ètica del desacord

Els diaris acusen ara el Rei de menystenir Catalunya per no voler rebre la Presidenta del Parlament que li havia de comunicar la investidura del nou President de la Generalitat. El Rei deu creure que té raó en no rebre la Presidenta Forcadell. Però no ha pogut impedir que es crei un sentiment partidista antimonàrquic a Catalunya, tradicionalment republicana. Passa ara com amb l'esclavitud que fou acceptada a Castella i Espànya durant molt temps com ens recordava ahir la sèrie televisiva sobre l'Emperador Carles I amb el fracàs de Fray Bartolomé de las Casas que va conseguir fer considerar, per bula papal, els indígenes com a éssers humans i fills de Déu, però no va poder impedir la seva immediata substitució per esclaus negres com a mà d'obra per enriquir els colons castellans a les terres d'Amèrica. Bertrand Russell, parlant de l'esclavitud en el seu estudi sobre la societat humana, ètica i política, es preguntava com ha de funcionar millor el món. El mateix Russell orienta la discussió sobre considerar els mitjans i les finalitats, la bondat o la maldat dels fets, i els diferents criteris sobre les finalitats. Ha fallat el protocol?una decisió polìtica rebent suggeriments de la presidència del govern espanyol en funcions? És útil no voler escoltar l'opinió catalana? Caldria veure què pretén la Corona amb aquesta actitud, què valora com a políticament millor. O: és que hi ha desinterès en saber que passa i cap on va Catalunya? O senzillament, és que el Rei no es vol deixar contaminar i no vol dir el que pensa fer com la més Alta Magistratura de l'Estat?. Seria greu que el Rei torni a prendre partit contra Catalunya en lloc de dialogar. Voler ser el Rei d'Espanya rival del poble de Catalunya ens deixaria perplexes. Li admetem el desacord, però no el menysteniment que significa no voler rebre quan institucionalment toca, dels representants democràtics del poble català i el rebuig a escoltar i parlar. Ha optat el Rei per fer l'incorrecte?. El Rei d'Espanya no es pot convertir en una institució opressora d'una nació com pretenen alguns dirigents polítics i els seus partits que els demòcrates catalans entenem no respecten ni volen respectar els drets humans més essencials dels pobles. Catalunya no és essencial per la civilitzaciò castellana, doncs no compta per res més que per ser fiscalment explotada, aprofitar els seus avenços en I+D i el comerç exterior. Catalunya reb de l'Estat espanyol un tracte injust en molts sectors avui inacceptable. Tampoc el català ha sigut mai considerat llengua espanyola que és la castellana. El Rei té molt a fer per abandonar la parcialitat en la que es mou. No converteixi en insurrectes teòrics els que pacífica i democràticament treballen pel seu alliberament nacional del jou de l'Estat. El Rei ha de saber que els catalans volem viure en la justìcia parlant lliurament, dient la veritat de les coses sense dubtar i manifestant la nostra voluntat amb tota la dignitat d'un poble pacífic i democràtic, respectuòs amb la llei justa i el dret pactat i equitatiu pensat per conduir el bé de la societat, sense mostres de despreci ni de discriminació o exclusió. El desacord és legítim, però no el menysteniment per raons d'Estat. La Monarquia ha de saber que la venjanza, la violència, el menysteniment, el maltractament, la manca de generositat i absència d'esperit de perdó, no fan amics,com deia Epicteto entre els estoics.