Amor o temor.Reactivació o Reacció. Què és just i necessari?

Fa temps que des dels púlpits de les esglésies s'exigex als fidels temor de Déu, viure en el temor a Déu i seguir sense recels les estrictes regles de la seva  d'ortodòxia religiosa, excloent els que pensen diferent. Sembla que els manaments de la llei de Déu no obliguen a la Monarquia ni als seus servidors polítics assentats al poder de l'Estat. Desconeixen la llei del diàleg i de l'amor fratern. No és el mateix parlar un Arquebisbe de comprensó pels que pateixen que Rouco, el Cardenal que es fica en política en el moment de la campanya electoral del 21 D. No va tenir alta ocurrència l'home, no el capellà,  que  cridar els  catòlics a no votar independentista que considerava una heretgia. No sé que hauria pensat aquest home durant les guerres colonials,  la ocupació i conquesta  de pobles i territoris, abusos i saqueigs pels descobridos castellans.  Però l'Església espanyola estava amb els conquistadores i la jerarquia en treia profit, com també després de la Guerra ivil 1936/39. Éra adequada aquesta manera de fer? La moderna teologia, la de l'alliberament segur que dirà que no. El poble ja no és ignorant, hem superat fa segles la vida rural i la sotmissió dels vassals sota els capricis dels senyors feudals i  els reis absolutistes. Som ciutadans  amb drets humans fonamentals reconegutss per les Nacions Unides  el Consell d'Europa i la Unó Europea. Aquests drets també estan escrits a la Constitució de 1978 i la seva aplicació ha passat pel Tribunal Europeu de Drets Humans que acabava  tombant moltes vegades el criteri defensat per la Justícia espanyola en multitud de causes judicials. A Catalunya han vingut a operar eoure del despatx ni va anar al lloc dels fets ls senyorets de Madrid instal·lats al PP i a C's. Han vingut per llana i han sortit esquilats. Omplir Barcelona de banderes espanyoles  enfrontant  patriotes unionistes espanyols, cecs d'odi al món  català i catalans fou idea del Sr. Javier Moragas, assessor facassat del president M.Rajoy que ha deixat el PP amb 4 diputats a Catalunya. Moragas, l'acòlit  l'impulsor del camí antiestètic i repulsiu  de entitats hispanòfiles radicals i del fracàs polític de M. Rajoy a Catalunya, és  la primera víctima de M. Rajoy que marxa en silenci, però sortint-ne amb un bon retir. M.Rajoy va seguir una mala via, la pitjor: la de la intransigència i la violència, orquestar el descrèdit del contraopinant i la repressó. Ho han intentat tot: violència policial, intervenció de la Generalitat, destitució  del Govern legítim de Catalunya per Decret aprovat per el Senat espanyol, dissolució il·legal del Parlament de Catalunya i convocatòria d'eleccions autonòmiques per  tornar Catalunya a l'ordre constitucional i la llei espanyola interpretada per l'Estat. Van promoure enfrontaments amb rerafons de conflicte, Van animar empreses a treure les seus socials de Catalunya per poder dir que el pocés empobria el poble, que hi hauria atur amb la marxa d'empreses. També van intentar que Seat anunciés la marxa a un altra territori per generar de crisi.  Han començat a eliminar el català d'on poden, començant per la Justícia. Els polítics catalans empresonats  ja han passat Nadal a la presó  i  també hi celebraran cap d'any. És un càstic amb vocació d'escarmentar la joguesca republicana delarada il·legal, doncs sembla que el vigent Codi Penal considea rebel·lió el declarar la independència d'una part del territori nacional, alçats violenta i públicament per aquesta finalitat, La situació   no s'ha produit com narrava el Fiscal  de l'Estat seguint uns informes que són discutibles per redactat tendenciós gens objectiu.  No s'entén que el Fiscal de l'Estat  no es va moure del seu despatx en rebre les primeres alarmes. No hi estan acostumats la gent que arriba a aquests càrrecs a verificar personalment els fets quan els càrrecs són tan geus. Tampoc estan acostumats a portar a la butxaca un bloc de notes que sempre és útil per qui treballa en el món de la delinqüència, que és com han tractat  la proclamació parlamentària de la República catalana. Però si no hi ha violència, no hi ha delicte. I el que és injust s'ha de provar en política. I aquesta realitat pesa de cara al futur immediat. Ni amb els polítics privats de llibertat per atemorir la gent i desmotivar han pogut fer altra cosa que perdre les eleccions peparades per fer guanyar la dreta espanyolista  en les que el poble ha parlat. Qui ha perdut és M.Rajoy i no ho reconeix. Catalunya no ha anat avall, ans al contari, l'economia catalana funciona, la massa treballadora troba feina, les empreses giren , tenen beneficis,  i som de nou els primers en exportació. Tenim superàvit malgrat la intervenció i el poble i les empreses no es deixen influir per  l'apocalipsi inventat per la conspiració anticatalana de les dretes espanyoles que ens escridassaven constanment des dels mitjans de comunicació, dient que ésser independentista és una manifestació d'odi a Espanya. La festa segueix i saben que no s'ha produit el al de la generalitatsobre restabliment proizsionLlei delicte. Tampoc el de sedició per què tampoc hi ha hagut alçament tumultuari ni cop de força per impedir l'aplicació de les lleis. No es pot considerar cop de força signar un document en un Parlament després d'una votació legal  i assumir el mandat del poble expressat en un referèndum d'autodeterminació tal com recomanen les Nacions Unides i el Relator independent Alfred de Zayas. El Rei Felip VI fou mal assessorat i el 3 d'Octubre va  donar llum a la bestiesa aprovant en un missatge televisat les mesures repressives decidides contra els pojectius.lìtics i el poble. Els nens pregunten a les escoles  als pares perquè els pegaven els policies que els havien de protegir el dia 1 d'Octubre català. La indignació catalana ha anat en augment i el Govern ja ha vist el resultat i les recomanacions de la Unió Europea. I ara no volen fer marxa enrere per què la candidata Arrimadas vol ser Presenta  i li han d'aplanar el camí, mentre el seu cap, el jove en Rivera, ja instal·lat  a Madrid, amic ara d'Aznar i pot ser també de Felipe Gonzàlez i  Susana Diaz, li fa el llit a M Rajoy i el seu PP. Aixecar l'espanyolisme cec i ranci contra les tradicions, llengua i cultura, governança moderna i democràcia catalanes ha sigut el pitxor remei per parlar després de convivència i  cordialitat, quan el que volien és la submissió. Farsa i mentida en la política espanyola. Despotisme i antidemocràcia. Això no pot seguir. El dia 17 de gener, abans de constituir-se el Parlament han d'estar tots en llibertat i les causes arxivades. Deixin  actuar lliurament els diputats, sense pressions ni amenaces de presó.  Catalunya s'ha guanyat el dret  al ple autogoven en forma de república. La repressió tots sabem no aturarà la democràcia. I la democràcia farà nèixer la República Catalana més tard o més aviat. Històricament la reclamació està escrita i no pot impedir-ho un Govern malsonant i hipòcrita, amb un cinisme desmesurat. Llegeixi M. Rajoy el BOE del 5 d'octubre de 1977. Hi trobarà un Reial Decret Llei sobre el restabliment provisional de la Generalitat que li permetria començar a fer la pau política. Podria  servir-li d'exemple, donant-li a més totes les competències sobe les Diputacions i no impideixi que el Parlament català prengui acords democràtics. Busqui un pacte amb la República Catalana. Deixis de despotisme i repressió. No vulgui fer a Catalunya com Sèrbia a Kosovo.  La Unió Europea no s'ho pot permetre. Deixin d'indignar i molestar més aquest poble català fidel als valors democràtics i a Europa. Les èlits funcionarials no han de pretende governar generant enfrontament entre comuntats i famílies per acomplir els seus objectius de poder. Recomano a M. Rajoy faci un millor balanç i no eludeixi fer-lo doncs va camí de caure de la balança. Catalunya no li permetrà. La seva política està en qüestió, va equioca el dagnòstic com diu avui Manel Pérez a La Vanguardia. Li recomano fnalment que es llegeixi el missatge d'ahir del President Puigdemont i no el porti a consulta dels seus  assessors que el comencen a abandonar avantçant-se a la caiguda que li espera. Decideixi per vosté  mateix un futur de pau, entesa i prosperitat per a tots. Alliberi presos, no impideix el retorn del President Carles Puigdemont, deixis d'Arrimadas i Bon Any Nou. I sobretot, digui-li al Rei que canvii d'actitut envers Catalunya. L'estil de poder  borbònic, conegut com conspirador i militarista, mai ha anat bé per Catalunya ni per Espanya. Hem malfiat de la Corona des del primer moment. El discurs del Rei el 3 d'Octubre va demostrar que teniem raó en malfiar de qui va donar llum verda a la repressió reaccionàia . És hora de començar a pensar en canviar comportaments i tractes. Els catalans som un poble fidel a les llibertats i no volen que ningú ens les prengui.

