Puigdemont cap de la dreta catalana

Puigdemont ha arrassat a les eleccions europees a Catalunya. Ara ja li osen entrebancs per accedir al seu lloc com eurodiputat. Espanya a més li exigeix que passi per Madrid pere jurar la Constitució espanyola, motiu per ser detingut per què és un perseguit de la justicia espanyola. No li demanen que juuri la Constitució europea. Els eurodiputats no van a Europa a defensar nacionalismes, sinó a fer Europa. És una burla dels drets dels electors a tenir la representació política que han votat. El mateix passa amb Junqueras que no admeten pugui ser diputat europeu i és segur que no el deixaran sortir de la presó per anar a la Constitució del Parlament europeu. Abans la comndemna perquè no pugui sortir de la presó. És un mal intent de final que saben no succeirà. La dignitat està per damunt d'aquesta burla de la democràcia. El fet més notable però, és que Puigdemont ha superar PDeCAT, JuntsxCat i la mateixa Crida, a més de l'operació Graupera per Barcelona. Puigdemont és el nou líder indiscutible de la dreta catalana. Les acusacions de la Fiscalia de l'estat contra els polítics catalans passaran a la història, no precisament per bé de la justícia espanyola, sinó per glòria dels polítics màrtirs. Caldrà veure fins a quin punt està disposat a enfrontar-se amb les Nacions Unides l'estat espanyol, ara que ja saben que detencions, empresonaments i judici són actes arbitraris com ha sentenciat la Comissio de Drets Humans.

MEDIOCRITAT, INDECÈNCIA I INQUISICIÓ

No he pogut passar per alt les crítiques als partits polítics que estan sotmesos a interessos que els limiten l'acció política.Tampoc podem passar per alt la mediocritat dels líders i les mentides en la paraula precuinada els que han memoritzat o llegeixen en els actes públics de campanya. Som davant una actuació molesta que fa que la gent apagui els televisors a l'hora del telenotícies, no es llegeixin les seccions de política dels diaris i els actes públics dels partits estiguin només compartits amb militants, parents i amics. La gran massa ciutadana, parlant clar passa de discursos i predicadors de la indecència que volen fer-se amb la gestió de l'imperi de la llei, i la seva definició a cop d'intrigues, insults i mentides. També trobem predicadors i predicadores de religions atees excloents i impositives que es creuen els propietaris de la política o d'un Parlament. Cada dia és més clar que la obediència de partit és la submissió al lider i el seu clan que constitueix el nucli dur de la organització. Quanta raó tenien els amnarquistes dels anys 30 del segle passat quan no volien anar a votar perquè no es fiaven dels partits. Els patits fan que la gent fugi de la política per què no els qualla la raó democràtica de que parlen amb la pràctica de la mateixa democràcia. Els partits encara segueixen amb el model vertical i no han superat el vell estadi de les idees engabiades.