posen temps contra la nació

Éssser intransigent a Espanya es presenta com una virtut. Negar el fet nacional català i el dret a l'autodeterminació de Catalunya és una afirmació temerària si llegim le que diu l'article 1 de la Carta Fundaconal de les NAcions Unides sobre els propòsits i principis fundacionals, pero confirma que Catalunya no cap dins la Constitució espanyola. Aquesta tarda ho explicava amb total claredat el Conseller Rull a un auditori que escoltava el seu plantejament sobre el referèndum que deia se celebrarà a Catalunya. haurà entesa possible amb Espanya i Catalunya es veu obligadad a trobar la seva legitimitat esgotant totes les possibilitats legalsutadania refusa la assimilació i l'asfixia financera de la Generalitat imposada mper el Ministeri d'Hisenda espanyol. Ha aparegut d'aquesta manera un nou catalanisme que descobreix la relació de la modernització i el progrés social independentista. El nacionalisme català vol el seu propi Estatm doncs l'autonomisme, la tímida descentralització administrativa, que no política, ha esgotat el seu recorregut només veient les pèrdues qaue la ac tual situació significa per la ciutadania de Catalunya. No tenim facultats ni competencies per organitzar la nostra economia i la organització social ni per empenyer la cultura catalana. El Regne d'Espanya segyueix un model en crisi, perjudicial a més per les classes treballadores, destructor de les classes mitjanes. No prmetre el desenvolupament de Catalunya en un espai de llibertat és un acte de voluntat política enfrontat a la realitat social i política. Dir no a milions de ciutadans que volen manifestar amb el sufragi universal la seva opinió política sobre el futur polític de Catalunya és un fals revisionisme del futur, una involució a temps passats en els que un cap de Govern assentat en el poder deia el que tots havien de seguir. Ara no són temps d'obediències cegues ni de pretendre desvestir els catalans de la nacionalitat catalana, cosa que ja suposa una violació dels drets de les minories nacionals. Però la vulneració més greu és la de anar l'Estat contra els propòsits mi principis de les Nacions Unides, convertint en essencial allò de una Espanya unida que desprecia les minories nacionals catalana i basca.L'únic progrés visible és el de l'anoirmalitat demorpatica i els tuics dictatorials que hi han ddarrera del "no quiero" pregonat pel President Rajoy al mateix Cnmgreso de los Diputados entre passadissos, amenaçant amb fer precintar les urnes i els col·legis electorals si fem el referèndum.El Regne d'Espanya no pot dictar sentència s contra Catalunya de la que extreu una important participació en la rec apta d'imnpostos i força econòmica, sense deixar parlar als catalans. És el poble català, plural i multicultural, qui ha de tenir la última paraula. No un President de Govern del regne d'Espanya ni els Tribunals de Justícia. Si seguim així és difícil que es pugui arribar a una entesa si algú extern no estira les orelles als partidaris de la intolerància i de seguir amagant al poble i ignorant el Dret Internacional aplicable al cas dels catalans.