els desassenyats

Quan enfrontem l'estudi de la llei constitucional que és la llei que està damunt de totes les normes en el nostre ordinament jurídic, veiem que existeix la anomenada "raó dogmàtica", el projecte subjectivista que no s'ajusta a la realitat de l'evolució social i es converteix en una màscara destructora del pacte social. La llei és un símbol del poder, mostra de l'ordre semàntic construït des del poder. La llei també serveix per crear un ordre referencial, controlar l'espai públic democràtic. Es tracte de no facilitar el sistema deliberatiu als ciutadans en relació a les polítiques coercitives de l'Estat, de manera que un cop aprovades en fase parlamentària són el producte necessari per la gestió dels assumptes públics. Existeixen diferents models constitucionals en qualsevol constitució política, un que vol perllongar el vell model de la dictadura i un altra que obra la Constitució a les exigències del món actual, a les reivindicacions i demandes de la voluntat popular,al dret de les nacions històriques a nèixer com Estat. Principis i valors que reflecteix la Constitució són un trajecte per millorar el desenvolupament de la democràcia, mai per limitar-lani imposar dogmes polítics d'impossible acceptació per una part de la població. La imposició d'una nació a una altra nació és inadmissible com a dogma constitucional. Parlar des del començament d'una sola nació és tant com ignorar les que existeixen o negar-les i deixar-les fora de la Constuitució. Aquesta interpretació que s'aplica al Regne és precisament la que nega les identitats fetes i conegudes que volsupeditari sotmetre a una nova identitat en construcció que és nacionalista i pretèn disposar del suport de ciutadans anacionals que és el que més ens pot apropar al caos i la intransigència que vivim. LaConsatitució de 1978 ha volgut reviure institucions antigalles com la mateixa Monarquia, partint d'un passat atroç que ha volgut construir una democràcia sense ciutadans un cop aprovada la Constitució. Però les constitucions han de respectarun nou dret objectiu que ha establert un ordre internacional. Dret Internacional, Costum i Tractats,amés d'actes i declaracions unilaterals,a més del dret de les Organitzacions internacionals que tenen eficàcia normativa. Una Constitució mai pot ser un mur a l'eficàcia i aplicaci´ño del dret inyternacional, Tractats i dret de les Organitzacions internacionals, quan el dret concret existeix i l'obligació de l'Estat de respectar-lo. L'eficàcia de la norma internacional existeix per el consensus o consentiment comú dels Estats que l'han elaborat i ratificat. El dret dels pobles al referèndum per decidir lliurament si volen seguir en la situació actual o determinar el seu propi estatut polític, com és el cas de Catalunya, és vinculant per l'Estat del que es volen separar. La Constitució admet que els Tractats i els Drets Humans són norma de referència, estant obligat el poder polític a acceptar que els Tractats ratificats són superiors a la llei posterior contradictòriam, la qualcosa obliga a modificar la Constitució per adaptar-la als Tractats signats i derogar les lleis que s'soposen. Doncs els Tractats ratificats són preferents i prevalents al dret constitucional intern d'un Estat,com ho és també el dret de la Unió Europea des del'entrada en vigor del Tractat de Lisboa el 1r decembre 2009, estant obligats els jutges a respectar i aplicar el dret comunitari.L'evolució recent deldret demostra que lesinstitucions són passatgeres, doncs no som a Espanya un poble únic indistint que permeti defensar la ideade l'Estat únic i indivisible. Sens dubte, tractar el dret constitucional sota el dogmatisme de l'Estat i el poder que el dirigeix, és fonamentalment dessassenyat.