passió per denigrar el procés

Quan es parla de l'origen de l'Estat, els estudiosos del dret parlen de la "arcana dominationis" com qui parla d'un déu. L'Estat és quelcom visible que es mostra en la policia, les presons, les aduanes, els jutjats, els exèrcits. Aquestes institucions són mostres o representacions del que és l'Estat. Per la sdeva tasca, l'Estat se serveix de fetitxes com a les tribus africanes, de guies espirituals que són els doctrinaris impassibles dels partits. Els membres de la comunitat estan socialitzats en el treball i en l'obligaciò de pagar tributs a l'Estat. La propietat privada ha de complir la funció social que defineix i li disposa l'Estat. I tot això per fer apologia de la democràcia en la societat de la divisió del treball social i polític. La solidaritat es destrueix per la desigualtat en la propietat dels mitjans de producció i en la creixent desigualtat entre classes socials. El poder dominant o hegemònic tendeix a desacreditar els seus contraris inclús fent elogis de la seva actuació. És el que passa entre Espanya i Catalunya. Els representants del poder polític de l'Estat i els seus aliats unionistes han llençat a les ones catalanes una campanya de denigració contundent dels dirigents polítics catalans per difamar, desacreditar, deshonorar, desprestigiar en definitiva, convertir en libel tot el que proposen i expliquen, elogiant amb falsetats i certes impertinencies ben escollides. La politica actual no entén de lleialtat als moviments socials, doncs es tracta de menyscabar la reputació catalana, la de tot un poble que es reconegut com a valent, constant i eficaç en la comunitat internacional. Per l'objectiu de desanimar i desinflar les il·lusions del poble tot és vàlid, guerra bruta inclosa. Qui d'aquesta manera actúa en polìtica oblida que existeix un dret natural a la dignitat de les persones i dels pobles que desmitifica la veritable apologia de la impertinència i l'amenaça, convertint l'Estat en una representació difosa i allunyada del poble.