Socialitzar la democràcia és república

L'opinió pública espanyola mostra la seva preocupació per la situació econòmica  i social. Avui els diaris reconeixen que  un 10% dels espanyols acumula el 57% de la riquesa o més des de fa 30 anys. la disfunció creixement econòmic i progrés social, per què ja no s'amaga que Espanya no funciona
i el Govern espanyol és incapaç de resoldre el problema amb polìtiques adequades. El que s'ha fet, com diu Nacho Álvarez a El País, ha sigut reformar estructures per apuntalar el vell sistema i protegir legalment els oligopolis. Per tant, l'objectiu oficial és mantenir la devaluació salarial i buscar en la iniciativa de la caritat privada  la solució als problemes creats per la misèria i l'exclusió social. No es veuen altres escenaris de cara a les eleccions del 21 D, doncs l'immobilisme espanyol toca de molt a prop Catalunya. Ara convé que es desmotivi el món independentista, que els catalans no vulguin seguir amb el procés. Creuen que potenciant aquest estat d'ànim podran aconseguir vots per les candidatures monàrquiques. Això farà que Espanya funcioni en base a l'economia especulativa i la bombolla immobiliària, els diners del turisme i les exportacions de les empreses ara tocades per la crisi provocada des de la Moncloa amb la seva intransigència i la negativa oficial de M. Rajoy a tot diàleg sobre l'autogovern català per superar els estrets límits autonòmics espanyols. Catalunya viu una campanya electoral imposada sota una deriva autoritària que impideix fer una democràcia moderna. Volen obligar es catalans a pactar amb els seus enemics, que siguem indiferents al que ells volen seguir imposant després del 21 D. Han iniciat una contrareforma contra la secessió obstruint el camí sobiranista. Tampoc volen una nova transició que pugui desmontar el negociet del 10% d'espanyols que viuen alegrement mentre molts ploren i gemeguen. És evident que així no es pot continuar, però no en la forma dissenyada pel poder central. L'autèntic escenari és monàrquics aliats contra republicans de Catalunya dispersos. Les enquestes i les constants preguntes dels periodistes sobre pactes posteriors a les eleccions   no han descobert res. Tots volen guanyar. Sobretot els que volen destruir les institucions catalanes i la feina feta pel Govern català fins el 2 de Novembre. No s'ha socialitzat la riquesa que en part és a paradisos fiscals, calculat en uns 150.000 milions d'euros.
El canvi desitjable és  estructural i de mentalitats, afavorir els Drets Humans canviar la llei econòmica i social imposadaa a Catalunya.