Estat de Dret de la LLei injusta

L'Estat de Dret no és exactament el que diuen des del Gobierno del Reino. Un Estat de Dret exigeix una societat democràtica i lleis que s'apliquin d'acord amb els principis de les Declaracions i Pactes internacionals de Drets Humans, pensant en la dignitat de les persones i la justícia social. Estaty de Dret vol dir que l'Estrar està sotmès al dret i controlat per la llei. Els anomenats Estats constitucionals són la demostració de la fi de l'absolutisme i la instauració de règims de llibertats. És veritat que un Estat de Dret exigeix l'imperi de la llei cxom a expressió de la voluntat popular que es pot realitzar de diferent formes i maneres i per diversos canals de decisió. També requereix l'Estat de Dret que existeixi una veritable separació de poders, de manera que l'executiu o govern no pugui influir ni dirigir els altres que han de ser totalment independents uns dels altres. Els poders de l¡'estat han de respectar la opinió pública i no voler influenciar-la amb manipulacions informatives arbitràries. La llei per tant ha de ser creada per l'organisme que formaloment representa la voluntat popularm, de no existir la democràcia directa. La llei concreta aquesta voluntat, se suposa de manera racional i enraonada. Però una cosa és la llei i el seu control constitucional i una altra de ben diferent servir-se el poder de govern dels tribunals per perseguir la oposició i les reivindicacions de sobirania de les nacions que existeixen dins del mateix territori de l'estat. Es parla de sobirania dce tots els ciutadans quan sabem que Espanya ha cedit part de la seva sobirania a la Unió Europea que, a més ens regula el contingut de bona part de les lleis. També els Tractats internacionals que l'Estat va ratificant signifiquen cessió de facultats de disposició de contiguts legals i altres disposicions, amb la corresponent influència en les decisions judicials i la activitat parlamentària. Els Tractats obliguen a modificar les lleis en lloc de pretendre guardar-los en un calaix en l'oblit de la seva publicaciò en el BOE. No existeix l'Estat de Dret quan la llei es fa per ordre d'una voluntat individual absoluta, segons sembla és el camí endegat pel Partit conservador, dit popular, assentat en el poder de nombroses comunitats i pobles del Regne. S'aproven les lleis fetes com avant projectes, pactada la llista amb altres forces conservadores complementàries dites liberals. Quan el poder executiu dicta les lleis, l'Estat de Dret deixa d'existir perquè entrem en una espiral de poder i una deriva autoritària al servei dels interessos que mantenen el poder. Entre legislatiu i executiu ha d'existir un dualisme, deia Hans Kelsen, doncs el principi de la separació de poders el que persegueix és evitar la personalització del poder o concentració de poders en unes soles mans com està passant a Espanya. l'Estat de Dret per ser-ho de veritat ha de permetre un treball polític en la moderació i no convertir-se en una força merament coactiva contra les reclamacions i reivindicacions populars. Com deia Maurice Duverger, l'Estat no pot ser un déu de dues cares, sinó que ha de treballar per la superació social, siguin quines siguin les circomstàncies en que es desenvolupa la vida polìtica i social i l'extensió de la lluita pel poder a sectors massificats que n particioen de foros socials. Però trambé existeix l'Estat de Dret internacional que cal reforçar com diuen les Nacions Unidfes perquè no el vulnerin els que diuen que la llei és la llei i es fa el que diu la llei, no altres coses, puig que a més les obligacions que imposa el dret internacional als Estats, per aquesta gent, no poden impedir que la llei sigui el mur per a la seva aplicació quan significa acceptar fer allò que no vol ni interessa al poder. És aixó, com parlant d'unitat i de sobirania de tots, com segueix fent el President Mariano Rajoy, es vulneren els principis i drets dels pobles reconeguts pel dret internacional, Abans d'ahir, el diputat del PPC Sr. Albiol, en unes declaracions amb pretensió desmobilitzadora de l'independentisme català va dir que "recórrer el pressupost de la Generalitat és una alenada d'aire fresc dav ant l'asfixia independentista". Aquest diputat es contradiu en les seves paraules, doncs l'independentisme no aïlla ningú, són els servidors del poder central els que, en la seva desmesurada ambició de domini i pretensió hegemònica de la recentralització i castellanització de Catalunya, s'aïllen de les seves responsabilitats en la tasca legislativa i políticament racional davant la resta dels catalans, dedicamats a la polìtica de l'enfrontament i la guerra contra el Govern de Catalunya. En definitiva, la llei injusta no fa l'Estat de Dret, com ja va recordar la Comissió Internacional de Juristes l'any 1955 als servidors de la dictadura franquista.