estalvi electoral per l'estabilitat i la credibilitat del procés.

Voldria escriure amb lletra petita que algú pensa que no arribarem a ser independents, que les esquerres han dividit l'opinió pública catalana molt més que les dretes espanyoles. Els catalans no ens creiem que estiguem embarcats en una gran mentida com deia ahir el catedràtic de filosofia política i exmembre del Comité federal del PSOE Ramon Vargas en un curiòs article d'opinió publicat a El País amb el títol "La gran mentira". Aquest pensador polític socialista espanyol diu, clarament mal informat, si no escriu amb idea demagògica i per crear mal ambient anticatalà al lector espanyol, que que a Catalunya existeix una dreta local cleptòmana, els independentistes de sempre i una extrema esquerra neollibertària, mantenint aquesta curta i estreta visió de la realitat política catalana. Després de dir que els independentistes són els responsables de les desigualtats empitjorant les condicions dels pitjor situats, acaba l'article dient que el que hi ha a Catalunya és un assalt a la democràcia víctima d'una estratègia oportunista i irresponsable, legalment improcedent i profondament immoral. Aquesta exposició o visió tant parcial de la política catalana és una demostració més del desconeixement de la realitat política catalana i de les virtuts de la democràcia que ens ha dut principis d'aplicació pràctica que es diuen escoltar els contraris, negociar, parlar, debatre, tolerar segons quines coses, fer política pensant en la prioritat del país i la seva gent. També ignora l'articulista que els independentistes que critica, són gent que viu i treballa com a gent normal que són, molts d'ells autònoms, que pensen en clau socialdemòcrata o liberal europea, que són demòcrates oberts al diàleg i a la negociació política com exemple del que és i ha de ser una societat avançada. En cap cas s'ha de vendre ara que la CUP ha guanyat conseguint fer fora de la presidència Artur Mas, o que Mas el que buscava era guanyar temps per revifar i reforçar convergència que és el que ha dit que farà. No tenir càrrecs ni responsabilitats directes permet aquestes coses. Mas sembla que ha salvat el procés encara que no ha dit res d'això en el seu comunicat oral d'acomiadament davant la premsa. Ha repetit varies vegades que cal tirar endavant el país i anar per feina per justificarel compromís per l'estabilitat parlamentària arrencat a la CUP sense la presència de l'Anna Gabriel. El President Mas ha dit que vol un president de la seva confiança i no exclou tornar a ser president en el futur, la qual cosa vol dir que el president triat és pont, de tot el que en treu la conclusió que l'acord amb la CUP és raonable i equilibrat, bo per tots perquè tothom i guanya. Ha dit que tots assumeixen els errors anteriors en les negociacions. No ha fet cap menció als valors democràtics ni a ser exemple per Espanya. Ha parlat com un comerciant que ha tancat un bon negoci. Però no ha dissimulat el seu tarannà antoesquerrà, doncs no ha acabat l'acte sense carregar contra el tripartit que no el va deixar governar des de 2003 fins 2010 tot i que ell guanyava les eleccions,segons ha dit. També ha carregat contra el PP i la seva política amb la gestió de la crisi econòmica, parlant de les retallades que li han fet fer a contracor. Cap paraula sobre la corrupció practicada durant els seus anys de participar en els governs Pujol, cap paraula sobre les actituds vergonyants de tracte als adversaris nacionalistes i d'esquerres durant els 23 anys de governs Pujol de caràcter antisocialista, aliats amb la dreta espanyola practicant la política del peix al cova i el ara convé. Més aviat sembla que la seva separació de la presidència és una calculada sortida per què ara convé als grups hegemònics de la política econòmica catalana amansir les feres antisistema per què no intentin okupar la Generalitat. Veurem fins on arriba l'estabilitat promesa, dincs els diputats de la CUP n tenen més que dimitir i ser relevats per nous diputats seguint mandat d'assemblea que digui el contrari. Podem pensar seriosament que Mas guanya temps i l'estabilitat a Catalunya no està garantida. Els contractes ha de saber el Sr. Mas que no sempre se signen per complir-los. Podrem creure que és veritat quan ho veiem tot a tocar. La independència també.