La postveritat i el rerafons

Després que molta gent ha anat a votar sense voler conèixer el que deien els altres ni debatre res, han aparegut a les pantalles de televisió uns resultats que hi ha qui diu que no són certs. S'ha fet realment un recompte paral·lel? Altera el resultat oficial? Qui puja? Qui baixa? Quina explicació té que les dades que publica Vilaweb no concideixin amb les oficials? També sabem que la nit electoral la candidata de C's a Presidenta de la Generalitat no havia dir la veritat.  Abans que el C's havien guanyat CDC, partit no independentista i conciliador amb la Monarquia,  i el  PSC, partit federalista passat a no republicà. Els republicans han guanyat en vots, copntradint el que diu la candida S'ha quedat en l'imaginari dels monàrquics anticatalans l'intent frustrat de destruir el sentiment i voluntat republicana de Catalunya. La resposta de l'Estat ha sigut la ampliació d'investigats en la causa general contra Catalunya, després de 251 destitucions de càrrecs, eliminació d'organismes, paralització de la Generalitat i la defensa dels seus interessos,  detenir polítics als que judicialment es priva de la seva llibertat i ensorrar la política de subvencions a ONG's i àmbits culturals, Però ara, tard, s'adonen a l'Estat que la por  ja no fa por i comencen a aparèixer a l'exterior gestos de simpatia i preocupació pel que passa a Catalunya. Le Point feia avui una enquesta sobre la independència de Catalunya i guanyava el reconeixement de la independència. Monàrquics i Republicans segueixen al mateix  escenari i els partidaris de la violència hispànica passen a ser residuals. La "solución Espanya" no els ha funcionat. No es veu generositat en els monàrquics, s'han descobert com la dreta de sempre, però en versió jove. Volen l'acomiadament lliure, la sanitat privada, liquidar la sanitat universal, el lliure mercat sense trabes, recentralitzar l'administració i competències, canviar la immersió lingüística i l'educació a Catalunya, espanyolitzar el jovent. Només cal llegir el seu programa per adonar-se del que realment hi ha darrera l'aparent simpatia de la candidata que no deia el que volien fer, apart de guanyar les eleccions i ser ella la nova Presidenta de la Generalitat.  Molts treballadors han votat aquesta llista sense llegir el programa de C's. Es han explotat el seu sentiment de naixença  andalusa, galega, aragonesa o extremenya, i amb això n'han tingut prou. Cap proposta de construcció política o millora social. Silenci davant el salari mínim. Cap consideració envers els candidats empresonats o a l'exili. La normalitat era tenir el camí aplanat per la victòria. El problema és que el poble català no s'ha deixat entabanar. I el Rei Felip segueix desaparegut després de la derrota de les seves forces a Catalunya. Han volgut fer passar per alt l'excepconalitat d'aquestes eleccions, el 155 aplicat pel govern d'Espanya a la valenta per afavorir els seus, tornar a la casella de sortida i l'imperi de la llei com excusa. No volen reformar la Constitució ni trobar l'entesa amb Catalunya. Ara només falta el Rei renyant-nos de nou per felicitar-nos  per Nadal. Res del que digui tindrà credibilitat. Felip V, des del 3 d'octubre, no és un rei fiable per Catalunya. Aquesta Monarquia i l'Estat s'han assentat en  "la ineficacia, la torpeza, el ridículo, el radicalismo, la violència de Estado, el descrédito internacional i la fractura social para extender su dominio imperial perdido". És més o menys el que diu i insinua  Imma Aguilar a Diario.es. Que hagi permès la condemna de Santiago Espot per la xiulada al camp del Barça, per injúries i ultratge, el qualifica com a Rei no conciliador. La via Penal o la sanció no és mai cap solució en polìtica ni fa afectes a la monarquia. És l'avís d'un mal camí vers la intransigència de l'Estat espanyoli una desafecció més generalitzada a partir del Missatge reial de Nadal.