els desassenyats

/ diumenge, 30 d’abril del 2017 /
Quan enfrontem l'estudi de la llei constitucional que és la llei que està damunt de totes les normes en el nostre ordinament jurídic, veiem que existeix la anomenada "raó dogmàtica", el projecte subjectivista que no s'ajusta a la realitat de l'evolució social i es converteix en una màscara destructora del pacte social. La llei és un símbol del poder, mostra de l'ordre semàntic construït des del poder. La llei també serveix per crear un ordre referencial, controlar l'espai públic democràtic. Es tracte de no facilitar el sistema deliberatiu als ciutadans en relació a les polítiques coercitives de l'Estat, de manera que un cop aprovades en fase parlamentària són el producte necessari per la gestió dels assumptes públics. Existeixen diferents models constitucionals en qualsevol constitució política, un que vol perllongar el vell model de la dictadura i un altra que obra la Constitució a les exigències del món actual, a les reivindicacions i demandes de la voluntat popular,al dret de les nacions històriques a nèixer com Estat. Principis i valors que reflecteix la Constitució són un trajecte per millorar el desenvolupament de la democràcia, mai per limitar-lani imposar dogmes polítics d'impossible acceptació per una part de la població. La imposició d'una nació a una altra nació és inadmissible com a dogma constitucional. Parlar des del començament d'una sola nació és tant com ignorar les que existeixen o negar-les i deixar-les fora de la Constuitució. Aquesta interpretació que s'aplica al Regne és precisament la que nega les identitats fetes i conegudes que volsupeditari sotmetre a una nova identitat en construcció que és nacionalista i pretèn disposar del suport de ciutadans anacionals que és el que més ens pot apropar al caos i la intransigència que vivim. LaConsatitució de 1978 ha volgut reviure institucions antigalles com la mateixa Monarquia, partint d'un passat atroç que ha volgut construir una democràcia sense ciutadans un cop aprovada la Constitució. Però les constitucions han de respectarun nou dret objectiu que ha establert un ordre internacional. Dret Internacional, Costum i Tractats,amés d'actes i declaracions unilaterals,a més del dret de les Organitzacions internacionals que tenen eficàcia normativa. Una Constitució mai pot ser un mur a l'eficàcia i aplicaci´ño del dret inyternacional, Tractats i dret de les Organitzacions internacionals, quan el dret concret existeix i l'obligació de l'Estat de respectar-lo. L'eficàcia de la norma internacional existeix per el consensus o consentiment comú dels Estats que l'han elaborat i ratificat. El dret dels pobles al referèndum per decidir lliurament si volen seguir en la situació actual o determinar el seu propi estatut polític, com és el cas de Catalunya, és vinculant per l'Estat del que es volen separar. La Constitució admet que els Tractats i els Drets Humans són norma de referència, estant obligat el poder polític a acceptar que els Tractats ratificats són superiors a la llei posterior contradictòriam, la qualcosa obliga a modificar la Constitució per adaptar-la als Tractats signats i derogar les lleis que s'soposen. Doncs els Tractats ratificats són preferents i prevalents al dret constitucional intern d'un Estat,com ho és també el dret de la Unió Europea des del'entrada en vigor del Tractat de Lisboa el 1r decembre 2009, estant obligats els jutges a respectar i aplicar el dret comunitari.L'evolució recent deldret demostra que lesinstitucions són passatgeres, doncs no som a Espanya un poble únic indistint que permeti defensar la ideade l'Estat únic i indivisible. Sens dubte, tractar el dret constitucional sota el dogmatisme de l'Estat i el poder que el dirigeix, és fonamentalment dessassenyat.

el gran error socialista

/ dissabte, 29 d’abril del 2017 /
Quan es parla seriosament de la descomposició de les ideologies per l'acció contradictòria dels dirigents dels partits, cal analitzar les causes de la falta o error produït per arribar a aquest resultat. Per començar el socialisme espanyol d'avui no lluita per fer una interpretació oberta de la Constitució que permetria resoldre el conflicte català amb un referèndum vinculant, amb totes les garanties. Sense una interpretació oberta no és possible un desenvolupament polític i menys el social,ni resoldre els conflictes amb les nacions absorbides per la força que els successius governs espanyols han volgut desnacionalitzar intentant imposar-lis una altra llengua i cultura. Encara pensen que el que no està escrikt no és legal,no existeix. I si el Tribunal Constitucional ha sentat doctrina, doncs res més a dir. El règim actual no vol alternativa possible, absorbeix el socialisme democràtic, es tanca en si mateix i prefereix arribar fins l'esgotament polític total, condicionant amb el negacionisme les decisions de manera monopolista. Els conservadors tenen el poder i no el volen compartir ni deixar. També han esgotat la tecnocràcia que ha après a dir que tot va bé i l'economia creix. Però no volen renovació per la via reformista. El socialisme que va defenestrar Pesdro Sánchez ha entrat en aquest joc. S'han tancat conservadors i socialistes en l'obssessió de mantenir el poder. Sembla que vulguin forçar tots una situació sense sortida, com en temps de la dictadura. Desconeixem fins a quin punt els socialistes han rebut pressions no precisament poètiques. Obliden avui els socialistes espanyols que el poble té capacitat de demostrar la seva protesta i defensar els seus drets amb mobilitzacions i vagues.Aquests socialistes no defensen el criteri de la dignitat igual per a tots perquè no ataquen la disbauxa del mercat del treball, ni el dèficit de l'assistència social, fent polítiques inconsistents, tapant fins on poden la corrupció que els atenalla. Dos ex presidents socialistes de la Comunitat Andalusa acusats en un procediment criminal és un bon avís de que els seus propers no haurien d'optar a places de fugida endavant ara que saben que no podran disposar de majories absolutes i han de pactar. Elprobolema és que pacten amb els conservadors i es confonen amb les mateixes polítiques. Els ideals del socialisme queden en l'abstracte, violats per la realitat operativa d'un partit que sembla no confiar en el poble, que no treballa per distribuir equitativament la poca prosperitat a la que pot accedir el poble i posar fré a l'abús i l'especulació dels interessos que protegeix el govern conservador. Sembla que els socialistes de la burgesia nova no creguin que existeixen grups polítics progressistes que poden actuar conjuntament, influenciar la política i trobar nous camins.Un dels grans errors del socialisme actual és tractar el poble com mers membres de grup, en lloc de preparar els futurs dirigents amb criteris ètics.La festa del treballque se celebra el 1r de maig ha de servir de recordatori a aquest socialisme deque el seu futur no consisteix en tolerar que els conservadors segueixin empobrint la societat, les consciències i disparant la diferència de classes, esquitxats cada dia més per lacorrupció, sense donar explicacions de les seves insuficiènciesi negligències. .

Susana i els pesols ofegats

/ dijous, 27 d’abril del 2017 /
Vilaweb ens ofereix la millor crònica de la presentació de la candidatura de la dirigent socialista Susana Diaz a l'Hotel Palace de Barcelona per la secretaria del PSOE. Tot el seu discurs ha girat al voltant de frases fetes, telegràfiques com diriem abans de l'invent del twitter. No ha profunditzat en res.Ha repetit coses que ja ha dit. Res de nou.Però ha fet moltes afirmacions, començant per contradir el seu company Rodríguez Zapatero que acusava els catalans d'andalusofobia. Però vol que els andalusos que són catalans de veïnatge i voten a les eleccions siguin espanyols abans que res. No entèn això dels altres catalans de Paco Candel, ni els de Súmate. Ella que diu estimar Andalusia mes que ningu quan parla pels andalusos, no sé si haurà anat a veure la fira d'abril al campus del Forum.Però si ha dit que si fos la presidenta del gobierno ella arreglaria el problema amb Catalunya. Segueix enganxada a la Declaració socialista de Granada 2013, diu la crònica de l'acte de Raul Montilla a La Vanguàrdia. Susana Diaz diu que vol una Espanya federal, diversa i plural,reconeixedora de les diferències. Però no concreta ni aporta res nou al que ja sabem que ha dit. Cap dirigebnt socialista i ella tampoc ens aclareix com serà aquest federalisme del que parlen i contra el que està el PP que ja li va bé això de les autonomies..Insisteix en que vol guanyar les eleccions i fer un partit fort. Ha dit també que entre Catalunya i Espanya hi havien les millors relacions o que en defensaria la seva existència. Ni una paraula a favor de la independència sinó tot el contrari. Rotundament ha dit no com Rajoy al referèndum. S-ha atrevit a dir que fins i tot el President Puigdemont sapque elreferendum no se celebrara. Ha fet seva la idea de la sobirania nacional i s'agafa a la unitat de la nación española com refugi per la seva promoció.Susana Diaz no sorpren.Ja ha vingut altres vegades a Barcelona i en una anterior Tribuna a la que vaig anar a escoltar-la al Palace ja va dir que ella defensava la unitat d'Espanya i aixó no canviarà. segueix amb el, mateix. A difer[encia dePedro Sanchez, no denuncia el fet de que un Tribunal ens hagi tret per sentència el caràcter nacional català que és un fet històric que no necessita justificació per ser notori i públic. Susana Diaz no ha vingut a vendre la lluita obrera per la dignitat en el món laboral i social, el salari digne més amunt dels mil euros de salari miserable, el treball precari,els abusos d'alguns empresaris. Només el ticket de 50 euros per assistir al dinar l'allunya de la classe obrera. Ara Susana és una senyora feudal andalusa, assentada al poder, que vol estendre el seu territori de conquesta amb el suport de la nova burgesia sorgida de la política i el càrrec segur.No és clar si la seva iniciativa és una fugida endavant davant la possibilitat de perdre les eleccions autonòmiques a Andalusia. Ara ha de combinar estimar Andalusia amb estimar Espanya i que els andalusos de veïnatge administratiu i també possiblement civil català, no es catalanitzin. I per tant ha de fer la feina de fracturar la societat civil catalana i enfrontar andalusos catalans i catalans amb paraules dolces i cara amabla. Ja no parla de com s'ho va fer per enderrocar el Secretari General del partit Pedro Sánchez. Sap tirar la pedra i amagar la mà.Però no aporta res positiu per Catalunya. Susana ofega la seva forçada cara alegre amb els pesols del primer plat del dinar d'un menú per petita burgesia barcelonina amb dispoisició de 50 euros per gastar en un dinar de suport a la candidata. Al menys reconeix que les solucions només poden venir de la política no sempre amb la llei per davant.De totes maneres Victor Alba amb el seu llibre "Todos somos herederos del franquismo" ja va advertir de les aparences. El que proposa aquest socialisme no ens porta cap a les millors relacions Catalunya Espanya quan parla de la predominància de la "soberania nacional" i que no admetra que els catalans ens desconectem de la llei i del dret espanyol. Paraules amenaçants darrera les caricies. Segueix sense voler reconèixer que Catalunya viu encara sota els efectes del Decret de Nova Planta de 1716 i la victòria militar el 1939 dels rebels a la República democràtica. Com deia el lluitador obrer Victor Alba, molt hi ha per canviar.

una estabilitat perjudicial

/ dimecres, 26 d’abril del 2017 /
Ahir ens deien que una part important de la població viu en la pobresa. Espanya està dividida en dos com a cinsxeqüència de les decisions de giobevern i els abusos dels dirigents ciorruptes. El nord està en condicions de superar la crisi amb xifres inferiors a la mitjana europea a Astúries, la Rioja, País Basc i Catalunya, mentre que el centre i el sud s'enfonsen econòmicament cada dia més. El càlcul de la població vulnerable a Canàries, Ceuta, Castella la Manxa, Andalusia i Extremadura supera el 30% de la població. Sembla que les subvencions atorgades,les inversions de fons de la Unió Europea, els esforços per industrialitzar el sud, no hagin servit per res i segueix el món dels senyoretssubstituïy¡ts o ajuntats a la nova burgesia del poder. El sistema ha creat per tant dues Espànyes, la rica i la pobre,mantenint els senyors feudals i els nous arrimats. Aquesta situació justifica la disconformitat de molts ciutadans en l'ordre polític i econòmic, les decisions de govern, la mentida, la corrupció i la manipulació des del poder que perjudica la vida diaria. Aquesta situació que ara esconeix justifica plenament que hi hagi cada dia més ciutadans que no vulguin continuar amb un estat així.A Catalunya ens prohibeixen preguntar si volem continuar amb aquest estat que provoca la desestabilització social.Tampoc ens deixen fer debats sobre un estat que prohibeix tant en seu parlamentària. Segons explica l'associació Francesc Ferrer i Gironès, ens impugnen les lleis que permetrien fer polítiques d'igualtat, nodrir la caixa de la Generalitat, promoure la protecció del medi ambient, porotegir els ciutadans al'atur que no poden pagar les hipoteques, aprovar garanties perquè les famílies pobres tinguin llum, gas i aigua en els mesos d'hivern, a més d'un seguit de coses i decisions incomprensibles per la bona marxa dela vida social que s'imposen des de Madrid fins i tot fent lleis al Congreso delos Diputados, abans Cortes españolas, per superposar-les a les catalanes que en la pràctica queden anul·lades, per allò del rang superior. La democràcia no és avui res més que el maquillatge dels hereus de la dictadura que ha caigut com les bambalines d'un teatre i, gràcies a la crisi econòmica que no han pogut controlar socialistes i conservadors, ha posat al descobert la porqueria organitzada.És moment d'indignació positiva i constructiva. Ens cal treballar per recuperar les llibertats i defensar els valors republicans que són els de la democràcia. Des de la democràcia hem de lluitar contra els poders que produeixen la desigualtat, la pobresa i la injustícia social en benefici propi. En definitiva lluitar per acabar amb la irresponsabilitat manifesta dels poilítics de dretes i d'esquerres que ens governen des de l'Estat espanyol. Per tenir democràcia avui, cal ser antisistema, lluitar contra la desestabilització de la societat.

la desconfiança com a política de govern

/ dimarts, 25 d’abril del 2017 /
La història de Catalunya estàmarcada per la desconfiança recíproca entre el regne de castella dominant i els catalans. Catalunya no és una de les nacions que ha conegut Europa al llarg del segle XX que van començar a formar-se a finals del segle XVIII. Catalunya ja hi era,però esquarterada per el Tractat dels Pirineus del segle XVII i els Tractats d'Utrecht del segle XVIII. La Pau de Versalles de 1783 no va obrir la porta a la reunificació de Catalunya perquè a la Corona espanyola li interessava més la presència a les Amèriques.Les primeres grans nacions foren sens dubte França i la Gran Bretanya. Espanya ja no comptavaentre les altres nacions, per tractar-se d'un imperi en decadència.Al mig d'aquest procés es trobaven vells Estats, uns sobirans i altres annexionats, tots nascuts durant l'edat mitjana.Amb el segle XIX varem arribar a laconstrucció de les nacions que es feien al voltant d'un Estat central,amb un territori definit per fronteres, una història i un poble.Però elmés impoiortant de les nacions ha sigut sempre l'invent de l'aparell del'Estat. El poder de l'Estat ha sigut sempre la gran maquinària de la políticaque definia poble i història, com avui torna a passar. A Espanya la definició del nou Estat totalitari franquista de 1938 no hauria de tenir cap sentit amb el procés democràtic de 1976, com tampoc l'Espanya de Felip V amb la Espanya de la 2ª república. Catalunya, com molts altres pobles han viscut amb una històri amarcada per la lluita de la llibertat, com ara també descobreix el compromís del Govern de la Generalitat amb el referèndum d'autodeterminació que reconeix com a propòsit essencial la Carta Fundacional de les Nacions Unides de 1945. El punt de trobada de la diversitat catalana ha sigut la manca de respecte de l'Estat central envers les institucions i drets de Catalunya.per voler mantenir la democràcia en un estadi de tímida evolució9 sempre controlada per el poder del'Estat, la gran maquinària que també governa a Catalunya. Per l'Estat, el fet singular de Catalunya és un estorb perquè prersenta característiques històricament ben definidesi conegudes. Durant anys no s'havia fet necessari parlar de fet nacional com element diferencial, perquè Catalunya ja ho era en ple segle XIII, present a la història europea, sempre enfrontada amb el regne de França i resistint a les pretensions assimilacionistes del regne de Castella. Els catalans sempre hem sigut catalans malgrat les diverses ocupacions sofertes.Mai hem deixat de ser catalans perquè ens posessin altres banderes als terrats dels edificis de les nostres institucions. El poble català, també dividit en províncies, sempre ha estat instal·lat en una regió geogràfica mediterrània i d'ús lingüìstic propi innegables. Ésser català és una modalitat social que avui no presenta fatiga no està en crisi. Els catalans hem superat amb valentia els temps del'amnessia imposada pel passat franquista i la por a les delacions i la repressió, l'abús del poder central i la corrupció organitzada, presentada al territori com una fatalitat del destí. Els que a Espanya encara desconfien de Catalunya, han de saber que millor poble i méssolidari no trobaran a l'hora de la fidelitat i la lleialtat, si els que avui desconfien i ens prohibeixen votar ens són lleials i respecten els nostres drets i llibertats tradicionals. Mantenir en ple segle XXI Catalunya dividida i trossejada és un acte de desconfiança ofensiu i inacceptable.

Revolució Macron a França

/ dilluns, 24 d’abril del 2017 /
Suso de Toro publicava un article al diari ARA el 5 de novembre de 2014 afirmant que el règim havia reventat. Acusava un enfrontament frontal i total del'Estat amb les institucions catalanes. Era la nova lluita d'Espanya contra Catalunya i los españoles, deia. Les enquestes apuntaven la feblesa dels dos grans partits estatals, electoralment traduïda en la mort de les majories absolutes de partit que hem viscut en dos eleccions estatals. La intransigència amb l'esperit democràtic de Catalunya, la insensibilitat social i la corrupció descoberta per els Tribunals d'importants membres del partit del govern espanyol ens ha fet arribar a un punt en que el poble no reconeix autoritat moral als polítics al govern espanyol i a la Monarquia de la que no es veu una utilitat efectiva,però si la despesa que significa tot el seu entramat i faramalla que acaben pagant els ciutadans que paguen impostos, que no són precisament elsque treballen amb diner opac,els evasors de capitals, els de l'IBEX 35 ni els de les SICAV. A França, dreta i esquerra moderada s'han ensorrat electoralment. Extrema dreta i extrema esquerra volen marxar de la Unió Europea per poder democratisar a la seva manera la societat, l'economia i la cultura, volcats en la imposició ràpida de mesures unilaterals forçant la desobediència civil i política a les normatives europees, posant els interessos de la nació francesa que diuen interpretar i representar. És ben clar que no s'identifiquen amb els drets del poble occità acabat d'ocuparel 12 de setembrede 1213, ni amb els drets del poble català que va des dels Pîrineus fins a Marseille ocupat per França el segle XVII per cobrar deutes de guerra del regne de Castella. Melenchon volia eradicar la pobresa, lluitar contra les desigualtats, augmentar els salaris imposant un salari mínim de 1326 euros mensuals,limitant al mateix temps el salari màxim dels dirigents d'empresa. Melenchon vol una república que garanteixi els bens comuns en lloc de porivatitzar-los, i introduir una gestió democràtica, amés de constitucionalitzar el dret al treball i el dret a la vivenda. Crearla 6ª República que voldir refundar França. Però el candidat preferit és el jove Macron. Amb ell el jovent prend part a la política per obrir França a l'esperança, en lloc d'abstenir-se i mirar cap una altra banda. En el seu llibre propgrama "Révolution" (XO Editions.2016),MAcron no s'allunyta massa del que demana Mélenchoon. També vol fer més per els que tenen menys, que tothom pugui viure del seu treball. No vol ignorar que hi ha dos milions de francesos a l'estranger, territoris francesos a tots els continentsi que França, tot i sent una potència mundial, ha d'afrontar desafiaments mundials que van des del'envelliment de la població a les migracions i el terrorisme a més de protegir la biodiversitat que dona vida al planeta, potenciar el multilateralisme a les Nacions Unides, amb una visió realista, iniciant un diàleg constructiu amb tothom. Seguir vinculats a la defensa dels drets del'home i dels mateixos interessos que els Estats Units en favor de la estabilització del món, seguint la política de cooperació i construir una estratègia europea. Per Europa vol un debat democràtic a escala europea per un nou projecte per Europa.Però ni una sola paraula per que Catalunya pugui recuperar la seva unitat nacional com a poble trencada pel Tractat delsPirineus de 1659, avui dividit entre Françai Espanya, ni pel reconeixement de Occitània, una comunitat de divuit milions d'habitants que va des de la regió francesa de l'Auvergne fins els Pirineus,amb capital avui a Tolosa. Cap candidatura francesa a laPresidència dela República reconeixerà Catalunya. Segueixen sent els aliats d'Espanya, enemics de Catalunya, vencedors aquell fatídic 11 de setembre en que varem patir els catalans la traició britànica. Guanyi qui guanyi a França aquestes eleccions, no podem fiar en res més que en nosaltres mateixos i invertir nosaltres en el nostre propi futur, seguir treballant per poder governar les quatre potes d'un país solvent a Europa: l'estatut polític,l'economia,l'organització social i la cultura. Aquesta revlució que anuncia el futur president de la Vª República no serà cap combat per Catalunya ni per occtitània. Cal que ho tinguem clar i no ens creiem salvats de la intransigència manifestada pel Ministre socialista Manuel Valls contra el referèndum català, amb amb aquest canvi i caiguda de les dretes clàssiques i el socialisme jacobí. Macron haurà de matisarel seu programa i fer moltes coses que no hauria desitjat. La France real està tant en fallida sociali política com la sacrificada Espanya real. Pot ser que ara l'enfrontament s'extengui a França. Totes les dretes acaben entenent-se i Macron dient-se centrista, no en serà una excepció. Sap que la Constitució i les lleis que havien de ser justes i intel·ligibles per tothom han sigut buidades de contingut pels interessos extraparlamentaris que governen la política i l'economia.

Catalunya,. conjunt de voluntats

/ dissabte, 22 d’abril del 2017 /
L'obrer i escriptor Paco Candel, l'autor de "Els Altres Catalans" (edicions 62, 1964), definia Catalunya com un conjunt de voluntats, resultat del mestissatge cultural i tolerant que avui suspira per un futur digne i en llibertat. Som partidaris del viure i deixar viure que permet entendren's millor amb tothom. Però volem que ens deixin viure a la manera catalana. Ho ha dit també el President Puigdemont en una carta que va enviar doijous 20 d'abril als treballadors de la Generalitat amb motíu de la diada de Sant Jordi. No amaga el President en la seva carta que "som en un moment polític intens, no absent d'incerteses". El dia següent, 21 d'abril, el Govern de la generalitat feia públic el compromís amb el Referèndum, recordant que la història de la nació catalana ha estat marcada per la lluita per la llibertat. El problema vcreat per la negativa de l'Estat al referèndum va molt més enllà d'una qüestió tècnica i jurídica, doncs a nivell legal mno està prohibit un referèndum, sinó que el que hi ha és una decidida voluntat de govern d'impedir-ne la seva celebració imposant la força de l'Estat i menyspreant les llibertats de Catalunya.No es cponsidera el fet d'una Cataluna feta per homes i dones que procedents de diversos orígens conformen avui Catalunya, un país plural i divers que dona legitimitat democràtica a les Resolucions del Parlament i a l'acció del Govern de la Generalitat. El Giovern reitera el seu compromís amb el dret a l'autodeterminació de Catalunya. Antonio Baños, com si volgués celebrar aquest valuós comunicat de Govern català acaba de publicar LA REPÚBLICA POSSIBLE amb Ara Llibres. Analitza els valors polítics de la cultura política catalana, fent una mirada sense nostàlgia a les antigues lleis catalanes que reconeix diferents de les que avui apliquem. Baños reconeix en el seu epíleg que "Catalunya és el que tenim i la República el que volem i el que podem fer tots junts". Antonio Baños recorda que els catalans en conjunt bhem sentit una incomoiditat permanent amb l'aparell legislatiu i judicial del regne d'Espanya i cita Montesquieu: "No hi ha pitjor tirania que la que s'exerceix a l'ombra de les lleis". Per això tampoc ha d'estranyar la cita que fa de les paraules de la ex Fiscal general de l'Estat Sra. Consuelo Madrigal, quan el 2016 deia que "en una concepción democrática del poder no hay más legitimidad que la fundada en la Constitución". Baños acaba contraposant a les paraules de la Sra. Madrigal la posició dels juristes catalans que defensaven que quan la llei esdevé injusta no s'ha d'aplicar, perquè davant de la necessitat de mantenir lam justícia, "han de cedir totes les lleis humanes i convencions. Fou aquesta una de les grans diferències amb el dret de Castella que va destacar el jurista Joan Pau Xammar, al segle XVII. A Castella, com deia la Novísima Recopilación de las Leyes de Castilla, "todas las Leyes que ex`presamente no se hallan derogadas se deben observar literalmente sin que pueda admitirse la excusa de que no están en uso",... "Pues así lo ordenaron los señores Reyes Católicos". Són per tant, la castellana i la catalana, dues concepcions de la vida i de l'organització social incompatibles.

Catalunya és al món

/ /
Hi ha pobles que semblen viure fora del món. Són com oasis de luxe i de pau, sense estridències ni reivindicacions, nous mons on tot és rutina. Al costat pobles en els que la discòrdia és llei, el comerc d'armes no s'amaga, les guerres locals oprimeixen i esclavitzen poblacions senceres. Les democràcies i la civilització retrocedeixen davant l'avenc del cinisme i l'especulació del capitalisme salvatge que, segons Jean Ziegler ("Les nouveaux maîtres du monde". Fayard 2013), signifiquen i tenen per finalitat la destrucció de l'Estat que avui coneixem, per donar pas al "consensus de Washington" descrit per l'economista i Vicepresident del Banc Mundial John Williamson. Aquest consensus significa la liberalització ràpida i més complerta possible dels mercats financers, iguaotat de tracte per els inversors estrangers, desmuntatge del sector públic i privatitzacions, supressió de les subvencions estatals als empresaris locals, desregularització de l'economia, propietat privada reforçada i lliure comerç, reducció dels impostos als beneficis empresarials i de les tarifes aduaneres, i limitació del dèficit pressupostari. Es tracta de fer de la política dels Estats una activitat controlada pels mercats financers per assolir condicions d'acumulació de riquesa més favorables, convertint els programes electorals dels diferents partits desafectes al nou règim en simples declaracions d'intencions. Segons Ziegler, aquesta gestió ens condueix a l'agonia de la democràcia política i de l'Estat, per la destrucció de la mateixa civilització fins ara coneguda substituint-la per l'angoixa i la globalització sense moral ni consciència pública internacional. Un món en conflicte permanent, amb violència i guerres pèr diverses causes, com explica el periodista John Andrews al seu llibre "The world in conflict", (The Economist, 2015). Les divergencies no ens permeten veure la situació real ni la sortida de l'atzucat en el que estem immersos, tot creient que disposem de drets com a ciutadans sense adonar-nos de l'atomització de les relacions i els obstacles creats per lleis i reglaments. En el món on som i vivim les contradiccions són la llei, en lloc de ser societats de llibertat i responsabilitat que legitimen els Estats de Dret. Encara queden societats que no tracten les llibertats com el bé més important i prioritari, quan la llibertat no és més que el dret d'obeir el que volen els jerarques del règim. Encara queden societats que no admeten el debat obert a peu d'igualtat de governants i ciutadans, permeten la injusta divisió en classes limitant l'accés a les oportunitats de progrés i el respecte a la dignitat de les persones. Catalunya és en aquest món i ha d'estar preparada per afrontar totes les dificultats d'una política financera que li és contrària, reafirmant els ideals de la democràcia, barrant el pas a les màfies del capitalisme depredador internacional, evitar l'alienació i l'esclavatge al que ens porta una Espanya que ja ha caigut sota el domini de les oligarquies del capital. Les alternatives existeixen i són possibles. Catalunya és a temps d'alliberar-se d'aquests nous amos incinsistents, implantant la democràcia de base o directa a tots els sectors de la vida col·lectiva, fomentant la solidaritat social, imopedir que tercers destrueixin les llibertats.

El cas d'Espanya

/ /
Espanya no es pot presentar com una antigua democràcia republicana. No cal bellugar-se gaire per Espanya per adonar-se que és un país que no guarda cap cohesió i està a punt de perdre la unitat forçada que li queda. A Espanya es parlen quatre llengues oficials, més les dels nouvinguts, i es practiquen diverses religions, però el castellà és oficialment l'idioma d l'Estat i el catolicisme la religió privilegiada en nom de la coperació de l'Estat amb l'Església Catòlica, tot i que la Constitució indica a l'article 16.3 que cap confessió religiosa tindrà caràcter estatal. Som en un país que va contra la lògica i la racionalitat en fer pagar als contribuents i la ciutadania en general la crisi dels mercats financers i de les institucions bancàries. Som en un país que genera desequilibris sense corregir, donant per bo que mil euros sigui la paga que rebin milions de pensionistes i encara menys de mil euros molts treballadors amb contractes precaris i abusius, tot sabent que mil euros és el llindar que marca la situació de pobresa. Els desequilibris s'aguditzen amb la corrupció que es decobreix dia a dia. La nostra classe política no proclama la seva fe en una ciutadania lliure i responsable. Al nostre país d'asimilació no es creu en el model de l'agora i el debat permanent. No s'admet un règim de democràcia directa amb la mà aixecada. Al nou país nascut de la guerra civil 1936/39 s'ha volgut privar d'identitat els territoris rebels a la destrucció de la República. La cultura democràtica ha anat desapareixent sota l'absolutisme conservador i l'elevat impost imoosat per l'accés als espectacles. Espanya no té experiència en l'exercici de les llibertats. No som un país d'acollida, ni veiem la immigració africana amb bons ulls. A Catalunya la immigració estrangera significa més del 15% de la població.A Espanya no existeix ni tan sols voluntat nacional si analitzem el que pensa el món rural de moltes terres privades de base identitària. S'ha volgut substituir la voluntat nacional inexistent per un patriotisme constitucional de submissió oboigada al poder. S'ha volgut crear un federalisme amb competències i poders limitats, que no és més que una suma de regionalismes privats de sobirania, doncs la política estrangera, la justícia, les lleis generals de l'educació, la fiscalitat bàsica, la seguretat i defensa, l'organitzacio econòmica. No s'admet un debat lliure en el Parlament de l'Estat ni en els parlaments regionals, doncs tot debat es troba reglamentat, organitzat i controlat pels propis grups parlamentaris. L'administració pública catalana és la gran perjudicada per mles retallades de l'Estat que no redueix el seu dèficit estructural. E·xisteix un cert càncer o caos burocràtic amb administracions duplicades i funcionaris interins. No existeix una política general de concòrdia autèntica a la sortida de la dictadura. Ha fracassat el bipartidisme d'una dreta i d'una esquerra que defensen el mateix i no lluiten contra les desigualtats permetent l'anomenat atur de masses organitzat per les oligarquies ultracapitalistes que dicten la política econòmica i social a fer en nom de la llibertat que converteixen en una falsetat. El cas d'Espanya no és per tant el d'un país modèlic precisament. La riquesa de les diferents cultures unides sota un mateix sistema democràtic participatiu és també inexistent. L'Estat, la moral pública, ls relacions interhumanes, els valors, la voluntat general que representa un parlament, com dceia en Amin Maalouf, corren el risc de caure en un forat negre que destrueixi la riquesa del pluralisme i el futur de la democràcia.

posen temps contra la nació

/ dijous, 20 d’abril del 2017 /
Éssser intransigent a Espanya es presenta com una virtut. Negar el fet nacional català i el dret a l'autodeterminació de Catalunya és una afirmació temerària si llegim le que diu l'article 1 de la Carta Fundaconal de les NAcions Unides sobre els propòsits i principis fundacionals, pero confirma que Catalunya no cap dins la Constitució espanyola. Aquesta tarda ho explicava amb total claredat el Conseller Rull a un auditori que escoltava el seu plantejament sobre el referèndum que deia se celebrarà a Catalunya. haurà entesa possible amb Espanya i Catalunya es veu obligadad a trobar la seva legitimitat esgotant totes les possibilitats legalsutadania refusa la assimilació i l'asfixia financera de la Generalitat imposada mper el Ministeri d'Hisenda espanyol. Ha aparegut d'aquesta manera un nou catalanisme que descobreix la relació de la modernització i el progrés social independentista. El nacionalisme català vol el seu propi Estatm doncs l'autonomisme, la tímida descentralització administrativa, que no política, ha esgotat el seu recorregut només veient les pèrdues qaue la ac tual situació significa per la ciutadania de Catalunya. No tenim facultats ni competencies per organitzar la nostra economia i la organització social ni per empenyer la cultura catalana. El Regne d'Espanya segyueix un model en crisi, perjudicial a més per les classes treballadores, destructor de les classes mitjanes. No prmetre el desenvolupament de Catalunya en un espai de llibertat és un acte de voluntat política enfrontat a la realitat social i política. Dir no a milions de ciutadans que volen manifestar amb el sufragi universal la seva opinió política sobre el futur polític de Catalunya és un fals revisionisme del futur, una involució a temps passats en els que un cap de Govern assentat en el poder deia el que tots havien de seguir. Ara no són temps d'obediències cegues ni de pretendre desvestir els catalans de la nacionalitat catalana, cosa que ja suposa una violació dels drets de les minories nacionals. Però la vulneració més greu és la de anar l'Estat contra els propòsits mi principis de les Nacions Unides, convertint en essencial allò de una Espanya unida que desprecia les minories nacionals catalana i basca.L'únic progrés visible és el de l'anoirmalitat demorpatica i els tuics dictatorials que hi han ddarrera del "no quiero" pregonat pel President Rajoy al mateix Cnmgreso de los Diputados entre passadissos, amenaçant amb fer precintar les urnes i els col·legis electorals si fem el referèndum.El Regne d'Espanya no pot dictar sentència s contra Catalunya de la que extreu una important participació en la rec apta d'imnpostos i força econòmica, sense deixar parlar als catalans. És el poble català, plural i multicultural, qui ha de tenir la última paraula. No un President de Govern del regne d'Espanya ni els Tribunals de Justícia. Si seguim així és difícil que es pugui arribar a una entesa si algú extern no estira les orelles als partidaris de la intolerància i de seguir amagant al poble i ignorant el Dret Internacional aplicable al cas dels catalans.

que vé en Rajoy a dir que NO hi haurà Referèndum

/ dilluns, 17 d’abril del 2017 /
Ja circula la notícia de que per la primera setmana de maig tindrem la visita del President Rajoy. Vindrà a Catalunya a trobar-se amb l'empresariat més proper als seus plantejaments que creu li fa cas. Ha de trobar un empresariat que l'ajudi a pressionar per aturar el referèndum català, prometent el que no complirà. Ja sab em que hi ha molta gent que fa postureig, però que realment no creu en allò pel que en teoria està lluitant, em deia aquesta dies un bon amic. I necessita explotar aquesta gent entre aprofitada i tremolosa pel dubte. Tantes marxes i passes enrera fan pensar en l'existència d'un punt cec constitucional que l'Advocat Antoni Pedrol Rius i gran Degà del Col·legi d'Advocats de Madrid va denunciar amb la matança dels advocats d'Atocha. La v eritat és que la dictadura que no va desaparèixer amb la Constitució de 1978 que va arrossegar el seu l'establishment cap els negocis del futur, va girar la porta cap a un a nova institucionalització dels seus interessos sota el paraigua de la Constitució de 1978. El canvi polític es va fer sense escriure-ho tot, sense aclarir moltes coses que ara surten a la llum. D'un TC inicialment exemplar hem pasat a una politització que ha introduït la sospita en la tasca dels magistrats, com deia Jordi Amat en el seu article a La Vanguardia el 12 de febrer de 2017. El curtcircuit s'ha produït i amb el curtcircuit la desligitimació i manca de credibilitat. La impopularitat del Tribunal és certa i una certa hostilitat de milions de ciutadans a les seves decisions el posen en entredit. La democràcia espanyola s'ha bastit d'una manera fràgil que fa trontollar l'edifici democràtic aixecat sense els fonaments necesaris. Ningú es pot creure que mort el dictador desapareixiria tot el que feia referèndia als seus servidors i xarxa creada d'interessos al seu voltant. Ara arroseguem les consequêncies d'aquesta manca de visió política i praxis democràtica que ha sobreviscut 40 anys sota la Constitució de 1978.Ara vindrà de nou el Senyor Ra joy a Catalunya a rec orddar-nos les seves prioritats i la interpretació oficial del que és m és important, per desconvèncer els catalans del procés i dels discursos del seu President Puigdemont sobre el referèndum que diu convocarà. La contradicció està servida, la omissió i ignorància del que diu el Dret Internacional, també. Això de l'Espanya unida y fuerte és un bon eslogan, però una mala política, a més antidemocràtica, quan la unió territorial es fa destruint pobles, institucions tradicionals i cultures milenàries.

