La cultura del pacte, made in Catalunya

La solució del darrer minut de canviar el President de la Generalitat per donar compliment al mandat democràtic del 27 de Setembre és la notìcia del dia. Ha passat per davant dels assalts organitzats per immigrants i refugiats àrabs a noies a Alemanya, Suècia, Finlandia i Suissa. També ha passat per davant de les manifestacions xenòfobes d'ahir a Alemanya. A Madrid els ha entrat el pànic polític. Han vist una Catalunya que reprèn la força i avança cap el seu futur polític. A Madrid no entenen res. No hem fet causa de l'ideologia, sinó del'interès general. Alguns diuen que hem sacrificat la democràcia, que s'ha fet negociació de mercadillo, pactes entre comerciants, que estava tot programat i no ens hem de creure res. En realitat el nou President serà un President pont de confiança del president sortint. La CUP rectificca i tot queda a casa. A Madrid segueixen sense entendre res i els que esperaven que es convoquessin a Catalunya unes eleccions per destroçar el catalanisme oi apoderar-se de la Generalitat s'ha quedat amb un pas de nassos i ben decebuts. Ara ja no els queda res més que la política de la por, l'amenaça, parlar dela llei com eina antisobiranista. En cap cas reconeixeran PP i PSOE que el Pacte Fiscal que fa dos anys va demanar Catalunya i el Senyor Rajoy va posar en un calaix fou una mostra més de despreci desl responsables de la governança de l'estat espanyol pel geni i el pensament català. Espanya és un poble mal governat que, com ens explica la història, no ha respectat res dels territoris sobre els que disposa de poder, imposant l'Estat la seva dominació servint-se de la millor eina que disposa per justificar la força: la llei. Els polítics situats a Madrid actuen sense pensar que som en un context internacional i els estats no són elements aïllats amb fronteres també opaques pel dret internacional. Els principis i valors democràtics europeus estan per damunt de les constitucions i de les lleis nacionals. No donem valor al dret comparat i a l'esperit jurídic internacionalista. l'analogia i el dret supletori. Per Catalunya ha sigut sempr4e el dret romà el dret aclaridor de les nostres institucions jurídiques superant el dret consuetudinari. Les lleis apareixen com plasmaciò dels costums als que s'afegeixen noves disposicions complementàries i procediments, catàlegs de drets.El pacte actual no és un rapartiment de terres o poder entre bàrbars i romans, sinó la consolidació d'un sistema personal amb un codi de bones pràctiques de futur. Guanya el procés. Perd l'ambició. Un nou material jyurídic se suposa estarà en preparació per substituir el Liber Judiciorum redactat pel PP per imposar al dret romànic Català. Caldrà recordar que la Universitat de Montpeller fou el 1243 un centre romanista i Jaume I va prohibir l'alegació d'altres lleis quan el coiostum o l'Usatge fos aplicable. El dret romà junt amb el canònic fou el nou dret comú supletori del especígfic dret català com va consagrar a Lleida el rei Jaume II el 1251. Cap govern avui pot despreciar la riquesa i la varietat de fonts legislatives. Atenció especial a la divergència entre el pensament jurídic d'uns i altres. Les Constitucions i altres drets de Catalunya no són un caprici dels governants, sinó una decisió de les Corts catalanes del segle XVI de recopilar usatges i demés lleis aplicables a Catalunya. La equitat i el dret romà segueixen com supletoris amb les doctrines dels doctors en dret fins el Decret de Nova Planta de 1717. Hora és ja de que catalunya recuperi el seu dret públic. La cultura del pacte és tant o més important avui que la cultura del vot.