Segueix la croada contra Catalunya

Les coses no s'arreglen  soles, pel pas del temps, deia Mn Josep Armengou. Una governança liberal conservadora, amb tocs autoritaris, ha volgut fer governable la societat contenporània catalana i espanyola amb una orientació contradictòria amb les propostes socialdemòcrates republicanes de promoure la participació ciutadana. Les dretes se serveixen d'un sentit pervers de la política i la democràcia. Defensen el poder establert i el creixement econòmic de les grans corporacions.  És la fòrmula de la corrupció de la democràcia que analitza José Vidal-Beneyto en el seu llibre "La corrupción de la democracia". Ara és pensa que tot és possible i tot té cabuda en la contestació a l'ordre i als valors dominats de la dreta. Però la dreta ha fet seva la força de la llei que anomena Estat de Dret i ningú escapa a l'imperialisme de la maquinària de l'Estat. Importa a la dreta el capitalisme com a negoci i mantenir la perversió col·lectiva de les grans fortues. Poc importa la protecció i recuperació del medi ambient, el comerç d'éssers humans, la violència de les màfies urbanes, el luxe i l'esport per  rics, els fons voltors, les guerres ideològiques, el destí del reformisme i la democràcia participativa, les campanyes psicològiques per atemorir la població i dirigir-la sense contetació. Poc importa a la dreta el descrèdit de la democràcia que administra. S'ha creat una patologia del poder difícil de resoldre, doncs la política feta des del poder contrasta i no s'ajusta a les promeses electorals, seguint amb la dràstica reduccció del dèficit públic que no poden pagar, en lloc d'augmentar el poder de compra dels ciutadans. La gent sap que la democràcia no funciona bé al Regne d'Espanya. Però el Regne inicia croades contra els que demanen democràcia participativa, més autogovern, que la gent sàpiga el que es manté com secret i matèria reservada. No interessa que la democràcia descobreixi altres possibilitats de funcionament que les marcades per les regles del poder. Els catalans estem avui sols en la defensa de l' alliberament català. Els nuclis no castellans de la península no cooperen amb atalunyai prooquen el retard general amb el triomf de la creuada que  decapita  polìtica i judicialment el legítim govern català. La consigna ara és la unitat en la defensa de les institucions i del dret natural de Catalunya a recobrar el seu Estat arrabassat per les armes el 1714. La cosa no a de Constitució si o l.no. Va de democràcia i republicanisme, amb recuperació dels drets històrics. En aquest sentit el referèndum no hauria sigut necessari si la dreta espanyola hagués reconegut els drets nacionals històrics de Catalut nya, reformant i millorant la orgarnització de l'Estat. Ara Catalunya té dret a una reparació i reconeixement del seu propi sistema jurídic i institucional, la qual cosa  en un país democràtic no voldir  divisió social.

