cita amb el futur
by
Pau Miserachs
/
dimarts, 4 d’abril del 2017 /
Posted in
conflicte,
Constitucions Catalanes,
enfrontament,
política de pau,
Tractats
Han passat segles des de el Tractat secret de Gènova de 20 de juny de 1705, d'amistat i protecció entre Anglaterra i el principat de Catalunya, per el qual Anglaterra es coprometia a donar suport militar a la defensa de Catalunya davant les tropes franceses i fer que el Rey austríac Carles III a proclamar pels catalans fes jurament de les lleis, constitucions catalanes i privilegis de Catalunya. Posteriorment, el Tractat d'Utrecht de 1713 dels Austries i els Borbons, i ipedir que el Rei Felip V pogués ser també Rei de França ajuntant corones i territoris,, amb la idea d'acabar la guerra i enfrontament entre les cases va facilitar al nou Rei d'Espanya Felip Vè la destrucció militar i ocupació de Catalunya a canvi de perdre Espanya els territoris europeus, Mahó i Gibraltar que van quedar en mans britàniques. Costa fer entendre la situació, per`po en ple segle XVIII se sabia de les intencions de l'antic regne de les dues castelles unides de suprimir la independència de Catalunya i assegurar-se el monopoli del comerç de mercaderies i d'esclaus amb l'amèrica ocupada per Castella el segle XV. Catalunya vol anar cap el futur malgrat la operació Catalunya ressuscitada de nou. Existeix una clara voluntat de rersoldre el conflicte amb un referèndum pel que hi està una gran majoria catalana, calculada en un 76% de ciutadans catalans, segons diu avui la Cadena Ser en els seus informatius. També se sap que una majoria del 56% deles espanyols no hi estan d'acord i volrien la supressió de l'autonomia catalana, mentre un 36% opina que els catalans han de poder fer el referèndum. Els més decidits a Espanya a favor del referèndum dels catalans és d'un 36%, sobretot entre la gent jove, mentre que la gent gran de més de 65 anys no hi està d'acord. La bretxa generacional és important perquè significa un nou punt de vista allunyat del passat franquista i de les deficiències i insuficiències de l'actual democràcia caracteritzada per la rigidesa i la inflexibilitat i intransigència del Gobierno de España envers Catalunya. Adjudicada la Corona d'Espanya al Rei felip Vé el Tractat d'Utrec ht semblava que imposaria la pau entre les dues nacions catalana i espanyola. Però no ha sigiut aix´í al llarg dels segles. Totes les guerres posteriors al conflicte successori a Espanya s'han fet contra Catalunya, per una o altra raó. Hora és ja de que la Espanya que es diu democràtica i sap dels valors i principis de la tolerància, equitat, el respecte i la flexiblitat, la política de pau i la cooperació internacionals canvii les formes i s'adapti a la realitat democràtica del segle XXI. De cara al futur Espanya no pot viure del passat. Els monopolis ja no existeixen i la política dd dcestrucció de pobles es contraria al dret internacional i a la protecció de les minories nacionals que la OSCE protegeix i assegura amnb un Comissionat especial. Espanya sembla ignorar-ho envers Catalunya, com també van quedar oblidats els compromisos de pau del Tractat d'Utrecht de 1713 i Anglaterra va oblidar el tractat de Gènova de 1705, d'aliança i protecció amb Catalunya. Hora seria de revifar-lo cas necesari, doncs no fou denunciat ni anul·lat
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada