horitzó blau soft

Els aconteixements dels darrers dies ens confirmen la deriva autoritarista del Govern del Regne d'Espanya a que ja ens tenen acostumats, en el tractament judicial dels fets tant contra el mal gust i la crítica "mordaç", com contra la reivindicació catalana de celebrar un referèndum d'autodeterminació el proper setembre, d'acord amb el dret internacional. Els experts, com Ernesto Elkaizer, diuen que aquesta deriva és producte de la dura i llarga lluita contra la violència i el terrorisme. Però penso també que esdevé difícil voler consolidar la democràcia formal, merament parlamentària, tancada en transposicions de lleis procedents de la dictadura, que es basteix, sense canviar plantejaments, amb els servidors d'una dictadura o els hereus de una forma autoritària de governar. Sens dubte hi tenen alguna cosa a veure les importants desigualtats socials i empobriment de capes de població vulnerable i amb risc d'exclusió social cada vegada més amples, a més de la delinqüència en creixement que s'estableix al territori de l'Estat, el carregar Hisenda sobre els serveis socials de les Comunitats Autònomes la limitació i reducció de la despesa pública que els Ministres no apliquen als organismes centrals de l'Estat. Finalment s'ha agreujat i disparat la lluita del Estat contra la voluntat independentista de Catalunya. La Sra. Soraya Sáenz de Santamaria afirmava avui a Valladolid que el referèndum no es farà, com també diu el President Rajoy. Però no expliquen què pensen fer davant de les exigències del dret internacional que obliguen als Estats a facilitar i no impedir la lliure determinació dels pobles i minories per establir el seu estatut polític i desenvolupament econòmic, social i cultural., la Resolució 2625/1970 de les Nacions Unides. A més els Tratctats internacionals estableixen que en cap moment pot justificar un Estat el seu dret intern per oposar-se a la aplicació del dret internacional, com està fent ara el Regne d'Espanya. Fa també uns dies, Carme Forcadell ens recordava la "revolució del somriure" de Muriel Casals. La Presidenta del Parlament recordava en el dinar de Moment Zero al Born, que li va dir al President Mas "President, posi les urnes, i ja tenim el resultat". Guanyadors, però ara comença la repressió sense pensar l'Estat que el procés s'acabarà a les urnes. El PP genera inestabilitat en tots els sectors en que es presenta i no gaudeix de la coinfiança i credibuiloitat que vol aparentar. Ara als estats Units, a Europa i a Xina, es mouen veus també en favor del referèndum de Catalunya que fan fracassar estrepitosament les maniobres internacionals de guerra bruta del Govern espanyol contra els dirigenbts polítics catalans. Volen acusar al President Puigdemont de ser parcial quan, des de la oposició unionista, obstaculitzen amb recursos d'inconstitucionalitat o conflicte de competència, totes les iniciatives i mesures legislatives socials que emprenen Parlament i Govern de la Generalitat per donar solucions a la inestabilitat social i crispació que provoca l'acció del Govern español a Catalunya. És moment de conflicte per manca de diàleg polìtic d'Espanya i Catalunya. El Govern del Regne no vol parlar amb el Govern de la Generalitat del referèndum que reconeix i li imposa el dret internacional públic des de 1945, que rebutja reconèixer, malgrat haver ratificat els tractats. Es posi com es posi l'Estat, ja diu en Lluís Llach, avui diputat al Parlament de Catalunya que "el procés va de debó i no podem ser pessimistes, doncs amb coratge i voluntat les coses es fan". No poden aturar la voluntat majoritària i continuada d'un poble que ha sortit cinc anys seguits al carrer, va dir també. LLach va acabar la seva intervenció dient que "no poden aturar dos milions de persones". Finalment va afegir que s'han de prioritzar valors ètics, socials i la convivència, denunciant que Europa s'ha conformat sobre genocidis i guerres, i la democràcia s'hi ha posat després. L'horitzó segueix sent blau, però amb tonalitat soft fins que puguem gaudir del blau net. Van quedar algunes preguntes per contestar sobre si el moment zero serà moment tant sols d'alegria republicana i també de conflicte social, si es respectaran els drets dels treballadors que és una exigència social, si serà moment zero per les utopies o per un ordre social reglat sota la autoritat d'un poder coinservador. Tampoc van dir, ni en Lluís Llach ni Carme Forcadell, a què hauran de renunciar els joves davant la manca de reconstrucció social,oportunitats i possibilitats professionals, i si es potenciaran els joves i prepararà el jovent que ens ha de substituir en la direcció política que és el que toca en democràcia, per no repetir el que va succeir durant el llarg mandat de 23 anys a Catalunya del President Jordi Pujol, plagat de corrupció com també els mandats González, Aznar, Rodríguez Zapatero i Rajoy. És hora de canviar mètodes, criteris i formes.