155, la rebel·lió anticatalana

Catalunya és un país que ha vist aquests darrers temps com les lleis aprovades per el Parlament  eren bloquejades o anul·lades. Al Parlament hem vist diputats sortint de la Sala de sessions a l'hora de votar, per què no estaven d'acord ni acceptaven el que s'anava votar. Preferien absentar-se a votar en contra. Tot anava a parar al Tribunal Constitucional.  Fins i tot el PSC va intetar parar la sessió en que esa proclamar la República. La rebel·lió política anticatalana estava feta. Però no hi ha Codi Penal aplicable als diputats que essent minoria, es rebel·len contra els acords de la majoria. Rebel·lar-se en lloc de votar i acatar resultats és un acte no democràtic. En una democràcia liberal, l'odi no fa democràcia, l'afirmació nacional impositiva només fomenta descontentament i desafecció. Com diu Alain Toruaine, la democràcia és una idea nova que fa caure es règims auroritaris. La democràcia és la forma normal de tota organització política, a més d'impulsar la modernitat i la innovació econòmica, creant mercats lliures, competitius i oberts, tot i que aquests no s'identifiquen plenament amb la democràcia. Les democràcies s'afebleixen quan la riquesa no es redistribueix ni els poders públics impulsen el creixement. Intervenir Catalunya, destituir l'Estat els poders democràtics catalans, clausurar les missions internacionals catalanes, paralitzar inversions, maldir de la independència, impedir l'autogovern, servir-se de la Constitució i del Codi Penal destrossant uns pocs drets i llibertats constitucionals del poble català, aixecar la rebel·lió política d'una part del poble  contra l'altra en nom de la democràcia i de la unitat d'Espanya com a objectiu, ha sigut un mal servei a la mateixa democràcia. Activar sentiment de l'immigrant de parla no catalana i l'anyorança del poble abandonat, les excel·lències de l'idioma espanyol que rebutja el català i es nega al diàleg, és una política errònia, tant com voler guanyar una minoria sobre el que decideix la majoria. S'ha volgut produir una crisi de la representació política mantenint candidats privats de llibertat o a l'exili, dificultant   la presa de possessió dels electes. El Codi Penal espanyol s'ha convertit en l'arma de l'oposició per vèncer l'independentisme republicà de Catalunya. S'ha imposat el poder autoritari del 155 per destruir el règim democràtic català. Un partit liberal conservador   que utilitza el nom de ciutadans  ha volgut substituir el poble, cremant el liberalisme com ideal, doncs el partit representa les oligarquies que el fincien, no els interessos del poble que vol governar. Aquests ciutadans representen en realitat el vell règim que volen fer seu a ot l'Estat, com van fer els socialistes avui passats a aliats del centralisme conservador. Confonen la cdemocràcia amb la llibertat de consum i obliden el debat social. Són incapaços d'estudiar les causes de desacord i manca de cooperació, en lloc de potenciar els drets fonamentals i la dignitat de les institucions i el poble català. No volen trobar punts de consens. Volen poder, no treball de ciutadania. No volen  raonar les causes dels desacords entre persones raonables.  Uns pocs s'oposen al poble i als seus representants legítims. Segueixen dieut que l'Espanya que serveixen és la solució, quan tots sabem que la Espanya de la corrupció, la precarietat, els salaris baixos, la incultura, la manipulació informativa, l'anticatalanisme i la catalanofobia, no és la que ha votat el poble català el 21 D,  Volen el poder per C's. Molts han votat confiant en la paraula de la jove candidata que comunicava entusiasme, però sense definir res. En cap moment han parlat de valors  ni de pluralisme; o és que volien suprimir el pluralisme i Catalunya, amb el poder i el Codi Penal a la mà ?

La postveritat i el rerafons

Després que molta gent ha anat a votar sense voler conèixer el que deien els altres ni debatre res, han aparegut a les pantalles de televisió uns resultats que hi ha qui diu que no són certs. S'ha fet realment un recompte paral·lel? Altera el resultat oficial? Qui puja? Qui baixa? Quina explicació té que les dades que publica Vilaweb no concideixin amb les oficials? També sabem que la nit electoral la candidata de C's a Presidenta de la Generalitat no havia dir la veritat.  Abans que el C's havien guanyat CDC, partit no independentista i conciliador amb la Monarquia,  i el  PSC, partit federalista passat a no republicà. Els republicans han guanyat en vots, copntradint el que diu la candida S'ha quedat en l'imaginari dels monàrquics anticatalans l'intent frustrat de destruir el sentiment i voluntat republicana de Catalunya. La resposta de l'Estat ha sigut la ampliació d'investigats en la causa general contra Catalunya, després de 251 destitucions de càrrecs, eliminació d'organismes, paralització de la Generalitat i la defensa dels seus interessos,  detenir polítics als que judicialment es priva de la seva llibertat i ensorrar la política de subvencions a ONG's i àmbits culturals, Però ara, tard, s'adonen a l'Estat que la por  ja no fa por i comencen a aparèixer a l'exterior gestos de simpatia i preocupació pel que passa a Catalunya. Le Point feia avui una enquesta sobre la independència de Catalunya i guanyava el reconeixement de la independència. Monàrquics i Republicans segueixen al mateix  escenari i els partidaris de la violència hispànica passen a ser residuals. La "solución Espanya" no els ha funcionat. No es veu generositat en els monàrquics, s'han descobert com la dreta de sempre, però en versió jove. Volen l'acomiadament lliure, la sanitat privada, liquidar la sanitat universal, el lliure mercat sense trabes, recentralitzar l'administració i competències, canviar la immersió lingüística i l'educació a Catalunya, espanyolitzar el jovent. Només cal llegir el seu programa per adonar-se del que realment hi ha darrera l'aparent simpatia de la candidata que no deia el que volien fer, apart de guanyar les eleccions i ser ella la nova Presidenta de la Generalitat.  Molts treballadors han votat aquesta llista sense llegir el programa de C's. Es han explotat el seu sentiment de naixença  andalusa, galega, aragonesa o extremenya, i amb això n'han tingut prou. Cap proposta de construcció política o millora social. Silenci davant el salari mínim. Cap consideració envers els candidats empresonats o a l'exili. La normalitat era tenir el camí aplanat per la victòria. El problema és que el poble català no s'ha deixat entabanar. I el Rei Felip segueix desaparegut després de la derrota de les seves forces a Catalunya. Han volgut fer passar per alt l'excepconalitat d'aquestes eleccions, el 155 aplicat pel govern d'Espanya a la valenta per afavorir els seus, tornar a la casella de sortida i l'imperi de la llei com excusa. No volen reformar la Constitució ni trobar l'entesa amb Catalunya. Ara només falta el Rei renyant-nos de nou per felicitar-nos  per Nadal. Res del que digui tindrà credibilitat. Felip V, des del 3 d'octubre, no és un rei fiable per Catalunya. Aquesta Monarquia i l'Estat s'han assentat en  "la ineficacia, la torpeza, el ridículo, el radicalismo, la violència de Estado, el descrédito internacional i la fractura social para extender su dominio imperial perdido". És més o menys el que diu i insinua  Imma Aguilar a Diario.es. Que hagi permès la condemna de Santiago Espot per la xiulada al camp del Barça, per injúries i ultratge, el qualifica com a Rei no conciliador. La via Penal o la sanció no és mai cap solució en polìtica ni fa afectes a la monarquia. És l'avís d'un mal camí vers la intransigència de l'Estat espanyoli una desafecció més generalitzada a partir del Missatge reial de Nadal.

