de preàmbuls i epílegs pels principis democràtics

Deia el professor Georges Vedel, brillant pensador constitucionalista francès que va marcar el segle XX amb un rigor democràtic més que coherent, que els preàmbuls de les lleis constitucionals son part integrant d'elles un cop refrendades per referèndum, amb un valor jurídic com a mínim igual a tota Constitució sempre i quan aquest preàmbul presenti regles precises com la de senyalar la igualtat entre homes i dones. Un President de Parlament o de Senat pot oposar-se a tramitar qualsevol llei que violi les disposicions del preàmbul. Igual passaria amb el poder executiu que amb les seves decisions infringís els drets garantits pel preàmbul. Els actes jurídics privats, segons el mateix professor Vedel, podrien ser considerats nuls de ple dret en cas de ser contradictoris amb els principis jurídics enunciats en el pràmbul. Traslladat aquest plantejament jurídic a la Constitució espanyola de 1978, resulta que el preàmbul parla de garantir la convivència democràtica, la llei com expressió de la voluntat popular, protegir tots els pobles d'Espanya e l'exercici dels drets humans, cultures i tradicions, llengües i institucions, establir una societat democràtica avançada. Aquests principis bàsics han estat abandonats per la dreta candidata a seguir governant, doncs han fracturat la societat amb el seu immobilisme social i polític, destroçant els drets laborals i socials, han segrestat en seu parlamentària el poder de fer lleis desenvolupant un entramat perjudicial per la voluntat popular, han desprotegit i encara menyspreat els pobles no castellans de l'Estat que no es pleguen a la parla castellana, ignorant les cultures autòctones que ni tan sols exhibeixen per les televisions públiques de l'estat. Aplicant els principis jurídics exposats pel professor Vedel a la gestió política espanyola, és evident que moltes lleis, accions judicials i acords de Consell de Ministres i institucions de l'Estat haurien de ser anul·lades per contràries a la Constitució. Els mateixos jutges també podrien aplicar aquests criteris exercitant el dret de rebuig de demandes i denúncies, apreciant la inconstitucionalitat de lleis i decisions a l'hora de dictar sentència o obrir expedients judicials. El preàmbul de la Constitució de 1978 és la condemna del règim que ha impedit a Catalunya l'exercici del dret a l'autodeterminació reconegut pel Pacte Internacional de drets civils i polítics de 1966 ratificat per l'Estat espanyol el 1977. Adequar la política institucional i el discurs a les obligacions jurídiques derivades del compromís amb la democràcia peremetrien fer una lectura més democràtica i realista del text Constitucional i les lleis derivades. L'epíleg a escriure seria el de construir d'una vegada una societat democràticament avançada on els uniformes i les medalles no fossin l'espasa de Damocles a exhibir quan el poble reclama poder viure millor i acabar amb l'abús i la corrupció dels càrrecs, la desdemocratització i la destrucció de la societat del benestar provocada amb lleis des de un poder conservador que permetent escapar del control tributari que imposa a les classes mitjanes i treballadores, les grans fortunes i determinades operacions de la gran Banca. La convivència democràtica no s'estableix per Decret llei ni a cop d'expedient judicial. Són els interessos del poble els que prevalen, no els del govern de torn.