MEDIOCRITAT, INDECÈNCIA I INQUISICIÓ

No he pogut passar per alt les crítiques als partits polítics que estan sotmesos a interessos que els limiten l'acció política.Tampoc podem passar per alt la mediocritat dels líders i les mentides en la paraula precuinada els que han memoritzat o llegeixen en els actes públics de campanya. Som davant una actuació molesta que fa que la gent apagui els televisors a l'hora del telenotícies, no es llegeixin les seccions de política dels diaris i els actes públics dels partits estiguin només compartits amb militants, parents i amics. La gran massa ciutadana, parlant clar passa de discursos i predicadors de la indecència que volen fer-se amb la gestió de l'imperi de la llei, i la seva definició a cop d'intrigues, insults i mentides. També trobem predicadors i predicadores de religions atees excloents i impositives que es creuen els propietaris de la política o d'un Parlament. Cada dia és més clar que la obediència de partit és la submissió al lider i el seu clan que constitueix el nucli dur de la organització. Quanta raó tenien els amnarquistes dels anys 30 del segle passat quan no volien anar a votar perquè no es fiaven dels partits. Els patits fan que la gent fugi de la política per què no els qualla la raó democràtica de que parlen amb la pràctica de la mateixa democràcia. Els partits encara segueixen amb el model vertical i no han superat el vell estadi de les idees engabiades.