El Republicà

Fa unes setmanes que vaig donar vida a un digital amb el nom de capçalera EL REPUBLICÀ que substitueix i segueix l'anterior Opinió socialdemòcrata. Ens va semblar als responsables del seu funcionament que la deenominació El Republicà és la que més s'ajusta al que pensem. És l'amplitud de pensaments sota els valors republicans i els principis democràtics el que compta. El republicanisme ha donat nom a diferents digitals, de dretes i d'esquerres. Republicanisme és la gran paraula a Catalunya, ara més que independència. No hi pot haver independència sense república.

volen i dolen

El president Puigdemont a l'exili vol poder i vassallatge. Ell sap que això no çés possible avui per avui. Però en democràcia el vassallatge no encaixa. L'Estat ha fet la tenalla mper aturar el procés i imposar la dominació hegemònica per la política dels fets consumats. És l'eterna cançó espanyola sernse visió de futur. Viuen en la supèrbia angoixant de no voler donar sortida democràtica al contenciós català. i sense cap interès per fer una societat igualitària i acabar amb la incertesa.La proposta d'eleccions a Catalunya per reforçar el camí de la resposta i la diferència democràtica és coherent, com també un govern de concentració nacional al que s'oposen la CUP i els Comuns, aquests fent el paper de propers a l'unionisme que s'espera ratifiqui Pablo Iglesias. Catalunya segueix essent l'objectiu i el nord de tota la política espanyola.

Som una democràcia de paper

Fa molts anys que anem veient que la politica és el resultat d'una conspiració constant dels estats majors dels partits i que totes lew decisions importants es prenen al marge de les institucions.FA lts anys que ens varem trobar davant la necessitat de decidir etre seguir sota una dictadura o intentar la aproximacio a una democràcia. El compromìs mínim era superar el passat i implantar un nou règim capaç de modernitzar i democratitzar la vella maquinària de l'Estat. Ha sigut així? Podem dir al cap de més de 40 anys que es va aconseguir l'objectiu? Tebim ara democrpacia participativa? Funciona la transparència? Quin és el sentit democràtic? Té credibilitat la política? Serà possible instaurar una societat igualitària com ja somiavem el 1981? Ens hem quedat sense autonomia i sense llibertat, amb una democràcia de paper que només provoca indignació.

La mentida no pot ser argument de poder en democràcia

Han passat alguns dies des de les nostres crítiques a Ada Coau. Ara veurem que segons El Periódico d'avui la alcaldessa novament divideix els barcelonins amb les seves crítiques al republicanisme independentista valent, el dels dirigents polítics que no tenen por de ser sancionats i perseguits judicialment. Dir el contrari és enganyar i fer joc brut al dret nacional de Catalunya. També menteix Pedro Sánchez dient que l'economia espanyola és puntera i resulta que estem al lloc 16 del ranking de 29 estats europeus. Ciontrariament al que diu el candidat a President del Govern del Regne no anem prou bé. Es poden donar la mà Sanchez i Colau. De fet Collboni l'ha representat bé a l'acord de governança per Barcelona sense republicans independentistes. Els nostres dirigents presos ja tornen a ser a Catalunya. Ara silenciats pels mitjans a l'espera de la Sentència del TS. Sembla un avenç del tracte que els volen donar, no reconèixe'ls cap dret polític i servir-se'n per portar la inseguretat, l'amenaça de la resposta de l'Estat, la por i la desconfiança d'uns envers els altres per dividir més els catalans. De la mentida i la traició poc hem d'esperar. De la repressió, resistència pacíficca i no abandonar el que volem, tot i que la Comissió Europea hagi rebutjat la Iniciativa Ciutadana Eueropea demanant vigilància dels riscos sistèmics per a l'Estat de Dret del cas espamyol. La Comissio s'ha tret del damunt aquesta petició argumentant que no són competents. Això, disculpin aquests senyors ja fa temps que ho sabem. Haurem de començar a estudiar si ens interessa aquesta Europa que es va allunyant de la democràcia i dels drets de les minories nacionals que ha de protegir obliugatoriament. Es veu que a algú important i poderós no interessa. Seran els que amenitzen el seu casament amb la musica i lletra de "El novio de la muerte"? Seran els que no volen pagar impost per les begudes ensucrades? Els bancs que no cobren els crèdits donats als aprtits? Algun Cardenal amb influència? Serà el Ministre JOsep Borrel que encara no ha certificat desinfecció dels independentistes i republicans de Catalunya? Serà la Senyora Lepin i en Mario Salvini que només volen Estats on manin ells?

