Democràcia en regressió a Espanya

Tusk i Juncker s'han quedat sorpresos en veure la massiva mobilització catalana a Brussel·les, en perfecte ordre i fe republicana, demanant a Europa que desperti, davant la intransigència espanyola  feta realitat a Catalunya des de el primer d'octubre. Aquests senyors i molts més dirigents europeus ignoren que Espanya és un Estat nació que no  reconeix es drets nacionals del territori català annexionat i assimilat, però amb un esperit republicà no dissolt ni renunciat. Consideren els catalans com espanyols, però sense dret a proclamar el  seu republicanisme ni a honrar en territori català el Govern que va proclamar la República Catalana el 27 d'octubre de 2017. La Junta electoral no permet símbols grocs, ni que es parli de presos polìtics, ni del Govern legítim de Catalunya a l'exili, ni de Carles Puigdemont  com President de la Generalitat. Diuen els monàrquics i els dirigents europeusque el Govern català no ha respectat l'estat de dret i que les mobilitzacions ciutadanes, que són lliures, no tenen prevalència sobre l'estat de dret. L'estat de dret és la legislació espanyola i l'ordre constitucional i ens empressen a canviar les lleis espanyoles per fer realitat la nostra esperança republicana. Saben però, que el canvi és impossible amb l'actual règim polític espanyol. M.Rajoy ha ho ha dit per activa i per passiva. Ha posat línees vermelles a una futura  reforma de la Constitució i es nega a dialogar amb Catalunya si insistim en voler trencar la "sobirania nacional". Per M.Rajoy, la reforma és  diu Europa amb les jnstitucions i pressupost europeu. Les enquestes que fan públiques diuen que un 60% d'espanyols vol veure Catalunya dins Espanya i s'oposa a que es faci a Catalunya un referèndum d'autodeterminació. Els espanyols decideixen i els catalans no poden  decidir res  sobre ells mateixos. Tan sols tenim dret al que ens donin o ens permetin dins d'un ordre que no està fet per nosaltres. No permetre que un poble parli, lliure i democràticament  a les urnes per decidir el seu futur polìtic, és quelcom tradicional a Espanya i decidit pel que fa a Catalunya. Per això allò de "no puedo y no quiero". l'Estat nació exclou el dret nacional de territoris que, com Catalunya, són nació abans de constituir-se l'Estat espanyol. En lloc de reformar-se Espanya per adaptar-se als nous temps, els espanyols i els seus Governs prefereixen viure del passat, en la ignorància de la realitat social, imposant un miodel rígid d'Estat. Qualsevol autonomia no pot afectar el de l'Estat central, ni vestir nacions diferents de l'espanyola. La plurinacionalitat no es reconeix per què no interessa. Tot el model d'Estat està construït preservant l'herència monàrquica del règim anterior i la unitat de la pàtria espanyola a la que es van incorporar altres pobles contra la seva voluntat. Això Europa no ho vol veure per què els dirigents conservadors actuals no han superat l'estret concepte d'Estat nació., sense veure que a Espanya s'han trencat des de fa anys  els pactes que van donar vida a la Constitució de 1978. Els nacionalismes segueixen existint per què no s'han dissolt malgrat la manca de vocació federal dels articles 2 i 3 de la Constitució espanyola, com molt bé analitza Miquel Caminal Badia en el seu llibre "Democràcia i plurinacionalitat" (La Magrana, 2017).