vius per la dansa de la mort

/ dissabte, 15 d’abril del 2017 /
Molts polítics es vesteixen del que no són i amenacen amb querelles quan els decobreixen conspirant en un restaurant en lloc de fer els plantejaments adients als comités del seu propi partit i dimitir si consideren que no estan d'acord amb la política que segueixen els seus superiors. També per molts més dels que pensem ha passat per alt el 14 d'abril, dia en que recordem la proclamació de la 2ª República i la recuperació de les llibertats perdudes des d'aquell fatídic 11 de setembre de 1714. En canvi enguany és Setmana SAnta, el dia 14 d'abril és divendres de mort i la Senyora Ministra de Defensa ha obligat a posar la bandera espanyola a mitja asta militars de l'Estat. Per la Ministra divendres Sant és dia de dolor, es commemora la mort de Crist i cal mostrar el sentiment religiós. Hem vist desfilar a Màlaga legionaris portadors del Crist de la bona mort, cantant cançons que recorden que la millor mort per un legionari és la violenta en combat.Les processons de Setmana Santa s'han convertit en quelcom de teatral i fantasmagòric amb la presència de la imagineria religiosa que ens torna al temps de la Santa Inquisició i la submissió del poble als notables. El misteri dels vestits dels penitents i confrares que no ha impedit a Sevilla un lamentable espectacle de l'estampida del públic espantat per una baralla entre joves, tampoc atrau gent d'altres ètnies i religions que no surten de casa per si de cas, ja se sap les discriminacions i possible odi ara que ser musulmà i no amagarse'n no sembla bona cosa a la civilització occidental. No hi ha pacte social entre ètnies. Cadascú a casa seva. Però aquesta setmana, la Santa, la de les vacances i el turisme de l'exotisme catòlic i manifestació confessa de fervor, la dels polítics desapareguts, Parlaments tancats per manca d'activitat ja no és motiu de plors dels treballadors sense feina. Les vacances són per a tot per igual, uns amb més i altres amb menys. Les coses per tant no van bé. Oblits i arbitrarietat és el present com la decisió del Sr. Ministre de l'Interior de l'anterior Govern de donar medalles a imatges religioses i recentment en nou Ministre a la Confreria de la Llegió. Els oblits són la cara menys noble de Setmana Santa, vestir-se de cerimònia i anar a les processons és l'important, sense pensar a qui ofén tanta manifestació d'una religioisitat i supèrbia humana que no veiem la resta de l'any, més aparent que real. Només a Verges la dansa de la mort ens torna a la realitat i fa desaparèixer la utopia del poder de la imatge i l'espasa.

adulteri polític i retrocés

/ dijous, 13 d’abril del 2017 /
Els aconteixements dels darrers dies, demostratius de manca d'unitat en la política catalana, posen de relleu un lamentable joc de desconcert moral, malentesos i desavinences sobre el camí del procés. Elsd varlors es`pirituals de "lo catalanisme" semblen trastocats mentre el govern central es mou com embogit per intentar aturar el referèndum promès per el President Puigdemont. Ha fracassat la temptativa d'una minoria política del Parlament de Catalunya per crear més desconcert i, com es diria vulgarment, "mala vida" als diputats independentistes que són la majoria, amb amenaces i paraules de la vella política vestida de democràcia. La teatralitat acompanya molts dels actes de ses Senyories i els seus discursos. Subvertir, deformar la visió de la gent que no és al Parlament aprofitant la finestra dels telenotícies, banalitzar el procés, fer resistència al canvi derivat d'una consulta popular que es nega, no sembla sigui el camí de la virtut i de la glòria, ni de l'amplitud de mires. No veiem en els dis cursos de la oposició unionista la qualitat espiritual, sinó l'extravagància del rampell espanyolista permanent, sense adaptar-se ni voler-ho a la realitat catalana. Repeteixen dia a dia el mateix missatge, però no es clar que sentin allò per el que lluiten. No ecisteixen les idees comuns si no són imposades, com feia la dictadura amb tot l'entramat legal que ens va deixar el dictador a la seva mort. Algú diria que les idees que ens pregonen avui són el resultat d'una mala digestió de les mateixes idees. Sembla que no vulguin que sapiguem on es troba la veritat i on es troba la mentida, sobretot els que gaudeixen de càrrecs vitalicis. També veiem gent que vol esborrar el seu passat mirant cap el futur. Igual va passar a la mort del dictador. Reciclar-se és el que compta, canviant de trajo i de look. L'adulteri polìtic és ja avui quelcom indiferent. On queda la moral dels polítics? En una nit perduda? Som en moments en que tot cau davant la crítica. El que importa és el poder de la mutació política, aprofitar el retrocés de la deformació dels conceptes, el desprteci de les opinions alienes i del clam del poble. Política, per aquesta gent és poder i res més.

intransigència i vella política de nou

/ diumenge, 9 d’abril del 2017 /
Ha arribat Catalunya a la majoria d'edat? Pot asssumir Catalunya la seva independència d'un Estat que porta segles en declivi, però intentant ofegar Catalunya ? És legítima la reivindicació de Catalunya com subjecte polític en ple segle XXI? Seria suficient un pacte fiscal amb el Regne d'Espanya mi la transferència a Catalunya de competències estatals i mitjans econòmics per executar-les? Catalunya avui està configurada, a més de per la societat catalana, per centenars de milers de ciutadans immigrants de molt diverses procedències i cultures originàries no espanyoles, que s'intenta mantenir en dependència de les ajudes i feines precàries, allunyats, excepte minories, de l'esperit català, llengua i cultura catalanes. No som els catalans una població rural, primitiva ni ignorant com passa encara a molts països africans, anys després de la descolonització. Catalunya és avui territori essencialment industrial i nació de comerciants, amb capacitat de relació i expansió empresarial internacional indubtable, pàtria de creadors i importants laboratoris farmacéutics, centres científics i mèdics. Però no es tracta als catalans en peu d'igualtat que altres ciutadans, perquè l'important per Espanya és que els centres de les grans empreses se situin a la capital, lloc pon han de declarar i pagar els impostos, en lloc de a Catalunya on varen nèixer. A a qui afavoreix Espanya quan redueix la inversió en infraestructures necessària per Catalunya? Quina moral i esperit de reconciliació aconsella deixar de nou la memòria històrica sense fons? Espanya ha tractat de limitar el creixement econòmic català per afavorir el desenvolupament internacional de les empreses favorites de les altes instàncies de la monarquia hispànica a la que acompanyaven en el seus viatges oficials. El mateix passa amb la pugna per fer de l'aeroport Adolfo Suárez de Madrid el de més circulació aèrea i central de vols transatlàntics. Gestió centralitzada de l'important, retards en allò que no convé a l'Espanya radial. No estranyi que la gent catalana es torni antiespanyola, superats tots els límits del descontentament. Catalunya no està obligada a pagar lloguer a Espanya per l'ús del seu territoricom sembla significar el desenvolupament del FLA, i té Catalunya tot el dret, dret natural, a definir la seva pròpia organització i governança. La intransigència del poder central ha trencat les cordes del pont, no admeten les seves equivocacions i errors amb el tracte donat al somni català. Ja no som en temps dels reis absoluts que feien i desfeien sense parlaments que els demanessin explicacions o els destronessin, ni eleccions que permetessin decidir un altre futur. El Govern d'Espanya actua i decideix sense consultar els catalans. Les enquestes i sondeigs d'opinió no són fiables en moments de política variable i lluita contra la vella política, la corrupció i la mala gestió dels assumptes públics. Negada la possibilitat d'una pluralitat de nacions dins l'Estat espanyol, a Catalunya no li queda més remei que afirmar-se com a ñpoble amb dret a la lliure determinació del seu futur polític. El diàleg possible està esgotat, sense resposta per la negativa del centralisme. Catalunya en el moment actual no té altra solució que derrotar electoralment la política subversiva espanyola posada al descobert. Pot Espanya anul·lar les lleis catalanes a la seva voluntat amb el pretexte d'inconstitucionalitat? Pot anar Espanya legitimament contra el dret natural del poble català a la seva llibertat com societat organitzada? "El contracte social" publicat per Jean Jacques Rousseau el 1762, en el que defensava que els governs s'institueixen amb el consentiment dels ciutadans per asssolir els objectius desitjables amb més eficàcia que sense govern, aclaria que quan un govern no volia fer eñl que el poble volia, llavors el contracte es considerava trencat, essent un dret dels ciutadans canviar el govern. És aquest el cas de Catalunya respecte d'Espanya? Les manifestacions contra el que és impopular i la defensa també aferrissada dels drets naturals dels catalans haurien de fer pensar al Govern d'Espanya que la seva política en relació a Catalunya és errònia. Encara té Espanya l'oportunitat de canviar de criteri i abandonar la intransigència del seu declivi imperial. Molt polítics estrangers li estan recomanant. No hi ha dubte que Espanya ha oibert la caixa dels trons reclamant la sobirania de Gibraltar oblidant els seus compromisos adquirits pel Tractat d'amistat amb el Regne Unit de la Gran Bretanya d'Utrecht de 1713 pels que va cedir per sempre el territori a Anglaterra i als Austrias Nàpols i Flandes, a mñés de pactar el nou Rei d'Espanya Felip V, net del Rei absolut Lluís XIV de França, que no assumiria també la corona de França. El preu de la pau fou Catalunya. Però Catalunya no pot ser considerada més comj moneda de canvi dels interessos d'uns i altres. Ës un poble amb el dret a recobrar la seva unitat trencada amb el Tractat dels Pirineus de el 1657, ser i gaudir de la seva llibertat i respecte com a poble av ançat en el concert de les nacions.

civilització primitiva, descomposició política.

/ dissabte, 8 d’abril del 2017 /
Des de fa segles el governs i Parlaments espanyols han fabricat una bateria de disposicions reduïnt els drets i les llibertats de Catalunya. No volen que aspirem a la llibertat per nosaltres mateixos. Ens han annexionat per la força contra la nostra voluntat. La inútil representació parlamentària catalana a Madrid pot rebre situacions insultants, dels dictats de la passió hispànica que vol fer estable la llei com escut davant dels fets inestables i de les reivindicacons catalanes. El sentit comú ens fa veure que la governança d'Espanya no vol acceptar democràticament la pèrdua de Catalunya. Els impediments legals que esgrimeix el Govern del Regne són salvables amb bona voluntat. Però El govern espanyol està empenyat en conseguir la derrota, la humiliació i la submissió de Catalunya. Ja no s'amaguen de que s'hagi descobert que són una dreta reaccionària i fan guerra bruta contra els moviments exteriors dela Generalitat. La ac tituid espanyola ha sigut qualificada de primitiva pels anomenats "artesans de la pau" del país basc. Les reaccionns de Govern i entitats espanyoles davant el desarmament d'ETA, indignats per què experts independents i observadorts internacionals els tractin de primitius en la seva roda de premsa d'avui a Baiona, és a dir gent elemental, civilitzaciò no desenvolupada, gent políticament rudimentària, no dialogant, segons llegim als dicionaris de la llengua, es rcorda que existeix una descomposiciò política a Espanya xderivada de la no desaparició del franquisme després de la mort de Franco. Hi ha gent encara que només pensa en la venjança i l'odi a l'adversari. No admeten que la gent vulgui la pau. Aquesta posició rígida i dura els transporta al passat de la intolerància i la repressió. Ells segueixen empenyats en seguir la via de la violència i es tornen enemics de la pau com els han dit des de Baiona.Espanya és un poble, segons deia Cioran, que tradueix els seus atributs divins amb un entusiasme i passió únics. Les coses es porten sense pragmatisme ni flexibilitat equitativa. Els conflictes no s'acaben mai i justifiquen l'existència d'enemics de la pàtria única espanyola, encara que no ho siguin. Segueixen amb allò de "qui no està amb mi, està contra mi". L'¡odoi és present en permanència. Sembla que vulguin esgotar Déu, sobretot per Setmana Santa amb les escenificacons d'estampes tradicionals amb motiu turístic, i fan nèixer l'ateísme amb tanta imposició, com sota el franquisme. Setmana Santa és ara temps de vacances dels treballadors i els estudiants, no d'Església. Els no creients per desidia i desinterès, són més cada dia, les parròquies buides de jovent, com autodefensa. Creant unes flames que acaben fent-lis por. L'Església, comparsa del Govern espanyol, trivialitza els seus privilegis creant una agonia lluminosa de les creences que diu seguir amb la teologia de manual. La santetat és cosa d'Espanya que en té la majoria. Cioran deia que si Déu fos un cyclope, Espanya en seria l'ull. Som doncs davant uns artesans de la llibertat i la democràcia malmesos pels partidaris de la involució, les lleis mordasses, els procediments judicials contra la ironia, l'humor i el satirisme que és considera insultant o constitutiu d'odi per les instàncies judicials com a passat ara amb l'incident de l'sketch humoristic televisiu del Gran Wyoming i la Creu del Valle de los Caídos, subjectes a querella per odi amb proposta de presó.

passió per denigrar el procés

/ divendres, 7 d’abril del 2017 /
Quan es parla de l'origen de l'Estat, els estudiosos del dret parlen de la "arcana dominationis" com qui parla d'un déu. L'Estat és quelcom visible que es mostra en la policia, les presons, les aduanes, els jutjats, els exèrcits. Aquestes institucions són mostres o representacions del que és l'Estat. Per la sdeva tasca, l'Estat se serveix de fetitxes com a les tribus africanes, de guies espirituals que són els doctrinaris impassibles dels partits. Els membres de la comunitat estan socialitzats en el treball i en l'obligaciò de pagar tributs a l'Estat. La propietat privada ha de complir la funció social que defineix i li disposa l'Estat. I tot això per fer apologia de la democràcia en la societat de la divisió del treball social i polític. La solidaritat es destrueix per la desigualtat en la propietat dels mitjans de producció i en la creixent desigualtat entre classes socials. El poder dominant o hegemònic tendeix a desacreditar els seus contraris inclús fent elogis de la seva actuació. És el que passa entre Espanya i Catalunya. Els representants del poder polític de l'Estat i els seus aliats unionistes han llençat a les ones catalanes una campanya de denigració contundent dels dirigents polítics catalans per difamar, desacreditar, deshonorar, desprestigiar en definitiva, convertir en libel tot el que proposen i expliquen, elogiant amb falsetats i certes impertinencies ben escollides. La politica actual no entén de lleialtat als moviments socials, doncs es tracta de menyscabar la reputació catalana, la de tot un poble que es reconegut com a valent, constant i eficaç en la comunitat internacional. Per l'objectiu de desanimar i desinflar les il·lusions del poble tot és vàlid, guerra bruta inclosa. Qui d'aquesta manera actúa en polìtica oblida que existeix un dret natural a la dignitat de les persones i dels pobles que desmitifica la veritable apologia de la impertinència i l'amenaça, convertint l'Estat en una representació difosa i allunyada del poble.

revolució islàmica i desconstrucció social

/ dijous, 6 d’abril del 2017 /
Tenim la idea de que el món musulmà és el d'un poder absolut creat per el Profeta Mahoma. Aquest poder es concebeix prld occidentals com limitador de la imaginació a base de repetir els versos corànics, negant a més la llibertat de consciència.Una religió, un llibre, es poden considerar com veritats absolutes? Són els manaments cristians i musulmans la mateixa cosa? No es pot entendre una religió com pur surrealisme teatralitzat pels rites? Perquè els musulmans no han volgut abraçar el cristianisme en la seva totalitat? És ser liberal defensar dones maltractades? Admet la doctrina del Al Corà tot el que va contra els Manaments Sagrats? És doctrina musulmana la guerra santa i la violència per implantar el poder de la religió? Ayaan Hirse Ali, diputada musulmana holandesa, despreciada i criticada per tots, no ha pogut transportar el ser musulmà a la modernitat. Certes revolucions són lentes, més que altres la del pensament. QWualsevol canvi en el món de les religions requereix segles per la força obstructiva del fanatisme que impideix la renovació intel·lectual. V eiem el temps transcorregut des del Concili de Trento a l'Església catòlica, fins el Concili Vaticà II. La llibertat de consciència és inexistgent per totes les religions encara que ho diguin les Constitucions i les Declaracions de drets Humans. Cal seguir estudiant quina és la veritat i definir el que és cura de l'ànima i el que és disposició dels bens terrenals que confonem com contingut de les religions. La bondad, la bona fé, l'amor i la solidaritat fraternal amb la caritat, són comú denominador a les religions humanistes. Ho és també l'abús, la violació de menors segrestades, el robatori, la desaparició forçada de persones, l'asassinat dels que no es volen convertir a la dita religió autèntica com feia en temps antics la Inquisició contra els heretges, la destrucció de les cultures antigues, el tràfic d'armes i la corrupció? Es pot fer mal a les persones i els pobles i destruir la pau en nom de la suprema llei de la religió. Quina moral doncs per la violència i la desconstrucció social? C om diu la dioutada, s'ha tornat el món musulmà heretge de l'islamisme autèntic? Quina reforma pel món musulmà per liquidar la llei Sharia, el tribalisme, la violència familiar, els arranjaments de vida, l'esclavatge familiar i social?

appointment to future

/ dimecres, 5 d’abril del 2017 /
Ara que ja sabem que les urnes no són armes assassines i la al·legalitat no és delicte. Hi ha gent que menysté i també som en una societat en la que la vida de la llibertat d'expressió i d'opinió semblen deficients contra la vanitat del poder, i insuficient per no acceptar la crítica, ni la ironia, i menys la sàtira. El Lazarillo de Tormes no és vàlid perquè descobreix massa, com en Mariano José de Larra. Hi ha frases i dites que fereixen sentiments i l'autoestima dels catalans. Dir la veritat no pot ser considerat com una amenaça i una actitud amenaçant. El cas Cassandra, el dels twits que han merescut una sentència condemnatòria, el del Regidor Sr. Coma, acusat de sedició inexistent per parlar de trencar ous que no es més que la manifestació d'una expressió popular.Veiem molts pocs càrrecs i diputats en àmbits literaris, excepte els que fan presenhtació de llibres amb títol pensat per apaigavar idees contàries i fer-se un lloc entre la intel·lectualitat polìtics. Aquesta literatura política segueix sent minoritària, com la lectura dels diaris. Les comunicacions i les informacions a través dels mòbils, més aviat banals, han modificat tot el panorama. El jovent, més enfeinat en passar examens i cercar feina, els treballadors en anar a la feina, treballar i tornar a casa. Encara queden les històries de la operació Catalunya per fer esclatar el procés amb informació sobre activitats que puguessin desacreditar moralment el Govern Català i el procés, volent atiurar la voluntat col·lectiva de celebrar el referèndum d'autodeterminació. No veuen que som una majoria de catalans contrària al mal fer del Govern i polítics del Regne d'Espanya, inclós el seu Rei que sembla no conèixer la veritable història d'enganys i traicions, manipulacions i falsetats practicades com eina de govern. El que volem els catalans és un "appointment to free future", també dit "rendez vous pour le futur de notre liberté nationale". Dir-nos que el referèndum és impensable que el fem, que no està a la Constitució, que no sortirem d'Espanya per què la llei ho impedeix, es seguir en el discurs de l'odi i la intransigència. Cal portar urgentment el tema a les Nacions Unides. La legitimitat es guanya amb el vot del poble. No es pot considerar delicte posar urnes per recollir la opinió lliure de la ciutadania; tampoc trobar el dret a la independència refugi i empara en el dret internacional davant les declaracions del Tribunal Constitucional.

