demòcrates en extinció?

Comença a preocupar que es doni per fet el domini implacable  d'una sobirania única derivada   de l'element històric en que es va insertar la la base de la Constitució de 1978. Es parteix de la base de que l'ordre constiutucional té primacía. Qualsevol discrepància té com a resposta l'exigència del retorn al dret que es considera la garantia del futur. Aquest dret no admet cap canvi institucional ni de  la distribució de les competències territorials previstes a la Constitució. Les relacions socials pateixen el conflicte de la resistència de l'Estat a qualsevol canvi. El principi del sufragi universal no es suficient per impulsar el reconeixement dels drets naturals dels pobles que viuen sota un mateix Estat. Les reivindicacions democràtiques de les nacionalitats ignorades, no apareixen recollides en cap projecte d'àmbit estatal defensor de la monarquia. L'organització parlamentària espanyola condueix a una jerarquització   que trenca amb els principis de llibertat i igualtat, doncs el poble viu en una societat organitzada per la desigualtat i el domini empresarial complementat per la propietat privada dels mitjans de producció orientada a obtenir el màxim de beneficis . La qüestió social  dificulta  l'exercici del règim liberal i el poder de l'economia  que segueix essent el prioritari. El canvi ha de ser l'establiment de l'Estat social. Es tracte de socialitzar l'individu i donar-li veu, declarant preferent l'estat social, el que no exclou una reorganització permanent respectant la iniciativa individual a més de la col·lectiva. El fet és la creació d'una nova legitimitat que superi les confrontacions i equilibri les relacions entre els individus i el poder social. La gran revlució és la desimbolització, parlar un altra llenguatge polític, potenciar els tallers polìtics, acceptar l'heterodoxia per escriure una nova teoria de la societat, descobrir una  nova estructura política.  La recuperació i supervivència de la democràcia està en relació amb volució social.  El dret,  com a fòrmula per l'equilibri d'aquesta revolució social. Si anem cap un uou món social i polític, les mesures per evitar l'extinció dels demòcrates són a l'abast. Però no es veuen en les ofertes dels partits monàrquics.