La política espanyola fora de control

/ dimecres, 13 de gener del 2016 /
El nucli dur del Partit Popular s'ha empenyat en seguir dirigint el govern i els destins de la nació espanyola.L'únic suport amb el que compten els populars és el dels diputats de Ciudadanos, el seu partit homòleg vestit de liberal demòcrata. Condideixen en el seu inamovible l'anti secessionisme català,. Els dos grups neguen el dret de Catalunya a ser nació i tenir Estat propi. Estan dispoosats a fracturar la societat catalana i enfrontar-la amb la seva actitud negacionista. No volen acceptar cap fòrmula de diàleg, concert o de pacte fiscal amb Catalunya. L'objectiu segueix essent el mateix d'abans de les eleccions: No admeten cap diàleg ni entesa amb els govern català. Només val la llei feta a Madrid, imposada des de Madrid. Hi ha gent que comença a pensar què ha passat per què arribem a la situació on som. Quin futur tenim els ciutadans amb aquesta situació de discòrdia entre governs?. Al Parlament espanyol avui hem vist diverses formulacions d'acceptaciò del càrrec. No ha despertat cap sorpresa que els diputats d'esquerra republicana des de la darrera fila diguessin que acceptaven fins la República Catalana. Han augmentat les acceptacions del càrrec sense fer mencions a la Constitució i el Rei. Vol dir això que el Rei perd adeptes o és que ja no els tenia quan va ser designat Rei? Espantya sembla ara un règim alié a Europa. Com diu Pablo Iglesias el bunker de la vella política intenta sobreviure. Però no veiuen que el poble ja no és analfabet ni és possible la repressió ideològica dins del marc de dret europeu. Haurem de tornar a llegir Miguel de Unamuno, l'exiliat de Fuerteventura, que fou el revelador de les misèries nacionals d'Espanya com molt bé explica José Antonio Gonzalez Casanova en la seva obra "memòria de un socialista indignado" (RBA, 2015). No n'hi ha prou en que el PSOE no vulgui facilitar la investidura del primer candidat del PP. Els cal pensar en europeu en lloc de retrocedir a situacions de deriva autoritària que és per on va el PP, però una dictadura oligàrquica del franquisme reformista, com molt bé analitza el vell Professor de Dret Polític Gonzalez Casanova. Anem cap el fracàs i el retrocés històric. Les esquerres han de analitzar si són a temps d'evitar que l'escenari els caigui entre tants de límits que volen negociar al desenvolupament de la democràcia. La política espanyola avui està fora de control del poble, es porta des de despatxos obsolets creant i denunciant desafiaments inexistents. Defensar i exercir drets naturals i democràtics no és cap desafiament a ningú. Ens podem quedar sense Estat social, amb el desgovern favorable a l'especulació i als abusos laborals al servei del capitalisme com a forma de poder. Qualsevol pacte proposat pel PP només pot servir per evitar que els pobres puguin tornar-se rics, seguint endeutant tota l'Espanya que no practica el frau. Quatre anys més de deriva autoritària espanyola coincident amb una possible recessió mundial, amb la repressió a punt de començar contra els catalans indignats i rebels a sotmetre's al jou del Rei i la Constitució administrada pel PP, no és un bon auguri pel futur de catalans davant governs espanyols fora de control de tot dret racional. Seguint a Gonzalez Casanova, ens cal una ruptura amb el temps i amb les creences que maten la fe, actituds lliures, respectar la dignitat individual i col·lectiva dels demés.

deriva autoritària contra lleialtat insubornable al poble

/ dimarts, 12 de gener del 2016 /
El Ministre de Justícia espanyol estava molt pendent de tot el que diria el nou President de la Generalitat per si el podia enganxar amb alguna infracció o suposada infracció que li permetès demanar corrents la nul·litat de l'acte de presa de possessió del Molt Honorable Carles Puigdemont. Cal Veure en aquesta vigilància tant estricta una deriva autoritària que no em vist en el cas Noos ni en el cas Bárcenas, amb una Fiscalia que no té gaires ganes de anar a fons en la investigació per qui pugui sortir més esquitxat. Fent crítica constructiva que ara apareguin de mans del Sr. Bárcenas videos on surt el Prewsident Rajoy rebent diners no té importància. A més ara que ja se sap que el Rei Joan Carles demanava a Jaume Matas i a Rita Barberá que tractessin bé al seu gendre, segons explica Albert Castillón en el seu blog de La Vanguardia. hem descobert també que hacienda ja no som tots, segons qui sigui l'inculpat pel que ha dit l'Advocacia de l'estat en les prèvies del Judici del cas Noos. Només interessen es veu els que hisenda sap que els pot exigir pagar tot el que resulti de les seves comprovacions, excepte qui no convé tocar pel que veiem, tot i que la Constitució senyala la obligació de tots els ciutadans de contribuir. Amb aquest ambient sumat a la negativa del Rei Felip VIè a rebre la Presidenta del parlament de Catalunya, el nou President català ha promés fidelitat al poble de Catalunya representat pel Parlament. No li calia al President català parlar de la Constitució espanyola ni de cap llei més. El que compte és la legitimitat democràtica. La fidelitat al poble, com ha reconegut en el seu discurs, davant el menysteniment i l'asxifia de l'Estat, demana canviar les eines de que disposem els catalans per construir una societat millor i superar els entrebancs de l'estat. Ara cal que les noves eines siguin fetes amb artesania intocable, segura i positiva. Ens cal fugir del mal exemple i deriva autoritària que anem descubrint dia a dia en les actuacions dels representants de l'Estat. Es fixen en Catalunya i no es miren ells mateixos. La deriva autoritària a Espanya, les amenaces constants del govern en funcions en són l'evidència més clara. Aquesta deriva no pot passar desapercebuda a la Comissió Europea. Hungria, Polònia i ara el Regne Espanya són tres bons motius per preocupar-se pel futur democràtic de la Unió. Honestedat i gent insubornable, ànimes de bona fé, és el que necessitem.

ètica del desacord

/ /
Els diaris acusen ara el Rei de menystenir Catalunya per no voler rebre la Presidenta del Parlament que li havia de comunicar la investidura del nou President de la Generalitat. El Rei deu creure que té raó en no rebre la Presidenta Forcadell. Però no ha pogut impedir que es crei un sentiment partidista antimonàrquic a Catalunya, tradicionalment republicana. Passa ara com amb l'esclavitud que fou acceptada a Castella i Espànya durant molt temps com ens recordava ahir la sèrie televisiva sobre l'Emperador Carles I amb el fracàs de Fray Bartolomé de las Casas que va conseguir fer considerar, per bula papal, els indígenes com a éssers humans i fills de Déu, però no va poder impedir la seva immediata substitució per esclaus negres com a mà d'obra per enriquir els colons castellans a les terres d'Amèrica. Bertrand Russell, parlant de l'esclavitud en el seu estudi sobre la societat humana, ètica i política, es preguntava com ha de funcionar millor el món. El mateix Russell orienta la discussió sobre considerar els mitjans i les finalitats, la bondat o la maldat dels fets, i els diferents criteris sobre les finalitats. Ha fallat el protocol?una decisió polìtica rebent suggeriments de la presidència del govern espanyol en funcions? És útil no voler escoltar l'opinió catalana? Caldria veure què pretén la Corona amb aquesta actitud, què valora com a políticament millor. O: és que hi ha desinterès en saber que passa i cap on va Catalunya? O senzillament, és que el Rei no es vol deixar contaminar i no vol dir el que pensa fer com la més Alta Magistratura de l'Estat?. Seria greu que el Rei torni a prendre partit contra Catalunya en lloc de dialogar. Voler ser el Rei d'Espanya rival del poble de Catalunya ens deixaria perplexes. Li admetem el desacord, però no el menysteniment que significa no voler rebre quan institucionalment toca, dels representants democràtics del poble català i el rebuig a escoltar i parlar. Ha optat el Rei per fer l'incorrecte?. El Rei d'Espanya no es pot convertir en una institució opressora d'una nació com pretenen alguns dirigents polítics i els seus partits que els demòcrates catalans entenem no respecten ni volen respectar els drets humans més essencials dels pobles. Catalunya no és essencial per la civilitzaciò castellana, doncs no compta per res més que per ser fiscalment explotada, aprofitar els seus avenços en I+D i el comerç exterior. Catalunya reb de l'Estat espanyol un tracte injust en molts sectors avui inacceptable. Tampoc el català ha sigut mai considerat llengua espanyola que és la castellana. El Rei té molt a fer per abandonar la parcialitat en la que es mou. No converteixi en insurrectes teòrics els que pacífica i democràticament treballen pel seu alliberament nacional del jou de l'Estat. El Rei ha de saber que els catalans volem viure en la justìcia parlant lliurament, dient la veritat de les coses sense dubtar i manifestant la nostra voluntat amb tota la dignitat d'un poble pacífic i democràtic, respectuòs amb la llei justa i el dret pactat i equitatiu pensat per conduir el bé de la societat, sense mostres de despreci ni de discriminació o exclusió. El desacord és legítim, però no el menysteniment per raons d'Estat. La Monarquia ha de saber que la venjanza, la violència, el menysteniment, el maltractament, la manca de generositat i absència d'esperit de perdó, no fan amics,com deia Epicteto entre els estoics.

amagaven Catalunya als espanyols

/ dilluns, 11 de gener del 2016 /
Ahir fou investit democràticament a la seu del Parlament de Catalunya el nou President de la Generalitat. Un alcalde actiu i eficaç, coneixedor del món i del món de la comunicació serà la persona encarregada de treballar per assolir la plena sobirania nacional que volem recuperar els catalans. Som definitivament en un periode de transició cap a la sobirania plena i durant aquest temps hem d'impedir que les competències esclusives qaue ens reconeix l'actual Estatut d'Autonomia que volem substituir per la Constitució dela República Catalana, l'Estat Català, ens siguin interferides per actuacions i intervencions unilaterals o en paral·lel dels Ministeris de l'estat espanyol a Catalunya. A més hem de reclamar la total sobirania lingüísticca i cultural. El nou President, Honorable Carles Puigdemont, haurà de fer que l'administració de la Generalitat sigui exemple d'administració pública, sòlida i eficient, desburocratitzada i totalment transparent com el mateix govern, servint-se de les més modernes tecnologies. Aquest nou govern té el repte d'inaugurar una llarga etapa d'austeritat orientada a produir les despeses indispensables per resoldre l'amplia problemàtica social que haurà ds'afrontar mentre l'economia catalana segueixi sota el control del'economia espanyola en recessió. S'haurà de treballar prescindint de promeses i esperances, ser realistes sabent que l'Estat espanyo, dificultarà encara més la financiació de les institucions i organismes de Catalunya. Per tant el nou President en tant que haurà de treballar amb un Estatut encara vigent durant aquest periode transitori, ha d'esmerçar el que sigui necessari per treure el màxim rendiment de les competències pròpies i evitar que ens les prenguin o ens les retallin més, com diria Heribert Barrera, mentre Catalunya no assoleixi la seva independència de l'Estat espanyol. I mentre això pensem, ahir les televisions espanyoles amagaven als espanyols el que estava passant al Parlament de Catalunya. No s'ha donat als ciutadans espanyols no residents a Catalunya la oportunitat de rebre informació en directe i d'escoltar els discursos del candidat i l'oposiciò, poder comparar, veient com es pronuncien tots plegats en el debat parlamentari. Els diaris fets a Madrid segueixen guiant-se per la política feta des de la Moncloa, més amenaçadora que conciliadora, política de portes tancades a Catalunya i els polítics catalans i d'enfrontament. Encara no han descobert que una cosa és el margen de la ley i una de ben diferent, però és clar, en català, el marge de la llei, és a dir la interpretació y lectura de la llei oberta, comprensiva i ajustada a la realitat social dels temps i obligacons internacionals. Treballar amb el marge de la llei no és infringir la llei. Això a la Moncloa encara no ho saben ni els interessa saber, obcecats en voler negar el dret de Catalunya a la seva sobirania política i considerar il·legal tot el que els contradiu o no s'ajusta al que ells volen. El que tampoc sembla correcta és que el Rei no hagi volgut rebre la Presidenta del parlament de Catalunya que li anava a comnicar la investidura del nou President de la Generalitat. La Corona no se sap si també amaga deixar-se veure amb els rebels catalans o ha decidit no tenir contactes ni oparlar amb els catalans declaradament republicans.

Estat independent, més justícia social, democràcia avançada

/ diumenge, 10 de gener del 2016 /
Carles Puigdemont ha presentat el mateix programa que el President fallit Artur Mas el propassat 9 de novembre. Però ha insistit en la dignitat de fer un país millor, amb més justícia social, segur, una democràcia avançada, un Estat com a única solució per superar la situació d'asfixia creada per l'estat espanyol.Ha dit clarament que construirem l'estat Català. Ràpidament la oposició ha consumit els seus torns treient a relluir tots els aspectes que pensen no ha tocat o volia amagar de veritat el candidat. Ines Arrimadas per C's, li ha dit que ja oblidat la corrupció en la que està involucrada la cúpula de CDC. TAmbé ha manifestat que no pot drà ser un govern representatiu dels catalans el que està disposat a saltar-se les lleis. Miquel Iceta pel PSC, Ha atacat la manera de fer l'elecciò de President que com en Franco Rabell considera una subhasta. HA dit també que han separat els catalans entre bons i dolents. Ha dit que no tenen mandat per situar-se fora de la legalitat. S'ha pronunciat contra la independència, contra la ilegalitat i contra la investidura. Li ha dit que té majoria per governar però no per perseguir la independència.Lluís Franco Rabell, per En Comù podem, ta,mbé li ha recordat al candidat que no tenen mandat per dur a terme la secessiò unilateral, que la ruptura unilateral no és legítima ni factible.Ha recordat que s'ha de fer un referèndum pactat que és el que defensaran els diputats de Podemos al Congreso dels Diputats a Madrid. Ha acabat afirmant que l'independentisme d'esquerres no pot ser conduït per una dreta neoliberal lligada al passat. Finalment ha dit que uns tenen por a les urnes i els altres als referèndums. Xavier Garcia Albiol, pel PP, ha començat per analitzar la situació com esperpèntica, la més vergonyant de la democràcia, i a més un president que es vol investir amb el vot de la CUP. També ha acusat JuntsxSi d'haver dividit els catalans i fracturar la societat catalana. Ha afegit que les consequències són imprevisibles per l'economia i deixa el futur en mans dels radicals antisistema. ha dit també que el pujolisme no pot donar lliçons d'ètica i el postpujolisme tampoc de democràcia. Ha manifestat quie el PP no vol ruptures ni radicalismes i no permetran la indeoendència de Catalunya. Anna Gabriel per la CUP, ha apostat per una legislatura de canvi, de transformacions, de reptes, de reflexes de la voluntat de la gent del carrer. Per això vol la independència, el procés constituent i mesures de rescat social, una República lliure i sobirana. Puigdemont és la transició cap a la República, dons el futur democràtic que volem és impossible de ma de l'Estat. L'unilateralitat és segons Gabriel la única possible en aquest món dels pobres. Jordi Turull, per JuntsxSi ha contestat directament a Garcia Albiol que el futur polpìtic de Catalunya no el decidirà cap tribunal. El decidirà el poble de Catalunya. A les 9 del vespre, per les cadenes estatals sortia el President Rajoy al telenotícies llegun un comunicat en el que deia que "erl discurso soberanista carece de legitimidad democràticca. NO se va a abrir un procveso constituyente al margen de la ley". Ha acabat dient wque tots els mecanismes de l'estat estan a punt. Poc cdesprès tornava a parlar Garcia Albiol en castellà al parlament, en torn de dúplica, dient que ens obliguen a molts catalans a ser estrangers en el seu propi paìs i que ell no ho vol. També ha dit en castellà "el futuro de Catalunya lo vamos a decidir entre todos los españoles y no se va a permitir que nadie pretenda legislar más allà de les comoetències pròpies Sonava a amenaça. Turull s'ha dirigit després a Franco Rabvell dient-li que s'ajunti amb JuntsxSi perquè a Madrid hi ha JuntsxNo i no acordaran fer un referèndum a Catalunya. També ha dit que no anem contra ningú. És a favor de la gent d'aquest país. CArles Puigdemoint ja és a hores d'ara el 130è Honorable President de la Generalitat de Catalunya.