cita amb el futur

/ dimarts, 4 d’abril del 2017 /
Han passat segles des de el Tractat secret de Gènova de 20 de juny de 1705, d'amistat i protecció entre Anglaterra i el principat de Catalunya, per el qual Anglaterra es coprometia a donar suport militar a la defensa de Catalunya davant les tropes franceses i fer que el Rey austríac Carles III a proclamar pels catalans fes jurament de les lleis, constitucions catalanes i privilegis de Catalunya. Posteriorment, el Tractat d'Utrecht de 1713 dels Austries i els Borbons, i ipedir que el Rei Felip V pogués ser també Rei de França ajuntant corones i territoris,, amb la idea d'acabar la guerra i enfrontament entre les cases va facilitar al nou Rei d'Espanya Felip Vè la destrucció militar i ocupació de Catalunya a canvi de perdre Espanya els territoris europeus, Mahó i Gibraltar que van quedar en mans britàniques. Costa fer entendre la situació, per`po en ple segle XVIII se sabia de les intencions de l'antic regne de les dues castelles unides de suprimir la independència de Catalunya i assegurar-se el monopoli del comerç de mercaderies i d'esclaus amb l'amèrica ocupada per Castella el segle XV. Catalunya vol anar cap el futur malgrat la operació Catalunya ressuscitada de nou. Existeix una clara voluntat de rersoldre el conflicte amb un referèndum pel que hi està una gran majoria catalana, calculada en un 76% de ciutadans catalans, segons diu avui la Cadena Ser en els seus informatius. També se sap que una majoria del 56% deles espanyols no hi estan d'acord i volrien la supressió de l'autonomia catalana, mentre un 36% opina que els catalans han de poder fer el referèndum. Els més decidits a Espanya a favor del referèndum dels catalans és d'un 36%, sobretot entre la gent jove, mentre que la gent gran de més de 65 anys no hi està d'acord. La bretxa generacional és important perquè significa un nou punt de vista allunyat del passat franquista i de les deficiències i insuficiències de l'actual democràcia caracteritzada per la rigidesa i la inflexibilitat i intransigència del Gobierno de España envers Catalunya. Adjudicada la Corona d'Espanya al Rei felip Vé el Tractat d'Utrec ht semblava que imposaria la pau entre les dues nacions catalana i espanyola. Però no ha sigiut aix´í al llarg dels segles. Totes les guerres posteriors al conflicte successori a Espanya s'han fet contra Catalunya, per una o altra raó. Hora és ja de que la Espanya que es diu democràtica i sap dels valors i principis de la tolerància, equitat, el respecte i la flexiblitat, la política de pau i la cooperació internacionals canvii les formes i s'adapti a la realitat democràtica del segle XXI. De cara al futur Espanya no pot viure del passat. Els monopolis ja no existeixen i la política dd dcestrucció de pobles es contraria al dret internacional i a la protecció de les minories nacionals que la OSCE protegeix i assegura amnb un Comissionat especial. Espanya sembla ignorar-ho envers Catalunya, com també van quedar oblidats els compromisos de pau del Tractat d'Utrecht de 1713 i Anglaterra va oblidar el tractat de Gènova de 1705, d'aliança i protecció amb Catalunya. Hora seria de revifar-lo cas necesari, doncs no fou denunciat ni anul·lat

la armada invencible de nou a mar

/ dilluns, 3 d’abril del 2017 /
El Regne d'Espanya aprofita ara que el regne Unit de la Gran Bretanya se separa de la Unió Europea per tornar a reclamar Gibraltar. Ja li han contestat d'una part els Gibraltarenys recordant que ells no accepten cedir sobirania a Espanya i ja van fer un referèndum rebutjant acord amb Espanya. També algun dirigent polític britànic, ex Ministre conservador, ha dit que si convé faran la guerra per defensar Gibraltar que consideren territori anglés. Han citat la defensa de les illes Malvines per recordar que Anglaterra defensa els seus territoris i sùbdits, tractant-nos de Matons. Bon començament per la nova armada invencible de que disposa Espanya. Las descomposició política és clau per v eure que la reivindicació de Gibraltar és una utopia hispànica irrealitzable. Sembla< que a Madrid passin vetlles despedaçant els britànics amb el pensament i pensant com recolonitzar Gibraltar. No entenen a Madrid que les persones poden coexistir sense desordre i sense destruir-se. Pitjor, no hi estan acostumats. Volen seguir a Espanya anb la societat de classes, amb pobres i rics, abusos i desigualtats. No concebeixen una societat diferent. La nació espanyola s'ha distingit sempre per humiliar, esclafar i oprimir els contraris o perdent exèrcits i armades senceres. La història negra d'Espanya reviu cada vegada quer ressorgeixen els problemes i conflictes dels pobles que el Regne d'Espanya vol ocupar i annexionar per la força, en lloc d'oferir un marc apropiat d'entesa i c ooperació. És l'estat social de la inconsciència? No consideren ridícula a pretensió d'annexionar Gibraltar a Espanya? No veuen que com deia E.M. Cioran, la història no és més que una desfilada de falsos absoluts i pretextes, necessitats de ficció, intolerància i intransigència. Ja sabem com va acabar la armada invencible. ningú sap que va passar amb les famílies dels soldats i mariners morts per les ambicions de l'emperador de Castella.

Estat de Dret de la LLei injusta

/ diumenge, 2 d’abril del 2017 /
L'Estat de Dret no és exactament el que diuen des del Gobierno del Reino. Un Estat de Dret exigeix una societat democràtica i lleis que s'apliquin d'acord amb els principis de les Declaracions i Pactes internacionals de Drets Humans, pensant en la dignitat de les persones i la justícia social. Estaty de Dret vol dir que l'Estrar està sotmès al dret i controlat per la llei. Els anomenats Estats constitucionals són la demostració de la fi de l'absolutisme i la instauració de règims de llibertats. És veritat que un Estat de Dret exigeix l'imperi de la llei cxom a expressió de la voluntat popular que es pot realitzar de diferent formes i maneres i per diversos canals de decisió. També requereix l'Estat de Dret que existeixi una veritable separació de poders, de manera que l'executiu o govern no pugui influir ni dirigir els altres que han de ser totalment independents uns dels altres. Els poders de l¡'estat han de respectar la opinió pública i no voler influenciar-la amb manipulacions informatives arbitràries. La llei per tant ha de ser creada per l'organisme que formaloment representa la voluntat popularm, de no existir la democràcia directa. La llei concreta aquesta voluntat, se suposa de manera racional i enraonada. Però una cosa és la llei i el seu control constitucional i una altra de ben diferent servir-se el poder de govern dels tribunals per perseguir la oposició i les reivindicacions de sobirania de les nacions que existeixen dins del mateix territori de l'estat. Es parla de sobirania dce tots els ciutadans quan sabem que Espanya ha cedit part de la seva sobirania a la Unió Europea que, a més ens regula el contingut de bona part de les lleis. També els Tractats internacionals que l'Estat va ratificant signifiquen cessió de facultats de disposició de contiguts legals i altres disposicions, amb la corresponent influència en les decisions judicials i la activitat parlamentària. Els Tractats obliguen a modificar les lleis en lloc de pretendre guardar-los en un calaix en l'oblit de la seva publicaciò en el BOE. No existeix l'Estat de Dret quan la llei es fa per ordre d'una voluntat individual absoluta, segons sembla és el camí endegat pel Partit conservador, dit popular, assentat en el poder de nombroses comunitats i pobles del Regne. S'aproven les lleis fetes com avant projectes, pactada la llista amb altres forces conservadores complementàries dites liberals. Quan el poder executiu dicta les lleis, l'Estat de Dret deixa d'existir perquè entrem en una espiral de poder i una deriva autoritària al servei dels interessos que mantenen el poder. Entre legislatiu i executiu ha d'existir un dualisme, deia Hans Kelsen, doncs el principi de la separació de poders el que persegueix és evitar la personalització del poder o concentració de poders en unes soles mans com està passant a Espanya. l'Estat de Dret per ser-ho de veritat ha de permetre un treball polític en la moderació i no convertir-se en una força merament coactiva contra les reclamacions i reivindicacions populars. Com deia Maurice Duverger, l'Estat no pot ser un déu de dues cares, sinó que ha de treballar per la superació social, siguin quines siguin les circomstàncies en que es desenvolupa la vida polìtica i social i l'extensió de la lluita pel poder a sectors massificats que n particioen de foros socials. Però trambé existeix l'Estat de Dret internacional que cal reforçar com diuen les Nacions Unidfes perquè no el vulnerin els que diuen que la llei és la llei i es fa el que diu la llei, no altres coses, puig que a més les obligacions que imposa el dret internacional als Estats, per aquesta gent, no poden impedir que la llei sigui el mur per a la seva aplicació quan significa acceptar fer allò que no vol ni interessa al poder. És aixó, com parlant d'unitat i de sobirania de tots, com segueix fent el President Mariano Rajoy, es vulneren els principis i drets dels pobles reconeguts pel dret internacional, Abans d'ahir, el diputat del PPC Sr. Albiol, en unes declaracions amb pretensió desmobilitzadora de l'independentisme català va dir que "recórrer el pressupost de la Generalitat és una alenada d'aire fresc dav ant l'asfixia independentista". Aquest diputat es contradiu en les seves paraules, doncs l'independentisme no aïlla ningú, són els servidors del poder central els que, en la seva desmesurada ambició de domini i pretensió hegemònica de la recentralització i castellanització de Catalunya, s'aïllen de les seves responsabilitats en la tasca legislativa i políticament racional davant la resta dels catalans, dedicamats a la polìtica de l'enfrontament i la guerra contra el Govern de Catalunya. En definitiva, la llei injusta no fa l'Estat de Dret, com ja va recordar la Comissió Internacional de Juristes l'any 1955 als servidors de la dictadura franquista.

horitzó blau soft

/ dissabte, 1 d’abril del 2017 /
Els aconteixements dels darrers dies ens confirmen la deriva autoritarista del Govern del Regne d'Espanya a que ja ens tenen acostumats, en el tractament judicial dels fets tant contra el mal gust i la crítica "mordaç", com contra la reivindicació catalana de celebrar un referèndum d'autodeterminació el proper setembre, d'acord amb el dret internacional. Els experts, com Ernesto Elkaizer, diuen que aquesta deriva és producte de la dura i llarga lluita contra la violència i el terrorisme. Però penso també que esdevé difícil voler consolidar la democràcia formal, merament parlamentària, tancada en transposicions de lleis procedents de la dictadura, que es basteix, sense canviar plantejaments, amb els servidors d'una dictadura o els hereus de una forma autoritària de governar. Sens dubte hi tenen alguna cosa a veure les importants desigualtats socials i empobriment de capes de població vulnerable i amb risc d'exclusió social cada vegada més amples, a més de la delinqüència en creixement que s'estableix al territori de l'Estat, el carregar Hisenda sobre els serveis socials de les Comunitats Autònomes la limitació i reducció de la despesa pública que els Ministres no apliquen als organismes centrals de l'Estat. Finalment s'ha agreujat i disparat la lluita del Estat contra la voluntat independentista de Catalunya. La Sra. Soraya Sáenz de Santamaria afirmava avui a Valladolid que el referèndum no es farà, com també diu el President Rajoy. Però no expliquen què pensen fer davant de les exigències del dret internacional que obliguen als Estats a facilitar i no impedir la lliure determinació dels pobles i minories per establir el seu estatut polític i desenvolupament econòmic, social i cultural., la Resolució 2625/1970 de les Nacions Unides. A més els Tratctats internacionals estableixen que en cap moment pot justificar un Estat el seu dret intern per oposar-se a la aplicació del dret internacional, com està fent ara el Regne d'Espanya. Fa també uns dies, Carme Forcadell ens recordava la "revolució del somriure" de Muriel Casals. La Presidenta del Parlament recordava en el dinar de Moment Zero al Born, que li va dir al President Mas "President, posi les urnes, i ja tenim el resultat". Guanyadors, però ara comença la repressió sense pensar l'Estat que el procés s'acabarà a les urnes. El PP genera inestabilitat en tots els sectors en que es presenta i no gaudeix de la coinfiança i credibuiloitat que vol aparentar. Ara als estats Units, a Europa i a Xina, es mouen veus també en favor del referèndum de Catalunya que fan fracassar estrepitosament les maniobres internacionals de guerra bruta del Govern espanyol contra els dirigenbts polítics catalans. Volen acusar al President Puigdemont de ser parcial quan, des de la oposició unionista, obstaculitzen amb recursos d'inconstitucionalitat o conflicte de competència, totes les iniciatives i mesures legislatives socials que emprenen Parlament i Govern de la Generalitat per donar solucions a la inestabilitat social i crispació que provoca l'acció del Govern español a Catalunya. És moment de conflicte per manca de diàleg polìtic d'Espanya i Catalunya. El Govern del Regne no vol parlar amb el Govern de la Generalitat del referèndum que reconeix i li imposa el dret internacional públic des de 1945, que rebutja reconèixer, malgrat haver ratificat els tractats. Es posi com es posi l'Estat, ja diu en Lluís Llach, avui diputat al Parlament de Catalunya que "el procés va de debó i no podem ser pessimistes, doncs amb coratge i voluntat les coses es fan". No poden aturar la voluntat majoritària i continuada d'un poble que ha sortit cinc anys seguits al carrer, va dir també. LLach va acabar la seva intervenció dient que "no poden aturar dos milions de persones". Finalment va afegir que s'han de prioritzar valors ètics, socials i la convivència, denunciant que Europa s'ha conformat sobre genocidis i guerres, i la democràcia s'hi ha posat després. L'horitzó segueix sent blau, però amb tonalitat soft fins que puguem gaudir del blau net. Van quedar algunes preguntes per contestar sobre si el moment zero serà moment tant sols d'alegria republicana i també de conflicte social, si es respectaran els drets dels treballadors que és una exigència social, si serà moment zero per les utopies o per un ordre social reglat sota la autoritat d'un poder coinservador. Tampoc van dir, ni en Lluís Llach ni Carme Forcadell, a què hauran de renunciar els joves davant la manca de reconstrucció social,oportunitats i possibilitats professionals, i si es potenciaran els joves i prepararà el jovent que ens ha de substituir en la direcció política que és el que toca en democràcia, per no repetir el que va succeir durant el llarg mandat de 23 anys a Catalunya del President Jordi Pujol, plagat de corrupció com també els mandats González, Aznar, Rodríguez Zapatero i Rajoy. És hora de canviar mètodes, criteris i formes.

