Revolució Macron a França

Suso de Toro publicava un article al diari ARA el 5 de novembre de 2014 afirmant que el règim havia reventat. Acusava un enfrontament frontal i total del'Estat amb les institucions catalanes. Era la nova lluita d'Espanya contra Catalunya i los españoles, deia. Les enquestes apuntaven la feblesa dels dos grans partits estatals, electoralment traduïda en la mort de les majories absolutes de partit que hem viscut en dos eleccions estatals. La intransigència amb l'esperit democràtic de Catalunya, la insensibilitat social i la corrupció descoberta per els Tribunals d'importants membres del partit del govern espanyol ens ha fet arribar a un punt en que el poble no reconeix autoritat moral als polítics al govern espanyol i a la Monarquia de la que no es veu una utilitat efectiva,però si la despesa que significa tot el seu entramat i faramalla que acaben pagant els ciutadans que paguen impostos, que no són precisament elsque treballen amb diner opac,els evasors de capitals, els de l'IBEX 35 ni els de les SICAV. A França, dreta i esquerra moderada s'han ensorrat electoralment. Extrema dreta i extrema esquerra volen marxar de la Unió Europea per poder democratisar a la seva manera la societat, l'economia i la cultura, volcats en la imposició ràpida de mesures unilaterals forçant la desobediència civil i política a les normatives europees, posant els interessos de la nació francesa que diuen interpretar i representar. És ben clar que no s'identifiquen amb els drets del poble occità acabat d'ocuparel 12 de setembrede 1213, ni amb els drets del poble català que va des dels Pîrineus fins a Marseille ocupat per França el segle XVII per cobrar deutes de guerra del regne de Castella. Melenchon volia eradicar la pobresa, lluitar contra les desigualtats, augmentar els salaris imposant un salari mínim de 1326 euros mensuals,limitant al mateix temps el salari màxim dels dirigents d'empresa. Melenchon vol una república que garanteixi els bens comuns en lloc de porivatitzar-los, i introduir una gestió democràtica, amés de constitucionalitzar el dret al treball i el dret a la vivenda. Crearla 6ª República que voldir refundar França. Però el candidat preferit és el jove Macron. Amb ell el jovent prend part a la política per obrir França a l'esperança, en lloc d'abstenir-se i mirar cap una altra banda. En el seu llibre propgrama "Révolution" (XO Editions.2016),MAcron no s'allunyta massa del que demana Mélenchoon. També vol fer més per els que tenen menys, que tothom pugui viure del seu treball. No vol ignorar que hi ha dos milions de francesos a l'estranger, territoris francesos a tots els continentsi que França, tot i sent una potència mundial, ha d'afrontar desafiaments mundials que van des del'envelliment de la població a les migracions i el terrorisme a més de protegir la biodiversitat que dona vida al planeta, potenciar el multilateralisme a les Nacions Unides, amb una visió realista, iniciant un diàleg constructiu amb tothom. Seguir vinculats a la defensa dels drets del'home i dels mateixos interessos que els Estats Units en favor de la estabilització del món, seguint la política de cooperació i construir una estratègia europea. Per Europa vol un debat democràtic a escala europea per un nou projecte per Europa.Però ni una sola paraula per que Catalunya pugui recuperar la seva unitat nacional com a poble trencada pel Tractat delsPirineus de 1659, avui dividit entre Françai Espanya, ni pel reconeixement de Occitània, una comunitat de divuit milions d'habitants que va des de la regió francesa de l'Auvergne fins els Pirineus,amb capital avui a Tolosa. Cap candidatura francesa a laPresidència dela República reconeixerà Catalunya. Segueixen sent els aliats d'Espanya, enemics de Catalunya, vencedors aquell fatídic 11 de setembre en que varem patir els catalans la traició britànica. Guanyi qui guanyi a França aquestes eleccions, no podem fiar en res més que en nosaltres mateixos i invertir nosaltres en el nostre propi futur, seguir treballant per poder governar les quatre potes d'un país solvent a Europa: l'estatut polític,l'economia,l'organització social i la cultura. Aquesta revlució que anuncia el futur president de la Vª República no serà cap combat per Catalunya ni per occtitània. Cal que ho tinguem clar i no ens creiem salvats de la intransigència manifestada pel Ministre socialista Manuel Valls contra el referèndum català, amb amb aquest canvi i caiguda de les dretes clàssiques i el socialisme jacobí. Macron haurà de matisarel seu programa i fer moltes coses que no hauria desitjat. La France real està tant en fallida sociali política com la sacrificada Espanya real. Pot ser que ara l'enfrontament s'extengui a França. Totes les dretes acaben entenent-se i Macron dient-se centrista, no en serà una excepció. Sap que la Constitució i les lleis que havien de ser justes i intel·ligibles per tothom han sigut buidades de contingut pels interessos extraparlamentaris que governen la política i l'economia.