La cultura del pacte, made in Catalunya

/ /
La solució del darrer minut de canviar el President de la Generalitat per donar compliment al mandat democràtic del 27 de Setembre és la notìcia del dia. Ha passat per davant dels assalts organitzats per immigrants i refugiats àrabs a noies a Alemanya, Suècia, Finlandia i Suissa. També ha passat per davant de les manifestacions xenòfobes d'ahir a Alemanya. A Madrid els ha entrat el pànic polític. Han vist una Catalunya que reprèn la força i avança cap el seu futur polític. A Madrid no entenen res. No hem fet causa de l'ideologia, sinó del'interès general. Alguns diuen que hem sacrificat la democràcia, que s'ha fet negociació de mercadillo, pactes entre comerciants, que estava tot programat i no ens hem de creure res. En realitat el nou President serà un President pont de confiança del president sortint. La CUP rectificca i tot queda a casa. A Madrid segueixen sense entendre res i els que esperaven que es convoquessin a Catalunya unes eleccions per destroçar el catalanisme oi apoderar-se de la Generalitat s'ha quedat amb un pas de nassos i ben decebuts. Ara ja no els queda res més que la política de la por, l'amenaça, parlar dela llei com eina antisobiranista. En cap cas reconeixeran PP i PSOE que el Pacte Fiscal que fa dos anys va demanar Catalunya i el Senyor Rajoy va posar en un calaix fou una mostra més de despreci desl responsables de la governança de l'estat espanyol pel geni i el pensament català. Espanya és un poble mal governat que, com ens explica la història, no ha respectat res dels territoris sobre els que disposa de poder, imposant l'Estat la seva dominació servint-se de la millor eina que disposa per justificar la força: la llei. Els polítics situats a Madrid actuen sense pensar que som en un context internacional i els estats no són elements aïllats amb fronteres també opaques pel dret internacional. Els principis i valors democràtics europeus estan per damunt de les constitucions i de les lleis nacionals. No donem valor al dret comparat i a l'esperit jurídic internacionalista. l'analogia i el dret supletori. Per Catalunya ha sigut sempr4e el dret romà el dret aclaridor de les nostres institucions jurídiques superant el dret consuetudinari. Les lleis apareixen com plasmaciò dels costums als que s'afegeixen noves disposicions complementàries i procediments, catàlegs de drets.El pacte actual no és un rapartiment de terres o poder entre bàrbars i romans, sinó la consolidació d'un sistema personal amb un codi de bones pràctiques de futur. Guanya el procés. Perd l'ambició. Un nou material jyurídic se suposa estarà en preparació per substituir el Liber Judiciorum redactat pel PP per imposar al dret romànic Català. Caldrà recordar que la Universitat de Montpeller fou el 1243 un centre romanista i Jaume I va prohibir l'alegació d'altres lleis quan el coiostum o l'Usatge fos aplicable. El dret romà junt amb el canònic fou el nou dret comú supletori del especígfic dret català com va consagrar a Lleida el rei Jaume II el 1251. Cap govern avui pot despreciar la riquesa i la varietat de fonts legislatives. Atenció especial a la divergència entre el pensament jurídic d'uns i altres. Les Constitucions i altres drets de Catalunya no són un caprici dels governants, sinó una decisió de les Corts catalanes del segle XVI de recopilar usatges i demés lleis aplicables a Catalunya. La equitat i el dret romà segueixen com supletoris amb les doctrines dels doctors en dret fins el Decret de Nova Planta de 1717. Hora és ja de que catalunya recuperi el seu dret públic. La cultura del pacte és tant o més important avui que la cultura del vot.

estalvi electoral per l'estabilitat i la credibilitat del procés.

/ dissabte, 9 de gener del 2016 /
Voldria escriure amb lletra petita que algú pensa que no arribarem a ser independents, que les esquerres han dividit l'opinió pública catalana molt més que les dretes espanyoles. Els catalans no ens creiem que estiguem embarcats en una gran mentida com deia ahir el catedràtic de filosofia política i exmembre del Comité federal del PSOE Ramon Vargas en un curiòs article d'opinió publicat a El País amb el títol "La gran mentira". Aquest pensador polític socialista espanyol diu, clarament mal informat, si no escriu amb idea demagògica i per crear mal ambient anticatalà al lector espanyol, que que a Catalunya existeix una dreta local cleptòmana, els independentistes de sempre i una extrema esquerra neollibertària, mantenint aquesta curta i estreta visió de la realitat política catalana. Després de dir que els independentistes són els responsables de les desigualtats empitjorant les condicions dels pitjor situats, acaba l'article dient que el que hi ha a Catalunya és un assalt a la democràcia víctima d'una estratègia oportunista i irresponsable, legalment improcedent i profondament immoral. Aquesta exposició o visió tant parcial de la política catalana és una demostració més del desconeixement de la realitat política catalana i de les virtuts de la democràcia que ens ha dut principis d'aplicació pràctica que es diuen escoltar els contraris, negociar, parlar, debatre, tolerar segons quines coses, fer política pensant en la prioritat del país i la seva gent. També ignora l'articulista que els independentistes que critica, són gent que viu i treballa com a gent normal que són, molts d'ells autònoms, que pensen en clau socialdemòcrata o liberal europea, que són demòcrates oberts al diàleg i a la negociació política com exemple del que és i ha de ser una societat avançada. En cap cas s'ha de vendre ara que la CUP ha guanyat conseguint fer fora de la presidència Artur Mas, o que Mas el que buscava era guanyar temps per revifar i reforçar convergència que és el que ha dit que farà. No tenir càrrecs ni responsabilitats directes permet aquestes coses. Mas sembla que ha salvat el procés encara que no ha dit res d'això en el seu comunicat oral d'acomiadament davant la premsa. Ha repetit varies vegades que cal tirar endavant el país i anar per feina per justificarel compromís per l'estabilitat parlamentària arrencat a la CUP sense la presència de l'Anna Gabriel. El President Mas ha dit que vol un president de la seva confiança i no exclou tornar a ser president en el futur, la qual cosa vol dir que el president triat és pont, de tot el que en treu la conclusió que l'acord amb la CUP és raonable i equilibrat, bo per tots perquè tothom i guanya. Ha dit que tots assumeixen els errors anteriors en les negociacions. No ha fet cap menció als valors democràtics ni a ser exemple per Espanya. Ha parlat com un comerciant que ha tancat un bon negoci. Però no ha dissimulat el seu tarannà antoesquerrà, doncs no ha acabat l'acte sense carregar contra el tripartit que no el va deixar governar des de 2003 fins 2010 tot i que ell guanyava les eleccions,segons ha dit. També ha carregat contra el PP i la seva política amb la gestió de la crisi econòmica, parlant de les retallades que li han fet fer a contracor. Cap paraula sobre la corrupció practicada durant els seus anys de participar en els governs Pujol, cap paraula sobre les actituds vergonyants de tracte als adversaris nacionalistes i d'esquerres durant els 23 anys de governs Pujol de caràcter antisocialista, aliats amb la dreta espanyola practicant la política del peix al cova i el ara convé. Més aviat sembla que la seva separació de la presidència és una calculada sortida per què ara convé als grups hegemònics de la política econòmica catalana amansir les feres antisistema per què no intentin okupar la Generalitat. Veurem fins on arriba l'estabilitat promesa, dincs els diputats de la CUP n tenen més que dimitir i ser relevats per nous diputats seguint mandat d'assemblea que digui el contrari. Podem pensar seriosament que Mas guanya temps i l'estabilitat a Catalunya no està garantida. Els contractes ha de saber el Sr. Mas que no sempre se signen per complir-los. Podrem creure que és veritat quan ho veiem tot a tocar. La independència també.

canviar els referents del passat

/ divendres, 8 de gener del 2016 /
Canviar els referents del passat és una tasca urgent en la política que vé. D'una banda ara sabem que la CUP, coalició electoral de diversos grups de l'esquerra radical independentista, després de dir que votaria a favor de l'investidura d'un "candidat que s'atreveixi a proclamar la independència", sense fixar-se en el seu nom, finalment no ha propiciat la investidura del candidat proposat per la coalició JuntsxSI produïnt manifestacions contradictòries. Per la seva banda, JuntsxSI tampoc ha propiciat l'acord al no substituir el nom d'Artur Mas per un altra. Artur Mas és un candidat que no està considerat a Catalunya com símbol de canvi i de renovació social. No es pot equiparar ni històricament ni políticament a Francesc Macià, lluís Companys, Josep Tarradellas, Josep Pallach, Joan reventós o Pasqual Maragall. Artur Mas no ha aportat la gestió adequada al procés animat per un poble il·lusionat per viure en llibertat i millorar democràticament les condicions de vida de la societat de la nova República que tothom veia a tocar. La Generalitat passa a més per un mal moment econòmic amb la pèrdua de capacitat financera i de control econòmic dels serveis públics, presentant el deute públic més elevat des de la recuperació dela Generalitat de Catalunya l'any 1977. D'extracció conservadora, havent passat Artur Mas per les Conselleries d'Obres Públiques, finances i haver sigut la mà dreta del seu antecessor Jordi Pujol, no ha destacat per una gestió política progressista donats els pactes soterrats existents entre el seu partit CDC i els partits espanyols PP i PSOE trencats en el moment que CDC es va decantar per liderar el procés cap a la independència a més dels interessos que dominaven la seva política conservadora. Tots hem de recorddar aquell partit CDC que el President Pujol considerava el darrer mur per impedir l'arribada del socialisme al poder. Avui l'esquerrisme no compromès amb el procés cap a la independència és al poder a l'Ajuntament de Barcelona i ha guanyat les eleccions generals a Catalunya, la qual cosa adverteix de l'existència d'un cert desencís i la decepció ciutadana en la gestió del procés. El canvi en unes properes eleccions catalanes és més que probable i la certesa de que la dreta catalana passarà a l'oposició, també. El govern de la Generalitat i els partits parlamentaris han deixat transcòrrer aquests darrers tres mesos sense aprovar un pla de xoc per donar solucions urgents als greus problemes i dèficits socials de la societat catalana, perdent l'escassa credibilitat que els quedava donada la incapacitat demostrada pel cap de la dreta catalana per resoldre una negociació política d'investidura amb discussions de tipus personal. La República Catalana ha quedat com un somni amb mal despertar. El president caigut ha tingut no obstant diverses vegades la oportunitat de convocar un referèndum de caràcter vinculant unilateral per exercitar el dret d'autodeterminació reconegut internacionalment a tots els pobles i aprovat pel Parlament de Catalunya vist que l'Estat espanyol no reconeix Catalunya com a naciò sense estat amb identitat pròpia i diferenciada d'Espanya. Per aqwesta convocatòria no necessitava demanar permís al'Estat espanyol, doncs és un dret reconegut per un Tractat supraconstitucional que vincula l'Estat espanyol. La movilització reivindicativa del 9 de novembre de 2014, com les concentracions massives de l'11 de setembre de cada any, en cap cas es pot considerar un referèndum doncs fou convocada com consulta no vinculant.El desgast polític de la dreta catalana, la manca d'investidura de President de la generalitat dins del plaç legal, la decepció generalitzada, la manca de política progressista, exigeixen la dissoluciò d'aquest Parlament i la celebració d'unes noves eleccions. El nou goivern que resulti i el President o Presidenta que sigui investit hauran de impedir que la política catalana sigui decidida per interessos aliens o de partit sotmesos a dictats de governs forasters. Aquest és el nou repte.

eleccions per convergir a l'esquerra,. Però quina?

/ dijous, 7 de gener del 2016 /
L'objectiu de l'acció política de les esquerres radicals de vella extracció marxista a Catalunya és el poder. Poc importa el president Mas i com s'en surt sortejant les retallades com pot. Demanar la seva jubilació i que deixi el poder és l'excusa del conflicte. Els interessos del poble, recuperar l'estat del benestar, poden esperar al canvi que vol la CUP si a més s'alia amb Catalunya en Comú, doncs la vida segueix i no baixen a Catalunya les inversions industrials ni els beneficis empresarials al temps que es va recuperant la taxa de gent amb feina. El que importa a l'es esquerres radicals és la revolució social i la nova democràcia per definir. El que cansa a la ciutadania en canvi, és veure les maniobres de les forces polítiques per desarticular el centre esquerra i la dreta que governa actualment a Catalunya, amb la finalitat de fer convergir tot el poder a l'esquerra i capgirar les relacions socials. No s'acaba de veure la posició d'un centre esquerra que no reacciona davant l¡escomesa de les esquerres radicals. La ruptura sabem que serà amb l'esquerra, no pas amb la dreta sempre partidària de l'ordre. L'afany de poder i de ruptura no s'amaguen en les declaracions que es van fent i les informacions de premsa. Anem de cap vers la constitució de nous interessos al voltant del poder. El canvi que vol exigir la convergència de les esquerres precisa la realització d'un procés electoral que desplaci el govern actual i jubili el denigrat i despreciat President Mas. El que queda per decidir són les mesures de transformació social i de control de l'economia que podria posar en marxa un govern d'aquestes característiques que esperem no sigui de manual. El pragmatisme i la tolerància que no es veuen en les esquerres radicals haurien de ser les regles de la nova política post eleccions de març vinent. La clau és en mans de l'electorat. La cultura del vot encara està per fer i desenvolupar. La demagògia i el populisme segueixen orientant el futur del vot malgrat totes les recomanacions que es puguin fer. Els programes i els candidats com sempre quedaran per conèixer i poca gent els llegirà i valorarà. Valdran els eslogans, els debats televisius, els twits per les xarxes, la poca profunditat de l'expressió, l'esperit de revenja de les classes populars alimentat per l'imatge conservadora dels governs espanyols i català actuals. El pols està decidit abans de començar. No se sap on caurà la indecència que els socialistes espanyols retreuen als del PP.

de preàmbuls i epílegs pels principis democràtics

/ dimecres, 6 de gener del 2016 /
Deia el professor Georges Vedel, brillant pensador constitucionalista francès que va marcar el segle XX amb un rigor democràtic més que coherent, que els preàmbuls de les lleis constitucionals son part integrant d'elles un cop refrendades per referèndum, amb un valor jurídic com a mínim igual a tota Constitució sempre i quan aquest preàmbul presenti regles precises com la de senyalar la igualtat entre homes i dones. Un President de Parlament o de Senat pot oposar-se a tramitar qualsevol llei que violi les disposicions del preàmbul. Igual passaria amb el poder executiu que amb les seves decisions infringís els drets garantits pel preàmbul. Els actes jurídics privats, segons el mateix professor Vedel, podrien ser considerats nuls de ple dret en cas de ser contradictoris amb els principis jurídics enunciats en el pràmbul. Traslladat aquest plantejament jurídic a la Constitució espanyola de 1978, resulta que el preàmbul parla de garantir la convivència democràtica, la llei com expressió de la voluntat popular, protegir tots els pobles d'Espanya e l'exercici dels drets humans, cultures i tradicions, llengües i institucions, establir una societat democràtica avançada. Aquests principis bàsics han estat abandonats per la dreta candidata a seguir governant, doncs han fracturat la societat amb el seu immobilisme social i polític, destroçant els drets laborals i socials, han segrestat en seu parlamentària el poder de fer lleis desenvolupant un entramat perjudicial per la voluntat popular, han desprotegit i encara menyspreat els pobles no castellans de l'Estat que no es pleguen a la parla castellana, ignorant les cultures autòctones que ni tan sols exhibeixen per les televisions públiques de l'estat. Aplicant els principis jurídics exposats pel professor Vedel a la gestió política espanyola, és evident que moltes lleis, accions judicials i acords de Consell de Ministres i institucions de l'Estat haurien de ser anul·lades per contràries a la Constitució. Els mateixos jutges també podrien aplicar aquests criteris exercitant el dret de rebuig de demandes i denúncies, apreciant la inconstitucionalitat de lleis i decisions a l'hora de dictar sentència o obrir expedients judicials. El preàmbul de la Constitució de 1978 és la condemna del règim que ha impedit a Catalunya l'exercici del dret a l'autodeterminació reconegut pel Pacte Internacional de drets civils i polítics de 1966 ratificat per l'Estat espanyol el 1977. Adequar la política institucional i el discurs a les obligacions jurídiques derivades del compromís amb la democràcia peremetrien fer una lectura més democràtica i realista del text Constitucional i les lleis derivades. L'epíleg a escriure seria el de construir d'una vegada una societat democràticament avançada on els uniformes i les medalles no fossin l'espasa de Damocles a exhibir quan el poble reclama poder viure millor i acabar amb l'abús i la corrupció dels càrrecs, la desdemocratització i la destrucció de la societat del benestar provocada amb lleis des de un poder conservador que permetent escapar del control tributari que imposa a les classes mitjanes i treballadores, les grans fortunes i determinades operacions de la gran Banca. La convivència democràtica no s'estableix per Decret llei ni a cop d'expedient judicial. Són els interessos del poble els que prevalen, no els del govern de torn.

