civilització primitiva, descomposició política.

Des de fa segles el governs i Parlaments espanyols han fabricat una bateria de disposicions reduïnt els drets i les llibertats de Catalunya. No volen que aspirem a la llibertat per nosaltres mateixos. Ens han annexionat per la força contra la nostra voluntat. La inútil representació parlamentària catalana a Madrid pot rebre situacions insultants, dels dictats de la passió hispànica que vol fer estable la llei com escut davant dels fets inestables i de les reivindicacons catalanes. El sentit comú ens fa veure que la governança d'Espanya no vol acceptar democràticament la pèrdua de Catalunya. Els impediments legals que esgrimeix el Govern del Regne són salvables amb bona voluntat. Però El govern espanyol està empenyat en conseguir la derrota, la humiliació i la submissió de Catalunya. Ja no s'amaguen de que s'hagi descobert que són una dreta reaccionària i fan guerra bruta contra els moviments exteriors dela Generalitat. La ac tituid espanyola ha sigut qualificada de primitiva pels anomenats "artesans de la pau" del país basc. Les reaccionns de Govern i entitats espanyoles davant el desarmament d'ETA, indignats per què experts independents i observadorts internacionals els tractin de primitius en la seva roda de premsa d'avui a Baiona, és a dir gent elemental, civilitzaciò no desenvolupada, gent políticament rudimentària, no dialogant, segons llegim als dicionaris de la llengua, es rcorda que existeix una descomposiciò política a Espanya xderivada de la no desaparició del franquisme després de la mort de Franco. Hi ha gent encara que només pensa en la venjança i l'odi a l'adversari. No admeten que la gent vulgui la pau. Aquesta posició rígida i dura els transporta al passat de la intolerància i la repressió. Ells segueixen empenyats en seguir la via de la violència i es tornen enemics de la pau com els han dit des de Baiona.Espanya és un poble, segons deia Cioran, que tradueix els seus atributs divins amb un entusiasme i passió únics. Les coses es porten sense pragmatisme ni flexibilitat equitativa. Els conflictes no s'acaben mai i justifiquen l'existència d'enemics de la pàtria única espanyola, encara que no ho siguin. Segueixen amb allò de "qui no està amb mi, està contra mi". L'¡odoi és present en permanència. Sembla que vulguin esgotar Déu, sobretot per Setmana Santa amb les escenificacons d'estampes tradicionals amb motiu turístic, i fan nèixer l'ateísme amb tanta imposició, com sota el franquisme. Setmana Santa és ara temps de vacances dels treballadors i els estudiants, no d'Església. Els no creients per desidia i desinterès, són més cada dia, les parròquies buides de jovent, com autodefensa. Creant unes flames que acaben fent-lis por. L'Església, comparsa del Govern espanyol, trivialitza els seus privilegis creant una agonia lluminosa de les creences que diu seguir amb la teologia de manual. La santetat és cosa d'Espanya que en té la majoria. Cioran deia que si Déu fos un cyclope, Espanya en seria l'ull. Som doncs davant uns artesans de la llibertat i la democràcia malmesos pels partidaris de la involució, les lleis mordasses, els procediments judicials contra la ironia, l'humor i el satirisme que és considera insultant o constitutiu d'odi per les instàncies judicials com a passat ara amb l'incident de l'sketch humoristic televisiu del Gran Wyoming i la Creu del Valle de los Caídos, subjectes a querella per odi amb proposta de presó.