una estabilitat perjudicial

Ahir ens deien que una part important de la població viu en la pobresa. Espanya està dividida en dos com a cinsxeqüència de les decisions de giobevern i els abusos dels dirigents ciorruptes. El nord està en condicions de superar la crisi amb xifres inferiors a la mitjana europea a Astúries, la Rioja, País Basc i Catalunya, mentre que el centre i el sud s'enfonsen econòmicament cada dia més. El càlcul de la població vulnerable a Canàries, Ceuta, Castella la Manxa, Andalusia i Extremadura supera el 30% de la població. Sembla que les subvencions atorgades,les inversions de fons de la Unió Europea, els esforços per industrialitzar el sud, no hagin servit per res i segueix el món dels senyoretssubstituïy¡ts o ajuntats a la nova burgesia del poder. El sistema ha creat per tant dues Espànyes, la rica i la pobre,mantenint els senyors feudals i els nous arrimats. Aquesta situació justifica la disconformitat de molts ciutadans en l'ordre polític i econòmic, les decisions de govern, la mentida, la corrupció i la manipulació des del poder que perjudica la vida diaria. Aquesta situació que ara esconeix justifica plenament que hi hagi cada dia més ciutadans que no vulguin continuar amb un estat així.A Catalunya ens prohibeixen preguntar si volem continuar amb aquest estat que provoca la desestabilització social.Tampoc ens deixen fer debats sobre un estat que prohibeix tant en seu parlamentària. Segons explica l'associació Francesc Ferrer i Gironès, ens impugnen les lleis que permetrien fer polítiques d'igualtat, nodrir la caixa de la Generalitat, promoure la protecció del medi ambient, porotegir els ciutadans al'atur que no poden pagar les hipoteques, aprovar garanties perquè les famílies pobres tinguin llum, gas i aigua en els mesos d'hivern, a més d'un seguit de coses i decisions incomprensibles per la bona marxa dela vida social que s'imposen des de Madrid fins i tot fent lleis al Congreso delos Diputados, abans Cortes españolas, per superposar-les a les catalanes que en la pràctica queden anul·lades, per allò del rang superior. La democràcia no és avui res més que el maquillatge dels hereus de la dictadura que ha caigut com les bambalines d'un teatre i, gràcies a la crisi econòmica que no han pogut controlar socialistes i conservadors, ha posat al descobert la porqueria organitzada.És moment d'indignació positiva i constructiva. Ens cal treballar per recuperar les llibertats i defensar els valors republicans que són els de la democràcia. Des de la democràcia hem de lluitar contra els poders que produeixen la desigualtat, la pobresa i la injustícia social en benefici propi. En definitiva lluitar per acabar amb la irresponsabilitat manifesta dels poilítics de dretes i d'esquerres que ens governen des de l'Estat espanyol. Per tenir democràcia avui, cal ser antisistema, lluitar contra la desestabilització de la societat.