional. I a El País,  ens troberm amb dues pàgines de puiblicitat d'un Manifest contra el referèndum que tracten d'estafa anti democràtica. Ho diuen signatures que es presenten com d'esquerres, des de Agora Socialista a personatges com Cristina Almeida, Javier Cercás,  Juan José Millás, Miguel Rios, Lidia Falcón, Juan Marsé, Javier Marías, Mónica Randall, Carlos Jimenez Villarejo, Núria Amat i Rosa Mointero, entre altres. Per ells tot el que fa Catalunya és una farsa i demanen a la gent que no participi i no voti. El País està empenyat en fer propaganda en contra, com també els altres diaris d'Espanya, parlant de suposats mites i falsetats el procés. Curiossament el socialisme català roman ara  silenciós. No cal mullar-se per les institucions democràtiques, ni per la gent detinguda,  ni pel dret a decidir. El PSC que ja ha perdut el 25% dels vots que rebia, espera a veure que pot consolidar en el moment que sap que la gent es dona de baixa del partit i no els tornarà a votar. Ja no són aquell partit catalanista que va unior la gent de Pallach i la de Joan Reventós i el grup de l'Opinió d'ERC.  Podem perdonar les ambigüitats i errors de l'Alcaldessa quan ella mateixa erls reconeix i rectifica, però no el pas enrere del PSC a l'hora de defensar els drets nacionals de Catalunya. presentant recursos al Tribunaol Constitucional espanyol contra el referèndum legal, arrenglerant-se amb el Partit Popular de Catalunya i els també disminuïts Partit ciutadans. Hi ha divisiópolìticac i temptativa d'imposició hegemònica des del poder central. Aquesta manera de fer per part del bàndol unionista no contribueix a resoldre aquest conflicte polìtic entre Catalunya i Espanya, que només es pot resoldre políticament, com escrivia ahir Joan Vintró, diumenge a La vanguardia, 'deixant que els ciutadans s'expressin lliurament  en referèndum'. El poble català reclama justícia sociao i dignitat democràtica davant l'escalada repressiva pròpia dels anys 30 i de la política franquista. És el retorn al franquisme? Han sigut segrestades les llibertats amb tantes mesures de control polìíic i social per part del Ministeri de l'Interior i la Fiscalia de l'Estat? Detenir funcionaris i polìtics, i intervenir policialment material de votar, suspenent de facto l'autonomia catalana mirant de detenir el futur polític dels catalans que volen abandonin en mans d'Espanya, és i era una pràctica franquista com ho és la censura i el domini absolut de l'Estat sobre els mitjans de comunicació. No s'adonen, i també molts articuliestes i manifestants en contra del referèndum, que   fen el que fan, violen els principis universals de la democràcia i l'estat de dret, en nom de l'estat de dret construït pel poder conservador, que trenca amb tota esperança de pau social i de concòrdia.