socialisme espanyol sense fraternitat cooperadora ni llibertat

/ /
El socialisme espanyol que ja no discuteix el control dels mitjans de producció, es debat entre deixar-se fagocitar per la dreta o trencar les línees vermelles de la política tradicional espanyola basada en el constitucionalisme monàrquic estrenat amb la Constitució de 1812. S'han dit moltes coses del socialisme espanyol. Però amb la constant negativa antihistòrica de reconèixer el fet nacional català, negant la identitat diferencial catalana en nom d'una falsa igualtat que enarbora la presidenta d'Andalusia Sra. Susana Diaz com a bandera i símbol socialista històricament indiscutible, ara veiem clar que el socialisme, com els vells liberals, mai ha entès que Catalunya és una nació feta per gent lliure i emprenedora que vol viure en democràcia i desenvolupar la societat del benestar en llibertat. El recurs al principi genèric de la igualtat de tots els espanyols per oposar-se a les reivindicacions de Catalunya és la dominant del socialisme decadent del carrer Ferraz de Madrid que segueixen disciplinadament a ulls tancats els militants socialistes de la federació catalana del PSOE. Pensar diferent de la doctrina oficial en el PSOE, mostrar-se heterodox, heretge o mínimament lliure pensador és, com passa a altres partits tant de dretes com d'esquerres, ser automàticament eliminat dels càrrecs polítics i orgànics, exclòs i llançat al racó de l'oblit pel clan dirigent dels llocs de responsabilitat. Qui fa crítica, vol exercitar la llibertat de la crítica constructiva o participa en l'autocrítica de la gestió, acaba sent molest per les direccions dels partits que no volen afrontar la solució de dilemes ni arriscar més el seu difícil futur polític fiat al marketing. Caminen cap l'immobilisme i l'esclerosi en les organitzacions polítiques espanyoles quan queden per fixar i resoldre les reivindicacions socials i l'extensió dels drets i llibertats, per què tots sabem el pressupost de l'Estat només el tocarà segons mani la Comissió Europea qui pugui fer-se amb la cadira del poder que la dreta no vol deixar anar ni a Espanya ni a Catalunya. Cuinen tots plegats ara amb pressa la cultura de la coalició i els pactes de govern, a la qual cosa no hi estaven acostumats des de l'inici de la transició de la dictadura a un nou sistema constitucional monàrquic homologable a Europa. A Catalunya, trencats tots els ponts de diàleg institucional, es comença a parlar de convocar un referèndum unilateral d'autodeterminació a la qual cosa, per canvi de criteri des de 1976, coincidint ara en la teoria franquista de la "indisoluble unidad de España" amb Ciudadanos i el Partit Popular, sembla, es nega avui el partit socialista que es deia partidari del dret a decidir dels catalans i de respectar la nació catalana, com també es neguen els socialistes catalans a facilitar una investidura de transició col·laborant amb un govern de centre esquerra i tirar endavant el procés. El futur polític dels socialistes espanyols cap el no-res a Catalunya, és tant clar com el de la dreta espanyola. Una vegada més el poble català, com a garantia de fiabilitat, exigeix partits que neixen i moren a Catalunya o convertir els partits estatals espanyols en residuals a Catalunya. Ser d'esquerres exigeix una política tolerant i d'horitzó obert a la solidaritat, la cooperació fraternal entre pobles, el reconeixement de les identitats nacionals, la màxima garantia de les llibertats públiques i individuals fonamentals. El problema de la inconsistència actual del socialisme també resideix en els avui autoproclamats socialistes sobiranistes que només es consideren socialistes adherits a un catalanisme col·laboracionista amb un poder conduït per unes esquerres que no se sap ben bé si acabaran sent una organització espanyola més o una delegació autònoma de partit confederal.

quan els polítics no renoven les files dels partits i la imaginació

/ dimarts, 5 de gener del 2016 /
Podriem creure amb la ingenuïtat dels joves inexperts que els polítics són la mostra d'una ètica exquisita i de una acurada preocupació pels drets i interessos dels demés. Però resulta que aquesta no és la veritat de la política real dels nostres dies. Sovint la ineficàcia i l'error serveixen per disimular la crueltat i la antiètica d'alguns que es creuen posseïts del dret a disposar del poder i ser tractats com éssers intocables. Altres només volen servir-se del poder per les seves finalitats d'enriquiment i lluiment que acaben sent inconfessables. Del poder obtingut depenen els interessos de molts col·locats que perdran el lloc si cau el fadrí. Fer de polític de partit, obedient, és a dir votar el que ordenen, és una bona manera de guanyar-se molt bé la vida sense gaire més esforç que arribar a l'hora per votar el que s'ha de votar. El que importa és que qui mana segueixi a la cadira del poder i res no canviarà, les legislatures sew succeiran, però el Diputat seguirà al seu escó i tindrà dret a una paga de jubilació. Pot ser que la CUP hagi vist aquest escenari ben visible a la política catalana des de fa anys. També a l'espanyola. Però al Sr. Rajoy li és ara més comode ficar-se amb la política catalana per dir que no la copiin els espanyols i busca pactes per seguir fent de President del Govern espanyol. El Sr.Rajoy, que veu i aprofita ara el desgavell català per desacreditar més la política catalana i el procés, ha d'estar molt agraït al vot negatiu de la CUP a la investidura del candidat Mas. Artur Mas, amb un curriculum ben qualificat per la dreta catalana com hereu del polític Jordi Pujol, però mal vist per les esquerres com aliat ideològic de la dreta espanyola que també li nega la paraula. Sense aliats a dreta i esquerra, no serveix de res que el Sr. Mas hagués fitxat en la darrera legislatura ex socialistes per donar-se imatge de progrés i hagi fet candidatura conjunta amb els republicans. També ho va fer Sarkozy a França i això no va impedir que guanyés de nou les eleccions el partit socialista francès. La política d'esquerres es demostra caminant, es a dir fent-la i posant-se al costat dels febles, ajudar a millorar les condicions de vida i de treball, redistribuint millor els recursos econòmics amb una execució dels pressupostos adequada a les circumstàncies socials del moment, fer el màxim per el major rendiment i millor funcionament dels serveis públics en lloc de privatitzar-los i perdre patrimoni. El que no poden fer ni han de fer els polítics és voler mantenir-se en el poder per alimentar els clans i viure de la política com a professionals d'aquesta activitat. El perllongar-se del polític en càrrecs públics és contrari finalment a les consideracions ètiques, impedeix el relleu i l'aparició dels nous polítics que la societat necessita i l'acosta a situacions de corrupció, si no és que per salvar les aparences ha de fer la vista grossa de coses que han passat al seu voltant entre càrrec i càrrec per qui ha sigut Conseller d'Obres Públiques, de finances, l'elegit del President Pujol que va heretar la direcció de Convergència, recuperant-la el 2010 per la dreta del desgast socialista del segon tripartit. Ara President de la Generalitat de Catalunya en funcions amb una dilatada experiència dego vern, no convé per una qüestió de dignitat institucional que el més honorable polític català segons protocol oficial, es converteixi en funcionari inamovible. El Candidat a President ha de saber dir prou i marcar-se el límit. Si es considera un estorb no ha d'insistir en seguir al davant de la institució si no pot fer de pont entre legislatura i legislatura i no guanya la confiança del Parlament que l'hauria d'investir. La política és una activitat de confiança. Però si a més el candidat Mas perd la credibilitat política per no haber sabut conduir el procés cap a la independència, està obligat a donar pas a nous dirigents i a no voler seguir impedint la creació de files renovades de polítics com va fer el seu fadrí polític monopolitzant, amb un cert exercici de despotisme professional, el poder català a les seves mans, amb la cooperació de fidels i galifardeus que van acabar per malmetre i desacreditar la realitat política catalana que ara li passa factura al candidat Mas. Per això la dreta catalana no és fiable per la gent d'esquerres que també vol la independència. Amb un exercici ètic d'humilitat, el candidat Artur Mas ho hauria de reconèixer i discretament donar la solució corresponent a qui ha fracassat. El procés dissenyat per MJuntsxSI i les entitats Omnium i ANC està liquidat sense el vot de la gent de la CUP al candidat de JuntsxSI. No vulgui convertirse ara la política en un negoci de polítics transformats en funcionaris inamovibles d'elecció en elecció. Fent aquesta activitat el polític que es reclama honest hauria de pensar que el funcionariat professional és quelcom diferent a l'escenari polìtic que produeix la lluita per la conservació del poder i la manca d'imaginació i creativitat per superar el procés acabat, per començar una nova via en defensa de la personalitat nacional de Catalunya que és la raó de la qüestió catalana que a tots ens mou permanentment.

i ara cap un nou engany constitucional

/ dilluns, 4 de gener del 2016 /
Només la CUP s'ha manifestat contra la investidura d'Artur Mas com nou president de la Generalitat, han començat de nou les ofertes dels partits espanyols de reforma constitucional per l'encaix de Catalunya dins d'Espanya. Es parla de federació de pobles, però seria una federació culpida a Madrid d'acord amb els interessos del PP i del PSOE, i els catalans només podrien votar el que ens presentarien que no tindria res a veure amb el gruix de les nostres reivindicacions nacionals. Algú parla de reconèixer la nació catalana, però no li donen seguiment ni els vots necessartis per aplicar l'esmena. L'objectiu de la polìtica espanyola és blindar encara més la unitat tan discutible dels pobles ibèrics sota l'Estat espanyol. Al mateix temps PP i Ciutadans volen presentar Mas com un personatge nefast per Catalunya i el seu partit proposant que s'ha de fer coalició alternativa al nacionalisme català. Ningú no parla de fer un referèndum d'autodeterminació, l'únic que seria possible segons preveu aquest dret de les Nacions Unides. Tothom vol resoldre les coses amb un procés constituent de curta volada. I es pensen que fent això ja haurem acabat amb el problema català. El Sr. Garcia Albiol, avui Diputat al Parlament, afirmant la seva voluntat de dividir la societat catalana entre nacionalistes i no nacionalistes guanyadors, s'atreveix a dir per les televisions públiques que es tracta de donar la darrera estocada als nacionalistes fent la coalició alternativa de govern dels no nacionalistes i convida Ciutadans i el PSC a sumar-se al projecte. No hi ha cap dubte de que ens volen portar a aprovar un nou engany constitucional. PP ho té tot estudiat i mesurat per intentar seguir en el poder. En la precampanya i durant la campanya els candidats s'hauran d'explicar i molt. Tots tenen l'obligació de descriure els fets i per què hem arribat a aquesta situació d'impasse. El Sr. Mas ha d'explicar també per què no va fer respectar a la CUP la seva dignitat presidencial quan diputats de la CUP que no tenien mandat segons li deien li demanaven més ofertes de dividir el poder de la Generalitat. Quina credibilitat li donaven uns sectors vinculats a moviments d'extracció leninista i trotskista sempre disposats a pactar amb els que volen fer de la ideologia la unitat de l'Estat revolucionari?. Per què no es va dirigir a la nació catalana explicant-ho tot la mateixa nit que li demanaven que es posés de costat i que retirés la candidatura? Els activistes de En Comú Podem que integren els de Procés constituent i ICV haurien d'explicar per què si estàn d'acord amb fer un referèndum no es posen a disposició del president Mas per que el convoqui unilateralment a Catalunya i fer-lo vinculant de debò, o votar el candidat Artur Mas com a President de la Generalitat per tal que pugui convocar aquest referèndum pel que no està obligat a demanar permís a l'Estat espanyol. El que és indigne i una falacia és jugar amb les paraules i oferir drets que se sab des de abans d'oferir-los que mai es cumpliran. El negacionisme de la CUP ha obert de nou la caixa dels trons i despertat l'ambició secular i permanent dels partits espanyols de destrucció i demolició del nacionalisme català. Voler guanyar temps de vegades pot arribar a ser perjudicial pels interessos del poble que no sempre coincideixen amb els dels governants.

la CUP camí d'ajuntar-se amb En Comú Podem

/ diumenge, 3 de gener del 2016 /
La coherència de la CUP que ja va demanar el vot per En Comù Podem a les generals del 20D, en negar-se a votar la investidura del candidat Artur Mas a la presidència de la Generalitat és indiscutible. Fermesa fins el darrer minut, els membres del Consell Polític de la CUP han impedit avui que l'opinió pública rebi millors notícies. Aquesta realitat política que es ratificarà en la propera sessiò parlamentària del Parlament de Catalunya obra la porta a unes noves eleccions autonòmiques de nou en clau plebiscitària. Ara les eleccions serviran per confirmar si la CUP tè raó o no. També serviran per que l'electorat decideixi que s'ha de fer amb les noves llistes de la CUP, qui ha de governar Catalunya i tirar endavant el procés. Podran decidir concòrrer els partits per separat i no alteraran el resultat, doncs el procés seguirà vagin junts o vagin separats partits i entitats indeoendentistes. És possible pronosticar un ascens de les esquerres que tenen una pota a cada banda com és el cas de "En Comú Podem". CDC desapareixerà definitivament com a vell partit , però no impedirà la recuperació de la dreta catalana en un nou partit que ben bé es podria dir Partit Nacionalista Català, per què no? Unió democràtica de Catalunya no independentista recullirà part de la gent desencisada del procés i de l'embat de la nova convergència nacionalista. El que ha succeït avui a la CUP no pot produir ni alegria ni tristesa. No podem compartir les alegries del PP, PSOE i la dretana Societat Civil Catalana. Mas segueix guanyant temps i intentarà recuperar la dreta. El procés no patirà les conseqüències de la negativa a votar Mas. Es transformarà i es renovaran les candidatures instal·ladesa les llistes electorals. Ara és el moment dels polítics per què s'ha de fer política. Rajoy, previsor, intenta pactar amb el PSOE i ja es veia governant amb Susana Diaz al seu costat un cop defenestrat Pedro Sánchez. Però no havia calculat la possibilitat de que passés a Catalunya el que ha passat. Susana Diaz només ha aparegut a l'escenari transformada en iconoclasta per enturbiar i dividir més l'esquerra. La seva tímida proposta indefinida d'incorporar ministres sociaistes al seu nou govern, de pactar una reforma constitucional no li servirà per guanyar credibilitat, doncs ningú es creu que ara es torni reformista després d'ahaver demostrat un immobilisme com mai. Ara haurem de reconèixer que amb la seva negativa a Mas, la CUP afavoreix que Pedro Sanchez no sigui defenestrat al PSOE que la dreta espanyola no pougui aliar-se amb un socialisme descafeinat que reb diners de la gran banca. Rajoy proposarà canvis de despatx a la Constitució sense comptar amb els demés que no secundin la seva proposta, i menys amb el poble, competencies autonòmiques, reforma del Poder Judicial, nova llei electoral, nou Senat, acabar de regular la Corona. Però sense aclarir res dels continguts a proposar. Tot és a negociar. I sense haver acabat la negociació, res de res. En unes noves generals Rajoy sap que l'esquerra guanyarà més vots encara, doncs pel 2016 ja se sap que el resultat de la seva política està previst que serà més treball precari i recessió. Rajoy segueix sense ser creïble.Susana Diaz ha perdut la seva credibilitat perduda per l'ambició de fer el salt a la política espanyola abans que l'alcaldessa de Barcelona. Ara toca fer política amb majúscules. Catalunya vol la seva independència. La democràcia és qui ha de parlar i amb democràcia i llibertat s'han de resoldre els conflictes. La Sra. Merkel no és ningú per intentar frenar el procés català ni el canvi democràtic a Espanya. En democràcia qui decideix és l'electorat, no les cúpules dels partits.

ara comença la política

/ /
El fet de que avui es discuteixi finalment si la CUP permetra o no la investidura del candidat Artur Mas com el nou President de la Generalitat de Catalunya, és revelatiu de que la política ha començat finalment a Catalunya. Ara és moment de fer política, parlar, debatre i fer propostes de millorament social. De cap manera es pot considerar que les institucions surten perjudicades per aquest anar i venir de reunions, debats, discussions i plantejaments contradictoris al voltant de la persona candidata a presidir la Generalitat de Catalunya que molts consideren no normal o dubtosa per la seva proximitat durant anys al patriarca de Catalunya amb una família avui investigada pel tràfec de diners aparegut a Andorra i altres dits paradisos fiscals i inversions en negocis a l'estranger.Fer-se ric en política sempre és quelcom dubtós. En el record de tots està aquell 3% de comissions denunciat per el llavors President Pasqual Maragall en sessió parlamentària que s'ha confirmat en nombroses ocasions a partirt del cas Palau. Una part important del poble català podria estar pensant que el President en funcions tapa i calla situacions irregulars i abusives conegudes durant anys a les Conselleries i pels responsables del govern espanyol. Curiosament el diari La Razón es pronuncia avui en aquesta direcció. Però tothom sap que la política en democràcia no comença ni acaba amb una persona o amb unes eleccions. Som lluny d'aquells moments dela transició en que els partits es feien al voltant d'una persona i els crítics eren exclosos o obligats a signar actes de renúncia a l'escó abans de ser incorporats a les llistes. Alguns van intentar practicar a Espanya la política de terra cremada per frenar l'accés deles esquerres al poder obtingut democràticament. CDC, impedint la renovació deles idees i del poder, controlant la comunicaciò a Catalunya durant anys, fou el mur més sòlid de la dreta catalana aliada amb la dreta espanyola per impedir a tota política de millorament social, votant les lleis espanyoles que cosagraven el poder i la riquesa de les èlits. La CUP avui, amb tots els seus errors, amb totes les seves derives de doctrines del passat, ens demostra que la política feta en grup és possible i que les veus rígides del partidisme personalista s'acaben en la nostra democràcia. El cabdillisme dins d'un ordre autoritari que taqmbé fou font de corrupció sota la dictadura, l'hem patit durant quaranta anys a Catalunya i el pujolisme el va substituir amb éxit adherint-se a pactes i propostes amb la dreta espanyola que han acabat per perjudicar a l'hora de la veritat l'evolució de la política catalana en descobrir-se que Catalunya no era un oasi, sinó la finca de l'avi ben explotada per masovers de confiança que controlaven els jornalers. Ara ha arribat l'hora de fer la nova política, construir les noves llibertats, fer de la democràcia un exercici participatiu, transparent i socialment coherent en llibertat. De totes les maneres l'acció disgregadora contrària a la normalitat democràtica que va significar demanar dirigents de la CUP el vot per les esquerres espanyoles de En Comú Podem a les eleccions generals del 20D, enturpint el procés sobiranista ha sigut llegit com obstruccionismepr la defensa de la seva parcela partidària i impositiva en lloc de donar nou sentit a la llibertat i a les reivindicacions socials. Alguns posant pals a les rodes han oblidat fer un esforç per fer un pla urgant de millora dels més febles i lluitar contra les desigualtats flagrants que avui tenim.

