quan els polítics no renoven les files dels partits i la imaginació

Podriem creure amb la ingenuïtat dels joves inexperts que els polítics són la mostra d'una ètica exquisita i de una acurada preocupació pels drets i interessos dels demés. Però resulta que aquesta no és la veritat de la política real dels nostres dies. Sovint la ineficàcia i l'error serveixen per disimular la crueltat i la antiètica d'alguns que es creuen posseïts del dret a disposar del poder i ser tractats com éssers intocables. Altres només volen servir-se del poder per les seves finalitats d'enriquiment i lluiment que acaben sent inconfessables. Del poder obtingut depenen els interessos de molts col·locats que perdran el lloc si cau el fadrí. Fer de polític de partit, obedient, és a dir votar el que ordenen, és una bona manera de guanyar-se molt bé la vida sense gaire més esforç que arribar a l'hora per votar el que s'ha de votar. El que importa és que qui mana segueixi a la cadira del poder i res no canviarà, les legislatures sew succeiran, però el Diputat seguirà al seu escó i tindrà dret a una paga de jubilació. Pot ser que la CUP hagi vist aquest escenari ben visible a la política catalana des de fa anys. També a l'espanyola. Però al Sr. Rajoy li és ara més comode ficar-se amb la política catalana per dir que no la copiin els espanyols i busca pactes per seguir fent de President del Govern espanyol. El Sr.Rajoy, que veu i aprofita ara el desgavell català per desacreditar més la política catalana i el procés, ha d'estar molt agraït al vot negatiu de la CUP a la investidura del candidat Mas. Artur Mas, amb un curriculum ben qualificat per la dreta catalana com hereu del polític Jordi Pujol, però mal vist per les esquerres com aliat ideològic de la dreta espanyola que també li nega la paraula. Sense aliats a dreta i esquerra, no serveix de res que el Sr. Mas hagués fitxat en la darrera legislatura ex socialistes per donar-se imatge de progrés i hagi fet candidatura conjunta amb els republicans. També ho va fer Sarkozy a França i això no va impedir que guanyés de nou les eleccions el partit socialista francès. La política d'esquerres es demostra caminant, es a dir fent-la i posant-se al costat dels febles, ajudar a millorar les condicions de vida i de treball, redistribuint millor els recursos econòmics amb una execució dels pressupostos adequada a les circumstàncies socials del moment, fer el màxim per el major rendiment i millor funcionament dels serveis públics en lloc de privatitzar-los i perdre patrimoni. El que no poden fer ni han de fer els polítics és voler mantenir-se en el poder per alimentar els clans i viure de la política com a professionals d'aquesta activitat. El perllongar-se del polític en càrrecs públics és contrari finalment a les consideracions ètiques, impedeix el relleu i l'aparició dels nous polítics que la societat necessita i l'acosta a situacions de corrupció, si no és que per salvar les aparences ha de fer la vista grossa de coses que han passat al seu voltant entre càrrec i càrrec per qui ha sigut Conseller d'Obres Públiques, de finances, l'elegit del President Pujol que va heretar la direcció de Convergència, recuperant-la el 2010 per la dreta del desgast socialista del segon tripartit. Ara President de la Generalitat de Catalunya en funcions amb una dilatada experiència dego vern, no convé per una qüestió de dignitat institucional que el més honorable polític català segons protocol oficial, es converteixi en funcionari inamovible. El Candidat a President ha de saber dir prou i marcar-se el límit. Si es considera un estorb no ha d'insistir en seguir al davant de la institució si no pot fer de pont entre legislatura i legislatura i no guanya la confiança del Parlament que l'hauria d'investir. La política és una activitat de confiança. Però si a més el candidat Mas perd la credibilitat política per no haber sabut conduir el procés cap a la independència, està obligat a donar pas a nous dirigents i a no voler seguir impedint la creació de files renovades de polítics com va fer el seu fadrí polític monopolitzant, amb un cert exercici de despotisme professional, el poder català a les seves mans, amb la cooperació de fidels i galifardeus que van acabar per malmetre i desacreditar la realitat política catalana que ara li passa factura al candidat Mas. Per això la dreta catalana no és fiable per la gent d'esquerres que també vol la independència. Amb un exercici ètic d'humilitat, el candidat Artur Mas ho hauria de reconèixer i discretament donar la solució corresponent a qui ha fracassat. El procés dissenyat per MJuntsxSI i les entitats Omnium i ANC està liquidat sense el vot de la gent de la CUP al candidat de JuntsxSI. No vulgui convertirse ara la política en un negoci de polítics transformats en funcionaris inamovibles d'elecció en elecció. Fent aquesta activitat el polític que es reclama honest hauria de pensar que el funcionariat professional és quelcom diferent a l'escenari polìtic que produeix la lluita per la conservació del poder i la manca d'imaginació i creativitat per superar el procés acabat, per començar una nova via en defensa de la personalitat nacional de Catalunya que és la raó de la qüestió catalana que a tots ens mou permanentment.