la CUP camí d'ajuntar-se amb En Comú Podem

La coherència de la CUP que ja va demanar el vot per En Comù Podem a les generals del 20D, en negar-se a votar la investidura del candidat Artur Mas a la presidència de la Generalitat és indiscutible. Fermesa fins el darrer minut, els membres del Consell Polític de la CUP han impedit avui que l'opinió pública rebi millors notícies. Aquesta realitat política que es ratificarà en la propera sessiò parlamentària del Parlament de Catalunya obra la porta a unes noves eleccions autonòmiques de nou en clau plebiscitària. Ara les eleccions serviran per confirmar si la CUP tè raó o no. També serviran per que l'electorat decideixi que s'ha de fer amb les noves llistes de la CUP, qui ha de governar Catalunya i tirar endavant el procés. Podran decidir concòrrer els partits per separat i no alteraran el resultat, doncs el procés seguirà vagin junts o vagin separats partits i entitats indeoendentistes. És possible pronosticar un ascens de les esquerres que tenen una pota a cada banda com és el cas de "En Comú Podem". CDC desapareixerà definitivament com a vell partit , però no impedirà la recuperació de la dreta catalana en un nou partit que ben bé es podria dir Partit Nacionalista Català, per què no? Unió democràtica de Catalunya no independentista recullirà part de la gent desencisada del procés i de l'embat de la nova convergència nacionalista. El que ha succeït avui a la CUP no pot produir ni alegria ni tristesa. No podem compartir les alegries del PP, PSOE i la dretana Societat Civil Catalana. Mas segueix guanyant temps i intentarà recuperar la dreta. El procés no patirà les conseqüències de la negativa a votar Mas. Es transformarà i es renovaran les candidatures instal·ladesa les llistes electorals. Ara és el moment dels polítics per què s'ha de fer política. Rajoy, previsor, intenta pactar amb el PSOE i ja es veia governant amb Susana Diaz al seu costat un cop defenestrat Pedro Sánchez. Però no havia calculat la possibilitat de que passés a Catalunya el que ha passat. Susana Diaz només ha aparegut a l'escenari transformada en iconoclasta per enturbiar i dividir més l'esquerra. La seva tímida proposta indefinida d'incorporar ministres sociaistes al seu nou govern, de pactar una reforma constitucional no li servirà per guanyar credibilitat, doncs ningú es creu que ara es torni reformista després d'ahaver demostrat un immobilisme com mai. Ara haurem de reconèixer que amb la seva negativa a Mas, la CUP afavoreix que Pedro Sanchez no sigui defenestrat al PSOE que la dreta espanyola no pougui aliar-se amb un socialisme descafeinat que reb diners de la gran banca. Rajoy proposarà canvis de despatx a la Constitució sense comptar amb els demés que no secundin la seva proposta, i menys amb el poble, competencies autonòmiques, reforma del Poder Judicial, nova llei electoral, nou Senat, acabar de regular la Corona. Però sense aclarir res dels continguts a proposar. Tot és a negociar. I sense haver acabat la negociació, res de res. En unes noves generals Rajoy sap que l'esquerra guanyarà més vots encara, doncs pel 2016 ja se sap que el resultat de la seva política està previst que serà més treball precari i recessió. Rajoy segueix sense ser creïble.Susana Diaz ha perdut la seva credibilitat perduda per l'ambició de fer el salt a la política espanyola abans que l'alcaldessa de Barcelona. Ara toca fer política amb majúscules. Catalunya vol la seva independència. La democràcia és qui ha de parlar i amb democràcia i llibertat s'han de resoldre els conflictes. La Sra. Merkel no és ningú per intentar frenar el procés català ni el canvi democràtic a Espanya. En democràcia qui decideix és l'electorat, no les cúpules dels partits.