L'art d'ignorar el que no convé

/ dissabte, 2 de gener del 2016 /
Després de 500 anys de descobrir l'existència de terres, esclaus i riqueses a l'altra banda del'oceà, encara no hem descobert Europa. Hi varem arribar un 1r de gener de 1986. Ho llegiem al BOE i als diaris. Per a molts joves, emigrats africans i refugiats, Europa és el camí de l'esperança d'una nova vida lluny de l'atur, les guerres i la misèria. Per la gent més gran Europa és parlar de l'endeutament que pot amenaçar el futur, la qual cosa vol dir que cal més austeritat pública i privada. La vida és avui la mediocritat dels costums del viure bé i acumular en benefici propi ara que sabem tots que no existeix l'Estat providència que ho resolt tot. Algunes fortunes personals són superiors al pressupost de la seguretat social i de la sanitat. La crisi financera unida als grans espectacles esportius i musicals, ha conseguit amansir contestataris, aturats i treballadors en general. Els treballs precaris són cosa considerada normal els baixos salaris no causen indignació i fer hores extraordinàries sense cobrar és garantia de supervivència a l'empresa. La consciència de protesta és minoritària i la de classe inexistent. N9ngù es vol considerar classe baixa. Les comunicacions només distancien els barris rics dels barris pobres en temps. El que importa és l'audacia per guanyar diners. D'aquesta crisi ha nascut l'art d'ignorar la pobresa. Digui el que diguin la Biblia i el Papa sobre la pobresa. Ni pobres ni rics volen esperar al més enllà per gaudir de la felicitat que s'ignora com és. La que interessa és l'actual. Per la gent jove la dels concerts de rock en lloc d'anar a pregar misericòrdia i pietat a les esglésies. La meditació i el sentit espiritual de la vida no interessen a les generacions criades en l'abundància de la post guerra. Ser pobre, però disposar de mitjans de vida i bons avals no impedeix gaudir de bens si es disposa de crèdit. I viure a crèdit no és ser pobre. Ara són pobres els que s'equivoquen de decisió empresarial i els que no volen adaptar-se a les noves tecnologies. El culte al cos, la cultura estètica, l'erotisme, el viure bé i l'eficàcia empresarial és el que compta. Les ciutats ja no són per la gent gran, els malalts i els discapacitats. No existeix mala consciència en l'enriquiment encara que sigui sota engany. Hi ha qui prefereix pidolar a l'assistència pública demanant la seva parcela de benestar. Les festes oficials amb despesa festiva són la regla més autènticament conservadora per entabanar la massa i crear el contentament universal que permet dissimular el descontentament dels que tornen a menjar entrepans de sardines amb oli, embutits. L'art d'ignorar el que no convé no ataca les trajectòries individuals insolidàries ni les inversions socials improductives que no generen salari social. Les grans ciutats viuen sota la polució que ha produït la manca de planificació urbanística, l'ús d'energies pol·luents i un greu dèficit de la protecciò de la salud pública per manca de política de gestió del medi ambient. Ens cal descobrir Europa i comparar les solucions per lluitar contra la indecència de permetre morir anualment a les aglomeracions urbanes i industrials com BArcelona o Madrid més de 3.000 persones atacades per la pol·lució abans que cercar solucions per netejar els pulmons de les ciutats. Salvar la natura de la que som interdependents fou el missatge d'Al Gore. És avui un clam universal per aturar el suicidi col·lectiu a que ens volem abocar si continuem destruïnt la natura i la capa d'ozó, convertint les terres fèrtils en deserts i els rius en nous ocèans en lloc de fer una política humana i solidària. L'art d'ignorar el que no convé que han practicat els governs conservadors espanyol i català, però no ha pogut evitar que una nova generació política progressista hagi obert els ulls a l'esperança de construir una nova societat que no ignori els pobres, revitalitzi la democràcia i desenvolupi una economia social i solidària, abandoni l'art d'ignorar el que no convé i se sàpiga tot.