Deia no, i ha sigut que si.

Ada Colau volia segir essent alcaldessa. I ho ha aconseguit amb els vots de Valls i el PSC. Abans del ple anava dient pels mitjans que no acceptaria cap componenda com aquesta. Però ho ha fet, barrant el pas al republicanisme i l'independentisme que representa avui Ernest Maragall. No va ganyar les eleccions, però s'ho ha fet venir bé, després de plorar una mica, per seguir al davant de l'Ajuntament. Veurem quan li dura aquesta componenda, doncs Valls no està per els presos polítics ni llaços grocs a la façana de l'Ajuntament i el PSC on ha guanyat ha començat a retirar les estelades.

llibertats no són delicte

S'acaba el judici del proçés. Ha quedat clar que això de la rebel·lió i de la sedició que diuen les acusacions no encaixa amb els fets. S'ha parlat dels diferents criteris per conceptuar i criminalitzar o no el dret de manifestació. El referèndum ara ha quedat com un acta de mobilització i manifestació pacífica. Estem davant d'un judici polític, situació que no gaudeix de consideració favorable en una democràcia. Qi o ga promogut cap rebel·lió ni ha participat en cap acte de violència és acusat de delicte i se li demanen anys de presó. Què es persegueix? És la ideologia? Proves incomplertes, testimonis que no han dit la veritat, exageracions en l'acusació, desconeixement del veritable concepte de dret de manifestació y de desobediència civil o de resistència pacìfica. No s'entén que amb un judici amb fort contingut polític els acusats estiguin en presó preventiva. La imatge de la justícia espanyola no guanya prestigi al món democràtic, sinó que perd punts.La democràcia espanyola ha quedat en entredirt. La sentència condemnatòria que s'espera malgrat els esforços de les defenses dels acusats serà la confirmació de que la deriva autoritaria exclou el Regne d'Espanya de la societat democràtica. Aquest judici ha sigut un judici contra les llibertats de la dissidència política.

Colau, fals oportunisme

Ada Colau no es resigna a donar pas a qui ha guanyat les eleccions municipals a Barcelona. Ha sortit la política supèrbia, caradura, desvergonyida, materialista sense valors, de plors hipòcrites, disposada a convertir Barcelona en una ciutat proletària i enriquir l'entorn socialista. Colau diu que vol una ciutat d'esquerres i amb aquesta excusa s'oposa a tot el que digui Ernest Maragall i a fer de Barcelona una ciutat de llibertats, puntera ennel benestar. Deixar de ser socialista de carnet és fer-se de dretes deu pensar Colau. Que esquerra republicana hagi fet unes primeres passes amb els ex convergents sembla consolidar la seva tesi. Colau no vol independentistes al poder. Prefereix polaritzar la política entre independentistes i contraris a la independència com li demanen des del PSOE i els seus a Madrid. Colau sap que ha perdut credibilitat i esperit democràtic. Cal que Colau no enganyi i digui la veritat. Hi ha qui diu que és una vividora i una oportunista. El que ha fet optant a continuar d'alcaldessa ha caigut molt malament en un ampli sector de la ciutadania. Colau o ha explicat quantes empreses municipals ha creat i controla ni quanta gent dels comuns ha col·locat en serveis públics. Posats a saber què està pasant, per què no ho diu? Pretén seguir burocratitzant l'Ajuntament? Seguirà permetent que la Avinguda Joan de Borbó de la Barceloneta es converteixi en un park de manters il·legals? Quina política municipal contra la delinqüència? Quines propostes per renovar el park urbà envellit de la ciutat? Quan, amb què i com fer la política d'habitatge social i accessible que la ciutat necessita? Quins acords metropolitants per desconcentrar la ciutat? Anirà l'alcaldessa a Strasburg el proper 2 de juliol? Quan anirà a la presó a visitar Forn, Junqueras i Pau Romeva? Explicarà al món el que passa amb els polítics presos i la posició del govern espanyol contrari a tot el que fa olor d'independentisme i republicà?

