afirmació pessimista

Hi ha economistes que diuen que ens cal donar potència a la productivitat per maximitzar els guanys, doncs el que interessa és augmentar la riquesa en lloc de reduir les desigualtats o preocuparse pels problemes relatius a les condicions de la producciói i el consum. El que hi ha és un model de govern mundial dirigit des de la Casablanca. És el que en diuen "statelees global governance". Hi ha preguntes dels periodistes que no reben resposta o irriten als governants que ni les volen contestar Res no impedirà que molts Estats estiguin condemnats a pagar els seus deutes i els interessos del deute. Altres viuran un escenari permanent d'afirmació nacional, com és e històric.l cas d'Espanya. Afirmació pessimista, per a encobrir i amagar un sentimentn de frustració. Una afirmació per dissimular el sentiment imperial caigut, el fracàs assimilacionista. El poder persevera en la  monotonia d'un instint de grandesa que sap no tornarà. No és ésser mesiànic ni mal patriota somiar amb una República o amb un sistema socialista democràtic. És la passió pel futur. El boicot a Catalunya i tot lo català confirma l'esperit despectiu  del poble espanyol que també abonen els amb ients intel·lectuals de la capital. És la negligencia dels ignorants i la incultura, de la demostració de l'existència d'una educació històrica falsejada. Es vol amagar la decadència perseguint minories nacionals ben conformades. Alguns articulistes semblen agents comerçials i volen col·locar el seu producte amb paraules  convincents. l'Estridència no deixa de ser un bon instrument. Uns i altres ataquem les institucions, però costa molt reprovar els responsables del seu mal funcionament. Des del poder i des dels partits monàrquics fomenten l'odi i el trencament de la convivència a Catalunya de la que acusen els catalans com  responsables, atribuint el fet als catalans. Però callen que  moltes activitats s'han de fer a CAtalunya en idioma diferent al de Catalunya. Són gent que viuen separats del món català, però no renuncien a mantenir el domini sobre Catalunya i les institucions de poder.I mentre això passa, l'economia segueix orientada al frau , el potencial dels paradisos fiscals, les desigualtats socials, l'explotació laboral la destrucció de la dignitat de la persona no sotmesa. Vasalls, ànimes sense dignitat, partidaris de la inquisició fan acte de patriotisme impulsant la violència   en defensa de la llei oficial. Encara no han entès els polìtics espanyols  que deixar la política imperial austríaca per ingressar sota el domini dels borbons, fou l'inici de la decadencia i perdre la grandesa hisòrica. El pèrill espanyol que no entèn Calderón de la Barca ni a Lope de Vega, com tampoc ha assimilat ha assimilat els ensenyaments de El Quixot",  ha volgut tenir un país dòcil, reprimit davant la monarquia. Catalunya no ha acceptat aquesta situació i per això és l'enemic, terra de llibertaris, heretges, internacionalistes, renovadors de la vida polpitica i social. Rebels i desobedients, iimpossible de sotmerre tot un poble que és demòcrata i vol més democràcia, autogovern i llibertat plena.