Deia no, i ha sigut que si.

Ada Colau volia segir essent alcaldessa. I ho ha aconseguit amb els vots de Valls i el PSC. Abans del ple anava dient pels mitjans que no acceptaria cap componenda com aquesta. Però ho ha fet, barrant el pas al republicanisme i l'independentisme que representa avui Ernest Maragall. No va ganyar les eleccions, però s'ho ha fet venir bé, després de plorar una mica, per seguir al davant de l'Ajuntament. Veurem quan li dura aquesta componenda, doncs Valls no està per els presos polítics ni llaços grocs a la façana de l'Ajuntament i el PSC on ha guanyat ha començat a retirar les estelades.

llibertats no són delicte

S'acaba el judici del proçés. Ha quedat clar que això de la rebel·lió i de la sedició que diuen les acusacions no encaixa amb els fets. S'ha parlat dels diferents criteris per conceptuar i criminalitzar o no el dret de manifestació. El referèndum ara ha quedat com un acta de mobilització i manifestació pacífica. Estem davant d'un judici polític, situació que no gaudeix de consideració favorable en una democràcia. Qi o ga promogut cap rebel·lió ni ha participat en cap acte de violència és acusat de delicte i se li demanen anys de presó. Què es persegueix? És la ideologia? Proves incomplertes, testimonis que no han dit la veritat, exageracions en l'acusació, desconeixement del veritable concepte de dret de manifestació y de desobediència civil o de resistència pacìfica. No s'entén que amb un judici amb fort contingut polític els acusats estiguin en presó preventiva. La imatge de la justícia espanyola no guanya prestigi al món democràtic, sinó que perd punts.La democràcia espanyola ha quedat en entredirt. La sentència condemnatòria que s'espera malgrat els esforços de les defenses dels acusats serà la confirmació de que la deriva autoritaria exclou el Regne d'Espanya de la societat democràtica. Aquest judici ha sigut un judici contra les llibertats de la dissidència política.

Colau, fals oportunisme

Ada Colau no es resigna a donar pas a qui ha guanyat les eleccions municipals a Barcelona. Ha sortit la política supèrbia, caradura, desvergonyida, materialista sense valors, de plors hipòcrites, disposada a convertir Barcelona en una ciutat proletària i enriquir l'entorn socialista. Colau diu que vol una ciutat d'esquerres i amb aquesta excusa s'oposa a tot el que digui Ernest Maragall i a fer de Barcelona una ciutat de llibertats, puntera ennel benestar. Deixar de ser socialista de carnet és fer-se de dretes deu pensar Colau. Que esquerra republicana hagi fet unes primeres passes amb els ex convergents sembla consolidar la seva tesi. Colau no vol independentistes al poder. Prefereix polaritzar la política entre independentistes i contraris a la independència com li demanen des del PSOE i els seus a Madrid. Colau sap que ha perdut credibilitat i esperit democràtic. Cal que Colau no enganyi i digui la veritat. Hi ha qui diu que és una vividora i una oportunista. El que ha fet optant a continuar d'alcaldessa ha caigut molt malament en un ampli sector de la ciutadania. Colau o ha explicat quantes empreses municipals ha creat i controla ni quanta gent dels comuns ha col·locat en serveis públics. Posats a saber què està pasant, per què no ho diu? Pretén seguir burocratitzant l'Ajuntament? Seguirà permetent que la Avinguda Joan de Borbó de la Barceloneta es converteixi en un park de manters il·legals? Quina política municipal contra la delinqüència? Quines propostes per renovar el park urbà envellit de la ciutat? Quan, amb què i com fer la política d'habitatge social i accessible que la ciutat necessita? Quins acords metropolitants per desconcentrar la ciutat? Anirà l'alcaldessa a Strasburg el proper 2 de juliol? Quan anirà a la presó a visitar Forn, Junqueras i Pau Romeva? Explicarà al món el que passa amb els polítics presos i la posició del govern espanyol contrari a tot el que fa olor d'independentisme i republicà?

desobediència transformada en rebel·lió

Avui la Fiscalia de l'Estat ha començat el seu informe oral com acusació en el procediment judicial que se segueix al Tribunal Suprem contra els membres del govern català destituit que foren detinguts, la presidenta del Parlament Sra. Forcadell, els presidents d'Omnium Jordi Cuixart i la ANC Jordi Sánchez, a més del Conseller de justícia Sr. Mundó i l'ex conseller Sr.Vila. Per els Fiscals estem davant d'un cop d'estat per què els acusats van promoure el referèndum il·legal, van intentar substituir una legalitat per una altra, destruint l'ordre constitucional i trencar la integritat del territori d'Espanya. La desobediència als requeriments del Tribunal Constitucional els Fiscals la interpreten com acte de rebel·lió per manca de respecte a la llei i utilització de canals il·legals per els seus propòsits d'independència. Cop a la legalitat costitucional, servint-se de la vuiolència i l'intimidació per culminar el procés d'independència. Es va animar l'enfrontament dels votants amb les forces d'orde públic deixant entre uns i altres 1093 ferits. La violència es considera suficient per juystificar les finalitats de derogar la Constitució a Catalunya i declarar la independència d'aquesta part del territori nacional espanyol. La Generalitat tenia centres de poder, autogovern, competències i mitjans econòmics. Es volia trencar, afirmen els Fiscals, els lligams de la Comunitat autònoma catalana amb la Constitució sabent que es trobarien amb l'oposició de l'estat. Es va intentar impedir l'investigació de la justícia amb violència, doncs les concentracions no eren una simple protesta, sinó un acte d'obstaculizació intimidatòria i violenta. Es va voler demostrar que la Constitucvió, la foráça no estava en mans de qui l¡ostentava legalment. Es van hostigar les forces de l'Estat desplaçades a Catalunya, amb reiterats acosaments i increpacions, scraches davant els hotels i amenaces als propietaris dels hotels. De la protesta es va passar a la obstaculització, fent desaparèixr el principi d'autoritat. Els acusats no van fer res per aturar aquesta situació, i es van moure en el cinisme i el pacifisme amb slogans pacifistes. La fiscalia defensa així que a Catalunya hi va haver violència donant detalls dels actes encaminats a cumplir amb les ordres judicials.La Fiscalia insisteix en que existeix nexe causal entre la declaració d'independència i aquests fets. El referèndum era necessari d'acord amb la normativa emesa per la Generalitat que permetia declarar la independència només que hi hagués un vot favorable de més a la independència. L'Estat va haver d'intervenir, conclouen, fonamentalment a través del poder judicial. No van desconvocar el referèndum sabedors de la seva il·legalitat i van animar la gent per anar a votar.