vius per la dansa de la mort
by
Pau Miserachs
/
dissabte, 15 d’abril del 2017 /
Posted in
civilització occidental,
imagineria religiosa,
polítics desapareguts
Molts polítics es vesteixen del que no són i amenacen amb querelles quan els decobreixen conspirant en un restaurant en lloc de fer els plantejaments adients als comités del seu propi partit i dimitir si
consideren que no estan d'acord amb la política que segueixen els seus superiors. També per molts més dels que pensem ha passat per alt el 14 d'abril, dia en que recordem la proclamació de la 2ª República i la recuperació de les llibertats perdudes des d'aquell fatídic 11 de setembre de 1714. En canvi enguany és Setmana SAnta, el dia 14 d'abril és divendres de mort i la Senyora Ministra de Defensa ha obligat a posar la bandera espanyola a mitja asta militars de l'Estat. Per la Ministra divendres Sant és dia de dolor, es commemora la mort de Crist i cal mostrar el sentiment religiós. Hem vist desfilar a Màlaga legionaris portadors del Crist de la bona mort, cantant cançons que recorden que la millor mort per un legionari és la violenta en combat.Les processons de Setmana Santa s'han convertit en quelcom de teatral i fantasmagòric amb la presència de la imagineria religiosa que ens torna al temps de la Santa Inquisició i la submissió del poble als notables. El misteri dels vestits dels penitents i confrares que no ha impedit a Sevilla un lamentable espectacle de l'estampida del públic espantat per una baralla entre joves, tampoc atrau gent d'altres ètnies i religions que no surten de casa per si de cas, ja se sap les discriminacions i possible odi ara que ser musulmà i no amagarse'n no sembla bona cosa a la civilització occidental. No hi ha pacte social entre ètnies. Cadascú a casa seva. Però aquesta setmana, la Santa, la de les vacances i el turisme de l'exotisme catòlic i manifestació confessa de fervor, la dels polítics desapareguts, Parlaments tancats per manca d'activitat ja no és motiu de plors dels treballadors sense feina. Les vacances són per a tot per igual, uns amb més i altres amb menys. Les coses per tant no van bé. Oblits i arbitrarietat és el present com la decisió del Sr. Ministre de l'Interior de l'anterior Govern de donar medalles a imatges religioses i recentment en nou Ministre a la Confreria de la Llegió. Els oblits són la cara menys noble de Setmana Santa, vestir-se de cerimònia i anar a les processons és l'important, sense pensar a qui ofén tanta manifestació d'una religioisitat i supèrbia humana que no veiem la resta de l'any, més aparent que real. Només a Verges la dansa de la mort ens torna a la realitat i fa desaparèixer la utopia del poder de la imatge i l'espasa.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada