La política espanyola fora de control

El nucli dur del Partit Popular s'ha empenyat en seguir dirigint el govern i els destins de la nació espanyola.L'únic suport amb el que compten els populars és el dels diputats de Ciudadanos, el seu partit homòleg vestit de liberal demòcrata. Condideixen en el seu inamovible l'anti secessionisme català,. Els dos grups neguen el dret de Catalunya a ser nació i tenir Estat propi. Estan dispoosats a fracturar la societat catalana i enfrontar-la amb la seva actitud negacionista. No volen acceptar cap fòrmula de diàleg, concert o de pacte fiscal amb Catalunya. L'objectiu segueix essent el mateix d'abans de les eleccions: No admeten cap diàleg ni entesa amb els govern català. Només val la llei feta a Madrid, imposada des de Madrid. Hi ha gent que comença a pensar què ha passat per què arribem a la situació on som. Quin futur tenim els ciutadans amb aquesta situació de discòrdia entre governs?. Al Parlament espanyol avui hem vist diverses formulacions d'acceptaciò del càrrec. No ha despertat cap sorpresa que els diputats d'esquerra republicana des de la darrera fila diguessin que acceptaven fins la República Catalana. Han augmentat les acceptacions del càrrec sense fer mencions a la Constitució i el Rei. Vol dir això que el Rei perd adeptes o és que ja no els tenia quan va ser designat Rei? Espantya sembla ara un règim alié a Europa. Com diu Pablo Iglesias el bunker de la vella política intenta sobreviure. Però no veiuen que el poble ja no és analfabet ni és possible la repressió ideològica dins del marc de dret europeu. Haurem de tornar a llegir Miguel de Unamuno, l'exiliat de Fuerteventura, que fou el revelador de les misèries nacionals d'Espanya com molt bé explica José Antonio Gonzalez Casanova en la seva obra "memòria de un socialista indignado" (RBA, 2015). No n'hi ha prou en que el PSOE no vulgui facilitar la investidura del primer candidat del PP. Els cal pensar en europeu en lloc de retrocedir a situacions de deriva autoritària que és per on va el PP, però una dictadura oligàrquica del franquisme reformista, com molt bé analitza el vell Professor de Dret Polític Gonzalez Casanova. Anem cap el fracàs i el retrocés històric. Les esquerres han de analitzar si són a temps d'evitar que l'escenari els caigui entre tants de límits que volen negociar al desenvolupament de la democràcia. La política espanyola avui està fora de control del poble, es porta des de despatxos obsolets creant i denunciant desafiaments inexistents. Defensar i exercir drets naturals i democràtics no és cap desafiament a ningú. Ens podem quedar sense Estat social, amb el desgovern favorable a l'especulació i als abusos laborals al servei del capitalisme com a forma de poder. Qualsevol pacte proposat pel PP només pot servir per evitar que els pobres puguin tornar-se rics, seguint endeutant tota l'Espanya que no practica el frau. Quatre anys més de deriva autoritària espanyola coincident amb una possible recessió mundial, amb la repressió a punt de començar contra els catalans indignats i rebels a sotmetre's al jou del Rei i la Constitució administrada pel PP, no és un bon auguri pel futur de catalans davant governs espanyols fora de control de tot dret racional. Seguint a Gonzalez Casanova, ens cal una ruptura amb el temps i amb les creences que maten la fe, actituds lliures, respectar la dignitat individual i col·lectiva dels demés.