Catalunya és al món

Hi ha pobles que semblen viure fora del món. Són com oasis de luxe i de pau, sense estridències ni reivindicacions, nous mons on tot és rutina. Al costat pobles en els que la discòrdia és llei, el comerc d'armes no s'amaga, les guerres locals oprimeixen i esclavitzen poblacions senceres. Les democràcies i la civilització retrocedeixen davant l'avenc del cinisme i l'especulació del capitalisme salvatge que, segons Jean Ziegler ("Les nouveaux maîtres du monde". Fayard 2013), signifiquen i tenen per finalitat la destrucció de l'Estat que avui coneixem, per donar pas al "consensus de Washington" descrit per l'economista i Vicepresident del Banc Mundial John Williamson. Aquest consensus significa la liberalització ràpida i més complerta possible dels mercats financers, iguaotat de tracte per els inversors estrangers, desmuntatge del sector públic i privatitzacions, supressió de les subvencions estatals als empresaris locals, desregularització de l'economia, propietat privada reforçada i lliure comerç, reducció dels impostos als beneficis empresarials i de les tarifes aduaneres, i limitació del dèficit pressupostari. Es tracta de fer de la política dels Estats una activitat controlada pels mercats financers per assolir condicions d'acumulació de riquesa més favorables, convertint els programes electorals dels diferents partits desafectes al nou règim en simples declaracions d'intencions. Segons Ziegler, aquesta gestió ens condueix a l'agonia de la democràcia política i de l'Estat, per la destrucció de la mateixa civilització fins ara coneguda substituint-la per l'angoixa i la globalització sense moral ni consciència pública internacional. Un món en conflicte permanent, amb violència i guerres pèr diverses causes, com explica el periodista John Andrews al seu llibre "The world in conflict", (The Economist, 2015). Les divergencies no ens permeten veure la situació real ni la sortida de l'atzucat en el que estem immersos, tot creient que disposem de drets com a ciutadans sense adonar-nos de l'atomització de les relacions i els obstacles creats per lleis i reglaments. En el món on som i vivim les contradiccions són la llei, en lloc de ser societats de llibertat i responsabilitat que legitimen els Estats de Dret. Encara queden societats que no tracten les llibertats com el bé més important i prioritari, quan la llibertat no és més que el dret d'obeir el que volen els jerarques del règim. Encara queden societats que no admeten el debat obert a peu d'igualtat de governants i ciutadans, permeten la injusta divisió en classes limitant l'accés a les oportunitats de progrés i el respecte a la dignitat de les persones. Catalunya és en aquest món i ha d'estar preparada per afrontar totes les dificultats d'una política financera que li és contrària, reafirmant els ideals de la democràcia, barrant el pas a les màfies del capitalisme depredador internacional, evitar l'alienació i l'esclavatge al que ens porta una Espanya que ja ha caigut sota el domini de les oligarquies del capital. Les alternatives existeixen i són possibles. Catalunya és a temps d'alliberar-se d'aquests nous amos incinsistents, implantant la democràcia de base o directa a tots els sectors de la vida col·lectiva, fomentant la solidaritat social, imopedir que tercers destrueixin les llibertats.