About

Categorías

. nació (1) 15 M (1) 155 (2) abandó oficial (1) abisme (2) abolició (1) abolició títols nobiliaris (1) abolir impunitat (1) absolutisme (11) absolutisme poder (1) absorció (1) abstenció (6) abstenció electoral (2) absurds (1) abundància (1) abús (4) abús de dret (1) abús de poder (1) abusos (4) accedir al coneixement (1) accidentalitat (1) acció polìtica (1) accions humanitàries (1) acollida (1) acomiadament (1) acomiadament lliure (1) acomiadaments (3) acomiadats (1) acord de París (1) acord equilibrat (1) acord legislatura (1) acord lliure canvi (1) acord patriòtic (2) acords (1) acords països tercers (1) acte democràtic (1) acte oficial (1) acte polititzat per la dreta (1) actes de guerra (1) actitud hispànica (1) activistes infiltrats (1) activitat (1) activitat humana (1) acumulació (2) acumulaciò càrrecs (1) acumulacoó càrrecs (1) adaptació (1) administració (6) administració menys burocràtica (1) administració sòlida i eficient (1) administracions (1) administracions autonòmiques (1) administrar (1) adulteri polític càrrecs vitalicis (1) adversaris (1) afirmació nacional (1) afirmació totalitària (1) Àfrica Moderna (1) africans (1) afrontament (1) agència tributària (1) agitacions socials (1) aglomeració humana (1) aglomerat urbà (1) aglutinant (1) aglutinar (1) agressivitat (1) agressivitat verbal (1) aigua (2) aiguats (1) aïllament (2) aire (1) aiutogestionaris (1) aixecar exportacions (1) ajudar (1) ajuntament (1) Ajuntaments lliures (1) ajustos (1) alcaldes (1) alçament (1) alcohol (1) alerta (1) aliances (1) aliat (1) alimentar (1) alliberament nacional (1) alternància (1) alternativa (4) alternativa plural (1) alternativa pragmàtica (1) alternatives (4) amabilitat (1) ambaixadors (1) ambició (1) ambicions (3) ambiguïtat (1) ambigüitat (6) amenaça islàmica (1) amenaces (2) amiguisme (1) amistat (2) amnessia (2) amnistia (1) amnistia fiscal (2) amor (1) amoral (1) amoralitat (1) anacionalistes (1) anacionalització (1) analogia (1) ànima catalana (2) animació (1) animalisme (1) aniversari (1) aniversari Declaració Universal Drets Humans (1) annexió històrica (1) anormalitat (1) antagonismes (1) anti democràcia (1) antiautoritarisme (1) anticatalanisme (3) anticomunista (1) anticorrupció (1) anticorruption act (1) antidemocràcia (2) antidemocràtic (1) antieuripeísme (1) antiolímpics (1) antipartits (1) antisistema (3) antitaurins (1) aparell (3) aparell Estat (1) aparell municipal (1) aparells (1) aparells sectaris (1) aparença (2) aparença de poder (1) apatia (1) apoyo (1) apreciacions (1) apremi (1) aprofitats (1) arbitrarietat (3) arbitrarietats (1) argumentari oficial (1) arguments (2) armes (2) armonització (1) arquitectura jurídica (1) arranjament pressupostos (2) arribistes (1) asesores (1) asfíxia (2) asfixia econòmica (1) assalariats (1) assamblearisme (1) assassinat (1) assedi (1) assemblearisme (1) assemblees (1) assemblees de base (1) assimilació (1) assimilacionisme (1) assistència gent gran (1) assistència social (1) assistència social. (1) associació voluntària nacions (1) atemorir població (1) atemptat (2) atemptats (1) aterratge. joc brut (1) atracos (1) atur (17) atur estructural (5) aturar independència (1) aturats (1) auguris (1) Auschwitz (1) auster (1) austericidi (1) austeritat (9) austeritat imposada (1) austeritat obligada (1) autarquia (2) autocensura (1) autocràcia (1) autocràta (1) autocrítica (2) autodeterminació (31) Autodeterminació com a dret internacional (2) autodeterminació. (1) autodetermnació (1) autogestió (4) autogovern (15) autonomia (6) autonomia controlada (1) autonomia dependent (1) autonomia diferencial (1) autonomia municipal (3) autonomía municipal (1) autonomia municipal; abolir llei sostenibilitat; pressupostos aprovats plens; (1) autonomies (1) autonomisme (1) autoodi (1) autoresponsabilitat (1) autoritari (1) autoritarisme (14) autoritarisme presidencial (1) autoritarismes (1) autoritat (6) autoritat moral (2) aval (1) avaricia (1) avenços (1) aventurerisme (1) aventures militars (1) avís (1) baix nivell (1) baixa qualitat (1) baixos salaris (2) balanç (1) balanços negatius (1) banalitat (1) banalització (1) banca (1) bancs (1) bandera (3) bandera de la llibertat (1) bandera espanyola (1) bandera nazi (1) banderes (3) banquers (1) baralles (1) barbàrie (2) bàrbars (1) Barça (1) Barcelona (2) barraquisme (1) barreja de nacionalitats (1) barretines (1) barris benestants (1) barris vulnerables (1) base jurídica (1) Bases de Manresa (1) bases militars (1) bé comú (3) bé social (1) bemnestar (1) beneficis (1) beneficis empresarials (1) beneficis fiscals (1) beneir (1) benestar (14) benestar real (1) benestar social (6) benvinguda (1) Biblia (2) Bíblia (2) biblioteques (1) biodiversitat (1) bipartidisme (10) bipolarització (1) bipolarització polìtica (1) blanqueig (1) blanqueig de capitals (1) bloqueig (1) bogeria (1) boicot (7) bombolla (3) bombolles (2) bombolles financeres (1) bon (1) bon govern (2) Bon Nadal i Any Nou (1) bon veïnatge (1) bona fe (2) bones pràctiques (2) bones relacions (1) bons costums (2) borsa (1) bossa d'assalariats (1) botiflers (1) brutaitat (1) bufandes tapaboques (1) buit legal Constitució (2) burgesia (5) burgesia catalana (1) burocràcia (1) burocratisme (1) burocratització (1) c (1) cabdill (1) cabdillisme (1) cacera (1) cacics (3) caciquisme (6) caciquisme empresarial (1) cadena de confiança (1) cadenes (1) café para todos (1) caixes negres (1) calificatius (1) cambios históricos (1) cambrers (1) camí (2) campanya (1) campanya antireferèndum (1) campanya desigual (1) campanya electoral (1) campanya mediàtica (2) CAmpanya nou 9N (1) campanyes electorals (1) camps concentració nazis (1) candiatura unitària (1) candidat (1) candidato (1) candidats (1) candidats farciment (1) candidatures (1) canongia (1) cansanci (2) cant dels ocells (1) canvi (18) canvi climàtic (2) canvi concepció polìtica y legal (1) canvi de règim (1) canvi de rei (1) canvi electoral (1) canvi evolutiu (1) canvi formal (1) canvi polìtic (1) canvi social (4) canviar (7) canvis (5) canvis fonamentals (1) canvis substancials (2) capacitat (3) capacitat financera (1) capacitat fiscal (1) capdavanters (1) capdillisme (1) capital (2) capital del benestar (1) capitalisme (5) capìtalisme (1) capitalisme anticosial (1) capitalisme decadent (1) capitalisme depredador (1) capitalisme dialogant (1) capitalisme especulatiu (1) capitalisme salvatge (2) capitalismo (1) capitalismo salvaje (1) capitals (1) carnaval electoral (1) carnets esrtripats (1) càrrecs (8) càrrecs electes (2) carrers (1) carta (1) Carta Drets Fonamentals (1) Carta Fundacional Nacions Unides (2) Carta Nacions Unides (1) Carta Social Europea (2) cas català (1) cas dels catalans (1) cas Noos (1) casa comuna (1) Casa Gran de la Democràcia (1) casernes (1) castellà (2) castes (1) càstic (1) càstig (1) càstig electoral (1) català (7) català llengua natural de Catalunya (1) català patrimoni comú (1) catalanicidi polìtic (1) catalanisme (10) catalanisme d'esquerres (1) catalanisme polìtic (1) catalanistes (3) catalanistes d'esquerres (1) catalanització (1) catalaniusme (1) catalanofobia (1) catalanofòbia (2) catalans (2) Catalunya (33) Catalunya dependent (1) Catalunya Estat (2) Catalunya pactista (1) Catalunya SI (1) catarsi (1) catofols (1) caudillo (1) causa catana (1) causa republicana (1) cedir impostos (1) cedir sobirania (1) celebracions (1) censura (7) centralisme (10) centralisme Estat (1) centralisme neoconservador (1) centralismo depredador (1) centralitat (1) centralització (2) centre esquerra (1) centreesquerra (1) centrisme (1) centristes (1) cessió de sobirania (1) chuches (1) cinisme (6) cinisme silenci (1) cinversdes (1) circ (1) cirrupció (1) cisma (1) cistums (1) ciutadania (6) ciutadans (4) ciutat (1) ciutat de la Justícia Social (1) ciutat lliure de por (1) ciutat proletària (1) ciutats desiguals (1) civilització (5) civilització europea (1) civilització occidental (1) civilització urbana (1) clam (1) clam democràtic (1) clandestinitat (1) clans (2) clans sectaris (1) claridad (1) classe obrera (3) classes populars (1) classes socials (2) classes socials. (1) clemència (1) clientelisme (2) coalició de govern (1) coalicions (1) cobdícia (1) cobrar (1) codi penal (6) código Penal (1) coexistir (2) cohabitació (1) coherència (2) cohesió (3) cohesió social (3) cohesionar (1) col·laboració (1) col·legis electorals (1) colònia (1) colonialisme (1) colpisme (1) colpistes (1) comandament (1) combat per Catalunya (1) combatre l'atur (1) combustibles fòssils (1) comerç (1) comerç d'armes (1) comerç global (1) comerços (1) comissari anticorrupció (1) Comissió de Venècia (1) comissions (3) Commonwealth (1) compartir (1) compartir problemes (1) competència (3) competències (9) competir (1) competitivitat global (1) complexes. (1) complicitat PSOE (1) compromesos (1) Compromís (2) compromìs (1) comptabilitats falsejades (1) comptes (1) comunicació (9) comunicació online (1) comunicacions (1) comunicacions banals (1) comunisme (2) comunitat (1) Comunitat de Nacions (1) comunitat històrica (1) comunitat ibèrica de nacions (1) comunitat internacional (1) comunitat supranacional (1) comuns (1) concentració nacional (2) concentracions (1) conceotes abstractes (1) concert (1) concessions (1) concordat (1) concòrdia (8) concòrdia de la por (1) concòrdia social (1) condemna (2) condicions de treball (1) condicions laborals (3) condicions laborals dignes (1) conducta honesta (1) confessar (1) confiança (9) confiança política. (1) confidencial (1) confidencialitat (1) conflicte (10) conflicte català (1) conflicte Catalunya/España (1) conflicte Catalunya/Espanya (1) conflicte generacional (1) conflicte històric (1) conflicte polític (1) conflicte social (1) conflictes (4) conflictes legals (1) conflictes polìtics (1) conflictivitat (1) confliucte Catalunya Espanya (1) confluència (4) confluència social. (1) conformisme (1) conformisme imposat (1) confrontació (2) confrontació permanent (2) confrontament (1) confusió (4) confusionisme (1) conglomerat urbà (1) conquesta social (1) consciècia deformada (1) consciència (5) consciència crítica (1) consciència democràtica (3) consciència liberal (1) consciència nacional (1) consciència social (1) consciències (1) Consell d'Europa (2) consells municipals (1) consens (1) conservadorisme (2) conservadors (6) conservadurisme (2) conservaduyrisme (1) conspiració (2) conspiració permanent (1) conspiracions (5) conspiradors (1) constitució (31) Cónstitució (1) constitució antidemocràtica (1) Constitució antifederalista (1) constitució artificial (1) Constitució difunta (1) Constitució escrita (1) Constitucio Espanyola (1) Constitució Europea (1) Constitució europea. (1) Constitució impossible (1) Constitució intocable (1) constitución (1) constitucionalisme (1) constitucionalisme monàrquic (1) constitucions (2) Constitucions Catalanes (2) Constitucions i altres drets de Catalunya. reclamar devolució (1) Constitucions i Pactes (1) Constitution Stone (1) construcciño nacional (1) construir (6) construir esquerra nova (1) construir futur (2) construir un nou país (1) consuilta (1) Consulta (12) consulta democràtica (1) consulta no vinculant (2) consultes directes (1) consum (2) consumisme (1) contagi (1) contaminació (3) contaminació destructora (1) contestació social (1) contestaciò social (1) context internacional (1) contingut (1) continguts científics (1) continuïtat (3) continuïtat d'Espanya (1) contracte social (2) contractes escombraria. (1) contractes temporals (1) contracultura (1) contradiccions (4) contraprogramació (1) contrarrestar (1) Contribució (1) contribuents (1) control (2) control Estat (1) control ideològic (1) controlar (1) convèncer (1) conveni (1) Conveni de Viena (1) conveniència (1) convenis NU i OSCE (1) convergència (3) converses (1) convivencia (3) convivència (7) convivència democràtica (1) convivència social (1) convivència trencada (1) cooperacfió (1) cooperació (10) coopèració (1) cooperació internacional (2) cooperar (1) cooperativisme (1) cop de força unilateral (1) Copa Santa (1) coparticipació (1) cops de porra (1) coratge (1) corona (1) corporacions (1) corralito (3) corredor mediterrani (1) corresponsabilització (1) corretgir desigualtats (1) corretgir partits (1) corridas (1) corrupcio (1) corrupció (75) corrupciò (2) corrupció continuada (1) corrupció descoberta (1) corrupció política (2) corrupció. (1) corrupteles (2) corruptes (3) corruptors (2) cortesia (3) cos social (1) cost laboral (1) cost standart (1) costum (2) costums (3) costums milenaris (1) cotitzacions (1) cr'itica (1) creació (1) creació empreses (1) crear (1) creativitat (2) creativitat empresarial (1) credibilitat (11) credibilitat electoral. (2) credibilitat polìtica (1) credibilitat. (1) crèdit (3) crèdit social (1) crèdits (1) crèdits públics (1) creença (1) creences (1) creïbles (1) creixement (6) creixement economia (1) creixement econòmic (1) creixement industrial (1) crèixer (1) creuada (4) creuats (1) creure (1) cridòria (1) crim (1) crim organitzat (1) crímenes (1) criminalitat (2) criminalització (1) criminalitzar (1) crims (2) crims de guerra (1) crims franquisme. ètica (1) crisdi (1) crisi (37) crisi d'Estat (2) crisi econòmica (1) crisi energètica (1) crisi financera (1) crisi institucional (2) crisi món socialista (1) crisi política (1) crisi urbana (1) crisis (1) cristianisme (2) cristians (1) criteri (1) criteris (2) criteris democràtics (1) criteris dogmàtics (1) criteris jurídics (1) criteris socials (1) crítica (4) crítica oberta (1) crítics (2) crítiques (4) cronologia reis Castella i Espanya (1) crueltat (2) cubisme (1) culltura (1) culpables (1) culte (1) culte a la personalitat (1) cultura (21) cultura catalana (1) cultura cosmopolita (1) cultura de la violència (1) cultura de pau (8) cultura del diàleg (1) cultura del pacte (1) cultura del vot (1) cultura democràtica (2) cultura innovadora (1) cultura jurídica (1) cultura oficial (1) cultura política (1) cultura polìtica (1) cultura. (1) cultures (1) cultures rígides (1) cúpula. (1) dany moral (1) dany social (1) danys (1) davallada de la dreta (1) de mocràcia formal (1) debat (10) debat obert (2) debat parlamentari (1) debat permanent (1) debat politic (1) debat polític (1) debat polìtic (1) debat sobiranista (1) debatre (1) debats (1) debats ideològics (1) decadència (8) decència (2) decència institucional (1) decepció (7) decepció generalitzada. nació sense estat (1) decidir (2) Declaració de Drets (1) declaració drets home i ciutadà (1) declaracions (1) declaracions formals (1) declaracions unilaterals (1) decreixement demografic (1) dedigualtats (1) dedocràcia (1) defallences (1) defectes (5) defectes democràcia (1) defectos (1) defensa (2) defensa de la llengua (1) defensa democràcia (1) defensar democràcia (1) defensar dret (1) deficiencies (2) deficiències (1) dèficit (7) dèficit democràtic (4) dèficit públic (1) dèficits (1) dèficits democràtics. (1) defraudadors (1) defraudar (1) degeneració (1) degradació (4) degradació moral (1) degradació sistema (1) degradació social (1) deixadesa (1) delictes (2) delinqüència (3) delinqüència nova (1) demagògia (11) demandes laborals (1) demcràcia real (1) democracia (4) democràcia (146) democràcia no identificada (1) democràcia activa (1) democràcia avançada (1) democracia avanzada (1) democràcia captiva (1) democràcia catalana (3) democràcia consolidada (2) democracia constitucional (1) democràcia de notables (1) democràcia deliberativa (1) democràcia directa (11) democràcia econòmica i social (1) democràcia encorsetada (1) democràcia espanyola (1) democràcia estable (2) democràcia europea (1) democràcia i estabilitat (1) democràcia imperfecta (1) democràcia indignada (1) democràcia integral (1) democràcia interna (1) democràcia interna organitzacions (1) democràcia liberal (5) democràcia liv+beral (1) democràcia moderna (1) democràcia oberta (1) democràcia parlamentària (4) democràcia parlamentària formal (1) democràcia participativa (11) democràcia participatva (1) democràcia plural (3) democràcia plural. (1) democràcia polìtica (1) democràcia radical (1) democràcia radical. (1) democràcia real (1) democràcia segrestada (1) democràcia social (7) democràcia supranacional (1) democràcia viable (1) democràcia. (1) democràcies desiguals (1) democràcies plurals (1) demòcrata (1) demócratas de verdad (1) demòcrates (3) democràtic (2) democràtica (1) democràtics (1) democratització vida social (1) democrfàcia participativa (1) demokratura. (1) demoràcia (1) denúncies (1) deocràcia participativa (1) dependència (2) depressió (1) derecho histórico (1) derechos humanos (1) derechos sociales (1) derets humans (1) deriva autoritària (2) derogar la Constitució (1) desacato (1) desacceleració econòmica (1) desacomplexats (1) desacord (1) desacord legítim (1) desacords (3) desacreditar (4) desactivar (1) desafecció (9) desafecció col·lectiva (1) desafecte (1) desafectes (3) desafiament sobiranista (1) desastre social (1) desbloqueig polìtic (1) descatalanització (1) descentralització (3) descentralització periode constituent (1) descentralitzar (1) desco0nfiança (1) descomposició (1) descomposició Estat (1) descomposició ideologies (1) desconcert (1) desconexió (1) desconfiança (8) desconfiats (1) desconnexió (1) desconstitucionalització (1) desconstrucció (1) desconstrucció social (1) descontaminar (1) descontentament (4) descontento (1) descrèdit (6) descrèdit política (1) descrèdit polìtics (1) desdemocratització (1) desdoblament vies i carreteres (1) desenccant (1) desencía (1) desencís (3) desencontre (1) desenfocar (1) desengany (1) desenganys (1) desenvolupament (7) desenvolupament humà (1) desenvolupament responsable (1) desenvolupament. crítica (1) desenvolupament. cultura universal (1) desequilibri (3) desequilibris (1) deserció (1) desercions (1) desesperació (1) desestructuració (2) desgast (2) desgavell (1) desgovern (2) deshumanització (1) desigs (1) desigualdad (1) desigualtat (20) desigualtat de classes (1) desigualtat social (4) desigualtat socioocultural (1) desigualtats (23) desigualtats flagrants (1) desigualtats socials (5) desinflar procés (1) desinformació (1) desintegració (1) deslleialtat (1) deslocalització (2) deslocalitzacions (1) desmesura (1) desmotivació (1) desnacionalitzar (1) desnonaments (1) desnudo (1) desobediència (5) desordre (4) desordre legal (1) desordres públics (1) despesa (3) despesa incontrol·lada (1) despesa jocs olímpics (1) despesa pública (4) despesa social (1) despesa superflua (1) despeses (1) despilfarro (1) despilfarro Estat (1) desplaçar govern (1) desplaçats (1) despolitització (1) despotisme (6) despreci (3) desprestigi (6) desproporció resposta (1) destí (2) destinos (1) destitució (1) destitució Govern (1) destitucions (1) destituir representants (1) destroçar Espanya i la convivència (1) destrucció (3) destrucció natura (1) destrucció planeta (1) destruir (1) destruir Catalunya (1) desunió (1) desventatges (1) desviació de poder (1) desvirtuar democràcia (1) detenció irregular (1) detenció Puigdemont (1) deteriorament (3) deteriorament institucions (1) deterioro (1) determinisme (1) determinisme lleis (1) deudas (1) deute (12) deute Estat (1) deute financer (1) deute imparable (1) deute permanent. irreflexiu (1) deute públic (3) deute social (1) deutes partits (1) devaluació (2) devociò (1) diada nacional (1) diàkeg (1) diàleg (70) diàleg inter-religiós (1) diàleg social (1) diàlegs de sords (1) dialogant (1) dialogar (7) diamundial pel treball decent (1) diaris (2) diàspora (1) dibers (1) dicatdura (1) Dickens (1) dictador (1) dictadura (34) dictadura constitucional (2) dictadura de la llei (1) dictadura de partit (2) dictadura franquista (1) dictadures (6) dictat (1) dietes (1) difamació (1) diferència (1) diferències (7) diferències i discrepàncies (1) diferències tàctiques (1) diferents (1) dificultats (2) diginitat (1) dignidad (1) dignitat (33) dignitat nacional (1) dignitat col·lectiva (2) dignitat de la persona (2) dignitat de les persones (1) dignitat democràtica (1) dignitat funció pública (1) dignitat humana (12) dignitat humana. (1) dignitat igualitària. (1) dignitat individu (1) dignitat institucions (1) dignitat nacional (2) dignitat persona (1) dignitat persones (1) dignitat poble (1) dignitat vida diaria (1) dignitat. (1) dignitat. autoritarisme (1) dilapidació (1) dimissió (1) dimissions (1) diner negre (2) diner públic (3) diners (9) diners de fum (1) diners del pressupost municipal (1) diners públics (3) diplomacia. malestar (1) dipomàcia (1) diputados (2) diputats (4) diputats díscols (1) diputats sobiranistes (1) dir la veritat (2) direcció (2) directives (1) directrius (1) directrius europees (1) dirigents presos (1) dirigisme (2) disbauxa (3) discapacitats (2) disciplina (2) disciplina social (1) disciplina. carrera polìtica (1) disconformitat (1) discòrdia (3) discòrdies (1) discrecionalitat (1) discrepància (2) discrepància ideològica (1) discriminació (8) discriminacions (2) discurs (1) discurs de compromís (1) discurs de la por (1) discurs moral (1) discurs polític (1) discursos (1) discursos precuinats (1) discursos preparats (1) disfresses (1) disfunció (1) disfuncionalitat (1) dislocar (1) disminució natalitat (1) disolució (1) disorsió (1) dispendi (1) dispersió (1) disputa (1) disseny (1) dissidència (5) dissidència. (1) dissidents (1) distracció reivindicacions (1) diuscriminació (1) diversitat (19) diversitat cultural (2) diversitat ètnica (1) dividir (1) divisió de poders (1) divisió del treball (1) divisió política (1) divisió social. (1) divisió societat (1) divisions (2) doble moral (2) doctrina social església (1) dogma (1) dogma constitucional (1) dogmatisme (1) dogmatisme del poder (1) dogmatismes (1) dogmes (1) dol (1) Dom Perignon (1) dominació (5) dominació polìtica (1) domini (3) domini espanyol (1) domini hergemònic (1) donació (1) donaciò vivenda en pagament (1) dones (1) dramatisme (1) Dre6t Públic Català (1) dret (14) dret a decidir (14) dret a governar (1) dret a la independència (1) dret a la informació (1) dret al treball (1) dret català (1) dret civil (1) dret comunitari (2) dret d'acollida (1) dret d'asil a la UE (1) dret de la raó (1) dret de participació (1) dret de participaciò directa (1) dret de rebuig (1) dret de rebuig llei (1) dret de reprovació (1) dret de revocació càrrecs (1) dret del poble (1) dret del regne (1) dret del Rei (1) dret espanyol (1) dret exclusiu (1) dret fonamental (2) dret humà (1) dret implícit (1) dret inalienable (1) dret independent (1) dret internacional (20) dret internacional prevalent (1) Dret Internacional Públic (1) dret internacional. fractura social (1) dret legítim (1) dret lliure determinació (1) dret moral (1) Dret Nacions Unides (3) dret natural (1) dret natural. (1) dret penal (1) dret per la Pau (1) dret públic (1) Dret Públic Català (3) dret racional (2) dreta (1) dreta anticatalana (1) dreta catalana (2) dreta conservadora (1) dreta europea (1) dreta i aliats socialistes (1) dreta radical (2) dreta reaccionària (1) dretes (2) dretes hostils (1) drets (11) drets ciomuns (1) drets ciutadfania (1) drets constitucionals (1) drets contra l'Estat (1) Drets de Catalunya (1) drets dels treballadors (1) drets democràtics (4) drets econòmics i socials (1) drets fonamentals (5) drets històrics (2) Drets Home (1) Drets Humanms (1) drets humans (66) drets humans com a superiors (1) drets humans. (1) drets i llibertats (4) drets i llibertats fonamentals (1) drets implìcits (1) drets inviolables (1) drets laborals (1) drets minories nacionals (1) drets nacionals (2) drets naturals (1) drets socials (8) drets socials i culturals (1) drets socials. (1) dualisme poders (1) dues Espanyes (1) dues nacions (1) DUI (1) ecionomia ilegal (1) ecologia (1) economia (7) economía (1) economia de guerra (1) economia de mercat (1) economia depredadora (1) economia financera (1) economia lliure (1) economia malmesa (1) economia organitzada (1) economia social (2) economia social i solidària (1) economia sòlida (1) economia submergida (2) ecumenisme (1) edifici democràtic (1) educació (9) educaciò (1) educació cívica (1) eficàcia (5) eficàcia norma (1) eficiència (2) Efta (3) egocentrisme (2) egoísme (2) egoísme social (1) egoìsme social (1) eina de poder (1) elecció càrrecs europeus (1) elecció directe President (1) eleccions (38) eleccions constituents (1) eleccions democràtiques (1) eleccions europees (1) eleccions generals (2) eleccions lliures (3) eleccions netes (1) eleccions polítiques (1) electoralisme (1) electorat (2) electors (1) elegància (1) elements (1) eliminar traves (1) èlit5 dominant (1) elitistes (1) elits (1) èlits (1) èlits funconarials (1) elogis (1) eludir obligacions (1) emancipació nacional (1) embolics (1) emergència social (2) emigració (1) emigració jovent (1) empobriment (2) empobriment familiar (1) empobrir cultura (1) emprenedors (1) empresa (1) empresari d'èxit (2) empresariat (2) empresaris (6) empresaris de Rajoy (1) empresas (1) empreses (3) empresonaments. (1) encaix (1) encaix impossible (1) encícliques (1) enderrocar presó model (1) endeutament (2) endollisme (1) enduriment llei (1) enemics (1) enemics exteriors (1) energia (1) energia verda (1) energies (1) energies renovables (1) enfrontament (4) enfrontament civil (1) enfrontament social (1) enfrontar (1) engany (7) engany permanent (1) enganyar (1) enganyifa (1) enriquiment (1) enriquir butxaques (1) ensenyament (3) entesa (9) entorn canviant (1) entrades gratis (1) entramat polític (1) enxufats (1) epidèmia (1) eqidistància (1) equanimitat (1) equilibei (1) equilibrar conflictes (1) equilibri (3) equilibri del sistema (1) equilibri finances públiques (1) equilibri llibertats (1) equitat (22) equitat social (1) error (2) errors (4) escàndals (1) escàndol (1) escàndols (1) escapçar ritme polìtic (1) escarni (1) escenari rebel (1) escepticismo (1) escissions (1) esclaus (2) esclavatge (7) esclerosi (1) Escòcia (1) escoltar (3) escons (2) escridassada (2) escridassar (1) escull al procés (1) escut monàrquic (1) escuts humans (1) esforç (1) església dilapidadora i corrupte (1) esmenes (2) espai (1) espai coherent (1) espai econòmic europeu (1) espais de poder (1) espais oberts (1) España Imperial (1) España plurilingüe (1) Espanya (3) Espanya de pandereta. (1) Espanya imperial (1) Espanya plural (1) Espanya plural i diversa (1) Espanya Unida (1) espanyolisme (1) espanyolització (3) espanyolitzar (1) espectacle mediàtic. (1) especulació (17) especulaciò (1) especulació urbanística (1) esperança (13) esperances (1) esperença (1) esperit (2) esperit comunitari (1) esperit de Catalunya (1) esperit de treball (1) esperit democràtic (1) esperit despectiu. (1) esperit rebel (1) esperó (1) espies (1) espionatge (1) espionatge conmpuls (1) espíritu nacional (1) espoli (2) esport (1) esquerra (6) esquerra decadent (2) esquerra domesticada (1) esquerra fiable (1) esquerra liberal (1) esquerra moderada (1) esquerra nacional (1) esquerra plural (2) esquerre (1) esquerres (12) esquerres moderades (1) esquerres tradicionals (1) esquerres. monòlegs (1) esquerrisme (1) esquizofrènia (1) estabilitat (4) estabilitat i autoritat (1) estabilitat parlamentària (2) estabilitat polìtica (1) establishment (2) Estado de Derecho (1) Estado Democrático (1) estalvi (1) estalvis (3) estan del benestar (1) Estat (42) Estat autoritari (1) Estat Català (1) Estat coercitiu (1) Estat d'excepció (1) Estat de dret (19) Estat de dret europeu (1) estat de dret opinable (1) estat de dret social (1) estat del benestar (3) Estat democràtic (3) Estat Democràtic de Dret (2) estat demoicràtic (1) Estat europeu (1) Estat fallit (1) Estat incompetent. (1) Estat independent (2) Estat ineficient (1) Estat intervencionista (1) estat judicial (1) estat liberal (1) estat major (1) Estat nació (1) Estat propi (10) Estat propi. pacifiscme (1) Estat providència (1) Estat social (1) Estat Totalitari (2) Estat viable (1) estatalitzadors (1) estatisme despòtic (1) Estats democràtics (1) estats forts (1) Estatut (3) Estatut d'Autonomia (1) estelades (2) estepa (1) estranger (1) estratègia (1) estropici social (1) estructura social (2) estructures (1) estructures socials (1) estudiants (1) estudiar (1) ética (1) ètica (20) ética. (1) ètica. honestedat (1) euròcrates (1) eurodiputats (1) Europa (16) Europa dels pobles (2) Europa plural (1) Europa Unida (1) europartits (1) europeïtat (1) Euroregió (1) euroregions (1) eutanasia (1) evasió fiscal (1) evasors (2) evasors fiscals (1) evolució (6) evolució democràtica (2) evolució dret (1) evolución (1) evolucionisme (1) excedir-se (1) exceptio legis (1) exceso materialista (1) exclusió (2) exclusió social (2) execució (1) exempcions fiscals (1) exigència (1) exigències partidistes (1) exili (3) exili. (1) exiliats (1) expansió (1) experiència (6) explicacions (2) explosió (1) explotació (1) explotació patrimonial (1) explotació terres inactives (1) expoli (1) expoli bens culturals (1) expoli polític (1) expolio (1) exportació (3) exportacions (1) expressió (2) expropiacions (1) extermini (1) extremismes (1) extremistes (1) fagocitats (1) fal·làcia (1) falsa confiança (1) falsa creença (1) falses denúncies (1) falses idees (1) falses lleialtats (1) falsetat arguments (1) falsetats (2) fam (1) família reial (1) fanàtics (1) fanatisme nacional espanyol (1) fariseus (1) farol (1) farsa (2) fdeltat (1) fé democràtica (1) febles (1) feblesa partits estatals (1) federació (1) federalisme (9) federalisme impossible (1) Federico Trillo (1) feina (5) feina ben feta (1) feixisme (2) feixisme anticatalà (1) feixistes (1) Felip Vé (1) fer bondat (1) fer empresa (1) fer net (1) fer país (1) fermesa (1) fermesa institucional (1) festa (2) fet català (1) fet diferèncial (1) fet nacional (2) fets (1) fi del bipartidisme (2) fí del règim. (1) fiança (1) ficció (2) fidelitat (4) fidelitat dignitat Catalunya (1) fidelitzar funcionaris (1) filofeixistes (1) filosofia (1) financiació autonòmica (1) financiacio irregular (1) fiscalitat (2) flexibilitat (2) flor (1) flors (2) foment. comerç (1) fons de pensions (1) fons europeu (1) fonts de dret (1) fonts reservats (1) força (3) força coactiva (1) força de la democràcia (1) força de la llei (1) força de treball (1) força estabilitzadora (1) força policial (1) forçar destí (1) forces (1) forces armades (1) forces conservadores (1) forces dominants (1) forces militars (1) forces policials (1) forma de vida (1) forma polìtica. (1) formació (3) formalisme (1) formes d'estat (1) fòrmula (1) fosses (1) fotos (1) fracàs (2) fracàs històric (1) fracàs polìtica (1) fraccionament (1) fractura (1) fractura social (2) fracturar Espanya (1) fracturar societat. (1) fragilitat (1) Francesc Macià (1) franquisme (7) franquisme sociològic (1) franquista (1) franquistes (1) fraternal (1) fraternitat (9) fraternitat social (1) frau (9) frau a la democràcia (1) frau fiscal (3) frau històric (1) frau. (1) fraus (1) frenar saqueigs (1) frivolitat (2) front anticatalà (1) frontera espiritual (1) frustració (1) frustracions (1) fuga i farsa (1) fugida capitals (2) full de ruta (3) funció social (1) funcionament especulatiu (1) funcionaris (6) funcionaris i conveniència (1) fusions (1) futur (14) futur democràtic (2) futur polític (2) futur polìtic (5) futur sense esperança (1) Gabo (1) gana (1) ganivetades (2) garantia (2) garantia col·lectiva (1) garanties (2) garanties financeres (1) garanties jurídiques (1) garanties. (1) garrotades (1) Garzón (1) gauche divine (1) Generalitat (9) Generalitat enemic d'Espanya (1) generositat (8) generositat polìtica (1) geni (1) genocidi polític (1) gent catalana (1) gent d'esquerres (1) gent lliure (1) gent no contaminada (1) gent pobre (1) gent sectària (1) gent senzilla (1) geriàtrics urbans (1) germanor (1) gestió (2) gestió institucional (1) gestió participativa (1) gestió tècnica (1) ghetos (1) ghetto (1) gihadisme (1) gliobalització (1) globalitat (2) globalització (2) govern (8) govern a l'esquerra (1) Govern català (1) Govern d'Espanya (1) govern de concentració (2) govern de país (1) govern del poble (1) govern democràtic (1) Govern descafeïnat (1) govern en funcions (1) Govern espanyol (1) govern obert (1) Govern presidencialista (1) governabilitat (1) governança (4) governança. (1) governar (2) governar democràticament (1) governs conservadors (1) GPS irregular (1) gran coalició (1) green buildings (1) gregarisme (1) greuges (2) greuges històrics (1) greuges. (1) grup para militar (1) grups de pressió (2) grups financers (1) grups ideològics (1) Guantànamo (1) guardaespatlles (1) guàrdia d'honor (2) Guàrdia Mora (1) guerra freda (2) guerra global (1) guerres cibernètiques (1) guerres de religió (2) guerres locals (1) guirigall de sons (1) hegemonia (2) hegemonies (1) herència franquisme (1) heretge (1) heretges (1) heretges tolerància (1) heretgia (2) herètics (1) heroísme patriòtic (1) heterodoxes (1) heterodoxia (1) heterogeneïtat (1) hipocresia (4) hisenda (1) hisendes municipals (1) història (17) història pròpia (1) història. pobresa (1) Holocaust (1) homilia (1) homogeneïtat (1) honestedat (15) honestedat. reflexió (1) honestidad (1) honorabilitat (1) honorar (1) honorar morts (1) honradesa (1) honresteddat (1) horaris europeus (1) horitzó europeu (1) horitzó federal europeu (1) horitzó social (1) horitzó socialista (1) horror (1) hostilitat (2) hostilitat al sistema (1) humanisme (4) humanisme cultural (1) humanitat (1) humiliació (1) humilitat (4) humiltat (1) iconoclastia (1) idea de progrés (1) ideal humanista (1) ideal polític (1) ideals (7) ideals de canvi (1) ideals democràtics (1) ideals republicans (1) ideas (1) idees (8) idees noves (1) idees totalitàries (1) idelas (1) identitat (6) identitat catalana (4) identitat cultural (1) identitat europea (1) identitat exclusiva (1) identitat nacional (1) ideologia (2) ideologia democràtica (1) ideologia unitat Estat (1) ideologies (3) idependència (1) idioma (3) idiomes (1) idolatria (1) ignoràcia (1) ignorancia (2) ignorància (6) ignorància culpable (1) ignorància polìtica (1) igualtat (17) igualtat d'oportunitats (4) igualtat social (4) ilegalitzar partits nazis (1) il·legalitat (2) il·legalitat referèndum (1) il·legals (1) il·lusions trencades (1) imaginació (2) imaginació renovadora (1) imaginari (1) imaginatius (1) imagineria religiosa (1) imatge (1) imatge de progrés (1) imatge glacial (1) imatges (1) immigració (3) immigració il·legal (1) immigrants (2) immigrats (1) immobiliàries (1) immobilisme (9) immoralitat (2) immovilisme (1) immunitat (1) Immunitat parlamentària (1) impaciència (1) impacte televisiu (1) impagaments (1) imparcial (1) imparcialitat i independèncoia Justícia (1) imperi (1) imperi britànic (1) Imperi colonial (1) imperi de la llei (8) imperi del dret (1) impertinència (1) implicaciò (1) implicació ciutadana. (1) implosió socialista (1) imposar (1) imposar polítiques (1) imposicions (3) impostos (17) impostos jubilats (1) improvisació (1) improvitzacions (1) imprudència (2) impuls democràtic (1) impunitat (4) inacció policial (1) incapacitat (1) incendi (1) incertesa (1) incidents (1) incivisme (1) inclusió (1) incoherència (3) incompetencia (1) incomprensió (3) incomunicació (1) inconsciència (1) incultura (2) indefinicions (1) indemnitzacions (1) indeoendència (8) independència (40) independència CAtalunya (1) Independencia Estados Unidos (1) independència financera (1) independencia judicial (1) independència judicial (2) independència poder judicial (1) independència sense programa (1) independència unilateral (1) independentisme (2) independentistes (1) indicadors progrés (1) indiferència (2) indignació (12) indignats (4) indisciplina social (1) individu (1) individualisme (5) individualisme. (1) indult (1) industrialització (1) ineficàcia (1) inercia polìtica (1) inestabilidad (1) inestabilitat (3) infancia (1) infidels (1) infiormació (1) inflexibilitat (1) influència (1) influència financera. (1) influencia Tratados internacionales (1) influències (3) informació (13) informaciò (1) informació parcial (1) informació reservada (1) informacions (2) informalitat (1) informar (3) informatius (2) infraestructures (1) ingenuïtat (2) ingressos (1) inhabilitar (1) iniciativa (5) iniciativa popular (1) iniciativa privada (2) iniciatives (1) iniquitat (1) injúries (3) injusta (1) injustícia (2) injustícia laboral (1) injustícia social (3) injustícies (1) injustícies històriques (1) injustícies socials (1) inmigració (1) innovació (8) innovar (2) inquisició (6) insatisfacció (1) inseguretat (5) inseguretat jurídica (1) insensibles (1) insidies (1) insolidaris (1) inspectors d'Hisenda (1) inspoectors (1) instint democràtic (1) institucions (22) institucions flexibles. (1) institucions lliures (1) institucions pùbliques (1) institucions transparents (1) insuficiència (1) insults (2) integració (3) integració social (2) integració supranacional (1) integritat (4) integritat política (1) intel·ectual (1) intel·lectuals (1) intel·lectuals excloents (1) intel·ligència (2) intercanvi (2) interconexió (1) interdependència (1) interès general (1) interés púbic (1) interessos (8) interessos creats (2) interessos polítics (1) interessos socials (1) internacionalització (2) internacionalitzar (1) internet (3) interpretació desconstructiva (1) interpretacioins arbitràries (1) interpretacions (1) intervencionisme (1) interventors (1) intervinguts (1) intimidació (1) intimidacions (1) intimitat (1) intoerància (1) intolerancia (1) intolerància (15) intolerància islàmica (1) intoxicació (1) intransigència (7) intransigent (1) intrigues (3) intrigues. (1) inundacions (1) inverrsions (1) inversió (5) inversió Estat (1) inversió productiva (1) inversions (3) inversions estrangeres (2) inversions productives (1) inversors (4) investidura (1) investigació (3) investigacions (2) inviolabilitat parlamentària. regulació legal (1) inviolable (1) involució (3) involución (1) involucionista (1) inyencions despòtiques (1) irracional (1) irracionalisme (1) irracionalitat (1) irrealitat (1) irreconciiables (1) irregularitats (2) irreverent (1) islamofòbia (1) jardins (1) jerarquia normes (1) jerarquització món polític (1) Joaquim Torra (1) joc brut (6) joventut (1) joves (1) jubilacions anticipades (1) jubilats (3) judici (2) judici de Nuremberg (1) judici oral (1) judicialització (1) jueus catalans (1) Junqueras (1) juristes catalans (1) justicia (3) justícia (24) justicia distributiva (2) justícia distributiva (1) justícia eficient (1) justícia espanyola (1) justícia històrica (1) justícia igual per a tots (1) justícia imparcial (1) Justícia independent (1) justícia ràpida (1) justícia social (17) justícia soicial (1) justícia transnacional (1) justícia. (1) justífica social (1) Justificació (1) jutges (1) jutjats (1) kidentitat nacional (1) l (1) laïcisme (1) lectura democràtica (1) legalitat (18) legalitatr democràtica (1) legislació (4) legislar (1) legislatiu (1) legislatura dolenta (1) legislatura epíleg (2) legitimitat (9) legitimitat democràtica (2) legitimitat democràtica. Europa dels pobles (1) lentitud (1) lentitud històrica (1) lerrousisme (1) Leyes de Castilla (1) libel (1) liberación del hombre (1) liberal (4) liberalisme (2) liberalisme conservador (1) liberalismo (1) liberals (4) libertad (4) libertad nacional (1) lideratge (1) liders (1) lidratge (1) limitació temporal (1) limitacions (2) limitar drets (1) limitar poder (1) limits (1) límits (5) límits autonòmics (1) linqüents (1) liquidar el franquisme (1) liquiditat (2) literatura política (1) llei (25) llei de consultes (1) llei de partits (1) llei del mercat (1) llei electoral (4) llei electoral. càstic fiscal consum (1) llei especial (1) llei i Dret (1) llei i equitat (1) llei justa (3) llei obstructiva llibertats (1) llei restrictiva (1) llei supranacional (1) lleialtat (6) lleialtat institucional (1) lleialtat política (1) lleis (5) lleis aplicables (1) lleis catalanes (1) lleis coercitives (1) lleis injustes (2) lleis locals (1) lleis naturals (1) lleis positives (1) lleis restrictives (1) lleis variables (1) llengua (2) llengua catalana (3) llengua internacional (1) llengua pròpia de l'Aran (1) llenguatge ordinari (1) llibertat (75) llibertat d'empresa (1) llibertat d'expressió (6) llibertat d'informació (4) llibertat d'opinió (1) llibertat d'opinió. (1) llibertat de comerç (1) llibertat de consciència (1) llibertat de fer (1) llibertat de la paraula (1) llibertat de premsa (2) llibertat de prensa (1) llibertat de protesta (1) llibertat formal (1) llibertat històrica (1) llibertat ideològica (2) llibertat municipal (1) llibertat possible (1) llibertat premsa (1) llibertat. corrupció (1) llibertat. esquerra (1) llibertat. violència (1) llibertats (52) llibertats ciutadans (1) llibertats fonamentals (3) llibertats i drets (1) llibertats indviduals (1) llibertats públiques (4) llibertats socials (1) llibertats tradicionals (3) llibertats. democràcia participativa (1) llibertats. drets històrics (1) llibre (1) llibrertat (1) llibres (3) lliiure determinació (1) llista unitària (1) llistes (1) llistes conjuntes (1) llistes electorals (2) llistes negres (1) llistes obertes (5) llistes precuinades (1) llistes tancades (2) llistes transversals (1) llits tancats (1) lliure comerç (2) lliure desenvolupament (1) lliure determinació (2) lliure determinació dels pobles (2) lliure mercat (1) llocs turístics (1) llreis inquisitorials (1) Lluís Companys (1) lluita (1) lluita contra la polució (1) lluita obrera (1) Lo Catalanisme (1) loteria (1) luxe (2) maçoneria (1) macroilles (1) madrasses (1) Madrid (1) màfia (1) màfies (1) màgia (1) majoria (2) majoria absoluta (1) majoria parlamentària (3) majoritari (1) mal ús (1) mala gestió (1) mala política. (2) malalts (1) malbaratament (2) males pràctiques (1) malestar (3) malestar polìtic (1) malestar social (1) malestar. canvi (1) malevolència (1) malformacions (1) malgovern (1) malquerencias (1) malson (1) maltractament (1) manca de respecte a la llei (1) manca generositat (1) mancances democràtiques (1) mandat (1) mandat democràtic (3) mandat evangèlic (1) Manifest (1) manifestació (6) manipulació (1) manipulació polìtica (1) manipulacions (1) manipular (1) manters (2) maquinària administrativa (1) maquinària Estat (1) maquinària rutina (1) Maragall (1) marc conflictiu (1) marc constitucfional (1) marc legal (2) marea blava (1) marginaciói (1) marginats (1) marketing (2) marques blanques (1) màrqueting (2) marroquins (1) màrtirs (1) marxisme (2) màscara (1) masses (1) massificació (1) material escolar (1) materialisme (1) medi ambient (2) mediana (1) mediocritat (1) memòria (1) memòria històrica (3) Memorial de Greuges (1) mendicitat (3) menjadors socials (1) mentida (9) mentida política (2) mentides (8) mentides. (1) mentidfes (1) mentir (1) menys centralisme (1) menyspreu (1) menysteniment (2) mercadeig (1) mercaders (1) mercados (1) mercat (4) mercat global (1) mercat internacional (1) mercat lliure (1) mercats (5) mercats especulatius (1) mesón (1) mesures (3) mesures correctives (1) mesures pressupostàries (1) mesures socials (1) metamorfosi (2) mètodes dictadura (1) migració (1) militància ferida (1) millorament social (2) millorar (1) millorar salaris (2) millorar sistema (1) minijobs (1) minoria (2) minoria catalana (1) minoría catalana (1) minoria nacional (3) minoria social (1) minories (13) minories dominants (1) minories nacionals (1) minoríes nacionals (1) minories polìtiques (1) miracle (1) miracles (1) mirall mediàtic (1) misèria (15) misericòrdia (1) miting (1) mitjans (2) mitjans alternatius (1) mitjans comunicació (1) mitjans económics (1) mòbil (1) mobilitat (2) mobilització (3) mobilització permanent (1) mobilitzacions (1) moció de censura (1) moció de censura. (1) model (3) model autonòmic (1) model britànic (1) model d'Estat (1) model de patriota (1) model de societat (1) model esgotat (1) model polìtic (1) model social (2) models (1) models democràtics (1) models polítics (1) models polìtics (1) models societat (1) moderació (3) moderar (1) modernitat (2) modernització (4) modernitzar (2) modèstia (1) món (1) món català (2) món democràtic (2) món interdependent (1) món obrer (1) monàrqics (1) monarquia (12) Monarquia espanyola (1) Monarquia ilegítima. (1) monarquia parlamentària (1) monarquia repressora. (1) monarquics (1) monàrquics (1) monarquies (1) monetarisme (1) monòleg (2) monòlegs (3) monòlegs per debats (1) monopoli (6) monopoli conservador (1) monopolis (2) monopolitzar (1) montantge (1) moral (11) moral pública (1) moralitat (4) morositat (1) mort (1) mort digna (1) Mossos (1) Mossos d'Esquadra (1) movilització permanent (1) moviment de tropes (1) moviment obrer (3) moviment revolucionari (1) moviments difosos (1) moviments nacionalistes (1) moviments populars (1) moviments socials (3) Movimiento Nacional (1) multes (1) multicultural (1) multiculturaqlisme (1) multinacionals (1) multipartidisme (2) multiracial (1) mundo rural (1) municipalisme d'esquerres (1) municipalisme democràtic (4) muntatge (1) mur (1) muralles (1) murs (1) museu (1) música (2) mutació política (1) naci'o (1) nació (13) nació castellana (1) nació catalana (14) nació catalana. (2) nació única (1) nacionalisme (5) nacionalisme agressiu (1) nacionalisme català (2) nacionalisme democràtic (1) nacionalisme espanyol (3) nacionalisme excloent. (1) nacionalisme fraccionat (1) nacionalisme intolerant (1) nacionalisme reaccionari (1) nacionalistes (1) nacionalitat (2) nacionalitat catalana (1) nacionalitat catalana. ambicions personals (1) nacionalitat histórica (1) nacionalitat històrica (3) nacionalitat històrica. (1) nacionalitats (3) nacionalitats històriques (4) nacions (4) nacions històriques (1) nacions ibèriques (1) nacions sense estat (2) nacions sotmeses (1) Nacions Unides (12) Nacions Unides. (1) Nacions Unides. Drets Humans (1) narcotràfic (1) narques (1) nazis (1) necessitat social (1) necessitats socials (1) negacionisme (7) negativa (1) negativitat (1) negligències (1) negoci (1) negoci de la mort (1) negociació (1) negociacions (2) negociar (4) negocien (1) negociet (1) negocis (3) negocis amiguisme (1) nens soldats (1) neocapitalisme (1) neocapitalisme salvatge (1) neoconservadurisme (4) neofalangisme (1) neofeixisme (3) neofeixisme emergent (1) neofranquisme (4) neoliberalisme (1) nepotisme (2) neteja (2) neteja religiosa (1) neteja social (1) neutralitat (3) neutrals (1) neutraluzació constitucions (1) niños (1) nivell (1) no bipartidisme (1) no confrontació (1) no intervinguda (1) no iva (1) no sembrar verí (1) no violència (3) noblesa (1) normalitat (3) normes (4) normes de conducta (1) nostàlgia (2) notícies (1) nou abisme (1) nou bolchevismo (1) nou comunisme (1) nou feudalisme (1) nou govern (1) nou model (1) nou model econòmic (1) nou model social (1) nou ordre (1) nou règim (1) nou repte (1) nou sistema (1) nous drets (1) nous models democràtics (1) nous polìtics (1) nous sectors productius (1) nous temps (1) nova Constitució (1) nova democràcia (1) nova economia (1) nova esquera catalana (1) nova esquerra (2) nova esquerra catalana (1) nova Europa (1) nova pàtria (1) nova política (2) nova polìtica (2) nova societat (1) noves eleccions (1) noves eleccions plebiscitàries (1) noves esclavituds (1) noves feines (1) noves generacions colpejaades (1) noves idees (2) noves relacions (1) noves resperances (1) noves sigles (1) nuclis (1) nul·litat (1) nultipartidisme (1) Nuremberg (1) oasi (1) obediència (5) obediència cega (1) obediència lleis (1) obertura idees. (1) obligacions (2) obligacions internacionals (1) obra pública (1) obres socials (1) obrir diàleg (1) obrir palaus (1) obscuritat (2) observadors (1) obstacles (1) obstacles ideològics (1) obstrucció (1) Occcità (1) ocupació (4) ocupació institucions (1) odi (3) odi nacional (1) ofec (1) ofensiva (1) ogualtat (1) oipinió pública (1) okupes de la democràcia (1) oligarques (1) oligarquia (5) oligarquia financera (1) oligarquies (9) oligarquies malevolents (1) Òmnium Cultural (1) omplir cintinguts (1) ones pràctiques (1) operació Catalunya (1) opinar (2) opinió (6) opìnió (1) opinió crítica (1) opinió general (1) opinió mòbil (1) opinio publica (1) opinió pública (21) opinió tolerant (1) oportnitats (1) oportunisme (1) oportunistes (1) oportunitat (1) oportunitats (2) oposició (7) oposiciò constructiva (1) oposició responsable (2) oposició socialista. (1) opposició constitucional (1) opressió (4) opressió autoritària (1) oprimits (1) opulència (1) oralitat (1) ordinament jurídic (1) ordre (5) Ordre Públic (1) ordre abusiva (1) ordre constitucional (1) ordre constritucional (1) ordre ètic (1) ordre internacional (1) ordre jurídic (1) ordre moral (2) ordre obedient (1) ordre polìtic (1) ordre públic (1) ordrejurídic (1) organització (1) organitzacions (1) orgull català (1) origen encàrrec (1) origen plural (1) ortografia nacional (1) OSOE (1) ostentació (2) ostracisme (1) Otan (1) pa'is (1) Pablo Iglesias (1) paciència (2) paciència. (1) pacifisme (1) pactar (4) pacte (4) pacte d'estabilitat (1) pacte fiscal (3) pacte nacional (1) pactes (7) pactes contra la independència. (2) pactes de conveniència (1) Pactes Internacionals (1) pactisme (3) paella. (1) pagar deute públic (2) pagar deutes (2) pagar impostos (1) país (1) país d'acollida (1) país europeu (1) país normal (1) país pobre (1) país prosper (1) països industrialitzats (1) països lliures (1) països petits (1) països pobres (1) palau (1) pancatalanisme (1) paperetes (2) papers del Panamà (1) paradisos fiscals (2) paranoia (1) paranys (1) paraula contrària (1) paraules (4) paraules sense sentit (1) parcialitat (2) parcialitat Rei (1) paret (1) Parlament (5) Parlament deocràtic (1) parlament europeu (1) Parlament. (1) parlamentari (1) parlamentarisme (2) Parlaments (1) Parlamernt (1) parlar (4) parlar amb els catalans (1) parrticularismes nacionals. (1) participació (7) participaciò (1) participaciò activa (1) participació ciutadana (5) participació democràtica (1) participació directa (1) participació oberta (2) participació social (1) participaciò social (1) participacipo ciutadana (1) partidisme personalista (1) partidos (1) partit (2) partit bisagra (1) partit corrupte (1) partitocracia (1) partitocràcia (8) partits (26) partits catalans (1) partits contaminats (1) partits convencionals (1) partits de soldats (1) partits democràtics (1) partits empresa (1) partits fantasmes (1) partits filtre (1) partits instruments (1) partits mitjancers (1) partits políitics (1) partits refugi (1) partits socialistes (1) partits unionistes (1) passat (3) passat antisolidari (1) passat dictatorial (1) passat franquista (1) pastera (1) pastoral (1) patologies (1) patologies socials (1) pàtria (2) pàtria catalana (1) patriarcalisme (1) patrimoni cultural (1) patrimonis ocults (1) patriotisme constitucional (1) patriotisme espanyol (1) patrrimoni (1) pau (21) pau i concòrdia (1) pau perpètua (1) pau social (2) pedagogia (1) pedagoia republicana (1) Pedro Sánchez (1) pena de mort (1) penitència (1) pensament (9) pensament anglosaxò (2) pensament cíitic (1) pensament de dreta (1) pensament de govern (1) pensament juríidic (1) pensament plural (2) pensaments (1) pensionistes (1) pensions (5) Pep Guardiola (1) perdó (1) perdonar (1) perfeccionisme (1) perfils (1) periodisme (1) periodistes (4) perplexes (1) persecució (3) persecució fraui corrupció (1) perseguir el feixisme (1) persona (1) persona humana (1) personalisme (1) personalismes (2) personalitat (1) personalitat nacional (1) personalitat nacional catalana (2) persones (1) perspectiva (1) perturbacions (1) perversión (1) perversions informatives (1) pessimisme (1) picaresca (1) pilotes de goma (1) piramidal (1) pirateria (1) pirmi (1) pisos buits (1) pla de xoc sociaol (1) plagues bibliques (1) planificació (3) plataforma jovenil (1) plenitud (1) plenitud democràtica. (1) plural (3) pluralisme (22) pluralisme institucional (1) pluralisme polític (1) pluralitat (7) pluralitat estructures (1) plurilingüísme (1) plurinacional (1) plurinacionalitat (1) pluripartidisme (1) pluripatidisme (1) pñolìtica esdpanyola (1) població bilingüe (1) població laboral (1) població sense recursos (1) poble (20) poble català (7) poble cremat (1) poble divers (1) poble lliure (2) poble plural (1) poble realitat prèvia (1) poble sobirà (1) pobles (1) pobles autòctond (1) pobles civilitzats (1) pobles germans (2) pobles units (1) pobres (9) pobresa (16) pobresa cronificada (1) pobresa energètica (1) pobresa infantil (1) pobresa moral (1) Podemos (1) poder (74) poder absolut (3) poder capitalista (1) poder central (2) poder coactiu (1) poder econòmic (1) poder legislatiu (2) poder moderador (2) poder polític (2) poder polìtic (2) poder social (2) poder vitalici (1) poder. (1) poderosos (1) poders clandestins (1) poders econòmics (1) poders establerts (1) poders Estat (1) poders externs (1) poderts (1) pogrés econòmic (1) polític rebel (1) política (12) polìtica (8) polìtica amenaçadora (1) política antilaboral (1) política catalana (2) política constructiva (2) política contracte (1) política d'esquerres (1) política d'ofec (1) política de desconeguts (1) política de la por (2) política de pau (1) polìtica de terra cremada (1) polìtica decadent. (1) política energètica (1) política espanyola (1) política espectacle (1) política financera (1) política franquista (1) polìtica imperial contaminació (1) polìtica insultant (1) política protesta (1) política racional (1) política reaccionària (1) política responsable (1) polìtica sobiranista (1) política social (1) polìtica unitarista (1) políticos honestos (1) polítics (3) polìtics (3) polìtics claudicants (1) polítics desapareguts (1) polìtics funcionaris (1) polítics honestos (1) polìtics mediocres (1) polìticvs (1) polítiques errònies (1) polítiques fiscals (1) polítiques hegemòniques (1) polítiques socials (1) polìtiques socials (1) polìtiques socials i de progrés (1) polució (1) ponderació (1) populisme (7) por (1) por acumulada (1) porincipis democràtics (1) porqueria (1) portes