de l'imaginari a la realitat

M.Rajoy ha perdut les eleccions a Catalunya. La seva maquinària electoral posada en marxa per la conquesta del vot a Catalunya no ha donat resultat. La baixa votació i el sistema proporcional han fet la resta. Era imaginable tal cm han fet anar les coses amb la seva intransigència.  Els del PP segueixen sense veure que ja no som en temps de majories d'un sol partit. Som en temps de governs plurals, de coalició i pacte. Hi ha hagut un fort impacte mediàtic afavorit per la candidata Sra. Arrimadas que ha sapigut vendre millor que els altres la seva imatge d'emoció per la convivència i la unitat, el canvi i la recuperació,  sense aclarir res més que el que també diu M.Rajoy, Cap proposta alternativa ni de profit de C's, però han sapigut arrossegar els vots dels treballadors immigrants i una part de les classes mitjanes urbanes, fracturant la societat ccatalana.. Ha  quedat molt dissimulat l'extremisme i autoritarisme del Partit Popular empenyat en dir que "España és la solución", quan del que es tracta és de dialogar,. La solució està en el diàleg i les urnes, no en imputar i empres0nar la oposició. Mala notícia avui, el dia següent de les eleccions de l'ampliació oficial de la llista d'encausats. Qui li ha it a la força policial que faci informes sobre presumptes delictes de rebel·lió? . Han comprovat si el que configuren com conducta presumptament delictiva es compleix en la realitat politica.? Podem jutjar la polìtica com delicte si no ens agrada el que decideix qui té el poder?   Uns han venut en campanya allò que perjudica Catalunya i han trobat la resposta amb la pèrdua de vits i escons. Altres s'han mantingut  fidels al seu programa i al mandat democràtic interrumput per M. Rajoy, i junts sumen per manar. Ara cal evitar la partitocràcia   i obrir diàleg amb la oposició espanyolista. Cal que ésels partits no oblidin que la seva legitimitat la marca el vot, és a dir el poble que vota, i no s'han d'adreçar a la societat des dels càrrecs, com una oligarquia més. Els partits d'avui són part del poder de l'Estat i viuen per l'Estat. Necessitem partits involucrats amb les causes ciutadanes, fets des de la ciutadania, La propera etapa polìtica serà la dels tallers democràtics i superar els entrebancs i trabes del centralisme autoritari vestit de llei i Constitució, recuperar el lliure funcionament de les institucions i el tanvcament de procediments penals contra els polítics catalans. Reconciiació i cinvivència passen per el diàleg i la pau. Han fet molt malament alguns partits, durant la camnpanya i a l'hora d'explicar victòries i derrotes electorals, d'oblidar que tenim privats de llibertat membres del Govern legítim de la Generalitat i un diputat que no podran prendre possessió i anar a votar al Parlament si no són alliberats. Ncessitem ciutadans lliures   i compromesos amb el proigrés i l'evolució social, no polítics professionals. Això també va pels extremistes del PP i els futurs extremistes del "yo soy español" de C's. Els agradi o no, ha quedqat demostrat que Catalunya és republicana.

final de campanya i Andorra 25 anys de Constitució

A Catalunya, poble mil·lenari, acabem la campanya electoral sota la Constitució espanyola mentre Andorra celebra el 25é aniversari de la seva Constitució. Passen coses  en aquesta campanya que no havien passat mai, com els enviaments de whats aps massius a mòbils demanant el vot per un partit, caps de llista o a la presó o a l'exili, manca de fòrmules per el desplegam deent la independència proclamada malgrat la posició expeditiva en contrari de l'Estat espanyol. Les elecccions, peròsembla  no són la solució, doncs M. Rajoy ja ha anunciat que no descarta seguir aplicant el 155 si no guanyen els seus. Per l'Estat cal protegir la victòria de la seva candidata preferida o del PSC domesticat. Alguns parlen de cosir, quan hem de teixir acostaments com diria Jaume Bertomeu, President del partit socialdemòcrata d'Andorra. No volen l'Estat que no és bo abusar de la majoria i menystenir les minories. A Espanya el PP que governa l'Estat ha optat per l'autoritarisme sense voler reconèixer que una Constitució ha de protegir els ciutadans, ni els interessos del Govern, la majoria dominant. Amb el control financer de la Generalitat han volgut malmetre els govern dels municipis. No volen  el diàleg que no els sigui favorable ni creuen en la necessitat de respectar la veritat i acceptar les divergències politiques, dissidents inclosos. Han fet real el risc d'involució. Han despertat la indignació ciutadana amb tantes discriminacions i establiment de diferències, entre els ben alimentats i els que passen gana, entre els  que treballen per viure i sortir de la misèria i els que viuen del treball dels demés, els que van tenir que deixar les seves terres i emigrar a Catalunya per sobreviure. Han volgut enfrontar una societat que ha treballat per les llibertats i aixecar la economia amb brillants resultats. Havien d'empobrir Catalunya fent marxar seus socials d'empreses i poder donar la culpa als republicans. Ara tots som catalans, uns de neixença i altres de residència. Però tots vivim i treballem a la mateixa terra. Estem en lluita contra la manipulació de la voluntat de les persones aquest 21 D, doncs volen "salvar Catalunya del separatisme", al preu que sigui, sense cap escrúpol. Els catalans, en canvi, amb el vot, volem acabar amb la ocupació de les institucions i recuperar els valors republicans  escapçats per la força.

seguim en campanya,, agre per la contrareforma.

Catalunya ha sigut Regne, fet nacional, territori ocupat, Comunitat autònoma i República per poques hores. La història ens presenta Catalunya  com un poble dissortat. Temptatives d'invasió procedents de França, incompliment de Tractats de fixació de territori o fronteres amb Castella, incompliment del Tractat d'Utrecht prometent als Catalans els mateixos privilegis  de que gaudien els  castellans.d Ens han destituit el Govern  legítim de Catalunya. i   un autoproclamat president de la Generalitat ha convocat eleccions "autonòmiques", creient que d'aquesta manera liquidava el procés i les ambicions independentistes, ocupada la República del 10 d'octubre i controlada tota la administració de la Generalitat, a més de tancar les finestres exteriors. Atemorir la població parlant de moviment de tropes, mantenint a la presó o exiliats els principals polítics catalans, mentre es desenvolupa una agre campanya en la que es mesura la paraula i i el vestit, ens prohibeixen símbols de protesta i ens llencen insults de tota mena. No ha significat cap sorpresa assebentar-se  del que ha dit la presidenta substituta de la Generalitat Sra Soraia Sáenz de Santamaria, imposada per M.Rajoy,  sobre  l'haver escapçat  l'independentisme, i el socialista Josep Borrell tractant en un acte  públic els catalans de subnormals i de la necessitat de desinfectar Catalunya per la ferida independentista. Cap paraula pels ferits de l'1 d'octubre, cap proposta de futur. Només contenció i destrucció política. Han declarat la ofensiva final contra la democràcia, servint-se de l'independentisme com excusa. No saben viure en pau i construir un país amb dignitat i sense desigualtats, sense silencis imposats. Ara hem tornat a veure que la Monarquia és un règim que va nèixer de la dictadura, convertint la transició  en una transacció amb les èlits  franquistes, com explica el candiat de la CUP Vidal Aragonés. Demanen el vot perseguir liquidant l'independentisme, no fent cap esforç per posar fre a la divisió de la societat que han  esperonat. El cap de llista del PP per Barcelona diu que els catalans que se solidaritzen amb els presos polìtics som uns tarats. No reconeixen que, com acaba de dir  en Sentència el T.S., els Reis Catòlics no van fundar Espanya i el Rei Felip V no signava com Rei d'Espanya. Erem un més dels dits 24 regnes incorporats a la Corona Hispànica. Ens van   anorrear les llibertats i abolir legislació i institucions polítiques més d'una vegada. hi han tornat, fomentant la desafecció a tot el que significa Catalunya, creant situacions de confrontació, mobilitzant l'espanyolisme contra l'escola catalana. Ara el repte és impedir que les institucions segueixin en mans dels ocupants i crear un clima de confiança, com vam fer a Bruselles. Res no ens ha d'impedir un dia. Res no ens ha d'impedir un dia construir la República dels drets socials.

