canviar els referents del passat
by
Pau Miserachs
/
divendres, 8 de gener del 2016 /
Posted in
decepció generalitzada. nació sense estat,
nou repte,
referèndum unilateral
Canviar els referents del passat és una tasca urgent en la política que vé. D'una banda ara sabem que la CUP, coalició electoral de diversos grups de l'esquerra radical independentista, després de dir que votaria a favor de l'investidura d'un "candidat que s'atreveixi a proclamar la independència", sense fixar-se en el seu nom, finalment no ha propiciat la investidura del candidat proposat per la coalició JuntsxSI produïnt manifestacions contradictòries. Per la seva banda, JuntsxSI tampoc ha propiciat l'acord al no substituir el nom d'Artur Mas per un altra. Artur Mas és un candidat que no està considerat a Catalunya com símbol de canvi i de renovació social. No es pot equiparar ni històricament ni políticament a Francesc Macià, lluís Companys, Josep Tarradellas, Josep Pallach, Joan reventós o Pasqual Maragall. Artur Mas no ha aportat la gestió adequada al procés animat per un poble il·lusionat per viure en llibertat i millorar democràticament les condicions de vida de la societat de la nova República que tothom veia a tocar. La Generalitat passa a més per un mal moment econòmic amb la pèrdua de capacitat financera i de control econòmic dels serveis públics, presentant el deute públic més elevat des de la recuperació dela Generalitat de Catalunya l'any 1977. D'extracció conservadora, havent passat Artur Mas per les Conselleries d'Obres Públiques, finances i haver sigut la mà dreta del seu antecessor Jordi Pujol, no ha destacat per una gestió política progressista donats els pactes soterrats existents entre el seu partit CDC i els partits espanyols PP i PSOE trencats en el moment que CDC es va decantar per liderar el procés cap a la independència a més dels interessos que dominaven la seva política conservadora. Tots hem de recorddar aquell partit CDC que el President Pujol considerava el darrer mur per impedir l'arribada del socialisme al poder. Avui l'esquerrisme no compromès amb el procés cap a la independència és al poder a l'Ajuntament de Barcelona i ha guanyat les eleccions generals a Catalunya, la qual cosa adverteix de l'existència d'un cert desencís i la decepció ciutadana en la gestió del procés. El canvi en unes properes eleccions catalanes és més que probable i la certesa de que la dreta catalana passarà a l'oposició, també. El govern de la Generalitat i els partits parlamentaris han deixat transcòrrer aquests darrers tres mesos sense aprovar un pla de xoc per donar solucions urgents als greus problemes i dèficits socials de la societat catalana, perdent l'escassa credibilitat que els quedava donada la incapacitat demostrada pel cap de la dreta catalana per resoldre una negociació política d'investidura amb discussions de tipus personal. La República Catalana ha quedat com un somni amb mal despertar. El president caigut ha tingut no obstant diverses vegades la oportunitat de convocar un referèndum de caràcter vinculant unilateral per exercitar el dret d'autodeterminació reconegut internacionalment a tots els pobles i aprovat pel Parlament de Catalunya vist que l'Estat espanyol no reconeix Catalunya com a naciò sense estat amb identitat pròpia i diferenciada d'Espanya. Per aqwesta convocatòria no necessitava demanar permís al'Estat espanyol, doncs és un dret reconegut per un Tractat supraconstitucional que vincula l'Estat espanyol. La movilització reivindicativa del 9 de novembre de 2014, com les concentracions massives de l'11 de setembre de cada any, en cap cas es pot considerar un referèndum doncs fou convocada com consulta no vinculant.El desgast polític de la dreta catalana, la manca d'investidura de President de la generalitat dins del plaç legal, la decepció generalitzada, la manca de política progressista, exigeixen la dissoluciò d'aquest Parlament i la celebració d'unes noves eleccions. El nou goivern que resulti i el President o Presidenta que sigui investit hauran de impedir que la política catalana sigui decidida per interessos aliens o de partit sotmesos a dictats de governs forasters. Aquest és el nou repte.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada