Ésser republicà no és gens fàcil

Encara que ara queda gent que recorda l'operació especulativa dels jocs olímpics de 1992 i la repressió policial organitzada contra les manifestacions nacionals catalanes que explica el periodista David Bassa en el seu llibre"L'operació Garzón", enaltint l'Estat el clima espanyolista. Van fer impossible la creació del Comité Olímpic Català, van promoure una campanya comunicativa per difondre la idea de la unitrat d'Espanya i crear a Catalunya una bassa d'oli, considerant estúpids els que feien campanya sota el lema "freedom for Catalonia". Era l'any de V centenari de l'inici de  la conquesta d'Amèrica que reforçava la idea d'Espanya. També fou l'any de la Expo  de Sevilla i de la inauguració de la línea Ave Madrid/Sevilla. El PSC d'aquells anys va jugar aquesta carta treballant per què el catalanisme radical donés pas a un patriotisme espanyol, la recuperació espanyola de Catalunya. Els mitjans espanyols, com ara, no paraven de dir que Catalunya gaudia de llibertat, una Constitució que ens consolidava un règim democràtic i un estat de dret, un Estatut d'Autonomia i un tracte de favor en inversions. Serien els jocs un acte de consolidació de la Restauració borbònica que no va facilitar el reconeixement d'un Comité Olímpic Català, amb la complicitat d'una Generalitat governada per un partit conservador pactiste amb el Govern espanyol. El Jutge Garzón, però va començar una operació de cacera policial dels independentistes, i activistes mentre Àngel Colom amenaçava amb reventar els jocs amb  l'aparició promesa d'espontànis a les piscines. Es volien uns jocs sense discrepàncies i tant lAjuntament que presidia Pasqual Maragall com la Generalitat de Jordi Pujol no es van oposar a la política de persecució dels antiolímpics. Era molt gran el deute que tenia l'Ajuntament amb els favors de Samaranch, fins al punt que es va proposar  nomenar l'Estadi Olímpic  J.A. Samaranch rebutjant la proposta ciutadana pro Estadi LLuís Companys. Eren els temps també de Narcís Serra, José Luis Corcuera, Rafael Vera i Luís Roldán. S'aplicava la legislació antiterrorista a la gent detinguda. El "Moviment de Defensa de la Terra" i "Terra LLiure" foren els objectius de la neteja política el 92. També PC, una autèntica razzia, segons Bassa, Van començar les protestes  i la pressió de l'opinió ciutadana. Només PP i PSOE seguien posicionats en favor de la operació, com ara segueixen posicionats  contra la afirmació del dret de Catalunya a desenvolupar la seva personalitat nacional i esdevenir república. La lluita antifranquista sembla tornar als mètodes del passat amb el desfermament d'un sentiment contrari a l'operació del Jutge Garzón. Una  operació feta lluny de la realitat política i social catalana  amb la indiferència dels polítics catalans de dretes i d'esquerres. Però el macro judici de 1993 contra 25 independentistes de Terra Lliure, com recorda David Bassa fou un exponent del sistema judicial espanyol en el que segueix primant les declaracions policials. Abans de la Sentència, el 27 d'abril de 1995, el Parlament de Catalunya va aprovar, amb el vot favorable del PP i del PSC, una proposició no de llei que declarava " que l'independentisme polític constitueix una proposta d'articulació de la nació catalana tan legítima com puguin ser-ho l'autonomisme o bé el federalisme, sempre que s'expressin a través dels procediments pacífics propis d'una societat democràtica." Res a veure amb el que està passant ara a Catalunya. Els independentistes condemnats el 95 van ser indultats el 1996. La inserció era  sotemtre's a la Constitució, encara que fos per imperatiu legal. Fou tot terrorisme d'Estat com deia Francesc Ferrer i Gironés? L'independentisme fou criminalitzat, com ara també hi ha qui v. La premsa si va abonar. Les decepcions dels familiars dels presos amb el comportament dels partits no foren poques. Amnistia Internacional que bé parlava de les violacions de Drets Humans al País Basc, no va deixar anar ni una paraula per la cinquentena de detinguts als Països Catalans ni de les denuncies per tortures. El fet i les conclusions que treiem de l'estudi de David Bassa, són que no ha variat la persecució de l'independentisme a Catalunya, que l'Estat espanyol ha seguit amb la seva politica de desconfiança envers la comunitat catalana que té com objectiu desarticular políticament i descatalanitzar cultural i socialment. Ésser republicà, creure i defenssar els valors republicans és un mal DNI en un règim que no vol saber res de la democràcia participativa ni dels drets de les minories que reclamen el reconeixement dels seus drets com a nació.