Socialitzar la democràcia és república

L'opinió pública espanyola mostra la seva preocupació per la situació econòmica  i social. Avui els diaris reconeixen que  un 10% dels espanyols acumula el 57% de la riquesa o més des de fa 30 anys. la disfunció creixement econòmic i progrés social, per què ja no s'amaga que Espanya no funciona
i el Govern espanyol és incapaç de resoldre el problema amb polìtiques adequades. El que s'ha fet, com diu Nacho Álvarez a El País, ha sigut reformar estructures per apuntalar el vell sistema i protegir legalment els oligopolis. Per tant, l'objectiu oficial és mantenir la devaluació salarial i buscar en la iniciativa de la caritat privada  la solució als problemes creats per la misèria i l'exclusió social. No es veuen altres escenaris de cara a les eleccions del 21 D, doncs l'immobilisme espanyol toca de molt a prop Catalunya. Ara convé que es desmotivi el món independentista, que els catalans no vulguin seguir amb el procés. Creuen que potenciant aquest estat d'ànim podran aconseguir vots per les candidatures monàrquiques. Això farà que Espanya funcioni en base a l'economia especulativa i la bombolla immobiliària, els diners del turisme i les exportacions de les empreses ara tocades per la crisi provocada des de la Moncloa amb la seva intransigència i la negativa oficial de M. Rajoy a tot diàleg sobre l'autogovern català per superar els estrets límits autonòmics espanyols. Catalunya viu una campanya electoral imposada sota una deriva autoritària que impideix fer una democràcia moderna. Volen obligar es catalans a pactar amb els seus enemics, que siguem indiferents al que ells volen seguir imposant després del 21 D. Han iniciat una contrareforma contra la secessió obstruint el camí sobiranista. Tampoc volen una nova transició que pugui desmontar el negociet del 10% d'espanyols que viuen alegrement mentre molts ploren i gemeguen. És evident que així no es pot continuar, però no en la forma dissenyada pel poder central. L'autèntic escenari és monàrquics aliats contra republicans de Catalunya dispersos. Les enquestes i les constants preguntes dels periodistes sobre pactes posteriors a les eleccions   no han descobert res. Tots volen guanyar. Sobretot els que volen destruir les institucions catalanes i la feina feta pel Govern català fins el 2 de Novembre. No s'ha socialitzat la riquesa que en part és a paradisos fiscals, calculat en uns 150.000 milions d'euros.
El canvi desitjable és  estructural i de mentalitats, afavorir els Drets Humans canviar la llei econòmica i social imposadaa a Catalunya.

Reivindicar, reclamar, exigir

La campanya electoral per unes eleccions ben discutibles està plena d'incidents i de campanya subliminal pel vot conservador. Des de  exagerar la fuga d'empreses, que no és tal sinó simplement un canvi de seu social amb efectes fiscals promogut per el partit popular al Govern d'Espanya amb l'especulació del caos i aïllament en que es volia ensorrar el futur de la República Catalana, a prometre la seguretat jurídica, és a dir, la plena llibertat pels empresaris que abonen el conservadurisme,  de seguir explotant la classe treballadora i els professionals. Volen reduir-nos de nou a un règim mínimament descentralitzat, però tutelat políticament per l'Estat i corregit pel Tribunal Constitucional, sense cap autogovern. assegurar influènncia del temor i de la por en el votant amb la realització de maniobres militars i presència a les casernes potenciada pels medis televisius Aquesta és la política dels partits del bloc monàrquic: Es reclamen unionistes, no consideren nació a Catalunya, no asumeixen les reivindicacions que afavoreixen el poble català,  no accepten el dret  de Catalunya a un referèndum d'autodeterminació, no els agrada l'escola ctalana, ni que el català sigui un idioma viu per poder assegurar l'hegemnonia lingüística de l'espanyol. D'aquests partits no els escoltem cap proposta per millorar la vida dels ciutadans de Catalunya, no presenten alternatives al que significa fer república. Han callat des de que va començar el vboicot als productes catalans. Només troben bé que els candidats que els fan ombra siguin a la presó o fora d'Espanya, i els acusen de colpistes i de delinquents.Creuen que tenint fora els caps de llista contraris, tenen aplanat el camí  cap a la Presidència de la Generalitat. Però ara veuen que punxen i no omplen els locals dels actes amb la seva pròpia gent com  li va passar a Miquel Iceta del PSC a Rubí i al PP a un altra lloc turístic.  Aquesta gent de les candidatures monàrquiques, no parlen de les centrals nuclears, de tancar  mines de carbó, del problema de l'aigua a Catalunya, dels problemes dels pagesos, no l'hem sentit queixar-se ni dir res del caos de l'aeroport del Prat aquest estiu; tampoc pels incompliments dels pressupostos d'inversió a Catalunya, ni per els retards i avaries dels trens de rodalies, la vía única Tarragona-Vandellós, i pel retard de l'execució del corredor mediterrani  prioritari aprovat per la Unió Europea. Han presentat rcursos al Tribunal Constitucional per paralitzar debats parlamentaris i, com el PSC, votacions legals,  Disposats a trencar la vida parlamentària i la democràcia, han abandonat varies vegades el Parlament en bloc.  No han dit res ni han protestat quan el Tribunal Constitucional suspenia o tombava les lleis aprovades al Parlament de Catalunya. No han fet mai una sola queixa pel dèficit fiscal que ells pateixen igual que els republicans de Catalunya.  És més, els seus partits a Espanya ens han tractat d'insolidaris i ens declaren insensats per dir que volem una República a Catalunya.  Han fet legals unes eleccions il·legals i han fet il·legal la República proclamada  per el Parlament de Catalunya assumint el mandat del vot del poble.. Tot és dir que els monàrqics són gent normal, i els republicans no ho són. Els catalans  que volem el bo i millor per els demés ciutadans i la fraternitat amb els espanyols, per aquesta gent no mereixem cap respecte, per què som republicans. D'això van aquestes eleccions doncs, de democràcia o no, No ens podem cansar els republicans de reclamar, reivindicar i exigir els nostres drets com a poble. Els monàrquics, partidaris de les plantofegades del Rei a Catalunya, han volgut desenvolupar l'anticatalanisme imposant eleccions autonòniques per fer-se amb les institucions,  però no comptaven amb la resposta del poble que vol llibertat i està cridat a decidir el 21 de Desembre qui diu mentida i qui diu veritat en aquesta desigual i excepcional campanya electoral. O Autonomia retallada o República, o democràcia participativa o dictadura presidencial. O dignitat com a poble o submissió a la prepotència dels oligarques i la supèrbia de la Monarquia. El vot, les urnes, són les armes dissuassòries dels ciutadans. Aquesta és la gran virtut de la democràcia.