desobediència transformada en rebel·lió

Avui la Fiscalia de l'Estat ha començat el seu informe oral com acusació en el procediment judicial que se segueix al Tribunal Suprem contra els membres del govern català destituit que foren detinguts, la presidenta del Parlament Sra. Forcadell, els presidents d'Omnium Jordi Cuixart i la ANC Jordi Sánchez, a més del Conseller de justícia Sr. Mundó i l'ex conseller Sr.Vila. Per els Fiscals estem davant d'un cop d'estat per què els acusats van promoure el referèndum il·legal, van intentar substituir una legalitat per una altra, destruint l'ordre constitucional i trencar la integritat del territori d'Espanya. La desobediència als requeriments del Tribunal Constitucional els Fiscals la interpreten com acte de rebel·lió per manca de respecte a la llei i utilització de canals il·legals per els seus propòsits d'independència. Cop a la legalitat costitucional, servint-se de la vuiolència i l'intimidació per culminar el procés d'independència. Es va animar l'enfrontament dels votants amb les forces d'orde públic deixant entre uns i altres 1093 ferits. La violència es considera suficient per juystificar les finalitats de derogar la Constitució a Catalunya i declarar la independència d'aquesta part del territori nacional espanyol. La Generalitat tenia centres de poder, autogovern, competències i mitjans econòmics. Es volia trencar, afirmen els Fiscals, els lligams de la Comunitat autònoma catalana amb la Constitució sabent que es trobarien amb l'oposició de l'estat. Es va intentar impedir l'investigació de la justícia amb violència, doncs les concentracions no eren una simple protesta, sinó un acte d'obstaculizació intimidatòria i violenta. Es va voler demostrar que la Constitucvió, la foráça no estava en mans de qui l¡ostentava legalment. Es van hostigar les forces de l'Estat desplaçades a Catalunya, amb reiterats acosaments i increpacions, scraches davant els hotels i amenaces als propietaris dels hotels. De la protesta es va passar a la obstaculització, fent desaparèixr el principi d'autoritat. Els acusats no van fer res per aturar aquesta situació, i es van moure en el cinisme i el pacifisme amb slogans pacifistes. La fiscalia defensa així que a Catalunya hi va haver violència donant detalls dels actes encaminats a cumplir amb les ordres judicials.La Fiscalia insisteix en que existeix nexe causal entre la declaració d'independència i aquests fets. El referèndum era necessari d'acord amb la normativa emesa per la Generalitat que permetia declarar la independència només que hi hagués un vot favorable de més a la independència. L'Estat va haver d'intervenir, conclouen, fonamentalment a través del poder judicial. No van desconvocar el referèndum sabedors de la seva il·legalitat i van animar la gent per anar a votar.

Puigdemont cap de la dreta catalana

Puigdemont ha arrassat a les eleccions europees a Catalunya. Ara ja li osen entrebancs per accedir al seu lloc com eurodiputat. Espanya a més li exigeix que passi per Madrid pere jurar la Constitució espanyola, motiu per ser detingut per què és un perseguit de la justicia espanyola. No li demanen que juuri la Constitució europea. Els eurodiputats no van a Europa a defensar nacionalismes, sinó a fer Europa. És una burla dels drets dels electors a tenir la representació política que han votat. El mateix passa amb Junqueras que no admeten pugui ser diputat europeu i és segur que no el deixaran sortir de la presó per anar a la Constitució del Parlament europeu. Abans la comndemna perquè no pugui sortir de la presó. És un mal intent de final que saben no succeirà. La dignitat està per damunt d'aquesta burla de la democràcia. El fet més notable però, és que Puigdemont ha superar PDeCAT, JuntsxCat i la mateixa Crida, a més de l'operació Graupera per Barcelona. Puigdemont és el nou líder indiscutible de la dreta catalana. Les acusacions de la Fiscalia de l'estat contra els polítics catalans passaran a la història, no precisament per bé de la justícia espanyola, sinó per glòria dels polítics màrtirs. Caldrà veure fins a quin punt està disposat a enfrontar-se amb les Nacions Unides l'estat espanyol, ara que ja saben que detencions, empresonaments i judici són actes arbitraris com ha sentenciat la Comissio de Drets Humans.