About

Categorías

. nació (1) 15 M (1) 155 (2) abandó oficial (1) abisme (2) abolició (1) abolició títols nobiliaris (1) abolir impunitat (1) absolutisme (11) absolutisme poder (1) absorció (1) abstenció (6) abstenció electoral (2) absurds (1) abundància (1) abús (4) abús de dret (1) abús de poder (1) abusos (4) accedir al coneixement (1) accidentalitat (1) acció polìtica (1) accions humanitàries (1) acollida (1) acomiadament (1) acomiadament lliure (1) acomiadaments (3) acomiadats (1) acord de París (1) acord equilibrat (1) acord legislatura (1) acord lliure canvi (1) acord patriòtic (2) acords (1) acords països tercers (1) acte democràtic (1) acte oficial (1) acte polititzat per la dreta (1) actes de guerra (1) actitud hispànica (1) activistes infiltrats (1) activitat (1) activitat humana (1) acumulació (2) acumulaciò càrrecs (1) acumulacoó càrrecs (1) adaptació (1) administració (6) administració menys burocràtica (1) administració sòlida i eficient (1) administracions (1) administracions autonòmiques (1) administrar (1) adulteri polític càrrecs vitalicis (1) adversaris (1) afirmació nacional (1) afirmació totalitària (1) Àfrica Moderna (1) africans (1) afrontament (1) agència tributària (1) agitacions socials (1) aglomeració humana (1) aglomerat urbà (1) aglutinant (1) aglutinar (1) agressivitat (1) agressivitat verbal (1) aigua (2) aiguats (1) aïllament (2) aire (1) aiutogestionaris (1) aixecar exportacions (1) ajudar (1) ajuntament (1) Ajuntaments lliures (1) ajustos (1) alcaldes (1) alçament (1) alcohol (1) alerta (1) aliances (1) aliat (1) alimentar (1) alliberament nacional (1) alternància (1) alternativa (4) alternativa plural (1) alternativa pragmàtica (1) alternatives (4) amabilitat (1) ambaixadors (1) ambició (1) ambicions (3) ambiguïtat (1) ambigüitat (6) amenaça islàmica (1) amenaces (2) amiguisme (1) amistat (2) amnessia (2) amnistia (1) amnistia fiscal (2) amor (1) amoral (1) amoralitat (1) anacionalistes (1) anacionalització (1) analogia (1) ànima catalana (2) animació (1) animalisme (1) aniversari (1) aniversari Declaració Universal Drets Humans (1) annexió històrica (1) anormalitat (1) antagonismes (1) anti democràcia (1) antiautoritarisme (1) anticatalanisme (3) anticomunista (1) anticorrupció (1) anticorruption act (1) antidemocràcia (2) antidemocràtic (1) antieuripeísme (1) antiolímpics (1) antipartits (1) antisistema (3) antitaurins (1) aparell (3) aparell Estat (1) aparell municipal (1) aparells (1) aparells sectaris (1) aparença (2) aparença de poder (1) apatia (1) apoyo (1) apreciacions (1) apremi (1) aprofitats (1) arbitrarietat (3) arbitrarietats (1) argumentari oficial (1) arguments (2) armes (2) armonització (1) arquitectura jurídica (1) arranjament pressupostos (2) arribistes (1) asesores (1) asfíxia (2) asfixia econòmica (1) assalariats (1) assamblearisme (1) assassinat (1) assedi (1) assemblearisme (1) assemblees (1) assemblees de base (1) assimilació (1) assimilacionisme (1) assistència gent gran (1) assistència social (1) assistència social. (1) associació voluntària nacions (1) atemorir població (1) atemptat (2) atemptats (1) aterratge. joc brut (1) atracos (1) atur (17) atur estructural (5) aturar independència (1) aturats (1) auguris (1) Auschwitz (1) auster (1) austericidi (1) austeritat (9) austeritat imposada (1) austeritat obligada (1) autarquia (2) autocensura (1) autocràcia (1) autocràta (1) autocrítica (2) autodeterminació (31) Autodeterminació com a dret internacional (2) autodeterminació. (1) autodetermnació (1) autogestió (4) autogovern (15) autonomia (6) autonomia controlada (1) autonomia dependent (1) autonomia diferencial (1) autonomia municipal (3) autonomía municipal (1) autonomia municipal; abolir llei sostenibilitat; pressupostos aprovats plens; (1) autonomies (1) autonomisme (1) autoodi (1) autoresponsabilitat (1) autoritari (1) autoritarisme (14) autoritarisme presidencial (1) autoritarismes (1) autoritat (6) autoritat moral (2) aval (1) avaricia (1) avenços (1) aventurerisme (1) aventures militars (1) avís (1) baix nivell (1) baixa qualitat (1) baixos salaris (2) balanç (1) balanços negatius (1) banalitat (1) banalització (1) banca (1) bancs (1) bandera (3) bandera de la llibertat (1) bandera espanyola (1) bandera nazi (1) banderes (3) banquers (1) baralles (1) barbàrie (2) bàrbars (1) Barça (1) Barcelona (2) barraquisme (1) barreja de nacionalitats (1) barretines (1) barris benestants (1) barris vulnerables (1) base jurídica (1) Bases de Manresa (1) bases militars (1) bé comú (3) bé social (1) bemnestar (1) beneficis (1) beneficis empresarials (1) beneficis fiscals (1) beneir (1) benestar (14) benestar real (1) benestar social (6) benvinguda (1) Biblia (2) Bíblia (2) biblioteques (1) biodiversitat (1) bipartidisme (10) bipolarització (1) bipolarització polìtica (1) blanqueig (1) blanqueig de capitals (1) bloqueig (1) bogeria (1) boicot (7) bombolla (3) bombolles (2) bombolles financeres (1) bon (1) bon govern (2) Bon Nadal i Any Nou (1) bon veïnatge (1) bona fe (2) bones pràctiques (2) bones relacions (1) bons costums (2) borsa (1) bossa d'assalariats (1) botiflers (1) brutaitat (1) bufandes tapaboques (1) buit legal Constitució (2) burgesia (5) burgesia catalana (1) burocràcia (1) burocratisme (1) burocratització (1) c (1) cabdill (1) cabdillisme (1) cacera (1) cacics (3) caciquisme (6) caciquisme empresarial (1) cadena de confiança (1) cadenes (1) café para todos (1) caixes negres (1) calificatius (1) cambios históricos (1) cambrers (1) camí (2) campanya (1) campanya antireferèndum (1) campanya desigual (1) campanya electoral (1) campanya mediàtica (2) CAmpanya nou 9N (1) campanyes electorals (1) camps concentració nazis (1) candiatura unitària (1) candidat (1) candidato (1) candidats (1) candidats farciment (1) candidatures (1) canongia (1) cansanci (2) cant dels ocells (1) canvi (18) canvi climàtic (2) canvi concepció polìtica y legal (1) canvi de règim (1) canvi de rei (1) canvi electoral (1) canvi evolutiu (1) canvi formal (1) canvi polìtic (1) canvi social (4) canviar (7) canvis (5) canvis fonamentals (1) canvis substancials (2) capacitat (3) capacitat financera (1) capacitat fiscal (1) capdavanters (1) capdillisme (1) capital (2) capital del benestar (1) capitalisme (5) capìtalisme (1) capitalisme anticosial (1) capitalisme decadent (1) capitalisme depredador (1) capitalisme dialogant (1) capitalisme especulatiu (1) capitalisme salvatge (2) capitalismo (1) capitalismo salvaje (1) capitals (1) carnaval electoral (1) carnets esrtripats (1) càrrecs (8) càrrecs electes (2) carrers (1) carta (1) Carta Drets Fonamentals (1) Carta Fundacional Nacions Unides (2) Carta Nacions Unides (1) Carta Social Europea (2) cas català (1) cas dels catalans (1) cas Noos (1) casa comuna (1) Casa Gran de la Democràcia (1) casernes (1) castellà (2) castes (1) càstic (1) càstig (1) càstig electoral (1) català (7) català llengua natural de Catalunya (1) català patrimoni comú (1) catalanicidi polìtic (1) catalanisme (10) catalanisme d'esquerres (1) catalanisme polìtic (1) catalanistes (3) catalanistes d'esquerres (1) catalanització (1) catalaniusme (1) catalanofobia (1) catalanofòbia (2) catalans (2) Catalunya (33) Catalunya dependent (1) Catalunya Estat (2) Catalunya pactista (1) Catalunya SI (1) catarsi (1) catofols (1) caudillo (1) causa catana (1) causa republicana (1) cedir impostos (1) cedir sobirania (1) celebracions (1) censura (7) centralisme (10) centralisme Estat (1) centralisme neoconservador (1) centralismo depredador (1) centralitat (1) centralització (2) centre esquerra (1) centreesquerra (1) centrisme (1) centristes (1) cessió de sobirania (1) chuches (1) cinisme (6) cinisme silenci (1) cinversdes (1) circ (1) cirrupció (1) cisma (1) cistums (1) ciutadania (6) ciutadans (4) ciutat (1) ciutat de la Justícia Social (1) ciutat lliure de por (1) ciutat proletària (1) ciutats desiguals (1) civilització (5) civilització europea (1) civilització occidental (1) civilització urbana (1) clam (1) clam democràtic (1) clandestinitat (1) clans (2) clans sectaris (1) claridad (1) classe obrera (3) classes populars (1) classes socials (2) classes socials. (1) clemència (1) clientelisme (2) coalició de govern (1) coalicions (1) cobdícia (1) cobrar (1) codi penal (6) código Penal (1) coexistir (2) cohabitació (1) coherència (2) cohesió (3) cohesió social (3) cohesionar (1) col·laboració (1) col·legis electorals (1) colònia (1) colonialisme (1) colpisme (1) colpistes (1) comandament (1) combat per Catalunya (1) combatre l'atur (1) combustibles fòssils (1) comerç (1) comerç d'armes (1) comerç global (1) comerços (1) comissari anticorrupció (1) Comissió de Venècia (1) comissions (3) Commonwealth (1) compartir (1) compartir problemes (1) competència (3) competències (9) competir (1) competitivitat global (1) complexes. (1) complicitat PSOE (1) compromesos (1) Compromís (2) compromìs (1) comptabilitats falsejades (1) comptes (1) comunicació (9) comunicació online (1) comunicacions (1) comunicacions banals (1) comunisme (2) comunitat (1) Comunitat de Nacions (1) comunitat històrica (1) comunitat ibèrica de nacions (1) comunitat internacional (1) comunitat supranacional (1) comuns (1) concentració nacional (2) concentracions (1) conceotes abstractes (1) concert (1) concessions (1) concordat (1) concòrdia (8) concòrdia de la por (1) concòrdia social (1) condemna (2) condicions de treball (1) condicions laborals (3) condicions laborals dignes (1) conducta honesta (1) confessar (1) confiança (9) confiança política. (1) confidencial (1) confidencialitat (1) conflicte (10) conflicte català (1) conflicte Catalunya/España (1) conflicte Catalunya/Espanya (1) conflicte generacional (1) conflicte històric (1) conflicte polític (1) conflicte social (1) conflictes (4) conflictes legals (1) conflictes polìtics (1) conflictivitat (1) confliucte Catalunya Espanya (1) confluència (4) confluència social. (1) conformisme (1) conformisme imposat (1) confrontació (2) confrontació permanent (2) confrontament (1) confusió (4) confusionisme (1) conglomerat urbà (1) conquesta social (1) consciècia deformada (1) consciència (5) consciència crítica (1) consciència democràtica (3) consciència liberal (1) consciència nacional (1) consciència social (1) consciències (1) Consell d'Europa (2) consells municipals (1) consens (1) conservadorisme (2) conservadors (6) conservadurisme (2) conservaduyrisme (1) conspiració (2) conspiració permanent (1) conspiracions (5) conspiradors (1) constitució (31) Cónstitució (1) constitució antidemocràtica (1) Constitució antifederalista (1) constitució artificial (1) Constitució difunta (1) Constitució escrita (1) Constitucio Espanyola (1) Constitució Europea (1) Constitució europea. (1) Constitució impossible (1) Constitució intocable (1) constitución (1) constitucionalisme (1) constitucionalisme monàrquic (1) constitucions (2) Constitucions Catalanes (2) Constitucions i altres drets de Catalunya. reclamar devolució (1) Constitucions i Pactes (1) Constitution Stone (1) construcciño nacional (1) construir (6) construir esquerra nova (1) construir futur (2) construir un nou país (1) consuilta (1) Consulta (12) consulta democràtica (1) consulta no vinculant (2) consultes directes (1) consum (2) consumisme (1) contagi (1) contaminació (3) contaminació destructora (1) contestació social (1) contestaciò social (1) context internacional (1) contingut (1) continguts científics (1) continuïtat (3) continuïtat d'Espanya (1) contracte social (2) contractes escombraria. (1) contractes temporals (1) contracultura (1) contradiccions (4) contraprogramació (1) contrarrestar (1) Contribució (1) contribuents (1) control (2) control Estat (1) control ideològic (1) controlar (1) convèncer (1) conveni (1) Conveni de Viena (1) conveniència (1) convenis NU i OSCE (1) convergència (3) converses (1) convivencia (3) convivència (7) convivència democràtica (1) convivència social (1) convivència trencada (1) cooperacfió (1) cooperació (10) coopèració (1) cooperació internacional (2) cooperar (1) cooperativisme (1) cop de força unilateral (1) Copa Santa (1) coparticipació (1) cops de porra (1) coratge (1) corona (1) corporacions (1) corralito (3) corredor mediterrani (1) corresponsabilització (1) corretgir desigualtats (1) corretgir partits (1) corridas (1) corrupcio (1) corrupció (75) corrupciò (2) corrupció continuada (1) corrupció descoberta (1) corrupció política (2) corrupció. (1) corrupteles (2) corruptes (3) corruptors (2) cortesia (3) cos social (1) cost laboral (1) cost standart (1) costum (2) costums (3) costums milenaris (1) cotitzacions (1) cr'itica (1) creació (1) creació empreses (1) crear (1) creativitat (2) creativitat empresarial (1) credibilitat (11) credibilitat electoral. (2) credibilitat polìtica (1) credibilitat. (1) crèdit (3) crèdit social (1) crèdits (1) crèdits públics (1) creença (1) creences (1) creïbles (1) creixement (6) creixement economia (1) creixement econòmic (1) creixement industrial (1) crèixer (1) creuada (4) creuats (1) creure (1) cridòria (1) crim (1) crim organitzat (1) crímenes (1) criminalitat (2) criminalització (1) criminalitzar (1) crims (2) crims de guerra (1) crims franquisme. ètica (1) crisdi (1) crisi (37) crisi d'Estat (2) crisi econòmica (1) crisi energètica (1) crisi financera (1) crisi institucional (2) crisi món socialista (1) crisi política (1) crisi urbana (1) crisis (1) cristianisme (2) cristians (1) criteri (1) criteris (2) criteris democràtics (1) criteris dogmàtics (1) criteris jurídics (1) criteris socials (1) crítica (4) crítica oberta (1) crítics (2) crítiques (4) cronologia reis Castella i Espanya (1) crueltat (2) cubisme (1) culltura (1) culpables (1) culte (1) culte a la personalitat (1) cultura (21) cultura catalana (1) cultura cosmopolita (1) cultura de la violència (1) cultura de pau (8) cultura del diàleg (1) cultura del pacte (1) cultura del vot (1) cultura democràtica (2) cultura innovadora (1) cultura jurídica (1) cultura oficial (1) cultura política (1) cultura polìtica (1) cultura. (1) cultures (1) cultures rígides (1) cúpula. (1) dany moral (1) dany social (1) danys (1) davallada de la dreta (1) de mocràcia formal (1) debat (10) debat obert (2) debat parlamentari (1) debat permanent (1) debat politic (1) debat polític (1) debat polìtic (1) debat sobiranista (1) debatre (1) debats (1) debats ideològics (1) decadència (8) decència (2) decència institucional (1) decepció (7) decepció generalitzada. nació sense estat (1) decidir (2) Declaració de Drets (1) declaració drets home i ciutadà (1) declaracions (1) declaracions formals (1) declaracions unilaterals (1) decreixement demografic (1) dedigualtats (1) dedocràcia (1) defallences (1) defectes (5) defectes democràcia (1) defectos (1) defensa (2) defensa de la llengua (1) defensa democràcia (1) defensar democràcia (1) defensar dret (1) deficiencies (2) deficiències (1) dèficit (7) dèficit democràtic (4) dèficit públic (1) dèficits (1) dèficits democràtics. (1) defraudadors (1) defraudar (1) degeneració (1) degradació (4) degradació moral (1) degradació sistema (1) degradació social (1) deixadesa (1) delictes (2) delinqüència (3) delinqüència nova (1) demagògia (11) demandes laborals (1) demcràcia real (1) democracia (4) democràcia (146) democràcia no identificada (1) democràcia activa (1) democràcia avançada (1) democracia avanzada (1) democràcia captiva (1) democràcia catalana (3) democràcia consolidada (2) democracia constitucional (1) democràcia de notables (1) democràcia deliberativa (1) democràcia directa (11) democràcia econòmica i social (1) democràcia encorsetada (1) democràcia espanyola (1) democràcia estable (2) democràcia europea (1) democràcia i estabilitat (1) democràcia imperfecta (1) democràcia indignada (1) democràcia integral (1) democràcia interna (1) democràcia interna organitzacions (1) democràcia liberal (5) democràcia liv+beral (1) democràcia moderna (1) democràcia oberta (1) democràcia parlamentària (4) democràcia parlamentària formal (1) democràcia participativa (11) democràcia participatva (1) democràcia plural (3) democràcia plural. (1) democràcia polìtica (1) democràcia radical (1) democràcia radical. (1) democràcia real (1) democràcia segrestada (1) democràcia social (7) democràcia supranacional (1) democràcia viable (1) democràcia. (1) democràcies desiguals (1) democràcies plurals (1) demòcrata (1) demócratas de verdad (1) demòcrates (3) democràtic (2) democràtica (1) democràtics (1) democratització vida social (1) democrfàcia participativa (1) demokratura. (1) demoràcia (1) denúncies (1) deocràcia participativa (1) dependència (2) depressió (1) derecho histórico (1) derechos humanos (1) derechos sociales (1) derets humans (1) deriva autoritària (2) derogar la Constitució (1) desacato (1) desacceleració econòmica (1) desacomplexats (1) desacord (1) desacord legítim (1) desacords (3) desacreditar (4) desactivar (1) desafecció (9) desafecció col·lectiva (1) desafecte (1) desafectes (3) desafiament sobiranista (1) desastre social (1) desbloqueig polìtic (1) descatalanització (1) descentralització (3) descentralització periode constituent (1) descentralitzar (1) desco0nfiança (1) descomposició (1) descomposició Estat (1) descomposició ideologies (1) desconcert (1) desconexió (1) desconfiança (8) desconfiats (1) desconnexió (1) desconstitucionalització (1) desconstrucció (1) desconstrucció social (1) descontaminar (1) descontentament (4) descontento (1) descrèdit (6) descrèdit política (1) descrèdit polìtics (1) desdemocratització (1) desdoblament vies i carreteres (1) desenccant (1) desencía (1) desencís (3) desencontre (1) desenfocar (1) desengany (1) desenganys (1) desenvolupament (7) desenvolupament humà (1) desenvolupament responsable (1) desenvolupament. crítica (1) desenvolupament. cultura universal (1) desequilibri (3) desequilibris (1) deserció (1) desercions (1) desesperació (1) desestructuració (2) desgast (2) desgavell (1) desgovern (2) deshumanització (1) desigs (1) desigualdad (1) desigualtat (20) desigualtat de classes (1) desigualtat social (4) desigualtat socioocultural (1) desigualtats (23) desigualtats flagrants (1) desigualtats socials (5) desinflar procés (1) desinformació (1) desintegració (1) deslleialtat (1) deslocalització (2) deslocalitzacions (1) desmesura (1) desmotivació (1) desnacionalitzar (1) desnonaments (1) desnudo (1) desobediència (5) desordre (4) desordre legal (1) desordres públics (1) despesa (3) despesa incontrol·lada (1) despesa jocs olímpics (1) despesa pública (4) despesa social (1) despesa superflua (1) despeses (1) despilfarro (1) despilfarro Estat (1) desplaçar govern (1) desplaçats (1) despolitització (1) despotisme (6) despreci (3) desprestigi (6) desproporció resposta (1) destí (2) destinos (1) destitució (1) destitució Govern (1) destitucions (1) destituir representants (1) destroçar Espanya i la convivència (1) destrucció (3) destrucció natura (1) destrucció planeta (1) destruir (1) destruir Catalunya (1) desunió (1) desventatges (1) desviació de poder (1) desvirtuar democràcia (1) detenció irregular (1) detenció Puigdemont (1) deteriorament (3) deteriorament institucions (1) deterioro (1) determinisme (1) determinisme lleis (1) deudas (1) deute (12) deute Estat (1) deute financer (1) deute imparable (1) deute permanent. irreflexiu (1) deute públic (3) deute social (1) deutes partits (1) devaluació (2) devociò (1) diada nacional (1) diàkeg (1) diàleg (70) diàleg inter-religiós (1) diàleg social (1) diàlegs de sords (1) dialogant (1) dialogar (7) diamundial pel treball decent (1) diaris (2) diàspora (1) dibers (1) dicatdura (1) Dickens (1) dictador (1) dictadura (34) dictadura constitucional (2) dictadura de la llei (1) dictadura de partit (2) dictadura franquista (1) dictadures (6) dictat (1) dietes (1) difamació (1) diferència (1) diferències (7) diferències i discrepàncies (1) diferències tàctiques (1) diferents (1) dificultats (2) diginitat (1) dignidad (1) dignitat (33) dignitat nacional (1) dignitat col·lectiva (2) dignitat de la persona (2) dignitat de les persones (1) dignitat democràtica (1) dignitat funció pública (1) dignitat humana (12) dignitat humana. (1) dignitat igualitària. (1) dignitat individu (1) dignitat institucions (1) dignitat nacional (2) dignitat persona (1) dignitat persones (1) dignitat poble (1) dignitat vida diaria (1) dignitat. (1) dignitat. autoritarisme (1) dilapidació (1) dimissió (1) dimissions (1) diner negre (2) diner públic (3) diners (9) diners de fum (1) diners del pressupost municipal (1) diners públics (3) diplomacia. malestar (1) dipomàcia (1) diputados (2) diputats (4) diputats díscols (1) diputats sobiranistes (1) dir la veritat (2) direcció (2) directives (1) directrius (1) directrius europees (1) dirigents presos (1) dirigisme (2) disbauxa (3) discapacitats (2) disciplina (2) disciplina social (1) disciplina. carrera polìtica (1) disconformitat (1) discòrdia (3) discòrdies (1) discrecionalitat (1) discrepància (2) discrepància ideològica (1) discriminació (8) discriminacions (2) discurs (1) discurs de compromís (1) discurs de la por (1) discurs moral (1) discurs polític (1) discursos (1) discursos precuinats (1) discursos preparats (1) disfresses (1) disfunció (1) disfuncionalitat (1) dislocar (1) disminució natalitat (1) disolució (1) disorsió (1) dispendi (1) dispersió (1) disputa (1) disseny (1) dissidència (5) dissidència. (1) dissidents (1) distracció reivindicacions (1) diuscriminació (1) diversitat (19) diversitat cultural (2) diversitat ètnica (1) dividir (1) divisió de poders (1) divisió del treball (1) divisió política (1) divisió social. (1) divisió societat (1) divisions (2) doble moral (2) doctrina social església (1) dogma (1) dogma constitucional (1) dogmatisme (1) dogmatisme del poder (1) dogmatismes (1) dogmes (1) dol (1) Dom Perignon (1) dominació (5) dominació polìtica (1) domini (3) domini espanyol (1) domini hergemònic (1) donació (1) donaciò vivenda en pagament (1) dones (1) dramatisme (1) Dre6t Públic Català (1) dret (14) dret a decidir (14) dret a governar (1) dret a la independència (1) dret a la informació (1) dret al treball (1) dret català (1) dret civil (1) dret comunitari (2) dret d'acollida (1) dret d'asil a la UE (1) dret de la raó (1) dret de participació (1) dret de participaciò directa (1) dret de rebuig (1) dret de rebuig llei (1) dret de reprovació (1) dret de revocació càrrecs (1) dret del poble (1) dret del regne (1) dret del Rei (1) dret espanyol (1) dret exclusiu (1) dret fonamental (2) dret humà (1) dret implícit (1) dret inalienable (1) dret independent (1) dret internacional (20) dret internacional prevalent (1) Dret Internacional Públic (1) dret internacional. fractura social (1) dret legítim (1) dret lliure determinació (1) dret moral (1) Dret Nacions Unides (3) dret natural (1) dret natural. (1) dret penal (1) dret per la Pau (1) dret públic (1) Dret Públic Català (3) dret racional (2) dreta (1) dreta anticatalana (1) dreta catalana (2) dreta conservadora (1) dreta europea (1) dreta i aliats socialistes (1) dreta radical (2) dreta reaccionària (1) dretes (2) dretes hostils (1) drets (11) drets ciomuns (1) drets ciutadfania (1) drets constitucionals (1) drets contra l'Estat (1) Drets de Catalunya (1) drets dels treballadors (1) drets democràtics (4) drets econòmics i socials (1) drets fonamentals (5) drets històrics (2) Drets Home (1) Drets Humanms (1) drets humans (66) drets humans com a superiors (1) drets humans. (1) drets i llibertats (4) drets i llibertats fonamentals (1) drets implìcits (1) drets inviolables (1) drets laborals (1) drets minories nacionals (1) drets nacionals (2) drets naturals (1) drets socials (8) drets socials i culturals (1) drets socials. (1) dualisme poders (1) dues Espanyes (1) dues nacions (1) DUI (1) ecionomia ilegal (1) ecologia (1) economia (7) economía (1) economia de guerra (1) economia de mercat (1) economia depredadora (1) economia financera (1) economia lliure (1) economia malmesa (1) economia organitzada (1) economia social (2) economia social i solidària (1) economia sòlida (1) economia submergida (2) ecumenisme (1) edifici democràtic (1) educació (9) educaciò (1) educació cívica (1) eficàcia (5) eficàcia norma (1) eficiència (2) Efta (3) egocentrisme (2) egoísme (2) egoísme social (1) egoìsme social (1) eina de poder (1) elecció càrrecs europeus (1) elecció directe President (1) eleccions (38) eleccions constituents (1) eleccions democràtiques (1) eleccions europees (1) eleccions generals (2) eleccions lliures (3) eleccions netes (1) eleccions polítiques (1) electoralisme (1) electorat (2) electors (1) elegància (1) elements (1) eliminar traves (1) èlit5 dominant (1) elitistes (1) elits (1) èlits (1) èlits funconarials (1) elogis (1) eludir obligacions (1) emancipació nacional (1) embolics (1) emergència social (2) emigració (1) emigració jovent (1) empobriment (2) empobriment familiar (1) empobrir cultura (1) emprenedors (1) empresa (1) empresari d'èxit (2) empresariat (2) empresaris (6) empresaris de Rajoy (1) empresas (1) empreses (3) empresonaments. (1) encaix (1) encaix impossible (1) encícliques (1) enderrocar presó model (1) endeutament (2) endollisme (1) enduriment llei (1) enemics (1) enemics exteriors (1) energia (1) energia verda (1) energies (1) energies renovables (1) enfrontament (4) enfrontament civil (1) enfrontament social (1) enfrontar (1) engany (7) engany permanent (1) enganyar (1) enganyifa (1) enriquiment (1) enriquir butxaques (1) ensenyament (3) entesa (9) entorn canviant (1) entrades gratis (1) entramat polític (1) enxufats (1) epidèmia (1) eqidistància (1) equanimitat (1) equilibei (1) equilibrar conflictes (1) equilibri (3) equilibri del sistema (1) equilibri finances públiques (1) equilibri llibertats (1) equitat (22) equitat social (1) error (2) errors (4) escàndals (1) escàndol (1) escàndols (1) escapçar ritme polìtic (1) escarni (1) escenari rebel (1) escepticismo (1) escissions (1) esclaus (2) esclavatge (7) esclerosi (1) Escòcia (1) escoltar (3) escons (2) escridassada (2) escridassar (1) escull al procés (1) escut monàrquic (1) escuts humans (1) esforç (1) església dilapidadora i corrupte (1) esmenes (2) espai (1) espai coherent (1) espai econòmic europeu (1) espais de poder (1) espais oberts (1) España Imperial (1) España plurilingüe (1) Espanya (3) Espanya de pandereta. (1) Espanya imperial (1) Espanya plural (1) Espanya plural i diversa (1) Espanya Unida (1) espanyolisme (1) espanyolització (3) espanyolitzar (1) espectacle mediàtic. (1) especulació (17) especulaciò (1) especulació urbanística (1) esperança (13) esperances (1) esperença (1) esperit (2) esperit comunitari (1) esperit de Catalunya (1) esperit de treball (1) esperit democràtic (1) esperit despectiu. (1) esperit rebel (1) esperó (1) espies (1) espionatge (1) espionatge conmpuls (1) espíritu nacional (1) espoli (2) esport (1) esquerra (6) esquerra decadent (2) esquerra domesticada (1) esquerra fiable (1) esquerra liberal (1) esquerra moderada (1) esquerra nacional (1) esquerra plural (2) esquerre (1) esquerres (12) esquerres moderades (1) esquerres tradicionals (1) esquerres. monòlegs (1) esquerrisme (1) esquizofrènia (1) estabilitat (4) estabilitat i autoritat (1) estabilitat parlamentària (2) estabilitat polìtica (1) establishment (2) Estado de Derecho (1) Estado Democrático (1) estalvi (1) estalvis (3) estan del benestar (1) Estat (42) Estat autoritari (1) Estat Català (1) Estat coercitiu (1) Estat d'excepció (1) Estat de dret (19) Estat de dret europeu (1) estat de dret opinable (1) estat de dret social (1) estat del benestar (3) Estat democràtic (3) Estat Democràtic de Dret (2) estat demoicràtic (1) Estat europeu (1) Estat fallit (1) Estat incompetent. (1) Estat independent (2) Estat ineficient (1) Estat intervencionista (1) estat judicial (1) estat liberal (1) estat major (1) Estat nació (1) Estat propi (10) Estat propi. pacifiscme (1) Estat providència (1) Estat social (1) Estat Totalitari (2) Estat viable (1) estatalitzadors (1) estatisme despòtic (1) Estats democràtics (1) estats forts (1) Estatut (3) Estatut d'Autonomia (1) estelades (2) estepa (1) estranger (1) estratègia (1) estropici social (1) estructura social (2) estructures (1) estructures socials (1) estudiants (1) estudiar (1) ética (1) ètica (20) ética. (1) ètica. honestedat (1) euròcrates (1) eurodiputats (1) Europa (16) Europa dels pobles (2) Europa plural (1) Europa Unida (1) europartits (1) europeïtat (1) Euroregió (1) euroregions (1) eutanasia (1) evasió fiscal (1) evasors (2) evasors fiscals (1) evolució (6) evolució democràtica (2) evolució dret (1) evolución (1) evolucionisme (1) excedir-se (1) exceptio legis (1) exceso materialista (1) exclusió (2) exclusió social (2) execució (1) exempcions fiscals (1) exigència (1) exigències partidistes (1) exili (3) exili. (1) exiliats (1) expansió (1) experiència (6) explicacions (2) explosió (1) explotació (1) explotació patrimonial (1) explotació terres inactives (1) expoli (1) expoli bens culturals (1) expoli polític (1) expolio (1) exportació (3) exportacions (1) expressió (2) expropiacions (1) extermini (1) extremismes (1) extremistes (1) fagocitats (1) fal·làcia (1) falsa confiança (1) falsa creença (1) falses denúncies (1) falses idees (1) falses lleialtats (1) falsetat arguments (1) falsetats (2) fam (1) família reial (1) fanàtics (1) fanatisme nacional espanyol (1) fariseus (1) farol (1) farsa (2) fdeltat (1) fé democràtica (1) febles (1) feblesa partits estatals (1) federació (1) federalisme (9) federalisme impossible (1) Federico Trillo (1) feina (5) feina ben feta (1) feixisme (2) feixisme anticatalà (1) feixistes (1) Felip Vé (1) fer bondat (1) fer empresa (1) fer net (1) fer país (1) fermesa (1) fermesa institucional (1) festa (2) fet català (1) fet diferèncial (1) fet nacional (2) fets (1) fi del bipartidisme (2) fí del règim. (1) fiança (1) ficció (2) fidelitat (4) fidelitat dignitat Catalunya (1) fidelitzar funcionaris (1) filofeixistes (1) filosofia (1) financiació autonòmica (1) financiacio irregular (1) fiscalitat (2) flexibilitat (2) flor (1) flors (2) foment. comerç (1) fons de pensions (1) fons europeu (1) fonts de dret (1) fonts reservats (1) força (3) força coactiva (1) força de la democràcia (1) força de la llei (1) força de treball (1) força estabilitzadora (1) força policial (1) forçar destí (1) forces (1) forces armades (1) forces conservadores (1) forces dominants (1) forces militars (1) forces policials (1) forma de vida (1) forma polìtica. (1) formació (3) formalisme (1) formes d'estat (1) fòrmula (1) fosses (1) fotos (1) fracàs (2) fracàs històric (1) fracàs polìtica (1) fraccionament (1) fractura (1) fractura social (2) fracturar Espanya (1) fracturar societat. (1) fragilitat (1) Francesc Macià (1) franquisme (7) franquisme sociològic (1) franquista (1) franquistes (1) fraternal (1) fraternitat (9) fraternitat social (1) frau (9) frau a la democràcia (1) frau fiscal (3) frau històric (1) frau. (1) fraus (1) frenar saqueigs (1) frivolitat (2) front anticatalà (1) frontera espiritual (1) frustració (1) frustracions (1) fuga i farsa (1) fugida capitals (2) full de ruta (3) funció social (1) funcionament especulatiu (1) funcionaris (6) funcionaris i conveniència (1) fusions (1) futur (14) futur democràtic (2) futur polític (2) futur polìtic (5) futur sense esperança (1) Gabo (1) gana (1) ganivetades (2) garantia (2) garantia col·lectiva (1) garanties (2) garanties financeres (1) garanties jurídiques (1) garanties. (1) garrotades (1) Garzón (1) gauche divine (1) Generalitat (9) Generalitat enemic d'Espanya (1) generositat (8) generositat polìtica (1) geni (1) genocidi polític (1) gent catalana (1) gent d'esquerres (1) gent lliure (1) gent no contaminada (1) gent pobre (1) gent sectària (1) gent senzilla (1) geriàtrics urbans (1) germanor (1) gestió (2) gestió institucional (1) gestió participativa (1) gestió tècnica (1) ghetos (1) ghetto (1) gihadisme (1) gliobalització (1) globalitat (2) globalització (2) govern (8) govern a l'esquerra (1) Govern català (1) Govern d'Espanya (1) govern de concentració (2) govern de país (1) govern del poble (1) govern democràtic (1) Govern descafeïnat (1) govern en funcions (1) Govern espanyol (1) govern obert (1) Govern presidencialista (1) governabilitat (1) governança (4) governança. (1) governar (2) governar democràticament (1) governs conservadors (1) GPS irregular (1) gran coalició (1) green buildings (1) gregarisme (1) greuges (2) greuges històrics (1) greuges. (1) grup para militar (1) grups de pressió (2) grups financers (1) grups ideològics (1) Guantànamo (1) guardaespatlles (1) guàrdia d'honor (2) Guàrdia Mora (1) guerra freda (2) guerra global (1) guerres cibernètiques (1) guerres de religió (2) guerres locals (1) guirigall de sons (1) hegemonia (2) hegemonies (1) herència franquisme (1) heretge (1) heretges (1) heretges tolerància (1) heretgia (2) herètics (1) heroísme patriòtic (1) heterodoxes (1) heterodoxia (1) heterogeneïtat (1) hipocresia (4) hisenda (1) hisendes municipals (1) història (17) història pròpia (1) història. pobresa (1) Holocaust (1) homilia (1) homogeneïtat (1) honestedat (15) honestedat. reflexió (1) honestidad (1) honorabilitat (1) honorar (1) honorar morts (1) honradesa (1) honresteddat (1) horaris europeus (1) horitzó europeu (1) horitzó federal europeu (1) horitzó social (1) horitzó socialista (1) horror (1) hostilitat (2) hostilitat al sistema (1) humanisme (4) humanisme cultural (1) humanitat (1) humiliació (1) humilitat (4) humiltat (1) iconoclastia (1) idea de progrés (1) ideal humanista (1) ideal polític (1) ideals (7) ideals de canvi (1) ideals democràtics (1) ideals republicans (1) ideas (1) idees (8) idees noves (1) idees totalitàries (1) idelas (1) identitat (6) identitat catalana (4) identitat cultural (1) identitat europea (1) identitat exclusiva (1) identitat nacional (1) ideologia (2) ideologia democràtica (1) ideologia unitat Estat (1) ideologies (3) idependència (1) idioma (3) idiomes (1) idolatria (1) ignoràcia (1) ignorancia (2) ignorància (6) ignorància culpable (1) ignorància polìtica (1) igualtat (17) igualtat d'oportunitats (4) igualtat social (4) ilegalitzar partits nazis (1) il·legalitat (2) il·legalitat referèndum (1) il·legals (1) il·lusions trencades (1) imaginació (2) imaginació renovadora (1) imaginari (1) imaginatius (1) imagineria religiosa (1) imatge (1) imatge de progrés (1) imatge glacial (1) imatges (1) immigració (3) immigració il·legal (1) immigrants (2) immigrats (1) immobiliàries (1) immobilisme (9) immoralitat (2) immovilisme (1) immunitat (1) Immunitat parlamentària (1) impaciència (1) impacte televisiu (1) impagaments (1) imparcial (1) imparcialitat i independèncoia Justícia (1) imperi (1) imperi britànic (1) Imperi colonial (1) imperi de la llei (8) imperi del dret (1) impertinència (1) implicaciò (1) implicació ciutadana. (1) implosió socialista (1) imposar (1) imposar polítiques (1) imposicions (3) impostos (17) impostos jubilats (1) improvisació (1) improvitzacions (1) imprudència (2) impuls democràtic (1) impunitat (4) inacció policial (1) incapacitat (1) incendi (1) incertesa (1) incidents (1) incivisme (1) inclusió (1) incoherència (3) incompetencia (1) incomprensió (3) incomunicació (1) inconsciència (1) incultura (2) indefinicions (1) indemnitzacions (1) indeoendència (8) independència (40) independència CAtalunya (1) Independencia Estados Unidos (1) independència financera (1) independencia judicial (1) independència judicial (2) independència poder judicial (1) independència sense programa (1) independència unilateral (1) independentisme (2) independentistes (1) indicadors progrés (1) indiferència (2) indignació (12) indignats (4) indisciplina social (1) individu (1) individualisme (5) individualisme. (1) indult (1) industrialització (1) ineficàcia (1) inercia polìtica (1) inestabilidad (1) inestabilitat (3) infancia (1) infidels (1) infiormació (1) inflexibilitat (1) influència (1) influència financera. (1) influencia Tratados internacionales (1) influències (3) informació (13) informaciò (1) informació parcial (1) informació reservada (1) informacions (2) informalitat (1) informar (3) informatius (2) infraestructures (1) ingenuïtat (2) ingressos (1) inhabilitar (1) iniciativa (5) iniciativa popular (1) iniciativa privada (2) iniciatives (1) iniquitat (1) injúries (3) injusta (1) injustícia (2) injustícia laboral (1) injustícia social (3) injustícies (1) injustícies històriques (1) injustícies socials (1) inmigració (1) innovació (8) innovar (2) inquisició (6) insatisfacció (1) inseguretat (5) inseguretat jurídica (1) insensibles (1) insidies (1) insolidaris (1) inspectors d'Hisenda (1) inspoectors (1) instint democràtic (1) institucions (22) institucions flexibles. (1) institucions lliures (1) institucions pùbliques (1) institucions transparents (1) insuficiència (1) insults (2) integració (3) integració social (2) integració supranacional (1) integritat (4) integritat política (1) intel·ectual (1) intel·lectuals (1) intel·lectuals excloents (1) intel·ligència (2) intercanvi (2) interconexió (1) interdependència (1) interès general (1) interés púbic (1) interessos (8) interessos creats (2) interessos polítics (1) interessos socials (1) internacionalització (2) internacionalitzar (1) internet (3) interpretació desconstructiva (1) interpretacioins arbitràries (1) interpretacions (1) intervencionisme (1) interventors (1) intervinguts (1) intimidació (1) intimidacions (1) intimitat (1) intoerància (1) intolerancia (1) intolerància (15) intolerància islàmica (1) intoxicació (1) intransigència (7) intransigent (1) intrigues (3) intrigues. (1) inundacions (1) inverrsions (1) inversió (5) inversió Estat (1) inversió productiva (1) inversions (3) inversions estrangeres (2) inversions productives (1) inversors (4) investidura (1) investigació (3) investigacions (2) inviolabilitat parlamentària. regulació legal (1) inviolable (1) involució (3) involución (1) involucionista (1) inyencions despòtiques (1) irracional (1) irracionalisme (1) irracionalitat (1) irrealitat (1) irreconciiables (1) irregularitats (2) irreverent (1) islamofòbia (1) jardins (1) jerarquia normes (1) jerarquització món polític (1) Joaquim Torra (1) joc brut (6) joventut (1) joves (1) jubilacions anticipades (1) jubilats (3) judici (2) judici de Nuremberg (1) judici oral (1) judicialització (1) jueus catalans (1) Junqueras (1) juristes catalans (1) justicia (3) justícia (24) justicia distributiva (2) justícia distributiva (1) justícia eficient (1) justícia espanyola (1) justícia històrica (1) justícia igual per a tots (1) justícia imparcial (1) Justícia independent (1) justícia ràpida (1) justícia social (17) justícia soicial (1) justícia transnacional (1) justícia. (1) justífica social (1) Justificació (1) jutges (1) jutjats (1) kidentitat nacional (1) l (1) laïcisme (1) lectura democràtica (1) legalitat (18) legalitatr democràtica (1) legislació (4) legislar (1) legislatiu (1) legislatura dolenta (1) legislatura epíleg (2) legitimitat (9) legitimitat democràtica (2) legitimitat democràtica. Europa dels pobles (1) lentitud (1) lentitud històrica (1) lerrousisme (1) Leyes de Castilla (1) libel (1) liberación del hombre (1) liberal (4) liberalisme (2) liberalisme conservador (1) liberalismo (1) liberals (4) libertad (4) libertad nacional (1) lideratge (1) liders (1) lidratge (1) limitació temporal (1) limitacions (2) limitar drets (1) limitar poder (1) limits (1) límits (5) límits autonòmics (1) linqüents (1) liquidar el franquisme (1) liquiditat (2) literatura política (1) llei (25) llei de consultes (1) llei de partits (1) llei del mercat (1) llei electoral (4) llei electoral. càstic fiscal consum (1) llei especial (1) llei i Dret (1) llei i equitat (1) llei justa (3) llei obstructiva llibertats (1) llei restrictiva (1) llei supranacional (1) lleialtat (6) lleialtat institucional (1) lleialtat política (1) lleis (5) lleis aplicables (1) lleis catalanes (1) lleis coercitives (1) lleis injustes (2) lleis locals (1) lleis naturals (1) lleis positives (1) lleis restrictives (1) lleis variables (1) llengua (2) llengua catalana (3) llengua internacional (1) llengua pròpia de l'Aran (1) llenguatge ordinari (1) llibertat (75) llibertat d'empresa (1) llibertat d'expressió (6) llibertat d'informació (4) llibertat d'opinió (1) llibertat d'opinió. (1) llibertat de comerç (1) llibertat de consciència (1) llibertat de fer (1) llibertat de la paraula (1) llibertat de premsa (2) llibertat de prensa (1) llibertat de protesta (1) llibertat formal (1) llibertat històrica (1) llibertat ideològica (2) llibertat municipal (1) llibertat possible (1) llibertat premsa (1) llibertat. corrupció (1) llibertat. esquerra (1) llibertat. violència (1) llibertats (52) llibertats ciutadans (1) llibertats fonamentals (3) llibertats i drets (1) llibertats indviduals (1) llibertats públiques (4) llibertats socials (1) llibertats tradicionals (3) llibertats. democràcia participativa (1) llibertats. drets històrics (1) llibre (1) llibrertat (1) llibres (3) lliiure determinació (1) llista unitària (1) llistes (1) llistes conjuntes (1) llistes electorals (2) llistes negres (1) llistes obertes (5) llistes precuinades (1) llistes tancades (2) llistes transversals (1) llits tancats (1) lliure comerç (2) lliure desenvolupament (1) lliure determinació (2) lliure determinació dels pobles (2) lliure mercat (1) llocs turístics (1) llreis inquisitorials (1) Lluís Companys (1) lluita (1) lluita contra la polució (1) lluita obrera (1) Lo Catalanisme (1) loteria (1) luxe (2) maçoneria (1) macroilles (1) madrasses (1) Madrid (1) màfia (1) màfies (1) màgia (1) majoria (2) majoria absoluta (1) majoria parlamentària (3) majoritari (1) mal ús (1) mala gestió (1) mala política. (2) malalts (1) malbaratament (2) males pràctiques (1) malestar (3) malestar polìtic (1) malestar social (1) malestar. canvi (1) malevolència (1) malformacions (1) malgovern (1) malquerencias (1) malson (1) maltractament (1) manca de respecte a la llei (1) manca generositat (1) mancances democràtiques (1) mandat (1) mandat democràtic (3) mandat evangèlic (1) Manifest (1) manifestació (6) manipulació (1) manipulació polìtica (1) manipulacions (1) manipular (1) manters (2) maquinària administrativa (1) maquinària Estat (1) maquinària rutina (1) Maragall (1) marc conflictiu (1) marc constitucfional (1) marc legal (2) marea blava (1) marginaciói (1) marginats (1) marketing (2) marques blanques (1) màrqueting (2) marroquins (1) màrtirs (1) marxisme (2) màscara (1) masses (1) massificació (1) material escolar (1) materialisme (1) medi ambient (2) mediana (1) mediocritat (1) memòria (1) memòria històrica (3) Memorial de Greuges (1) mendicitat (3) menjadors socials (1) mentida (9) mentida política (2) mentides (8) mentides. (1) mentidfes (1) mentir (1) menys centralisme (1) menyspreu (1) menysteniment (2) mercadeig (1) mercaders (1) mercados (1) mercat (4) mercat global (1) mercat internacional (1) mercat lliure (1) mercats (5) mercats especulatius (1) mesón (1) mesures (3) mesures correctives (1) mesures pressupostàries (1) mesures socials (1) metamorfosi (2) mètodes dictadura (1) migració (1) militància ferida (1) millorament social (2) millorar (1) millorar salaris (2) millorar sistema (1) minijobs (1) minoria (2) minoria catalana (1) minoría catalana (1) minoria nacional (3) minoria social (1) minories (13) minories dominants (1) minories nacionals (1) minoríes nacionals (1) minories polìtiques (1) miracle (1) miracles (1) mirall mediàtic (1) misèria (15) misericòrdia (1) miting (1) mitjans (2) mitjans alternatius (1) mitjans comunicació (1) mitjans económics (1) mòbil (1) mobilitat (2) mobilització (3) mobilització permanent (1) mobilitzacions (1) moció de censura (1) moció de censura. (1) model (3) model autonòmic (1) model britànic (1) model d'Estat (1) model de patriota (1) model de societat (1) model esgotat (1) model polìtic (1) model social (2) models (1) models democràtics (1) models polítics (1) models polìtics (1) models societat (1) moderació (3) moderar (1) modernitat (2) modernització (4) modernitzar (2) modèstia (1) món (1) món català (2) món democràtic (2) món interdependent (1) món obrer (1) monàrqics (1) monarquia (12) Monarquia espanyola (1) Monarquia ilegítima. (1) monarquia parlamentària (1) monarquia repressora. (1) monarquics (1) monàrquics (1) monarquies (1) monetarisme (1) monòleg (2) monòlegs (3) monòlegs per debats (1) monopoli (6) monopoli conservador (1) monopolis (2) monopolitzar (1) montantge (1) moral (11) moral pública (1) moralitat (4) morositat (1) mort (1) mort digna (1) Mossos (1) Mossos d'Esquadra (1) movilització permanent (1) moviment de tropes (1) moviment obrer (3) moviment revolucionari (1) moviments difosos (1) moviments nacionalistes (1) moviments populars (1) moviments socials (3) Movimiento Nacional (1) multes (1) multicultural (1) multiculturaqlisme (1) multinacionals (1) multipartidisme (2) multiracial (1) mundo rural (1) municipalisme d'esquerres (1) municipalisme democràtic (4) muntatge (1) mur (1) muralles (1) murs (1) museu (1) música (2) mutació política (1) naci'o (1) nació (13) nació castellana (1) nació catalana (14) nació catalana. (2) nació única (1) nacionalisme (5) nacionalisme agressiu (1) nacionalisme català (2) nacionalisme democràtic (1) nacionalisme espanyol (3) nacionalisme excloent. (1) nacionalisme fraccionat (1) nacionalisme intolerant (1) nacionalisme reaccionari (1) nacionalistes (1) nacionalitat (2) nacionalitat catalana (1) nacionalitat catalana. ambicions personals (1) nacionalitat histórica (1) nacionalitat històrica (3) nacionalitat històrica. (1) nacionalitats (3) nacionalitats històriques (4) nacions (4) nacions històriques (1) nacions ibèriques (1) nacions sense estat (2) nacions sotmeses (1) Nacions Unides (12) Nacions Unides. (1) Nacions Unides. Drets Humans (1) narcotràfic (1) narques (1) nazis (1) necessitat social (1) necessitats socials (1) negacionisme (7) negativa (1) negativitat (1) negligències (1) negoci (1) negoci de la mort (1) negociació (1) negociacions (2) negociar (4) negocien (1) negociet (1) negocis (3) negocis amiguisme (1) nens soldats (1) neocapitalisme (1) neocapitalisme salvatge (1) neoconservadurisme (4) neofalangisme (1) neofeixisme (3) neofeixisme emergent (1) neofranquisme (4) neoliberalisme (1) nepotisme (2) neteja (2) neteja religiosa (1) neteja social (1) neutralitat (3) neutrals (1) neutraluzació constitucions (1) niños (1) nivell (1) no bipartidisme (1) no confrontació (1) no intervinguda (1) no iva (1) no sembrar verí (1) no violència (3) noblesa (1) normalitat (3) normes (4) normes de conducta (1) nostàlgia (2) notícies (1) nou abisme (1) nou bolchevismo (1) nou comunisme (1) nou feudalisme (1) nou govern (1) nou model (1) nou model econòmic (1) nou model social (1) nou ordre (1) nou règim (1) nou repte (1) nou sistema (1) nous drets (1) nous models democràtics (1) nous polìtics (1) nous sectors productius (1) nous temps (1) nova Constitució (1) nova democràcia (1) nova economia (1) nova esquera catalana (1) nova esquerra (2) nova esquerra catalana (1) nova Europa (1) nova pàtria (1) nova política (2) nova polìtica (2) nova societat (1) noves eleccions (1) noves eleccions plebiscitàries (1) noves esclavituds (1) noves feines (1) noves generacions colpejaades (1) noves idees (2) noves relacions (1) noves resperances (1) noves sigles (1) nuclis (1) nul·litat (1) nultipartidisme (1) Nuremberg (1) oasi (1) obediència (5) obediència cega (1) obediència lleis (1) obertura idees. (1) obligacions (2) obligacions internacionals (1) obra pública (1) obres socials (1) obrir diàleg (1) obrir palaus (1) obscuritat (2) observadors (1) obstacles (1) obstacles ideològics (1) obstrucció (1) Occcità (1) ocupació (4) ocupació institucions (1) odi (3) odi nacional (1) ofec (1) ofensiva (1) ogualtat (1) oipinió pública (1) okupes de la democràcia (1) oligarques (1) oligarquia (5) oligarquia financera (1) oligarquies (9) oligarquies malevolents (1) Òmnium Cultural (1) omplir cintinguts (1) ones pràctiques (1) operació Catalunya (1) opinar (2) opinió (6) opìnió (1) opinió crítica (1) opinió general (1) opinió mòbil (1) opinio publica (1) opinió pública (21) opinió tolerant (1) oportnitats (1) oportunisme (1) oportunistes (1) oportunitat (1) oportunitats (2) oposició (7) oposiciò constructiva (1) oposició responsable (2) oposició socialista. (1) opposició constitucional (1) opressió (4) opressió autoritària (1) oprimits (1) opulència (1) oralitat (1) ordinament jurídic (1) ordre (5) Ordre Públic (1) ordre abusiva (1) ordre constitucional (1) ordre constritucional (1) ordre ètic (1) ordre internacional (1) ordre jurídic (1) ordre moral (2) ordre obedient (1) ordre polìtic (1) ordre públic (1) ordrejurídic (1) organització (1) organitzacions (1) orgull català (1) origen encàrrec (1) origen plural (1) ortografia nacional (1) OSOE (1) ostentació (2) ostracisme (1) Otan (1) pa'is (1) Pablo Iglesias (1) paciència (2) paciència. (1) pacifisme (1) pactar (4) pacte (4) pacte d'estabilitat (1) pacte fiscal (3) pacte nacional (1) pactes (7) pactes contra la independència. (2) pactes de conveniència (1) Pactes Internacionals (1) pactisme (3) paella. (1) pagar deute públic (2) pagar deutes (2) pagar impostos (1) país (1) país d'acollida (1) país europeu (1) país normal (1) país pobre (1) país prosper (1) països industrialitzats (1) països lliures (1) països petits (1) països pobres (1) palau (1) pancatalanisme (1) paperetes (2) papers del Panamà (1) paradisos fiscals (2) paranoia (1) paranys (1) paraula contrària (1) paraules (4) paraules sense sentit (1) parcialitat (2) parcialitat Rei (1) paret (1) Parlament (5) Parlament deocràtic (1) parlament europeu (1) Parlament. (1) parlamentari (1) parlamentarisme (2) Parlaments (1) Parlamernt (1) parlar (4) parlar amb els catalans (1) parrticularismes nacionals. (1) participació (7) participaciò (1) participaciò activa (1) participació ciutadana (5) participació democràtica (1) participació directa (1) participació oberta (2) participació social (1) participaciò social (1) participacipo ciutadana (1) partidisme personalista (1) partidos (1) partit (2) partit bisagra (1) partit corrupte (1) partitocracia (1) partitocràcia (8) partits (26) partits catalans (1) partits contaminats (1) partits convencionals (1) partits de soldats (1) partits democràtics (1) partits empresa (1) partits fantasmes (1) partits filtre (1) partits instruments (1) partits mitjancers (1) partits políitics (1) partits refugi (1) partits socialistes (1) partits unionistes (1) passat (3) passat antisolidari (1) passat dictatorial (1) passat franquista (1) pastera (1) pastoral (1) patologies (1) patologies socials (1) pàtria (2) pàtria catalana (1) patriarcalisme (1) patrimoni cultural (1) patrimonis ocults (1) patriotisme constitucional (1) patriotisme espanyol (1) patrrimoni (1) pau (21) pau i concòrdia (1) pau perpètua (1) pau social (2) pedagogia (1) pedagoia republicana (1) Pedro Sánchez (1) pena de mort (1) penitència (1) pensament (9) pensament anglosaxò (2) pensament cíitic (1) pensament de dreta (1) pensament de govern (1) pensament juríidic (1) pensament plural (2) pensaments (1) pensionistes (1) pensions (5) Pep Guardiola (1) perdó (1) perdonar (1) perfeccionisme (1) perfils (1) periodisme (1) periodistes (4) perplexes (1) persecució (3) persecució fraui corrupció (1) perseguir el feixisme (1) persona (1) persona humana (1) personalisme (1) personalismes (2) personalitat (1) personalitat nacional (1) personalitat nacional catalana (2) persones (1) perspectiva (1) perturbacions (1) perversión (1) perversions informatives (1) pessimisme (1) picaresca (1) pilotes de goma (1) piramidal (1) pirateria (1) pirmi (1) pisos buits (1) pla de xoc sociaol (1) plagues bibliques (1) planificació (3) plataforma jovenil (1) plenitud (1) plenitud democràtica. (1) plural (3) pluralisme (22) pluralisme institucional (1) pluralisme polític (1) pluralitat (7) pluralitat estructures (1) plurilingüísme (1) plurinacional (1) plurinacionalitat (1) pluripartidisme (1) pluripatidisme (1) pñolìtica esdpanyola (1) població bilingüe (1) població laboral (1) població sense recursos (1) poble (20) poble català (7) poble cremat (1) poble divers (1) poble lliure (2) poble plural (1) poble realitat prèvia (1) poble sobirà (1) pobles (1) pobles autòctond (1) pobles civilitzats (1) pobles germans (2) pobles units (1) pobres (9) pobresa (16) pobresa cronificada (1) pobresa energètica (1) pobresa infantil (1) pobresa moral (1) Podemos (1) poder (74) poder absolut (3) poder capitalista (1) poder central (2) poder coactiu (1) poder econòmic (1) poder legislatiu (2) poder moderador (2) poder polític (2) poder polìtic (2) poder social (2) poder vitalici (1) poder. (1) poderosos (1) poders clandestins (1) poders econòmics (1) poders establerts (1) poders Estat (1) poders externs (1) poderts (1) pogrés econòmic (1) polític rebel (1) política (12) polìtica (8) polìtica amenaçadora (1) política antilaboral (1) política catalana (2) política constructiva (2) política contracte (1) política d'esquerres (1) política d'ofec (1) política de desconeguts (1) política de la por (2) política de pau (1) polìtica de terra cremada (1) polìtica decadent. (1) política energètica (1) política espanyola (1) política espectacle (1) política financera (1) política franquista (1) polìtica imperial contaminació (1) polìtica insultant (1) política protesta (1) política racional (1) política reaccionària (1) política responsable (1) polìtica sobiranista (1) política social (1) polìtica unitarista (1) políticos honestos (1) polítics (3) polìtics (3) polìtics claudicants (1) polítics desapareguts (1) polìtics funcionaris (1) polítics honestos (1) polìtics mediocres (1) polìticvs (1) polítiques errònies (1) polítiques fiscals (1) polítiques hegemòniques (1) polítiques socials (1) polìtiques socials (1) polìtiques socials i de progrés (1) polució (1) ponderació (1) populisme (7) por (1) por acumulada (1) porincipis democràtics (1) porqueria (1) portes