insults, caos i guerra psicològica

En plena campanya electoral catalana ha aparegut Mossèn Rouco, creant un caos general entre els creients. Sempre hem desconfiat molts d'una església catòlica vinculada a avantatges financeres i fiscals, quan mossèn Rouco apareix al diari el Mundo dient que l'independentisme és contrari a la consciència catòlica. Mossèn Rouco treu els independentistes de  l'església. Avui, entre els que són a la presó, a l'exili o  decebuts hi haurà menys gent als bancs de les eslglésies.  Mal podrem confiar en una església vinculada al règim conservador per les avantatges fiscals i financeres. A aquesta politica s'apunta la candidata Inés Arrimadas tot dient que l'independentisme és un insult i que e ara tenim l'oportunitat de canviar les coses i governar els no  independentistes, els que abandonaven el Parlament quan es votava o es parlava de República catalana o d'independència. Aquesta gent, junt amb els que no es queixen amb veu alta de que candidats opinents siguin a la presó o a l'exili, es reclamen de la centeralitat política i del recurs al 155 per guanyar com sigui. La lluita pel poder és entre Republicans i Monàrquics, aquests disfressats de constitucionalistes. El Rei, que sap el que es juga a l'igual que M. Rajoy, calla i espera. Sap que no és estimat a Catalunya després del que va dir el 3 d'Octuble. Sap que les mesures del 27 d'Octubre han iobert la caixa dels trons a Catalunya. Ara convé atemorir la població, dir als jubilats que no cobraran les pensions en cas d'independència  i preparar la liquidació del català a les escoles si guanyen els de Ciutadans, la dreta del PP. A que els Arriben moments en que hem de tenir clar que qui provoca divisions, conflictes i el caos, la inestabilitat  i força el dany econòmic a Catalunya són els que volen llençar l'espanyolisme de la cridòria, ras i curt contra el món català. És el poble doncs qui ha de decidir el camí que vol seguir, o el de l'espanyolitat desagraïda o el del republicanisme dels drets socials i les llibertats. I per amenitzar-ho ens anuncien maniobres militars a Tarragona en plena campanya electoral. Això dels uniformes sempre serveix per impresionar el públic. És  ben clar que també han posat l'exèrcit en campanya mentre impideixen el subministrament de municions a Mossos d'Esquadra. Ara tindrem la setmana vinent la neteja dels Museus de Lleida per omplir els del bisbat de Barbastro. Un altra toc a la moral catalana, recordant-nos que qui mana no és la Generalitat. El 21 D hem de deixar clar qui té dret a Governar a Catalunya. Ni el caos, ni els insults, ni els menysteniments, ni la guerra psicològica, ni els conflictes artificials ens han d'afectar. És quelcom que passarà.

Democràcia en regressió a Espanya

Tusk i Juncker s'han quedat sorpresos en veure la massiva mobilització catalana a Brussel·les, en perfecte ordre i fe republicana, demanant a Europa que desperti, davant la intransigència espanyola  feta realitat a Catalunya des de el primer d'octubre. Aquests senyors i molts més dirigents europeus ignoren que Espanya és un Estat nació que no  reconeix es drets nacionals del territori català annexionat i assimilat, però amb un esperit republicà no dissolt ni renunciat. Consideren els catalans com espanyols, però sense dret a proclamar el  seu republicanisme ni a honrar en territori català el Govern que va proclamar la República Catalana el 27 d'octubre de 2017. La Junta electoral no permet símbols grocs, ni que es parli de presos polìtics, ni del Govern legítim de Catalunya a l'exili, ni de Carles Puigdemont  com President de la Generalitat. Diuen els monàrquics i els dirigents europeusque el Govern català no ha respectat l'estat de dret i que les mobilitzacions ciutadanes, que són lliures, no tenen prevalència sobre l'estat de dret. L'estat de dret és la legislació espanyola i l'ordre constitucional i ens empressen a canviar les lleis espanyoles per fer realitat la nostra esperança republicana. Saben però, que el canvi és impossible amb l'actual règim polític espanyol. M.Rajoy ha ho ha dit per activa i per passiva. Ha posat línees vermelles a una futura  reforma de la Constitució i es nega a dialogar amb Catalunya si insistim en voler trencar la "sobirania nacional". Per M.Rajoy, la reforma és  diu Europa amb les jnstitucions i pressupost europeu. Les enquestes que fan públiques diuen que un 60% d'espanyols vol veure Catalunya dins Espanya i s'oposa a que es faci a Catalunya un referèndum d'autodeterminació. Els espanyols decideixen i els catalans no poden  decidir res  sobre ells mateixos. Tan sols tenim dret al que ens donin o ens permetin dins d'un ordre que no està fet per nosaltres. No permetre que un poble parli, lliure i democràticament  a les urnes per decidir el seu futur polìtic, és quelcom tradicional a Espanya i decidit pel que fa a Catalunya. Per això allò de "no puedo y no quiero". l'Estat nació exclou el dret nacional de territoris que, com Catalunya, són nació abans de constituir-se l'Estat espanyol. En lloc de reformar-se Espanya per adaptar-se als nous temps, els espanyols i els seus Governs prefereixen viure del passat, en la ignorància de la realitat social, imposant un miodel rígid d'Estat. Qualsevol autonomia no pot afectar el de l'Estat central, ni vestir nacions diferents de l'espanyola. La plurinacionalitat no es reconeix per què no interessa. Tot el model d'Estat està construït preservant l'herència monàrquica del règim anterior i la unitat de la pàtria espanyola a la que es van incorporar altres pobles contra la seva voluntat. Això Europa no ho vol veure per què els dirigents conservadors actuals no han superat l'estret concepte d'Estat nació., sense veure que a Espanya s'han trencat des de fa anys  els pactes que van donar vida a la Constitució de 1978. Els nacionalismes segueixen existint per què no s'han dissolt malgrat la manca de vocació federal dels articles 2 i 3 de la Constitució espanyola, com molt bé analitza Miquel Caminal Badia en el seu llibre "Democràcia i plurinacionalitat" (La Magrana, 2017).