MEDIOCRITAT, INDECÈNCIA I INQUISICIÓ

No he pogut passar per alt les crítiques als partits polítics que estan sotmesos a interessos que els limiten l'acció política.Tampoc podem passar per alt la mediocritat dels líders i les mentides en la paraula precuinada els que han memoritzat o llegeixen en els actes públics de campanya. Som davant una actuació molesta que fa que la gent apagui els televisors a l'hora del telenotícies, no es llegeixin les seccions de política dels diaris i els actes públics dels partits estiguin només compartits amb militants, parents i amics. La gran massa ciutadana, parlant clar passa de discursos i predicadors de la indecència que volen fer-se amb la gestió de l'imperi de la llei, i la seva definició a cop d'intrigues, insults i mentides. També trobem predicadors i predicadores de religions atees excloents i impositives que es creuen els propietaris de la política o d'un Parlament. Cada dia és més clar que la obediència de partit és la submissió al lider i el seu clan que constitueix el nucli dur de la organització. Quanta raó tenien els amnarquistes dels anys 30 del segle passat quan no volien anar a votar perquè no es fiaven dels partits. Els patits fan que la gent fugi de la política per què no els qualla la raó democràtica de que parlen amb la pràctica de la mateixa democràcia. Els partits encara segueixen amb el model vertical i no han superat el vell estadi de les idees engabiades.

No tenir por a la democràcia

Avui ha acabat la part inicial del judici. S'ha parlat molt dels drets fonamentals i dels drets humans. S'ha parlat molt de la inviolabilitat parlamentària. S'ha negat la existència de violència que veu la Fiscalia en la conducta de protesta col·lectiva dels acusats i el poble català. Carme Forcadell ha recordat com va dir en un acte a Sabadell que no tenim por. No la té ni ella ni cap dels acusats. Saben tots al que s'exposen tot i parlant tant clar. S'ha arribat a parlar de la politica com a farsa. Tots han posat de relleu com van actuar de manera pacífica. Cuixart, ha quedat demostrat, en veient els videos del 20 de setembre, que exercia drets reconeguts a tots els països democràtics. Al carrer hi ha qui pensa que ara jutjarà l'independentisme una Espanya que no va voler jutjar la dictadura. Veurem com es desenvolupen les declaracions testificals. Uns contradint-se amb els altres. Les manifestacions i votar no són delicte. És clar que ho va prohibir el Tribunal Constitucional. Però el que fa la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat sembla un interrogatori dels temps de la inquisició. No fan preguntes concretes com caldria. És rodar i rodar a veure que cau. Els acusats volien explicar moltes més coses de les que els han permès.Els interrogatoris no són tertúlies. Els magistrats i la Fiscalia no coneixen d'on prové la flama del Canigó.També desconeixen el valor de la sardana,la botifarra de Vic, els calçots de Valls i un bon cremat. Carme Forcadell ha tornat a dir que no s'ha de tenir por a la democràcia.

cap el judici que no s'hauria de celebrar

El Tribunal Suprem ja mou les naus per la celebració del judici contra els polítics catalans. Ara Ada Clau reclama que el judici sigui just, però no aclareix com ha de ser un judici just. Ja surt a la foto que és el que li interessa, aprofitant l'ultim minut. Joaqim Torra es llença a parlar de nova declaració unilateral d'independència si hi han condemnes. El govern espanyol diu que la Justícia és independent. Però pocs s'oposen a que conntinui un procediment que no hauria d'haver començat mai. És clar que a Madrid mai han volgut parlar de referèndum i que Rajoy i la diplomacia espanyola desfeien a l'exterior tot el teixit català. Mai van voler dialogar. Qualsevol idea de diàleg amb Rajoy era falsa i errònia. Llei, ordre i Rei és el que simbolitza en realitat la bandera espanyola imposada als catalans.Tota la política espanyola s'ha sacrificat a la unitat. S'ha perseguit la discrepància i la dissidència.S'han destruit la cohesió i la concòrdia possibles. El socialisme a més s'ha descpmposat com ideologia, entrant en el negacionisme de la dreta espanyola. La ignorància i la manca d'educació segueix persistint a la societat espanyola, la qual cosa permet imposar la dictadura constitucional. Hem votat cada vegada i també una Constitució que ha permès la implantació i l'existència d'una democràcia deficient, fluixa, com diria Arzalluz, doncs les democràcies depenen de la manera de fer les lleis, d'aplicarles i de regular l'organització social, mentre la Monarquia ha sigut el pont de les essències franquistes a la democràcia formal. El judici no resoldrà res més que la situació dels politics catalans emporesonats i acusats de greus delictes. La capacitat de condemnar o d'absoldre és del Tribunal Suprem. Però també serà el moment zero per un nou procés cap a la independència. L'exigència del referèndum que el govern espanyol nega, és legítima.Però nonés es confirmarà si els partits catalans guayen les eleccions amb majoria de vots i d'escons una i altra vegada. És el poble qui té el dret a decidir el futur, no els governs ni els tribunals. Aviat sabrem on se situa l'oportunisme i on se situa el poble català.

