Segueix la croada contra Catalunya

Les coses no s'arreglen  soles, pel pas del temps, deia Mn Josep Armengou. Una governança liberal conservadora, amb tocs autoritaris, ha volgut fer governable la societat contenporània catalana i espanyola amb una orientació contradictòria amb les propostes socialdemòcrates republicanes de promoure la participació ciutadana. Les dretes se serveixen d'un sentit pervers de la política i la democràcia. Defensen el poder establert i el creixement econòmic de les grans corporacions.  És la fòrmula de la corrupció de la democràcia que analitza José Vidal-Beneyto en el seu llibre "La corrupción de la democracia". Ara és pensa que tot és possible i tot té cabuda en la contestació a l'ordre i als valors dominats de la dreta. Però la dreta ha fet seva la força de la llei que anomena Estat de Dret i ningú escapa a l'imperialisme de la maquinària de l'Estat. Importa a la dreta el capitalisme com a negoci i mantenir la perversió col·lectiva de les grans fortues. Poc importa la protecció i recuperació del medi ambient, el comerç d'éssers humans, la violència de les màfies urbanes, el luxe i l'esport per  rics, els fons voltors, les guerres ideològiques, el destí del reformisme i la democràcia participativa, les campanyes psicològiques per atemorir la població i dirigir-la sense contetació. Poc importa a la dreta el descrèdit de la democràcia que administra. S'ha creat una patologia del poder difícil de resoldre, doncs la política feta des del poder contrasta i no s'ajusta a les promeses electorals, seguint amb la dràstica reduccció del dèficit públic que no poden pagar, en lloc d'augmentar el poder de compra dels ciutadans. La gent sap que la democràcia no funciona bé al Regne d'Espanya. Però el Regne inicia croades contra els que demanen democràcia participativa, més autogovern, que la gent sàpiga el que es manté com secret i matèria reservada. No interessa que la democràcia descobreixi altres possibilitats de funcionament que les marcades per les regles del poder. Els catalans estem avui sols en la defensa de l' alliberament català. Els nuclis no castellans de la península no cooperen amb atalunyai prooquen el retard general amb el triomf de la creuada que  decapita  polìtica i judicialment el legítim govern català. La consigna ara és la unitat en la defensa de les institucions i del dret natural de Catalunya a recobrar el seu Estat arrabassat per les armes el 1714. La cosa no a de Constitució si o l.no. Va de democràcia i republicanisme, amb recuperació dels drets històrics. En aquest sentit el referèndum no hauria sigut necessari si la dreta espanyola hagués reconegut els drets nacionals històrics de Catalut nya, reformant i millorant la orgarnització de l'Estat. Ara Catalunya té dret a una reparació i reconeixement del seu propi sistema jurídic i institucional, la qual cosa  en un país democràtic no voldir  divisió social.