ara comença la política

El fet de que avui es discuteixi finalment si la CUP permetra o no la investidura del candidat Artur Mas com el nou President de la Generalitat de Catalunya, és revelatiu de que la política ha començat finalment a Catalunya. Ara és moment de fer política, parlar, debatre i fer propostes de millorament social. De cap manera es pot considerar que les institucions surten perjudicades per aquest anar i venir de reunions, debats, discussions i plantejaments contradictoris al voltant de la persona candidata a presidir la Generalitat de Catalunya que molts consideren no normal o dubtosa per la seva proximitat durant anys al patriarca de Catalunya amb una família avui investigada pel tràfec de diners aparegut a Andorra i altres dits paradisos fiscals i inversions en negocis a l'estranger.Fer-se ric en política sempre és quelcom dubtós. En el record de tots està aquell 3% de comissions denunciat per el llavors President Pasqual Maragall en sessió parlamentària que s'ha confirmat en nombroses ocasions a partirt del cas Palau. Una part important del poble català podria estar pensant que el President en funcions tapa i calla situacions irregulars i abusives conegudes durant anys a les Conselleries i pels responsables del govern espanyol. Curiosament el diari La Razón es pronuncia avui en aquesta direcció. Però tothom sap que la política en democràcia no comença ni acaba amb una persona o amb unes eleccions. Som lluny d'aquells moments dela transició en que els partits es feien al voltant d'una persona i els crítics eren exclosos o obligats a signar actes de renúncia a l'escó abans de ser incorporats a les llistes. Alguns van intentar practicar a Espanya la política de terra cremada per frenar l'accés deles esquerres al poder obtingut democràticament. CDC, impedint la renovació deles idees i del poder, controlant la comunicaciò a Catalunya durant anys, fou el mur més sòlid de la dreta catalana aliada amb la dreta espanyola per impedir a tota política de millorament social, votant les lleis espanyoles que cosagraven el poder i la riquesa de les èlits. La CUP avui, amb tots els seus errors, amb totes les seves derives de doctrines del passat, ens demostra que la política feta en grup és possible i que les veus rígides del partidisme personalista s'acaben en la nostra democràcia. El cabdillisme dins d'un ordre autoritari que taqmbé fou font de corrupció sota la dictadura, l'hem patit durant quaranta anys a Catalunya i el pujolisme el va substituir amb éxit adherint-se a pactes i propostes amb la dreta espanyola que han acabat per perjudicar a l'hora de la veritat l'evolució de la política catalana en descobrir-se que Catalunya no era un oasi, sinó la finca de l'avi ben explotada per masovers de confiança que controlaven els jornalers. Ara ha arribat l'hora de fer la nova política, construir les noves llibertats, fer de la democràcia un exercici participatiu, transparent i socialment coherent en llibertat. De totes les maneres l'acció disgregadora contrària a la normalitat democràtica que va significar demanar dirigents de la CUP el vot per les esquerres espanyoles de En Comú Podem a les eleccions generals del 20D, enturpint el procés sobiranista ha sigut llegit com obstruccionismepr la defensa de la seva parcela partidària i impositiva en lloc de donar nou sentit a la llibertat i a les reivindicacions socials. Alguns posant pals a les rodes han oblidat fer un esforç per fer un pla urgant de millora dels més febles i lluitar contra les desigualtats flagrants que avui tenim.