Reivindicar, reclamar, exigir

La campanya electoral per unes eleccions ben discutibles està plena d'incidents i de campanya subliminal pel vot conservador. Des de  exagerar la fuga d'empreses, que no és tal sinó simplement un canvi de seu social amb efectes fiscals promogut per el partit popular al Govern d'Espanya amb l'especulació del caos i aïllament en que es volia ensorrar el futur de la República Catalana, a prometre la seguretat jurídica, és a dir, la plena llibertat pels empresaris que abonen el conservadurisme,  de seguir explotant la classe treballadora i els professionals. Volen reduir-nos de nou a un règim mínimament descentralitzat, però tutelat políticament per l'Estat i corregit pel Tribunal Constitucional, sense cap autogovern. assegurar influènncia del temor i de la por en el votant amb la realització de maniobres militars i presència a les casernes potenciada pels medis televisius Aquesta és la política dels partits del bloc monàrquic: Es reclamen unionistes, no consideren nació a Catalunya, no asumeixen les reivindicacions que afavoreixen el poble català,  no accepten el dret  de Catalunya a un referèndum d'autodeterminació, no els agrada l'escola ctalana, ni que el català sigui un idioma viu per poder assegurar l'hegemnonia lingüística de l'espanyol. D'aquests partits no els escoltem cap proposta per millorar la vida dels ciutadans de Catalunya, no presenten alternatives al que significa fer república. Han callat des de que va començar el vboicot als productes catalans. Només troben bé que els candidats que els fan ombra siguin a la presó o fora d'Espanya, i els acusen de colpistes i de delinquents.Creuen que tenint fora els caps de llista contraris, tenen aplanat el camí  cap a la Presidència de la Generalitat. Però ara veuen que punxen i no omplen els locals dels actes amb la seva pròpia gent com  li va passar a Miquel Iceta del PSC a Rubí i al PP a un altra lloc turístic.  Aquesta gent de les candidatures monàrquiques, no parlen de les centrals nuclears, de tancar  mines de carbó, del problema de l'aigua a Catalunya, dels problemes dels pagesos, no l'hem sentit queixar-se ni dir res del caos de l'aeroport del Prat aquest estiu; tampoc pels incompliments dels pressupostos d'inversió a Catalunya, ni per els retards i avaries dels trens de rodalies, la vía única Tarragona-Vandellós, i pel retard de l'execució del corredor mediterrani  prioritari aprovat per la Unió Europea. Han presentat rcursos al Tribunal Constitucional per paralitzar debats parlamentaris i, com el PSC, votacions legals,  Disposats a trencar la vida parlamentària i la democràcia, han abandonat varies vegades el Parlament en bloc.  No han dit res ni han protestat quan el Tribunal Constitucional suspenia o tombava les lleis aprovades al Parlament de Catalunya. No han fet mai una sola queixa pel dèficit fiscal que ells pateixen igual que els republicans de Catalunya.  És més, els seus partits a Espanya ens han tractat d'insolidaris i ens declaren insensats per dir que volem una República a Catalunya.  Han fet legals unes eleccions il·legals i han fet il·legal la República proclamada  per el Parlament de Catalunya assumint el mandat del vot del poble.. Tot és dir que els monàrqics són gent normal, i els republicans no ho són. Els catalans  que volem el bo i millor per els demés ciutadans i la fraternitat amb els espanyols, per aquesta gent no mereixem cap respecte, per què som republicans. D'això van aquestes eleccions doncs, de democràcia o no, No ens podem cansar els republicans de reclamar, reivindicar i exigir els nostres drets com a poble. Els monàrquics, partidaris de les plantofegades del Rei a Catalunya, han volgut desenvolupar l'anticatalanisme imposant eleccions autonòniques per fer-se amb les institucions,  però no comptaven amb la resposta del poble que vol llibertat i està cridat a decidir el 21 de Desembre qui diu mentida i qui diu veritat en aquesta desigual i excepcional campanya electoral. O Autonomia retallada o República, o democràcia participativa o dictadura presidencial. O dignitat com a poble o submissió a la prepotència dels oligarques i la supèrbia de la Monarquia. El vot, les urnes, són les armes dissuassòries dels ciutadans. Aquesta és la gran virtut de la democràcia.