La Corona es reivindica, Robles estrena vestit

L'any comença amb actes que permeten fer discursos a la Corona parlant de la integritat que imposa la Constitució. La Unitat del conjunt de la nació espanyola, única nació que la llei i el Tribunal Consitucional reconeixen és el discurs que coincideix amb el del 40 aniversari de la Constitució. El discurs es repeteix a cada event. El Rei parlava ahir de conpromís ab el respecte als dres humans i a la dignitat de les persones, sobretot les més febles. Està per veure com es desenvolupa aquest respecte quan la llibertat i la democracia fan marxa enrera. Vestir d'uniforme com l'autoritza la Constitució en la seva qualitat de cap de les forces armades, no genera empatia enuna societat moderna que no creu en l'autoritat de l'uniforme. El Rei no ha vist o prefereix ignorar, i la Ministra de defensa tampoc, que, segons el CEO el 80% dels catalans està poc o gens satisfets amb el funcionament de la democràcia. I la veritat és que la única manera per fer-se escoltar és la de la protesta social, les mobilitzacions populars. Hi ha descontent amb els polítics. Alguns els acusen de ser inútils. També sabem ara, segons sondeigs, que si es tornés a celebrar un referèndum sobre l'actual Constiució, un 57% dels catalans la rebutjarien. A Catalunya la Monarquia ha perdut la confiança que va donar amb la Reforma política de 1976. Nosabem el que opina la gent a la resta de l'Estat. Però Cataluya és un bon indici. Volem fugir dels absurds, però no trobem definicions de camins estables. No es fan pronòstics. Sabem que hi ha un camí que no afavoreix cap diàleg. Sabem que els nostres dirigents que són a la presó, molts espanyols considerenque s'ho tenen guanyat per voler trencar Espanya, segons diuen. La ignoràcia de la veritat històrica pulida amb mentides repetides dia a dia, el silenci dels mitjans a tot allò que no convé als interessos de la unitat de la nació, impideixen saber de les diferències i se segueix tractant els catalans com enemics e la pàtria. La Corona no es fica directament amb l'extrema dreta i ha ignorat explicitament Catalunya. La Monarquia sap que no li convé repetir l'espectacle del 3 d'octubre de 2017. La bandera d'Espanya ara expliquen que era un pavelló de la marina que Isabel II va convertir en bandera d'Espanya. CAl preguntar-se si existia Espanya si no tenia la bandera que ara defensen la Monarquia i el Codi Penal. De cap manera pot ser considerada aquesta bandera símbol d'unitat quan resulta que fou utilitzada com emblema per lluitar contra la bandera espanyola de la II República. Fou una bandera fruit de la divisió que poresidia les accions i actes dels militars que van seguir a Franco i ara amb una corona diferent és la bandera d'Espanya. Margarita Robles, Ministra de Defensa, amb trajo de cerimònia, elegant també va fer el seu discurs. Al menys va insistir en que les forces armades han d'estar allunyades de decisios partidistes o cojunturals, per protefir els ciutadans, preservamt-ne el benestar i el lliure exercici dels drets i llibertats. Ben segur que aquest discurs no era per Catalunya. Al menys Margarita Robles va defensar el paper de la dona com a agent de pau i seguretat. El seguiment serà l'inici del judici contra els presos polítics acusats de rebel·lió. Serà una bona manera de demostrar qui mana, com deia Soraia Sénz de Santamaria quan venia a Barcelona. Però enguany ni l'Escola judicial se salva. Els despatxos dels nous Jutges es lliuren a Madrid. És qüestió de que s'acostumin al protocol i cerimònies de qui té el poder. Pensen alguns ciutadans que en lloc de tant trajo de cerimònia, un trajo o vestit de menjar macarrons, com diuen els entesos, seria suficient com ho és per asssitir al Concert d'any nou al Musikverein a Vienna.