sobiranisme de dol
by
Pau Miserachs
/
dijous, 2 de novembre del 2017 /
Posted in
democràcia,
legalitat,
revolució liberal
Tenim a l'hora d'escriure aquestes reflexions, part del Govern de Catalunya a la presó, privat de llibertat per ordre judicial. Una Justícia que sd'administra constitucionalment en nom del Rei, en lloc de en nom del poble, ha decidit admetre a tràmit les querelles del Fiscal General per delictes de rebel·lió, sedició i altres delictes. contra el President, el Vicepersiodents i els membres del Govern de la Generalitat. S'ha pres la greu mesura de privació de llibertat sense fiança sense reflexionar sobre la possible improcedència de l'acció penal. Les institucions catalanes es troben ara col·lapsades, amb la imposibilitat de desenvolupar la constitució de la República Catalana aprovada per el Parlament de Catalunya el passat 27 d'octubre. La República Catalana, excepte el que pugui resistir el Preswuident i quatre consellers en aquests moments fora del territori espanyol, està en fase de suspensió i destrucció subsegüent per no ajustar-se, segons el Govern espanyol, a la legalitat. L'acceptació de participar en eleccions autonòmiques el proper 21 de Desembre pot ser interpretat com un acte de capitulació i el retorn per la força a la legalitat espanyola que liquida la crisi, a l'espera de judici i condemnes de tots els querellats. El sobiranisme està de dol. La tristor de veure un Estat fallit que s'allunya de la democràcia i persegueix els seus opositors republicans com presumptes delinquents per consolidar la desfeta d'un projecte polític construït democràticament. L'Estat ha volgut destruir la gran revolució liberal dels temps moderns. Els preceptes legals s'han interpretat de manera restrictiva. Però tota interpretació feta amb criteris dificilment objectius, no és única ni exclusiva. De res han servit les recomanacions del Relator Independent de les Nacions Unides Sr. Alfred de Zayas favorables a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. La negativa espanyola es consolida amb l'empresonament del Govern català acusat de rebel·lió. Venen temps d'imposicions, menysteniments i insults com el de "l'home ridícul" de polítics espanyols referint-se a l'estada a Bruselles del President Carles Puigdemont que defensa des de l'exterior la legitimitat del seu Govern in del règim Republicà a Catalunya. L'Estat vol deixar Catalunya sense presència intyernacional amb la supressió de les oficines de la Generalitat a l'exterior. S'han destituït càrrecs, acomiadats contractats a l'administració que no eren de la confiança del Gobierno español, S'ha rebutjat la participació del Sindicat de Pagesos a les reunions de les que participaven al Ministeri d'Agricultura. Ens deixen amb un Estatut retallat pels Tribunals que no van respectar el que havien votat dos Parlaments i refrendat tot un poble. Des de un bon començament l'objectiu era i és eliminar la nació catalana, fer-la desaparèixer. Ara s'ha creat un bloc monàrquic del que participen PP, C's i PSC, bloc que no ha mostrat preocupació per les mesures que s'apliquen a Catalunya, ans al contrari. Dia negre per la democràcia com deia l'alcaldessa Ada Colau, reclamant amnistia per els privats de llibertat. Estem nddavant d'un fracking polìtic? És una mostra de constitucionalisme involutiu que ens retorna a l'autoritarisme? L'Estat ha traspassat totes les lines vermelles, amb la situació creada per l'aplicació absolutist6a i desproporcionada de l'article 155 de la Constitució amb un desenvolupament contradictori dadvant el dret a l'autodeterminació dels pobles reconegut per les Nacions Unides i en nombrosos Convenis i conferències internacionals sobfre drets humans. Hi ha qui no vol veure més enllà d'aquesta interpretació restrictiva de la Constitució i punitiva de les lleis penals. Han de fer front a la volunhtat dem oràctica del poble català aixoplugant "izquierda y derecha bajo una sola bandera". La confrontació és ara entre demòcrates i absolutistes, rtepublicans i monàrquics. Volen que deixem de ser una molèstia per l'Estat, imposant-nos dependència dels Ministeris de Madrid. Els cal seguirt dient que el nacionalisme és nazisme i populisme. Sempre h ha qui s'ho creurà, encara que a les manifestacions celebrades a Barcelona per la unitat d'Espanya apareguin joves amb la creu gamada tatuada al braç colpejant Mossos d'Esquadra o trencant vidres de Catalunya Radio. Se'ns dirà que som responables de mentir al poble, que el sobiranisme és una farsa. Dient això amagaran les retallades a la sanitat, l'educació, la precarietat, els baixos salaris i pensuions, de la despoblació rural, de l'envellimnent dels funcionaris inamovibles, la corrupció dels polítics i empresaris beneficiaris de bones comissions, al servei del Partit Popular. Catalunya no renuncia al seu civisme i al seu pacifisme. Pero els ciutradans volen exercir els sueus drets i llibertats, la democràcia per fer un país millor per a tots. La confrontació entre pobles germans, l'escissió de la societat catalana dels que es reclamen espanyols per damunt de tot, la guerra de banderes i d'idiomes sónb elements de l'agressivitat propiciada per l'Estat i el seu Govern en l'ús de la força com a raó de domini, en lloc d'obrir un diàleg sense linees vermelles per millorar la fraternitat i la convivència entre els que es reclamen de la democràcia. Una Catalunya captiva i un règim esdevingut autoritari i excloent, no són la solució.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada