eleccions per convergir a l'esquerra,. Però quina?

L'objectiu de l'acció política de les esquerres radicals de vella extracció marxista a Catalunya és el poder. Poc importa el president Mas i com s'en surt sortejant les retallades com pot. Demanar la seva jubilació i que deixi el poder és l'excusa del conflicte. Els interessos del poble, recuperar l'estat del benestar, poden esperar al canvi que vol la CUP si a més s'alia amb Catalunya en Comú, doncs la vida segueix i no baixen a Catalunya les inversions industrials ni els beneficis empresarials al temps que es va recuperant la taxa de gent amb feina. El que importa a l'es esquerres radicals és la revolució social i la nova democràcia per definir. El que cansa a la ciutadania en canvi, és veure les maniobres de les forces polítiques per desarticular el centre esquerra i la dreta que governa actualment a Catalunya, amb la finalitat de fer convergir tot el poder a l'esquerra i capgirar les relacions socials. No s'acaba de veure la posició d'un centre esquerra que no reacciona davant l¡escomesa de les esquerres radicals. La ruptura sabem que serà amb l'esquerra, no pas amb la dreta sempre partidària de l'ordre. L'afany de poder i de ruptura no s'amaguen en les declaracions que es van fent i les informacions de premsa. Anem de cap vers la constitució de nous interessos al voltant del poder. El canvi que vol exigir la convergència de les esquerres precisa la realització d'un procés electoral que desplaci el govern actual i jubili el denigrat i despreciat President Mas. El que queda per decidir són les mesures de transformació social i de control de l'economia que podria posar en marxa un govern d'aquestes característiques que esperem no sigui de manual. El pragmatisme i la tolerància que no es veuen en les esquerres radicals haurien de ser les regles de la nova política post eleccions de març vinent. La clau és en mans de l'electorat. La cultura del vot encara està per fer i desenvolupar. La demagògia i el populisme segueixen orientant el futur del vot malgrat totes les recomanacions que es puguin fer. Els programes i els candidats com sempre quedaran per conèixer i poca gent els llegirà i valorarà. Valdran els eslogans, els debats televisius, els twits per les xarxes, la poca profunditat de l'expressió, l'esperit de revenja de les classes populars alimentat per l'imatge conservadora dels governs espanyols i català actuals. El pols està decidit abans de començar. No se sap on caurà la indecència que els socialistes espanyols retreuen als del PP.