85 aniversari del retorn de la democràcia a Catalunya

La casualitat ha fet que aquest 6  de Desembre commemoressim el 85 aniversari de la Constitució del Parlament republicà de Catalunya celebrada el dia 6 de Desembre de 1932, sota la Presidència de Francesc Macià. Aquest fet històric ha sigut ignorat aquests darrers anys, per què el que importa és celebrar els principis d'unitat i sobirania no compartides sota el model rígid d'integració de les comunitats i pobles d'Espanya en el conjunt de l'Estat. Som encara  en la idea d'Estat nació inventada pels francesos  que tant agrada  a l'exministre  socialista Manuel Valls, a M.Rajoy i al PP. No entenen res del fet real de que puguin existir nacions sense Estat o sense estructures d'Estat. La no evolució de les idees fa estrany a Espanya el concepte de democràcia compartida, és a dir, la vida sota un mateix Estat dels pobles en convivència i llibertat, autogovern i respecte a la personalitat de Catalunya, com a base de la prosperitat. S'ha d'admetre sense grans filosofies que el marc legal i constitucional no fan la convivencia ni la continuitat històrica d'Espanya. Li calen idees útils a la societat per renovar-se, la diferència sense escepticisme ni reticències, amb generositat i esperit  fraternal. Com deia  abans d'ahir Germà Bel, catedràtic d'economia aplicada i ex diputat, en el decurs d'un sopar debat, els partidaris del no a la República catalana, en plena efervescència espanyolista, viuen en la contradicció de no entendre que puguin ser espanyols a Catalunya, la Catalunya de tots com diaria el President Macià, de llengua, de naixement o de residència. El Parlament de Catalunya constituït de manera definitiva el 6 de Desembre de 1932, és hereu de les Corts Catalanes que foren l'òrgan normatiu de Catalunya des del segle XIII fins el segle XVIII, com explica Ismael Pitarch en el seu treball "El President Macià i el Parlament de Catalunya". Francesc MAciàva publicar el 3 de Desembre la proclama de l'obertura oficial i solemne del Parlament el següent dia 6, avabant amb la provisionalitat de la restauracio acordada pel Govern  provisional de la República per Decret del 21  d'abril de 1931.  Hem de fer, com deia Macià l'11 de juny de 1931, el triomf de la nostra terra, seguint la lògica de la història de Catalunya, la liberal i democràtica Catalunya, assolint el reconeixement de la seva personalitat d'una Espanya renovada i democràtica, restituint el dret tradicional al poble català. El mateix Macià defensava l'Estatut  com voluntat de la nostra terra i vehícle de la seva prosperitat, en democràcia i socialment justa. La història de Catalunya ens recorda, com va reconèixer el Rei Pere  el Ceremoniós que Catalunya és terra poblada de lleialtat i liberal. És aquesta Cataluya la que no interessa, la que  volen reconvertir en pàtria espanyola els constitucionalistes monàrquics el 21 D, una Catalunya supeditata a l'interés general, sense asimetria, sense dret a l'autodeterminació, sotmesa al patriotisme espanyol i a la dictadura econòmica que controla la democràcia política.  Ens volen ignorants i indiferents, que deixem de manifestar-nos, dir inconveniències i distorsionar la polìtica espanyola. Hem de deixar de reclamar els 16.500 milions d'euros de les balances fiscals i no discutir més la Constitució que els del PP no volen reformar. No volen que Catalunya pugui assolir l'autogovern, ara que ja ha començat la espanyolització deles institucions i seguirà la de les escoles. Democràcia i independència es converteixen d'aquesta manera en  diàleg impossible. Tothom es reclama demòcrata i defensor de les llibertats. Però els conceptes i les definicions són diferents. Qui no evoluciona és la democràcia espanyola que permet el despertar de la dreta radical reaccionària, hereva dels mètodes franquistes, la incultura polìtica,, la ignorancide la autèntica història de Catalunya a  i la raó de les institucions catalanes, els drets del poble català a recobrar el seu Estat, a falta d'encaix d'un poble amb personalitat indiscutible, en una Espanya que des del poder central no es vol plural. Encara seguiran dient que em volgut donar un cop d'Estat a Catalunya, creant dubtes i incerteses en l'acció del Govern català destituït. Les eleccions ens porten ara  a tenir que a decidir si volem monarquia o República a Catalunya, la Catalunya  dels espanyols recentralitzadors o la Catalunya de tots com deia l'Avi Macià. Una Constitució que no permet resoldre els conflictes polítics territorials en la via democràtica pacífica, no assegura solidesa, ni convivència, sino confrontació, imposicions, menysteniments, boicots i repressió per suposats fets .  punibles. La democràcia és una altra cosa i Espanya ha d'evolucionar i fugir del concepte Estat nació única, potenciar les llibertats i els valors republicans.

demòcrates en extinció?

Comença a preocupar que es doni per fet el domini implacable  d'una sobirania única derivada   de l'element històric en que es va insertar la la base de la Constitució de 1978. Es parteix de la base de que l'ordre constiutucional té primacía. Qualsevol discrepància té com a resposta l'exigència del retorn al dret que es considera la garantia del futur. Aquest dret no admet cap canvi institucional ni de  la distribució de les competències territorials previstes a la Constitució. Les relacions socials pateixen el conflicte de la resistència de l'Estat a qualsevol canvi. El principi del sufragi universal no es suficient per impulsar el reconeixement dels drets naturals dels pobles que viuen sota un mateix Estat. Les reivindicacions democràtiques de les nacionalitats ignorades, no apareixen recollides en cap projecte d'àmbit estatal defensor de la monarquia. L'organització parlamentària espanyola condueix a una jerarquització   que trenca amb els principis de llibertat i igualtat, doncs el poble viu en una societat organitzada per la desigualtat i el domini empresarial complementat per la propietat privada dels mitjans de producció orientada a obtenir el màxim de beneficis . La qüestió social  dificulta  l'exercici del règim liberal i el poder de l'economia  que segueix essent el prioritari. El canvi ha de ser l'establiment de l'Estat social. Es tracte de socialitzar l'individu i donar-li veu, declarant preferent l'estat social, el que no exclou una reorganització permanent respectant la iniciativa individual a més de la col·lectiva. El fet és la creació d'una nova legitimitat que superi les confrontacions i equilibri les relacions entre els individus i el poder social. La gran revlució és la desimbolització, parlar un altra llenguatge polític, potenciar els tallers polìtics, acceptar l'heterodoxia per escriure una nova teoria de la societat, descobrir una  nova estructura política.  La recuperació i supervivència de la democràcia està en relació amb volució social.  El dret,  com a fòrmula per l'equilibri d'aquesta revolució social. Si anem cap un uou món social i polític, les mesures per evitar l'extinció dels demòcrates són a l'abast. Però no es veuen en les ofertes dels partits monàrquics.

Defensar la República no és populisme

Les esquerres s'han de plantejar la creació de  nous models polítics. Sempre han existit plantejaments utòpics i plantejaments pragmàtics, dins del possibiklisme que implica acceptar el sistema democràtic. El tema és com conciliar esquerra creativa i esquerra possibilista. La socialdemocràcia a que es  va reduir el socialisme europeu te davant seu l'obligació d'incorporar nous plantejaments, fer seva l'ecologia reformista de l'economia, potenciar les energies renovables i les noves tecnologíes, aprofondir les propostes de justícia social, lluita  constant contra les desigualtats, potenciar les identitats territorials, els anomenats pobles europeus que volen més i millor democràcina, superant i les  l'estret límit de la protecció de les minories nacionals per generar l'Europa dels pobles amb ple autogovern. Els nous models d'esquerra han de treballar per la consolidació i recuperació de la societat europea del benestar, actuar contra els danys industrials al medi ambient, tenir  cura del futur dels jubilats, garantir una protecció social i seguretat social i serveis mèdics generals, fer front a la delinqüència creant societats segures, activar polítiques de manteniment del poder de compra  de la societat menys afavorida. Possiblement calgui abaixar els impostos, eliminant l'impost vigilàn sobre la renda dels pensionistes, posar sota vigilància les SICAV i els bancs operant a paradisos fiscal,  i facilitar però  la competitivitat empresarial en un mercat lliure, posant atenció al dèficit  públic. Un canvi i un acord ampli d'esquerres és necessari per fer front a les polítiques conservadores que patim i que vivim a l'horitzó català. Fer República serà també demitar contra el terrorisme, vingui d on vingu. Caldrà ser insubmisos davant el funcionament polític i social actuals. La col·laboració parlamentària de les esquerres en la nova democràcia serà imprescindible per superar  les tàctiques de la dreta, en lloc de competir per guanyar quota  de votants. Com estan fent a França, serà necessari construir un moviment horizontal democràtic, sense disciplina de paraula, obert a la societat civil. La nova esquerra ha  d'assumir   el fet migratori dels que busquen oportunitats de prosperar, la societat global aglomerada en nuclis urbans que han de ser propicis a la integració al sistema social, d'acord amb les possibilitats d'acollida i d'allotjament digne. Dotar a la nova República d'una Justicia renovada, indeoendent, professional, orientada excusivament a  resoldre els desequilibris socials, sense subordinació ni intervenció en el debat polític, facultada per oposar-se a l'aplicació de lleis injustes i a tractar com delictes pronunciaments politics corresponents a fets del passat.

afirmació pessimista

Hi ha economistes que diuen que ens cal donar potència a la productivitat per maximitzar els guanys, doncs el que interessa és augmentar la riquesa en lloc de reduir les desigualtats o preocuparse pels problemes relatius a les condicions de la producciói i el consum. El que hi ha és un model de govern mundial dirigit des de la Casablanca. És el que en diuen "statelees global governance". Hi ha preguntes dels periodistes que no reben resposta o irriten als governants que ni les volen contestar Res no impedirà que molts Estats estiguin condemnats a pagar els seus deutes i els interessos del deute. Altres viuran un escenari permanent d'afirmació nacional, com és e històric.l cas d'Espanya. Afirmació pessimista, per a encobrir i amagar un sentimentn de frustració. Una afirmació per dissimular el sentiment imperial caigut, el fracàs assimilacionista. El poder persevera en la  monotonia d'un instint de grandesa que sap no tornarà. No és ésser mesiànic ni mal patriota somiar amb una República o amb un sistema socialista democràtic. És la passió pel futur. El boicot a Catalunya i tot lo català confirma l'esperit despectiu  del poble espanyol que també abonen els amb ients intel·lectuals de la capital. És la negligencia dels ignorants i la incultura, de la demostració de l'existència d'una educació històrica falsejada. Es vol amagar la decadència perseguint minories nacionals ben conformades. Alguns articulistes semblen agents comerçials i volen col·locar el seu producte amb paraules  convincents. l'Estridència no deixa de ser un bon instrument. Uns i altres ataquem les institucions, però costa molt reprovar els responsables del seu mal funcionament. Des del poder i des dels partits monàrquics fomenten l'odi i el trencament de la convivència a Catalunya de la que acusen els catalans com  responsables, atribuint el fet als catalans. Però callen que  moltes activitats s'han de fer a CAtalunya en idioma diferent al de Catalunya. Són gent que viuen separats del món català, però no renuncien a mantenir el domini sobre Catalunya i les institucions de poder.I mentre això passa, l'economia segueix orientada al frau , el potencial dels paradisos fiscals, les desigualtats socials, l'explotació laboral la destrucció de la dignitat de la persona no sotmesa. Vasalls, ànimes sense dignitat, partidaris de la inquisició fan acte de patriotisme impulsant la violència   en defensa de la llei oficial. Encara no han entès els polìtics espanyols  que deixar la política imperial austríaca per ingressar sota el domini dels borbons, fou l'inici de la decadencia i perdre la grandesa hisòrica. El pèrill espanyol que no entèn Calderón de la Barca ni a Lope de Vega, com tampoc ha assimilat ha assimilat els ensenyaments de El Quixot",  ha volgut tenir un país dòcil, reprimit davant la monarquia. Catalunya no ha acceptat aquesta situació i per això és l'enemic, terra de llibertaris, heretges, internacionalistes, renovadors de la vida polpitica i social. Rebels i desobedients, iimpossible de sotmerre tot un poble que és demòcrata i vol més democràcia, autogovern i llibertat plena.