giratòries (3) portes tancades (1) possibilisme (4) possible frau històric (1) post socialisme (1) postguerra (1) potència econòmica (1) potència imaginària (1) pou d'angoixa (1) ppoder equilibrat (1) pràctiques democràtiques (1) pràctiques discriminatòries (1) pragmatisme (3) Prat de la Riba (1) precarietat (3) pregunta (1) prejudicis (2) premsa (1) premsa independent (1) premsa lliure (2) prepotència (2) prescripció (1) preservació societat (1) presidencialisme (3) President (1) president mediàtic (1) presó (3) presos (1) presos polítics (1) pressió fiscal (1) pressió treballadors (1) pressions polítiques (1) pressupost (6) pressupost municipal (1) pressupostos (5) prèstec (1) prestigi (2) prestigis (1) pretensions regressives. (1) preus polítics (1) primavera (1) principi de la força (1) principi de subsidiarietat (2) principi de territorialitat (1) principi democràtic (7) principis (10) principis bàsics (1) principis democràtics (8) principis generals (1) principis interpretació (1) principis juridics preàmbul constitució (1) principis liberals (2) princpis i valors (1) prioritat (1) prioritats (2) prioritats socials (1) privatitzaciò català (1) privatitzaciò serveis (1) privatitzar (3) privilegiats (3) privilegis (7) probable (1) problema (1) problema català (1) problema democràtic (1) problema polìtic (1) problema social (1) problema socialo (1) problemàtica (1) problemàtica social (2) problemes (2) problemes socials (5) procediments penals (1) procés (5) procés català (1) procés constituent (1) procés de construcció d'Estat (1) procés electoral (1) procés frustrat (1) procés igualitari (1) procés participatiu (2) procés sobiranista (1) producció (1) productes (1) productivitat (1) profanació institucions (1) progr'es (1) programa comú (1) programes (1) progres (1) progrés (16) progrés econòmic (1) progrés educatiu (1) progrés i modernitat (1) progrés moral (1) progres social (1) progrés social (7) progrés socials (1) progressar sense avançar. (1) progressisme (2) progressista (1) progressistes (2) progressivitat (1) prohibició (1) prohibicions (2) projecte (1) projecte actiu (1) projectes alternatius (1) proletariat (1) promesas (1) pronòstic (1) pronòstics (1) propaganda (1) propietat (2) propietat terra (1) proporcionalitat (4) prospeccions (1) prosperitat (6) protagonisme (1) protecció dades (1) protecció de l'individu. (1) protecció internacional (1) protecció legal patrimonis (1) protecció moral (1) protecció sanitària (1) proteccionisme (1) protegir valorts (1) protesta (6) protesta social (1) protesta sonora (2) protesta veïnal (1) protestants (2) protestar (1) protestes (1) protocol (3) provençal (1) proves (1) províncies (1) provocacions (3) prudència (3) pseusodictadura (1) pública (1) publicar (1) publicitat (1) Puerto Rico (1) Puigdemont (4) pujolisme (1) pulcritud literaria (1) punts de vista intocables (1) puralisme (1) puritanisme (1) quadern gris (1) quadres (1) quadres polìtics (1) qualitat (1) qualitat de vida (1) qualitat democràtica (4) quart poder (1) queixes (1) querella (1) qüestió catalana (1) qüestió identitària (1) qüestió interna (1) qüestió nacional (1) qüestió social (2) quina política municipal? plors hipòcrites (1) quota catalana (1) racionalitat democràtica (1) racionalització (2) racionalitzar creixement (1) racisme (2) radicalisme (3) radicalisme democràtic (1) radicalismes (1) radicalitat (1) radicalitat democràtica (1) radicalització (1) radicals (1) radicaltzació (1) radiografia crítica (1) raó (2) raó d'Estat (1) raonaments (2) rapinyaires (1) reaccionària (1) realisme (2) realitat (6) realitat global (1) realitat història (1) realitat històrica (1) realitat plural (2) realitat política (1) realitat social (4) realitat sociao (1) realitat urbana (1) realitats (1) rebaixes (1) rebaja (1) rebel (1) rebeldia (1) rebelió (1) rebel·lia (1) rebellio (1) rebel·lió (1) rebel·lió política (1) rebels (2) rebuig (5) rebuig. (1) recaptació fiscal (1) recaptar (1) recentraklització (1) recentralització (4) recentralización (1) recerca veritat (1) recessió (8) recetralització (1) reclamar (1) recoinstituir democracia (1) recomposició (3) recomposició polìtica (1) reconciiació (1) reconciliació (4) reconciliaciò (1) reconciliació bandols (1) reconciliació social (1) reconeixement (1) reconeixement drets naturals (1) reconeixement poble (1) reconstrucció model Estat (1) reconstrucció nacional (1) reconstrucció social (2) reconstruir l'esquerra (1) record (1) recorte (1) recrear democràcia (1) rectificar (1) rectitud (1) recuperació (2) recuperació econòmica (3) recursos (3) recursos comunitat (1) recurtsos públics (1) Recusació (1) redefinició democràcia (1) redes criminales (1) redistribució (2) redistribució riquesa (1) redistribució social (1) redressar (1) reduir (1) reduir desigualtats (1) reduir despesa (1) reduir funcionariat (1) referéndum (1) referèndum (58) referèndum d'autodeterminació (1) referèndum de futur. (1) referendum democràtic (1) referèndum independència. (1) referèndum legal (1) referèndum unilateral (4) referèndum vinculant (1) referèndumk unilateral (1) Referènduym (2) reflex defensiu catalans (1) reflexió (3) reflexió lliure (1) reforma (5) reforma Constitució (1) reforma constitucional (2) reforma fiscal (1) reforma laboral (1) reforma pactada (1) reforma política (2) Reforma Polìtica (1) reforma. (1) reformar (2) reformar Constitució (2) reformar lleis (1) reformas (1) reformes (3) reformes sense concretar (1) reformes socials (2) reformes. obediència (1) reformisme (1) reformisme indefinit (1) refugiats (3) refundació (1) refundació socialista (1) refundar (1) refundar democràcia (1) refundar ètica del pensament (1) regal (1) regals (2) regeneració (5) regeneraciò (1) regeneració polìtica. (1) regenerar (1) règim (12) règim autoritari (2) règim de dret (1) règim democràtic (2) règim disciplinari (1) règim enderrocat (1) règim especial (1) règim feixista (1) règim local (2) règim parlamentari (1) règim polític (1) règim totalitari (2) règims (1) règims discrepants (1) regió (2) regió. frau (1) regions (2) reglament estricte (1) Reglament parlamentari (1) regles (1) regles democràtiques (1) regressió (2) regulació (2) regulaciò partits (1) rehabilitacions (1) Rei no infalible (1) reincarnació (1) reinventar (1) reivindicacions (5) reivindicacions catalanes (3) reivindicacions nacionals (1) reivindicacions sobiranistes (1) reivindicacions socials (2) reivindicar (1) relacions (2) relacions socials (1) religió (2) religions (1) relliscada (1) remuneració digna (1) renda de ciutadania garantida (1) renda mínima garantida (1) renovació (9) renovació aparell (1) renovació política (1) renovació social (1) renovar (1) renovar càrrecs (1) renovar Espanya. concòrdia (1) reny injust (1) reorientar (1) repensar (1) repòs etern (1) representació (1) representativitat (1) repressió (15) repressió policial (1) reprovació (2) republica (1) república (13) República Catalana (11) república democràtica (1) República Islàmica (1) república laica (1) república moderna (1) República parlamentària (1) republicanisme (3) republicanisme català (1) republicans (3) republicans catalans (1) republicans morts (1) reputació (1) rescat (3) rescat social (1) resistència (2) resistència alternativa (1) resistència catalana (1) Resolucions Nacions Unides (2) resorgiment català (1) respectar (1) respecte (12) respecte indidivu (1) respecte institucional (1) respecte. (1) responsabilitat (9) responsabilitat criminal ministres i fiscals (1) responsabilitat política (1) responsabilitats (2) responsabilitats socials (1) responsable (1) responsables (1) responsablitats (1) ressentiment (1) ressuscitar vells partits (1) restauració (1) restauració monàrquica (1) restaurant (1) resultats (1) resultats electorals (2) retallada (2) retallades (15) retalladles (1) retallar pensions (1) retard (1) retard renovació (1) retardar eleccions plebiscitàries (1) retards estat (1) retorn (1) retorn Tarradellas (1) retrocedim (1) retrocés (2) reunificació (1) revenja (1) reventar (1) revitalitzar democràcia (1) revocació (2) revolució (4) revolucio comunista (1) revolució cultural (1) revolució democràtica. (1) revolució liberal (1) revolució social (1) Revolución Francesa (1) revolucions (2) rfepressió (1) rics (3) rigidesa moral (1) rioqueses (1) riquesa (10) riquesa oculta (1) riqueses (3) riqueza (1) risc (1) riscos globals (1) rivalitats (1) rivalitats internes (1) robos (1) rojos (1) romana (1) romanticisme (1) rosa (2) ruina (1) ruptura (12) ruptura amb l'absolutisme (1) ruptura de la llei (1) ruptura democràtica (1) rupturisme (2) rutina (1) rutines (1) saber dir no (1) sacrifici econòmic (1) Sagrada Família (1) saitat (1) salari (3) salari just (1) salari mínim (3) salari mínim baix (1) salaris (6) salaris baixos (1) salaris dignes (1) salaris inferiors al mínim (1) salaris insuficients (1) salaris reduïts (1) salvapàtries (1) salvatgisme (1) sana democràcia (1) sancions (2) sanejament (2) sanejament financer (1) sanejar (1) sanitat (2) sanitat privada (1) saqueig (4) saqueig públic (1) saqueo (1) satanisme (1) saviesa (1) secessió (1) secessió admissible en dret internacional (1) secessió d'Estats (1) Secessió de Catalunya (1) Secessió. costum (1) secret (4) secret oficial (1) secret oficial (1) secret professional (1) secretariats (1) secretisme (1) secretismes (1) secrets (1) sectarisme (7) sectes polìtiques . (1) sectors d'ordre (1) segregació (2) seguretat (12) seguretat ciutadana (1) seguretat jurídica (1) seguretat nacional (1) seguretat pública (2) seguretat social (1) seients (1) semàntica (1) Senegal (2) sensacionalisme (1) sense valors (1) sensibilitat (3) sensibilitat catalana (1) sentència (1) Sentència cas Otegui de 2011 (1) sentiment (2) sentiment col·lectiu (1) sentiment humanitari (1) sentiment imperial (1) sentiment nacional (1) sentiments (2) sentit comú (4) sentit del dret (1) sentit humanista (1) sentit humanitari (1) sentit identitari (1) sentit social (1) seny (2) senyera (2) separació de poders (1) separació espiritual (1) separadors (1) sepultura (1) sepultures dignes (1) sequera crediticia (1) ser lliures (1) ser realistes (1) serietat (2) seriositat (1) servei (3) servei públic (3) serveis mínims obligatoris (1) serveis municipals (1) serveis policials (2) serveis públics (2) serveis pùblics (1) serveis socials (6) servir (1) servituds (3) setge a Catalunya (1) setge permanent (1) severitat jacobina (1) sicav (2) signar (1) sigularitat (1) silenci (9) silenci negociacions (1) silenci. (1) silencis (1) símbol democràtic (1) símbol patriòtic (1) símbols (2) sinceritat (2) sindicats (5) singularitats territorials (1) siniestralitat (1) sistema (6) sistema de silenci (1) sistema espanyol (1) sistema sanitari (1) sistemes (1) sistemes ideològics (1) situació econòmica (1) sobirania (31) sobirania catalana (1) sobirania compartida (1) sobirania del poble (1) sobirania nacional (3) sobirania parlamentària (1) sobirania popular (2) sobirania única (1) sobiranisme (9) sobrecost AVE descobert (1) socialdemocracia (1) socialdemocràcia (10) socialdemoràcia (1) socialisme (6) socialisme clàssic (1) socialisme dividfit (1) socialisme totalitari (1) socialisme. (1) socialismo (1) socialistes (2) socialització (4) socialització riquesa (1) socialitzar (5) socialitzar la democràcia (1) socialitzar pèrdues (1) socialitzar riquesa (2) socialsme (1) sociedad (1) societat (14) societat aculturalitzada (1) societat avançada (1) societat catalana (4) societat civil (6) societat col·lectivitzada (1) societat de libertats (1) societat de progrés (1) societat democràtica (3) societat democràtica. justícia (1) societat desarrelada (1) societat desigiual (1) societat estructurada (1) societat global (1) societat hip'ocrita (1) societat igualitària (1) societat incultura (1) societat industrial (1) societat lliiure (1) societat lliure (3) societat malalta (1) societat moderna (1) societat multicultural (1) societat oberta (1) societat opulenta (1) societat organitzada (1) societat participativa (1) societat plural (1) societat racional (2) societat servil (1) societat. municipi (1) societatr (1) societats sotmeses (1) soft law (1) soldats (1) solidaris (1) solidaritat (17) solidaritat fraternal (1) solidaritat internacional (1) solidaritat pública (1) solidaritat social (5) solidaritat transversal (1) solidaritat universal (1) solució constitucional (1) solucions (8) solucions democràtiques (1) solucions pactades (1) solucions polítiques (1) solvencia (1) somni (4) somnis (1) sondeigs (1) sondejos (1) sospites (1) sostenibilitat (1) sostre (1) souvenirs (1) subdesenvolupament polìtic (1) submissió (2) submissió Estat Català (1) subordinaciò (1) subsidiarietat (1) subterfugi jurídic (1) subvencions (1) successió d'estats (1) suflés polìtics (1) sufragi universal (4) suicidis (1) suïcidis (1) sumar (1) superar divisions (1) supèrbia del poder (1) supèrbia negacionista (1) supèrbies (1) superioritat del poder (1) supervivència (1) suport (1) supressió provincies (1) suprimir provincies i diputacions (1) surrealisme (1) svàrtiques (1) tabac (1) tabú (1) Tactat de Lisboa (1) tallat català (1) tancament llits (1) tancar bancs (1) tardofranquisme (1) Tarradellas (1) taxes (2) taxistes (1) tecnocràcia (1) tecnòcrata (1) tecnologia (1) teixir acostaments (1) teixit polític (1) teixit social (1) telegovernança (1) telenotícies (1) televisió (3) temes interns (1) temor (2) temples (1) temps (3) temps canviants (1) temps difícils (2) temps moderns (1) temps nou (1) tenacitat (1) tensió (1) tercer poder (1) tergiversació (1) terra (1) terra d'acollida (1) terrasses (1) terrasses escura butxaques (1) terratinents (2) terres cultivables (1) territori (3) territorio (1) territoris (1) terror (1) terrorisme (1) terrorisme antihumà (1) tesis per la controversia (1) tirania (6) tiranies (2) títol (1) títols nobiliaris (2) to injuriós (1) to moderat (1) tolerància (16) tornar diners (1) toro (1) tortura (1) totalitarisme (7) totalitarismes (1) tots contribuir (1) traampa (1) tractaments nihilistes (1) Tractat Atlàntico Norte (1) Tractat de no ús d'armes químiques (1) Tractat Paris 1898 (1) Tractat UE 2007 (2) Tractats (6) Tractats internacionals (2) Tractats interrnacionals (1) tracte honorable (1) tradició (2) tradició catalanista (1) tradició espanyola (1) tradició republicana (1) tradicions (4) tradicions democràtiques (1) tràfec persones (1) traició (1) trama Gurtel (1) trames corruptes (1) tranjsparèhncia (1) transformació (4) transformació Estat (1) transformació social (2) transformacions (1) transformar (1) transfranquisme. (1) transfuguisme (2) transició (17) transparencia (1) transparència (28) transparència gestió (1) transparència. (2) transports públics (1) trasparència (1) trasvassament (1) traves (1) treball (5) treball abusiu (1) treball digne (1) treball temporal (1) treballadors (17) treballadors immigrants (1) treballadors municipals (1) treballar per la pau (1) tresposta democràtica (1) Tribunal EWuopeu Drets Humans (1) Tribunal Internacional de Justícia (1) tribunal suprem (1) tribunals humans (1) tribus (1) tribus intolerants (1) tributs (3) tripijocs (1) trobada diplomàtica (1) trobar encaix (1) tuberculosi (2) turbulències (2) turisme (1) turisme polític (1) turistes (2) tyutela penal (1) uinvestigació (1) ultraconservadores (1) ultradreta (6) ultratges (1) uniformitat (2) unilateralisme (1) unilateralitat (2) Unió Catalanista (1) Unió europea (6) Uniö europea; Repüblica catalana (1) unió política (1) Unió Socialista (1) Unión Monàrquica (1) unionisme (2) unitarisme (1) unitat (21) unitat catalana (1) unitat catalanista (1) unitat d'Espanya (4) unitat d`'Espanya (1) unitat electoral (1) unitat forçada (2) unitat imposada (1) unitat nacional (1) unitat política (1) unitat polìtica catalana (1) unitat socialista (1) unitat territorisal (1) universalisme (1) universitats (1) urbanisme democràtic (1) urbanisme social (1) urnes (7) utipies (1) utoopia (1) utopia (11) utopía (1) utopìa (1) vacances (5) vaga (4) vaga general (1) vaixell europeu (1) Valentí Almirall. (1) valors (24) valors catalans (1) valors democràtics (6) valors escombraries (1) valors ètics i socials (1) valors republicans (10) valors superiors (1) valorspermanents (1) vandalisme (1) vandalisme urbà (1) vanitat (2) vanitats (1) vanitats.corrupció (1) vassallatge (1) vassalls (1) vedettes (1) vedll palau (1) vell catalanisme (1) vell ordre (1) vell país (1) vell règim (2) vella política (2) vella polìtica (2) vells partits (3) vells principis (1) vells problemes (1) velocitat (2) vencedors (1) venedors pirates (1) venjança (2) verdad (1) verdad informativa (1) veritat (10) veritat històrica (2) veritats (1) versió oficial (1) vertebrar (1) verticalisme (1) veu del poble (1) veu progressista (1) via catalana (1) via evolutiva (2) via federal (1) via judicial (1) via legal (1) via pacífica (1) via repressiva (1) viatges (1) vicis (3) vicis i defectes règim (1) víctimes miseria (1) vida digna (2) vida privada (1) vida social (1) vida tranquila (1) vies participatives (1) vinculació (1) violacions drets humans (1) violencia (2) violència (26) violència d'Estat (1) violència ètnica (1) violència moral (4) violència permanent (1) violència policial (2) violència provocada (1) violencia salvaje (1) violència verbal (1) virtuts (1) visió de futur. diferència democràtica. (1) visió republicana (1) visions (1) viure (1) vivenda (2) vocació de perpetuïtat (1) vocacions (2) volem votar (2) voler (1) voltors (1) voluntat col·lectiva (1) voluntat del poble (1) voluntat democràtica (5) voluntat democràticca (1) voluntat general (1) voluntat popular (2) voluntat vital (1) vot electrònic (1) vot fragmentat (1) vot individual (1) votació (1) votació lliure 9N (2) votacions (1) votar (5) votarem (1) vots (2) vots en blanc (1) vulneració (1) vulneracions drets humans (1) xantatge (1) xde (1) xenofòbia (3) xiulada (1)
Amb la tecnologia de Blogger.
 
Copyright © 2010 Pau Miserachs, All rights reserved
Design by DZignine. Powered by Blogger