Catalunya,. conjunt de voluntats

L'obrer i escriptor Paco Candel, l'autor de "Els Altres Catalans" (edicions 62, 1964), definia Catalunya com un conjunt de voluntats, resultat del mestissatge cultural i tolerant que avui suspira per un futur digne i en llibertat. Som partidaris del viure i deixar viure que permet entendren's millor amb tothom. Però volem que ens deixin viure a la manera catalana. Ho ha dit també el President Puigdemont en una carta que va enviar doijous 20 d'abril als treballadors de la Generalitat amb motíu de la diada de Sant Jordi. No amaga el President en la seva carta que "som en un moment polític intens, no absent d'incerteses". El dia següent, 21 d'abril, el Govern de la generalitat feia públic el compromís amb el Referèndum, recordant que la història de la nació catalana ha estat marcada per la lluita per la llibertat. El problema vcreat per la negativa de l'Estat al referèndum va molt més enllà d'una qüestió tècnica i jurídica, doncs a nivell legal mno està prohibit un referèndum, sinó que el que hi ha és una decidida voluntat de govern d'impedir-ne la seva celebració imposant la força de l'Estat i menyspreant les llibertats de Catalunya.No es cponsidera el fet d'una Cataluna feta per homes i dones que procedents de diversos orígens conformen avui Catalunya, un país plural i divers que dona legitimitat democràtica a les Resolucions del Parlament i a l'acció del Govern de la Generalitat. El Giovern reitera el seu compromís amb el dret a l'autodeterminació de Catalunya. Antonio Baños, com si volgués celebrar aquest valuós comunicat de Govern català acaba de publicar LA REPÚBLICA POSSIBLE amb Ara Llibres. Analitza els valors polítics de la cultura política catalana, fent una mirada sense nostàlgia a les antigues lleis catalanes que reconeix diferents de les que avui apliquem. Baños reconeix en el seu epíleg que "Catalunya és el que tenim i la República el que volem i el que podem fer tots junts". Antonio Baños recorda que els catalans en conjunt bhem sentit una incomoiditat permanent amb l'aparell legislatiu i judicial del regne d'Espanya i cita Montesquieu: "No hi ha pitjor tirania que la que s'exerceix a l'ombra de les lleis". Per això tampoc ha d'estranyar la cita que fa de les paraules de la ex Fiscal general de l'Estat Sra. Consuelo Madrigal, quan el 2016 deia que "en una concepción democrática del poder no hay más legitimidad que la fundada en la Constitución". Baños acaba contraposant a les paraules de la Sra. Madrigal la posició dels juristes catalans que defensaven que quan la llei esdevé injusta no s'ha d'aplicar, perquè davant de la necessitat de mantenir lam justícia, "han de cedir totes les lleis humanes i convencions. Fou aquesta una de les grans diferències amb el dret de Castella que va destacar el jurista Joan Pau Xammar, al segle XVII. A Castella, com deia la Novísima Recopilación de las Leyes de Castilla, "todas las Leyes que ex`presamente no se hallan derogadas se deben observar literalmente sin que pueda admitirse la excusa de que no están en uso",... "Pues así lo ordenaron los señores Reyes Católicos". Són per tant, la castellana i la catalana, dues concepcions de la vida i de l'organització social incompatibles.