giratòries (3) portes tancades (1) possibilisme (4) possible frau històric (1) post socialisme (1) postguerra (1) potència econòmica (1) potència imaginària (1) pou d'angoixa (1) ppoder equilibrat (1) pràctiques democràtiques (1) pràctiques discriminatòries (1) pragmatisme (3) Prat de la Riba (1) precarietat (3) pregunta (1) prejudicis (2) premsa (1) premsa independent (1) premsa lliure (2) prepotència (2) prescripció (1) preservació societat (1) presidencialisme (3) President (1) president mediàtic (1) presó (3) presos (1) presos polítics (1) pressió fiscal (1) pressió treballadors (1) pressions polítiques (1) pressupost (6) pressupost municipal (1) pressupostos (5) prèstec (1) prestigi (2) prestigis (1) pretensions regressives. (1) preus polítics (1) primavera (1) principi de la força (1) principi de subsidiarietat (2) principi de territorialitat (1) principi democràtic (7) principis (10) principis bàsics (1) principis democràtics (8) principis generals (1) principis interpretació (1) principis juridics preàmbul constitució (1) principis liberals (2) princpis i valors (1) prioritat (1) prioritats (2) prioritats socials (1) privatitzaciò català (1) privatitzaciò serveis (1) privatitzar (3) privilegiats (3) privilegis (7) probable (1) problema (1) problema català (1) problema democràtic (1) problema polìtic (1) problema social (1) problema socialo (1) problemàtica (1) problemàtica social (2) problemes (2) problemes socials (5) procediments penals (1) procés (5) procés català (1) procés constituent (1) procés de construcció d'Estat (1) procés electoral (1) procés frustrat (1) procés igualitari (1) procés participatiu (2) procés sobiranista (1) producció (1) productes (1) productivitat (1) profanació institucions (1) progr'es (1) programa comú (1) programes (1) progres (1) progrés (16) progrés econòmic (1) progrés educatiu (1) progrés i modernitat (1) progrés moral (1) progres social (1) progrés social (7) progrés socials (1) progressar sense avançar. (1) progressisme (2) progressista (1) progressistes (2) progressivitat (1) prohibició (1) prohibicions (2) projecte (1) projecte actiu (1) projectes alternatius (1) proletariat (1) promesas (1) pronòstic (1) pronòstics (1) propaganda (1) propietat (2) propietat terra (1) proporcionalitat (4) prospeccions (1) prosperitat (6) protagonisme (1) protecció dades (1) protecció de l'individu. (1) protecció internacional (1) protecció legal patrimonis (1) protecció moral (1) protecció sanitària (1) proteccionisme (1) protegir valorts (1) protesta (6) protesta social (1) protesta sonora (2) protesta veïnal (1) protestants (2) protestar (1) protestes (1) protocol (3) provençal (1) proves (1) províncies (1) provocacions (3) prudència (3) pseusodictadura (1) pública (1) publicar (1) publicitat (1) Puerto Rico (1) Puigdemont (4) pujolisme (1) pulcritud literaria (1) punts de vista intocables (1) puralisme (1) puritanisme (1) quadern gris (1) quadres (1) quadres polìtics (1) qualitat (1) qualitat de vida (1) qualitat democràtica (4) quart poder (1) queixes (1) querella (1) qüestió catalana (1) qüestió identitària (1) qüestió interna (1) qüestió nacional (1) qüestió social (2) quina política municipal? plors hipòcrites (1) quota catalana (1) racionalitat democràtica (1) racionalització (2) racionalitzar creixement (1) racisme (2) radicalisme (3) radicalisme democràtic (1) radicalismes (1) radicalitat (1) radicalitat democràtica (1) radicalització (1) radicals (1) radicaltzació (1) radiografia crítica (1) raó (2) raó d'Estat (1) raonaments (2) rapinyaires (1) reaccionària (1) realisme (2) realitat (6) realitat global (1) realitat història (1) realitat històrica (1) realitat plural (2) realitat política (1) realitat social (4) realitat sociao (1) realitat urbana (1) realitats (1) rebaixes (1) rebaja (1) rebel (1) rebeldia (1) rebelió (1) rebel·lia (1) rebellio (1) rebel·lió (1) rebel·lió política (1) rebels (2) rebuig (5) rebuig. (1) recaptació fiscal (1) recaptar (1) recentraklització (1) recentralització (4) recentralización (1) recerca veritat (1) recessió (8) recetralització (1) reclamar (1) recoinstituir democracia (1) recomposició (3) recomposició polìtica (1) reconciiació (1) reconciliació (4) reconciliaciò (1) reconciliació bandols (1) reconciliació social (1) reconeixement (1) reconeixement drets naturals (1) reconeixement poble (1) reconstrucció model Estat (1) reconstrucció nacional (1) reconstrucció social (2) reconstruir l'esquerra (1) record (1) recorte (1) recrear democràcia (1) rectificar (1) rectitud (1) recuperació (2) recuperació econòmica (3) recursos (3) recursos comunitat (1) recurtsos públics (1) Recusació (1) redefinició democràcia (1) redes criminales (1) redistribució (2) redistribució riquesa (1) redistribució social (1) redressar (1) reduir (1) reduir desigualtats (1) reduir despesa (1) reduir funcionariat (1) referéndum (1) referèndum (58) referèndum d'autodeterminació (1) referèndum de futur. (1) referendum democràtic (1) referèndum independència. (1) referèndum legal (1) referèndum unilateral (4) referèndum vinculant (1) referèndumk unilateral (1) Referènduym (2) reflex defensiu catalans (1) reflexió (3) reflexió lliure (1) reforma (5) reforma Constitució (1) reforma constitucional (2) reforma fiscal (1) reforma laboral (1) reforma pactada (1) reforma política (2) Reforma Polìtica (1) reforma. (1) reformar (2) reformar Constitució (2) reformar lleis (1) reformas (1) reformes (3) reformes sense concretar (1) reformes socials (2) reformes. obediència (1) reformisme (1) reformisme indefinit (1) refugiats (3) refundació (1) refundació socialista (1) refundar (1) refundar democràcia (1) refundar ètica del pensament (1) regal (1) regals (2) regeneració (5) regeneraciò (1) regeneració polìtica. (1) regenerar (1) règim (12) règim autoritari (2) règim de dret (1) règim democràtic (2) règim disciplinari (1) règim enderrocat (1) règim especial (1) règim feixista (1) règim local (2) règim parlamentari (1) règim polític (1) règim totalitari (2) règims (1) règims discrepants (1) regió (2) regió. frau (1) regions (2) reglament estricte (1) Reglament parlamentari (1) regles (1) regles democràtiques (1) regressió (2) regulació (2) regulaciò partits (1) rehabilitacions (1) Rei no infalible (1) reincarnació (1) reinventar (1) reivindicacions (5) reivindicacions catalanes (3) reivindicacions nacionals (1) reivindicacions sobiranistes (1) reivindicacions socials (2) reivindicar (1) relacions (2) relacions socials (1) religió (2) religions (1) relliscada (1) remuneració digna (1) renda de ciutadania garantida (1) renda mínima garantida (1) renovació (9) renovació aparell (1) renovació política (1) renovació social (1) renovar (1) renovar càrrecs (1) renovar Espanya. concòrdia (1) reny injust (1) reorientar (1) repensar (1) repòs etern (1) representació (1) representativitat (1) repressió (15) repressió policial (1) reprovació (2) republica (1) república (13) República Catalana (11) república democràtica (1) República Islàmica (1) república laica (1) república moderna (1) República parlamentària (1) republicanisme (3) republicanisme català (1) republicans (3) republicans catalans (1) republicans morts (1) reputació (1) rescat (3) rescat social (1) resistència (2) resistència alternativa (1) resistència catalana (1) Resolucions Nacions Unides (2) resorgiment català (1) respectar (1) respecte (12) respecte indidivu (1) respecte institucional (1) respecte. (1) responsabilitat (9) responsabilitat criminal ministres i fiscals (1) responsabilitat política (1) responsabilitats (2) responsabilitats socials (1) responsable (1) responsables (1) responsablitats (1) ressentiment (1) ressuscitar vells partits (1) restauració (1) restauració monàrquica (1) restaurant (1) resultats (1) resultats electorals (2) retallada (2) retallades (15) retalladles (1) retallar pensions (1) retard (1) retard renovació (1) retardar eleccions plebiscitàries (1) retards estat (1) retorn (1) retorn Tarradellas (1) retrocedim (1) retrocés (2) reunificació (1) revenja (1) reventar (1) revitalitzar democràcia (1) revocació (2) revolució (4) revolucio comunista (1) revolució cultural (1) revolució democràtica. (1) revolució liberal (1) revolució social (1) Revolución Francesa (1) revolucions (2) rfepressió (1) rics (3) rigidesa moral (1) rioqueses (1) riquesa (10) riquesa oculta (1) riqueses (3) riqueza (1) risc (1) riscos globals (1) rivalitats (1) rivalitats internes (1) robos (1) rojos (1) romana (1) romanticisme (1) rosa (2) ruina (1) ruptura (12) ruptura amb l'absolutisme (1) ruptura de la llei (1) ruptura democràtica (1) rupturisme (2) rutina (1) rutines (1) saber dir no (1) sacrifici econòmic (1) Sagrada Família (1) saitat (1) salari (3) salari just (1) salari mínim (3) salari mínim baix (1) salaris (6) salaris baixos (1) salaris dignes (1) salaris inferiors al mínim (1) salaris insuficients (1) salaris reduïts (1) salvapàtries (1) salvatgisme (1) sana democràcia (1) sancions (2) sanejament (2) sanejament financer (1) sanejar (1) sanitat (2) sanitat privada (1) saqueig (4) saqueig públic (1) saqueo (1) satanisme (1) saviesa (1) secessió (1) secessió admissible en dret internacional (1) secessió d'Estats (1) Secessió de Catalunya (1) Secessió. costum (1) secret (4) secret oficial (1) secret oficial (1) secret professional (1) secretariats (1) secretisme (1) secretismes (1) secrets (1) sectarisme (7) sectes polìtiques . (1) sectors d'ordre (1) segregació (2) seguretat (12) seguretat ciutadana (1) seguretat jurídica (1) seguretat nacional (1) seguretat pública (2) seguretat social (1) seients (1) semàntica (1) Senegal (2) sensacionalisme (1) sense valors (1) sensibilitat (3) sensibilitat catalana (1) sentència (1) Sentència cas Otegui de 2011 (1) sentiment (2) sentiment col·lectiu (1) sentiment humanitari (1) sentiment imperial (1) sentiment nacional (1) sentiments (2) sentit comú (4) sentit del dret (1) sentit humanista (1) sentit humanitari (1) sentit identitari (1) sentit social (1) seny (2) senyera (2) separació de poders (1) separació espiritual (1) separadors (1) sepultura (1) sepultures dignes (1) sequera crediticia (1) ser lliures (1) ser realistes (1) serietat (2) seriositat (1) servei (3) servei públic (3) serveis mínims obligatoris (1) serveis municipals (1) serveis policials (2) serveis públics (2) serveis pùblics (1) serveis socials (6) servir (1) servituds (3) setge a Catalunya (1) setge permanent (1) severitat jacobina (1) sicav (2) signar (1) sigularitat (1) silenci (9) silenci negociacions (1) silenci. (1) silencis (1) símbol democràtic (1) símbol patriòtic (1) símbols (2) sinceritat (2) sindicats (5) singularitats territorials (1) siniestralitat (1) sistema (6) sistema de silenci (1) sistema espanyol (1) sistema sanitari (1) sistemes (1) sistemes ideològics (1) situació econòmica (1) sobirania (31) sobirania catalana (1) sobirania compartida (1) sobirania del poble (1) sobirania nacional (3) sobirania parlamentària (1) sobirania popular (2) sobirania única (1) sobiranisme (9) sobrecost AVE descobert (1) socialdemocracia (1) socialdemocràcia (10) socialdemoràcia (1) socialisme (6) socialisme clàssic (1) socialisme dividfit (1) socialisme totalitari (1) socialisme. (1) socialismo (1) socialistes (2) socialització (4) socialització riquesa (1) socialitzar (5) socialitzar la democràcia (1) socialitzar pèrdues (1) socialitzar riquesa (2) socialsme (1) sociedad (1) societat (14) societat aculturalitzada (1) societat avançada (1) societat catalana (4) societat civil (6) societat col·lectivitzada (1) societat de libertats (1) societat de progrés (1) societat democràtica (3) societat democràtica. justícia (1) societat desarrelada (1) societat desigiual (1) societat estructurada (1) societat global (1) societat hip'ocrita (1) societat igualitària (1) societat incultura (1) societat industrial (1) societat lliiure (1) societat lliure (3) societat malalta (1) societat moderna (1) societat multicultural (1) societat oberta (1) societat opulenta (1) societat organitzada (1) societat participativa (1) societat plural (1) societat racional (2) societat servil (1) societat. municipi (1) societatr (1) societats sotmeses (1) soft law (1) soldats (1) solidaris (1) solidaritat (17) solidaritat fraternal (1) solidaritat internacional (1) solidaritat pública (1) solidaritat social (5) solidaritat transversal (1) solidaritat universal (1) solució constitucional (1) solucions (8) solucions democràtiques (1) solucions pactades (1) solucions polítiques (1) solvencia (1) somni (4) somnis (1) sondeigs (1) sondejos (1) sospites (1) sostenibilitat (1) sostre (1) souvenirs (1) subdesenvolupament polìtic (1) submissió (2) submissió Estat Català (1) subordinaciò (1) subsidiarietat (1) subterfugi jurídic (1) subvencions (1) successió d'estats (1) suflés polìtics (1) sufragi universal (4) suicidis (1) suïcidis (1) sumar (1) superar divisions (1) supèrbia del poder (1) supèrbia negacionista (1) supèrbies (1) superioritat del poder (1) supervivència (1) suport (1) supressió provincies (1) suprimir provincies i diputacions (1) surrealisme (1) svàrtiques (1) tabac (1) tabú (1) Tactat de Lisboa (1) tallat català (1) tancament llits (1) tancar bancs (1) tardofranquisme (1) Tarradellas (1) taxes (2) taxistes (1) tecnocràcia (1) tecnòcrata (1) tecnologia (1) teixir acostaments (1) teixit polític (1) teixit social (1) telegovernança (1) telenotícies (1) televisió (3) temes interns (1) temor (2) temples (1) temps (3) temps canviants (1) temps difícils (2) temps moderns (1) temps nou (1) tenacitat (1) tensió (1) tercer poder (1) tergiversació (1) terra (1) terra d'acollida (1) terrasses (1) terrasses escura butxaques (1) terratinents (2) terres cultivables (1) territori (3) territorio (1) territoris (1) terror (1) terrorisme (1) terrorisme antihumà (1) tesis per la controversia (1) tirania (6) tiranies (2) títol (1) títols nobiliaris (2) to injuriós (1) to moderat (1) tolerància (16) tornar diners (1) toro (1) tortura (1) totalitarisme (7) totalitarismes (1) tots contribuir (1) traampa (1) tractaments nihilistes (1) Tractat Atlàntico Norte (1) Tractat de no ús d'armes químiques (1) Tractat Paris 1898 (1) Tractat UE 2007 (2) Tractats (6) Tractats internacionals (2) Tractats interrnacionals (1) tracte honorable (1) tradició (2) tradició catalanista (1) tradició espanyola (1) tradició republicana (1) tradicions (4) tradicions democràtiques (1) tràfec persones (1) traició (1) trama Gurtel (1) trames corruptes (1) tranjsparèhncia (1) transformació (4) transformació Estat (1) transformació social (2) transformacions (1) transformar (1) transfranquisme. (1) transfuguisme (2) transició (17) transparencia (1) transparència (28) transparència gestió (1) transparència. (2) transports públics (1) trasparència (1) trasvassament (1) traves (1) treball (5) treball abusiu (1) treball digne (1) treball temporal (1) treballadors (17) treballadors immigrants (1) treballadors municipals (1) treballar per la pau (1) tresposta democràtica (1) Tribunal EWuopeu Drets Humans (1) Tribunal Internacional de Justícia (1) tribunal suprem (1) tribunals humans (1) tribus (1) tribus intolerants (1) tributs (3) tripijocs (1) trobada diplomàtica (1) trobar encaix (1) tuberculosi (2) turbulències (2) turisme (1) turisme polític (1) turistes (2) tyutela penal (1) uinvestigació (1) ultraconservadores (1) ultradreta (6) ultratges (1) uniformitat (2) unilateralisme (1) unilateralitat (2) Unió Catalanista (1) Unió europea (6) Uniö europea; Repüblica catalana (1) unió política (1) Unió Socialista (1) Unión Monàrquica (1) unionisme (2) unitarisme (1) unitat (21) unitat catalana (1) unitat catalanista (1) unitat d'Espanya (4) unitat d`'Espanya (1) unitat electoral (1) unitat forçada (2) unitat imposada (1) unitat nacional (1) unitat política (1) unitat polìtica catalana (1) unitat socialista (1) unitat territorisal (1) universalisme (1) universitats (1) urbanisme democràtic (1) urbanisme social (1) urnes (7) utipies (1) utoopia (1) utopia (11) utopía (1) utopìa (1) vacances (5) vaga (4) vaga general (1) vaixell europeu (1) Valentí Almirall. (1) valors (24) valors catalans (1) valors democràtics (6) valors escombraries (1) valors ètics i socials (1) valors republicans (10) valors superiors (1) valorspermanents (1) vandalisme (1) vandalisme urbà (1) vanitat (2) vanitats (1) vanitats.corrupció (1) vassallatge (1) vassalls (1) vedettes (1) vedll palau (1) vell catalanisme (1) vell ordre (1) vell país (1) vell règim (2) vella política (2) vella polìtica (2) vells partits (3) vells principis (1) vells problemes (1) velocitat (2) vencedors (1) venedors pirates (1) venjança (2) verdad (1) verdad informativa (1) veritat (10) veritat històrica (2) veritats (1) versió oficial (1) vertebrar (1) verticalisme (1) veu del poble (1) veu progressista (1) via catalana (1) via evolutiva (2) via federal (1) via judicial (1) via legal (1) via pacífica (1) via repressiva (1) viatges (1) vicis (3) vicis i defectes règim (1) víctimes miseria (1) vida digna (2) vida privada (1) vida social (1) vida tranquila (1) vies participatives (1) vinculació (1) violacions drets humans (1) violencia (2) violència (26) violència d'Estat (1) violència ètnica (1) violència moral (4) violència permanent (1) violència policial (2) violència provocada (1) violencia salvaje (1) violència verbal (1) virtuts (1) visió de futur. diferència democràtica. (1) visió republicana (1) visions (1) viure (1) vivenda (2) vocació de perpetuïtat (1) vocacions (2) volem votar (2) voler (1) voltors (1) voluntat col·lectiva (1) voluntat del poble (1) voluntat democràtica (5) voluntat democràticca (1) voluntat general (1) voluntat popular (2) voluntat vital (1) vot electrònic (1) vot fragmentat (1) vot individual (1) votació (1) votació lliure 9N (2) votacions (1) votar (5) votarem (1) vots (2) vots en blanc (1) vulneració (1) vulneracions drets humans (1) xantatge (1) xde (1) xenofòbia (3) xiulada (1)
Amb la tecnologia de Blogger.
 
Copyright © 2010 Pau Miserachs, All rights reserved
Design by DZignine. Powered by Blogger